• L’Estratègia, denominada “España Circular 2030”, marca objectius per a aquesta dècada que permetran reduir en un 30% el consum nacional de materials i retallar un 15% la generació de residus respecte a 2010.
• Contribueix als esforços d’Espanya per aconseguir una economia sostenible, descarbonitzada, eficient en l’ús dels recursos i competitiva.
• ‘España Circular 2030’ es materialitzarà a través de successius plans d’acció triennals, que recolliran les mesures concretes per implementar actuacions en economia circular.

El Consell de Ministres ha donat llum verda a l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular (EEEC) ―”España Circular 2030”―, que estableix les bases per a superar l’economia lineal i impulsar un nou model de producció i consum en el qual el valor de productes, materials i recursos es mantinguin en l’economia durant el major temps possible; en el qual es minimitzi la generació de residus i s’aprofitin al màxim aquells la generació dels quals no s’hagi pogut evitar. “España Circular 2030” marca objectius per a aquesta dècada que permetran, entre altres, reduir en un 30% el consum nacional de materials, millorar un 10% l’eficiència en l’ús de l’aigua i retallar un 15% la generació de residus respecte a 2010, la qual cosa possibilitarà situar les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle del sector residus per sota dels 10 milions de tones en 2030.

La seva execució es materialitzarà a través de successius plans d’acció triennals, que recolliran les mesures concretes a desenvolupar per l’Administració General de l’Estat per a implementar actuacions en economia circular a Espanya. El primer d’ells serà presentat a finals de 2020 i abastarà el període 2021-2023. L’estratègia és un dels elements clau del Marc d’Economia Circular, un dels projectes del Govern que pretén ser palanca per a la recuperació econòmica després de la crisi sanitària del COVID-19. Al costat d’ella, l’Executiu ha aprovat avui l’avantprojecte de Llei de Residus i Sòls Contaminats que abordarà també el repte dels plàstics d’un sol ús, i un reial decret que millora la traçabilitat i el control dels trasllats de residus.

A nivell nacional, l’adopció de la EEEC estava prevista en la Declaració d’Emergència Climàtica i ambiental aprovada al gener de 2020, que la inclou entre les línies prioritàries d’actuació, i és coherent amb el projecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, que fixa un objectiu d’aconseguir la neutralitat climàtica a tot tardar en 2050.

A més, entronca amb les principals iniciatives internacionals en matèria ambiental, com l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible o l’Acord de París sobre el canvi climàtic, així com amb els postulats del Pacte Verd Europeu i dels dos Plans d’Acció de la Comissió Europea en aquesta matèria.

L’estratègia contribueix així als esforços d’Espanya per aconseguir una economia sostenible, descarbonitzada, neta i eficient en l’ús dels recursos i competitiva. Un enfocament conseqüent amb fer possible una transició justa i solidària cap a un nou model que promogui la protecció del medi ambient i la transformació del sistema productiu i, al mateix temps, el progrés, el benestar social i la igualtat de gènere.

La consecució del repte d’aconseguir la transició cap a l’economia circular requereix de la col·laboració, participació i implicació de tota la societat, no només de les Administracions Públiques sinó també de tots els sectors econòmics ―fabricació, producció, distribució i gestió de residus―, que han d’incorporar la innovació com a element clau per a la consecució dels objectius proposats. A més, l’Estratègia preveu que juguin un paper central els agents socials i, molt especialment, els consumidors i ciutadans, les decisions de compra dels quals de productes, així com el seu compromís amb la separació de residus, són fonamentals.

OBJECTIUS
S’estima que el nostre país necessita més de dues vegades i mitja la seva superfície per a proveir les necessitats de la nostra economia. A més dels impactes ambientals que això comporta, les dades demostren la ineficiència del model i la dependència agreujada de l’exterior, que fan a la nostra economia més dependent i vulnerable i menys competitiva.
Espanya Circular 2020 marca els següents objectius per a l’any 2030:

• Reduir en un 30% el consum nacional de materials en relació amb el PIB, prenent com a any de referència el 2010.
• Disminuir la generació de residus un 15% respecte del generat en 2010.
• Reduir la generació residus d’aliments en tota cadena alimentària: 50% de reducció per càpita a nivell de llar i consum minorista i un 20% en les cadenes de producció i subministrament a partir de l’any 2020, contribuint així als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
• Incrementar la reutilització i preparació per a la reutilització fins a arribar al 10% dels residus municipals generats.
• Millorar un 10% l’eficiència en l’ús de l’aigua.
• Reduir l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle per sota dels 10 milions de tones de CO2 equivalent.

