Seguim treballant en el projecte PLASTRAEE-LOOP pel tancament del cercle de la FR5 de RAEE

Seguim treballant en el projecte PLASTRAEE-LOOP pel tancament del cercle de la FR5 de RAEE finançat pel Departament de Territori i Sostenibilitat i l’Agència de Residus de Catalunya.

El projecte PLASTRAEE-LOOP té per objectiu el tancament del cercle en la producció de petits aparells elèctrics a partir del plàstic de la FR5 (petits aparells) de Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics (RAEE).

Per tal de conèixer amb profunditat el circuit que aquest residu realitza a Catalunya, el Gremi de Recuperació juntament amb ECONIA, han realitzat visites a deixalleries i gestors de RAEE de Catalunya. A causa de la situació causada per la COVID-19, i per tal de tenir un coneixement més ampli, també s’ha enviat una enquesta a totes les deixalleries i gestors de RAEE de Catalunya.

Tal com s’ha pogut observar en l’anàlisi inicial del circuit de recollida de RAEE, aquest residu passa per diferents gestors. En primer lloc, els gestors de RAEE separen els diferents materials que composen el residu (metalls, plàstic,…), i posteriorment, cada residu separat és gestionat en plantes de tractament autoritzades per a cada material. Per tant, en aquest cas, el plàstic és gestionat en plantes autoritzades per al seu tractament.

En aquest context, s’han visitat plantes de tractament del plàstic de RAEE de Catalunya, però també d’àmbit estatal, per tal de tenir el màxim coneixement possible i assegurar-ne la difusió i transferència de coneixement (aspecte claus en l’economia circular). En les visites s’han recollit mostres de plàstic, que seran analitzades per tal de disposar de dades reals sobre la quantitat, qualitat i composició del plàstic de la FR5 dels RAEE.


Mostres del plàstic obtingut al final del procés de valorització de residus de post-fragmentació.

El plàstic recollit prové de plantes de tractament de residus de post-fragmentació i de la part plàstica obtinguda en la valorització de RAEE. Les dades obtingudes en l’anàlisi de les mostres seran la base a partir de la qual es realitzarà un estudi de mercat del plàstic. A més, també serviran per a l’estudi de viabilitat econòmica, tècnica, social i mediambiental.

La informació extreta de tot el projecte permetrà proposar a tos els agents de la cadena de valor, un conjunt d’accions a realitzar, per tal d’usar el plàstic tractat, procedent de la gestió de la FR5 de RAEE, en la fabricació de nous aparells elèctrics i electrònics, fomentant i posant en pràctica l’economia circular.

El projecte compta amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya i el Departament de Territori i Sostenibilitat i s’emmarca dintre els ajuts de per a projectes de foment de l’economia circular.


Exemple de residu plàstic procedent de gestors de RAEE triturat (abans d’aplicar el tractament).


Gransa obtinguda en el procés de valorització.

Les empreses podran plantejar propostes per a l’Agenda 2030

El Govern central i la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial de Nacions Unides han obert una consulta perquè totes les empreses estatals puguin aportar les seves propostes sobre l’Agenda 2030,el projecte internacional per a impulsar el desenvolupament sostenible econòmic, social i ambiental. Es tracta d’una enquesta online, oberta i a la qual estan convocades totes les empreses espanyoles, independentment de la seva naturalesa, sector o titularitat.

Aquesta iniciativa s’emmarca dins dels plans de la Vicepresidència Segona del Govern central per a la definició de l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible 2030, que identificarà les transformacions i polítiques públiques prioritàries per a impulsar l’assoliment de l’Agenda 2030 en el context de la recuperació post-Covid19.

La Xarxa Espanyola del Pacte Mundial ha animat a les comunitats autònomes, a difondre entre empreses i organismes aquesta senzilla enquesta. A més, ha instat a involucrar a l’entorn de les empreses, com a clients, proveïdors i altres grups d’interès, amb la finalitat d’aconseguir uns òptims resultats i obtenir una visió de les empreses el més representativa possible en termes de grandària, sector i ubicació geogràfica.

