ECONIA participa en el projecte d’economia circular TKNOWCAT. Aquest projecte, que va ser dissenyat pel nostre equip, està liderat per RECICLATGES ESCOLANO (RECICLAUTO) i participat per altres Centres Autoritzats de Tractament de vehicles fora d’ús –CAT- (DESGUACES Y CHATARRAS PEDRÓS, DESGUACES FONTANET i AUTODESBALLESTAMENTS LA GLEVA). TKNOWCAT pretén realitzar un conjunt d’investigació en operacions de remanufactura en les peces extretes dels vehicles que reben aquestes instal·lacions.

En el model d’economia lineal, on les peces s’utilitzen i, un cop que no funcionen, es llencen i canvien per noves, s’agreuja un dels principals problemes ambientals en el sector de l’automòbil: la gran quantitat de residus generats, especialment, al final de la cadena de valor.

Amb TKNOWCAT es vol demostrar que un altre modus operandi és factible, que hi ha un conjunt de peces que contenen els vehicles fora d’ús, en que és viable la seva reparabilitat i la seva remanufactura. De tal manera que puguin ser reintroduïdes al mercat evitant, d’una banda, una major generació de residus i d’altra, la petjada ecològica que suposa la fabricació de peces noves.

ECONIA posarà a l’abast d’aquest projecte tot el seu coneixement i experiència en economia circular, així com en el sector de l’automoció i de la gestió de residus.

Està previst que, al llarg d’aquest projecte, el coneixement adquirit sigui transferit a tots aquells CAT que estiguin interessats en explorar aquesta unitat de negoci, per tal que, el sector industrial d’aquests gestors de residus es vegi enfortit i guanyi en competitivitat, en accions directament alineades cap a una economia circular i baixa en carboni.

El projecte TKNOWCAT compta amb el suport econòmic de l’Agència de Residus de Catalunya en la seva convocatòria d’ajuts a Projectes d’Economia Circular.

Des del 31 de desembre de 2018, el reciclatge de tots els grans bucs que naveguen sota una bandera de la UE només pot realitzar-se en drassanes que estiguin inclosos en la Llista europea d’instal·lacions de reciclatge de bucs. Aquest és el resultat del Reglament de reciclatge de bucs de la UE, l’únic instrument legalment vinculant i integral sobre reciclatge de bucs vigent en el món avui dia, que apunta a fer que el reciclatge de bucs sigui més ecològic i segur. La llista europea conté actualment 26 drassanes, la majoria d’ells situats a la UE, però també a Turquia i els EUA, s’espera augmentar aquest valor en el futur.

Els armadors europeus posseeixen el 35% de la flota mundial. Un gran percentatge d’aquests s’està desmantellant en el sud d’Àsia, en condicions sovint perjudicials per a la salut dels treballadors i el medi ambient. Amb l’entrada en vigor del Reglament de la UE sobre el reciclatge de bucs, això ja no serà possible per als bucs amb bandera de la UE, que hauran de desmantellar-se en les drassanes que figuren en la llista de la UE. A través d’aquesta iniciativa, la UE està liderant el camí per a millorar les condicions socials i ambientals en les quals es reciclen els vaixells.

En aquesta ocasió, Karmenu Vella, Comissari de Medi Ambient, Assumptes Marítims i Pesca de la UE, va visitar ahir un dels patis de reciclatge de vaixells més concorreguts d’Europa a Gant (Bèlgica), per a presenciar de primera mà la realitat del reciclatge de bucs a Europa i intercanviar opinions amb representants d’aquesta indústria.

El comissari Vella va dir: “Durant massa temps, els bucs de la UE han estat desmantellats en condicions ambientals i socials deficients. Això ja no és acceptable. L’entrada en vigor del Reglament de la UE sobre reciclatge de bucs és una fita per a aquest sector, ja que per primera vegada estableix normes clares i específiques sobre com han de reciclar-se els bucs amb bandera de la UE. Igual que altres activitats de reciclatge, el reciclatge de vaixells pot dur-se a terme de manera sostenible, de manera que sigui bo per als treballadors, el medi ambient i l’economia. Això és el que està succeint al pati de reciclatge de bucs de Gant i això és el que pretén la UE. Comptem amb tots els actors del sector per a treballar de manera constructiva amb nosaltres perquè això succeeixi”.

Font: FuturENVIRO