SECTORS
Encara que l’Estratègia d’Economia Circular està dotada d’un caràcter transversal, identifica sis sectors prioritaris: construcció, agroalimentari, pesquer i forestal, industrial, béns de consum, turisme i sector tèxtil i confecció. En particular, és fonamental aprofitar les oportunitats que ofereix l’economia circular per a desenvolupar una indústria espanyola centrada en el reciclatge.

En aquest marc el repte és preparar el mercat de treball per a la transició a una economia circular i baixa en emissions, tant des de la perspectiva dels treballadors, adaptant les seves capacitats i habilitats a les noves demandes del mercat a través de les polítiques actives del mercat de treball, com des de la perspectiva de les empreses i Administracions Públiques, adaptant la cultura empresarial als principis de la responsabilitat social empresarial, i garantint les condicions de seguretat i salut en els llocs de treball afectats pel canvi a l’economia circular.

A més, ha de fer-se de manera que permeti a les empreses ser eficients sense incórrer en càrregues excessives, millorant la seva productivitat, capacitat de contractar, les seves inversions i les seves oportunitats d’internacionalització.

PRINCIPIS, LÍNIES D’ACTUACIÓ I POLÍTIQUES PER Al CANVI
Els principis generals que inspiren aquesta Estratègia són: protecció i millora del medi ambient; acció preventiva; descarbonització de l’economia; el principi de “qui contamina paga”; protecció de la salut; racionalització i eficiència; cooperació i coordinació entre les Administracions Públiques; participació pública; desenvolupament sostenible, solidaritat entre persones i territoris; integració dels aspectes ambientals en la presa de decisions; millora de la competitivitat de l’economia i generació d’ocupació de qualitat.

Tenint en compte aquests principis, s’estableixen vuit línies principals d’actuació sobre els quals es focalitzaran les polítiques i instruments de l’Estratègia d’Economia Circular i els seus corresponents plans d’actuació. Cinc d’elles relacionades amb el tancament del cercle: producció, consum, gestió de residus, matèries primeres secundàries, i reutilització de l’aigua. I les tres restants, amb caràcter transversal: Sensibilització i participació, Recerca, innovació i competitivitat, i Ocupació i formació.

España Circular 2030 assenyala, com a polítiques clau per a avançar en economia circular, la política econòmica, de fiscalitat, ocupació, I+D+i, de consum, la política industrial, de l’aigua, agrària i de desenvolupament d’àrees rurals.

MODEL ORGANITZATIU
L’enfocament multidisciplinari i inclusiu de l’Estratègia requereix incorporar la perspectiva de les diferents Administracions i unitats perquè mantingui una visió completa i transversal en les polítiques sectorials implicades així com dels agents socials i econòmics. D’aquesta manera, la EEEC planteja un model organitzatiu conformat per diversos comitès:

Una Comissió Interministerial d’Economia Circular, amb representants dels ministeris afectats, a la qual li correspondrà avaluar i fer les propostes sobre les polítiques i mesures a incorporar en les polítiques sectorials, així com realitzar el seguiment i avaluació dels successius plans d’acció en matèria d’economia circular, i en definitiva de l’Estratègia; un grup de trebal de la Comissió de coordinació en matèria de residus, amb representants autonòmics i locals, com a administracions amb potestat per a completar la legislació bàsica i executar tals mesures; i un Consell d’Economia Circular, com a espai de col·laboració públic-privada amb tots els agents econòmics i socials i altres sectors implicats en el canvi de model.

La EEEC recull també un conjunt d’indicadors per avaluar el seu grau d’implantació, que es corresponen amb els adoptats a nivell europeu, atès que serà el marc amb el qual es pot comparar el nostre avanç respecte a la resta d’Estats membres, al qual s’afegeix la contribució del sector residus a la reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

En definitiva, España Circular 2030 es configura com un document marc que permetrà al nostre país avançar cap a una economia circular a través de la posada en marxa de diferents plans d’acció. Això permetrà que, conforme es vagin executant les diferents accions, es vagin avaluant els seus efectes i, en el seu cas, es puguin realitzar els ajustos necessaris per a aconseguir els objectius previstos tant en els plans d’acció com, en definitiva, en l’Estratègia per a 2030.