El termini de presentació de propostes per a la consulta electrònica conclou el 27 de setembre. Les conclusions resultants seran canalitzades en el marc del procés de definició de l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible 2030, el full de ruta del qual està en elaboració.

Aprovat el Reial Decret per dirigir la gestió de pneumàtics fora d’ús cap a un model d’economia circular

El 7 d’agost de 2020 s’ha publicat el RD 731/2020 de 4 d’agost, pel qual es modifica el Reial Decret 1619/2005, de 30 de desembre, sobre la gestió de pneumàtics fora d’ús.

Aquesta legislació, que entra en vigor el 8 d’agost de 2020, pretén accelerar la transició del sector dels pneumàtics fora d’ús cap a un model d’economia circular. Entre algunes mesures que introdueix, destaquen:

  • La prohibició del dipòsit en abocadors dels pneumàtics de grans dimensions, amb diàmetre superior a 1.400 mil·límetres, i la seva incorporació a sistema de gestió sota la responsabilitat ampliada de productor. Amb aquesta modificació, tots els pneumàtics de reposició -a excepció de les rodes de les bicicletes- passen a ser objecte de gestió per a la seva reutilització o reciclatge.
  • Es dóna prioritat a la reutilització dels pneumàtics usats que es gestionin. Amb l’objecte de facilitar-ho, el Reial decret defineix les condicions que han de reunir tant els pneumàtics de segon ús com els recautxutats per a la posterior comercialització. Així mateix, la norma detalla la informació que s’ha de subministrar sobre ells a consumidor, preferiblement de forma electrònica.
  • La definició, per a cada any i en cada comunitat autònoma, de les responsabilitats de recollida i gestió que corresponen als sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor, el que evitarà problemes d’acumulació i retards en la recollida dels residus en els punts de generació. Aquesta informació resultarà d’especial utilitat a les autoritats competents en les seves tasques de supervisió i control de les operacions que integren el flux de gestió d’aquest residu.
  • El text també regula el procediment excepcional de recollida a les deixalleries dels pneumàtics fora d’ús, així com la relació entre les deixalleries i productors per costejar la recollida i tractament d’aquests pneumàtics, per tal de resoldre problemes operatius que s’han registrat en el passat.

La norma modifica el Reial Decret 1619/2005, de 30 de desembre, sobre la gestió de pneumàtics fora d’ús, per aconseguir una gestió més eficaç d’aquest residu i consolidar els progressos implementats en la seva gestió al llarg dels quinze anys de vigència de la normativa. Es tracta d’un pas previ a l’adaptació als nous requisits de la responsabilitat ampliada del productor que s’introduiran a través de la transposició de la nova Directiva (UE) 2018/851 sobre la matèria, per a la qual el Govern està tramitant l’avantprojecte de Llei de Residus i Sòls Contaminats.

Aquesta és la tercera norma que el Govern aprova en compliment de l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular, després de l’aprovació del Reial Decret 646/2020, de 7 de juliol, pel qual es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador, i el Reial Decret 553/2020, de 2 de juny, pel qual es regula el trasllat de residus a l’interior del territori de l’Estat.

NOU RD QUE REGULA L’ELIMINACIÓ DE RESIDUS EN ABOCADORS

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ha publicat el nou Reial decret 646/2020, de 7 de juliol, pel qual es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador; que substitueix al del 2001 i incorpora tots aquells aspectes inclosos en el paquet legislatiu d’economia circular de la Unió Europea.

El nou RD té com a objectiu: regular el desenvolupament de l’activitat de deposició de residus en abocador i reduir l’impacte ambiental d’aquestes operacions i els riscos per a la salut de les persones; així com, fomentar el compliment de la jerarquia de residus, sent la deposició en abocador l’última opció.