Font: eco-circular.com

TKNOWCAT, projecte basat en l’economia circular, ha sigut dissenyat per l’equip d’ECONIA i ha estat liderat per un Centre Autoritzat de Tractament de vehicles fora d’ús -CAT-: RECICLATGES ESCOLANO (RECICLAUTO). A més, han participat altres empreses del mateix sector: DESGUACES Y CHATARRAS PEDRÓS, DESGUACES FONTANET i AUTODESBALLESTAMENTS LA GLEVA.

Aquest projecte compta amb el suport econòmic de l’Agència de Residus de Catalunya en la seva convocatòria d’ajuts a Projectes d’Economia Circular 2018.

L’objectiu del projecte TKNOWCAT ha estat realitzar un conjunt d’investigacions en operacions de remanufactura en peces extretes dels vehicles que reben aquests tipus d’instal·lacions.

El projecte s’ha dut a terme durant 10 mesos, en els quals s’ha fet, en un primer moment, una important tasca d’investigació de les tècniques i tecnologies de remanufactura, els coneixements previs sobre aquestes en el sector dels CAT i les peces dels vehicles fora d’ús més adequades per a ser remanufacturades. Posteriorment, les tècniques i tecnologies s’han aplicat a més de 200 d’aquestes peces i s’ha testejat el resultat final, tant en les instal·lacions de RECICLAUTO, com en un taller de reparació de vehicles.

Amb tot aquest coneixement desenvolupat, s’han redactat un conjunt de protocols de remanufatura, amb format de fàcil enteniment i aplicació, que han estat presentats i facilitats a les empreses de l’associació de CATs de Catalunya, per tal que els puguin aplicar en les seves instal·lacions i fer que el sector es posicioni en innovació, essent més competitiu.

El projecte també ha permès crear un teixit col·laboratiu, principalment entre CATs, però també entre altres agents de la cadena de valor, compartint coneixements en aquells aspectes que ha estat necessari.

El projecte ha finalitzat complint els objectius previstos, amb gran satisfacció per l’equip gestor del mateix i tots els participants.

El passat 21 de maig, Meritxell Barroso, gerent d’ECONIA i especialista en disseny i desenvolupament de projectes d’ecoinnovació i economia circular aplicada a residus, ha impartit la ponència “EL CAMINO A la CIRCULARIDAD” dins del programa “Economía circular: hacia la ecoeficiencia empresarial” nascut en ASATA i Gijón Impulsa.

La ponència, de gran èxit, amb assistents de diferents sectors de la societat; sobretot empreses i emprenedors de l’àmbit de l’economia social, va plantejar els diferent aspectes en els quals han d’incidir tots els agents de la societat per a poder realitzar una correcta transició cap a l’economia circular.

En el següent vídeo podeu veure una breu entrevista realitzada a Meritxell Barroso en relació amb la ponència d’economia circular.

Econia, juntament amb AEGA, està duent a terme el projecte: RED DE TRANSFERENCIA DE CONOCIMIENTO PARA LA IMPLANTACIÓN DE LA ECONOMÍA CIRCULAR EN LOS TALLERES DE REPARACIÓN DE VEHÍCULOS, COMO MEJORA DE SU COMPETITIVIDAD.

Aquest projecte s’enquadra dins del “Programa para promover el fortalecimiento competitivo, la sostenibilidad y la colaboración del tejido empresarial de Gipuzkoa”, contant amb l’ajuda del Departamento de Promoción Económica, Medio Rural y Equilibrio Territorial de la Diputación Foral de Gipuzkoa.

Amb aquest projecte es pretén augmentar la competitivitat dels tallers de reparació de vehicles associats a AEGA, a través de les noves tendències en matèria d’economia circular, creant una xarxa de col·laboració i transferència de coneixement entre els diferents tallers de reparació de vehicles multimarca, membres d’aquesta associació.

El projecte es desenvolupa en diverses fases; en la primera d’elles, que s’està duent a terme actualment, es realitza un estudi de camp en els tallers per a detectar el nivell de coneixement sobre tècniques associades a l‘economia circular, així com capacitat de col·laboració i participació en la xarxa de transferència.

De forma paral·lela, també es realitza una anàlisi dels productes que ofereixen, que més habitualment poden alinear-se en aspectes d’economia circular.

Després d’aquesta fase tindrà lloc la creació de les xarxes de transferència de coneixements i col·laboració, formant grups i taules de treball, així com formació conjunta.

El projecte està previst que finalitzi al maig 2019, amb una anàlisi de resultats i l’elaboració d’un pla de continuïtat.

El destacat paper de l’automòbil en l’economia circular i els reptes de cara a la lluita contra les actuacions il·legals van centrar els blocs de ponències.

La xarxa de Centres Autoritzats de Tractament de vehicles (CAT, com es denomina ara als desballestaments) concertada pels fabricants i importadors de vehicles a Espanya ha passat de 97 punts a 555 en tota Espanya en els últims 15 anys. Recolzat en aquest creixement, SIGRAUTO va organitzar els passats 12 i 13 de juny a Madrid la major trobada de desballestaments del món, en el qual van participar més de 300 centres autoritzats. Les jornades, emmarcades en la Fira Internacional de la Recuperació i el Reciclatge (SRR 2018), van comptar amb ponències sobre temes d’interès per al sector i també es va dur a terme el lliurament de premis SIGRAUTO a la innovació en la recuperació.

El destacat paper de l’automòbil en l’ economia circular -amb una taxa de recuperació dels vehicles al final de la seva vida útil (VFVU) del 95%- i els reptes de cara a la lluita contra les actuacions il·legals van centrar els blocs de ponències. Les associacions ANFAC i ANIACAM van destacar en la seva intervenció el fet que Espanya compti amb la xarxa concertada més àmplia i ben distribuïda de tota la UE, formada, a més de per 555 CAT, per 26 instal·lacions de fragmentació. De la mateixa manera, es va incidir sobre el fet que Espanya és un dels països on millor funciona el sistema de tramitació de baixes, la qual cosa ajuda al fet que tinguem un percentatge molt inferior de vehicles en “parador ignorat” al final de la seva vida útil, un 5% enfront d’un 40%. En definitiva, el nostre país és clarament una referència en aquest camp.

La DGT va informar del Grup de Treball posat en marxa, juntament amb el Ministeri de Medi ambient i Duanes, per establir mesures que garanteixin la correcta exportació de vehicles usats, peces i components assegurant que estan descontaminats i que no han de ser considerats residus. A més, s’està iniciant l’anotació en el Registre General de Vehicles dels vehicles declarats sinistres totals per evitar fraus i s’està treballant en l’establiment de controls per identificar instal·lacions no autoritzades que estiguin presentant baixes temporals.

VENDA DE PECES PER INTERNET

El SEPRONA va exposar les 30 recerques sobre portals de venda de peces en internet que estan duent a terme. En aquest sentit, des de FER es va recalcar la necessitat que l’administració i les forces i cossos de la llei treballin per perseguir aquestes actuacions fora de la llei. AEDRA per la seva banda, va exposar les principals vies d’irregularitat, va destacar que tot recanvi usat que no provingui d’un CAT és il·legal i la necessitat que les autoritats de consum s’impliquin també en aquest assumpte.

També va haver-hi espai per al debat sobre el nou marc de relacions d’altres agents del sector de l’automòbil amb els CAT on es va destacar que la reutilització de peces és una exigència legal i una activitat necessària però que aquesta extracció per a la seva comercialització només pot dur-se a terme en un centre autoritzat.

Els premis SIGRAUTO a la innovació en la recuperació van correspondre a Ferimet, per la seva nova planta de separació per infrarojos de plàstics dels VFVU i el seu posterior reciclat; Autogrúas Sant Jordi, per un projecte sobre mineria de plàstics en els CAT, i Grup Lyrsa, pel seu projecte per reciclar el vidre dels VFVU mitjançant tecnologies de postfragmentació. Va clausurar les jornades el Viceconseller de Medi ambient de la Comunitat de Madrid.

Font: residuosprofesional.com