Els aspectes més rellevants, a part dels objectius indicats, són:

  • Deixa de considerar-se abocador la instal·lació d’eliminació de residus en origen.
  • Es considera també abocador, els magatzematges de: residus perillosos emmagatzemats més de 6 mesos i residus no perillosos emmagatzemats més d’1 any (si el destí final és eliminació) o 2 anys (si el destí final és valorització).
  • S’estableixen mesures d’economia circular, establint de manera expressa la possibilitat d’introduir mesures dissuasives o limitatives de dipòsit de materials i així mateix s’estableix el caràcter finalista de les taxes recaptades per al dipòsit de materials a abocador.
  • Residus no admesos en abocador: s’incorpora un llistat de residus no admissibles; a més, es preveu la possibilitat de determinar nous residus no admissibles a través d’Ordre Ministerial. També inclourà els residus admissibles en cada tipus d’abocador, amb l’obligació que els productors o posseïdors dels residus proporcionin a les entitats explotadores dels abocadors informació sobre les caracteritzacions bàsiques dels residus, així com del tractament previ al qual hagin estat sotmesos en el seu cas.
  • S’estableix, de la mateixa manera, l’obligació de sotmetre a tractament previ a qualsevol residu (també els municipals, respecte dels quals s’estableix un termini de dos anys per a adoptar l’Ordre Ministerial corresponent) per a la seva admissió, a excepció d’aquells que expressament siguin eximits d’això, per mitjà d’Ordre Ministerial.
  • Incorpora els objectius de reducció de l’abocament de residus municipals establerts en la Directiva (UE) 2018/850, que serà inferior al 10% del total de residus municipals produïts per a l’1 de gener de 2035. Així mateix, s’inclou la metodologia de càlcul establerta en la Decisió d’execució (UE) 2019/1885.
  • Estableix els costos mínims que haurà d’incloure el preu per l’eliminació dels residus, els costos d’establiment i explotació, les subscripcions d’assegurances o garanties financeres i fiances. També els costos de clausura, manteniment i control durant almenys 30 anys, així com els costos deguts a l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle, el mètode de càlcul del qual s’establirà per ordre ministerial abans de 2 anys.
  • Règim de fiances: es modifica el règim de fiances amb la finalitat que aquestes romanguin vigents després de la clausura de l’abocador.
  • Règim d’inspeccions: es reforça el règim de les inspeccions previst en el nou Reial decret, d’acord amb el que s’estableix en l’Annex VII.

Més informació en aquest enllaç.

Publicat el Reial Decret de trasllat de residus

En data 19.06.2020, s’ha publicat al BOE el Reial Decret de trasllat de residus (RD 553/2020), el qual especifica alguns aspectes del procediment establert en l’anterior Reial decret 180/2015 i garanteix una coherència amb la reglamentació europea. Amb aquesta nova normativa es busca millorar la traçabilitat dels trasllats des del lloc d’origen del residu fins a la destinació final, assegurant un correcte tractament d’aquest. Així mateix, aclareix la tramitació electrònica i facilita la vigilància i el control dels trasllats per part de les autoritats competents.

Dos aspectes principals han propiciat aquesta nova legislació: En primer lloc, la Comissió Europea havia recomanat millorar els instruments d’informació i traçabilitat de la gestió dels residus. En segon lloc, la Fiscalia de Medi Ambient havia realitzat peticions d’informació relacionades amb accidents en instal·lacions de tractament de residus.

Aquest nou reial decret estableix un marc normatiu complementari amb l’avantprojecte de Llei residus i sòls contaminats (actualment en període d’exposició pública) en garantir la traçabilitat del residu davant la possible extensió de la responsabilitat del productor del residu fins al tractament final. També realitza una labor complementària amb la definició del tractament intermedi i amb el desglossament de les operacions de tractament, incloses en els annexos II i III d’aquest avantprojecte.

Alguns dels punts més rellevants:

  • S’aplica als trasllats de residus entre Comunitats Autònomes, amb l’excepció del transport de residus produïts en les activitats de manteniment i instal·lació fins a les seves instal·lacions, logística inversa i de particulars fins a punts nets.
  • Defineix amb major precisió a l’“operador del residu” que, per regla general, serà el productor dels residus i inclou el cas del nou productor del residu.
  • Detalla el repositori de trasllats com a lloc únic i compartit en el qual s’emmagatzemen totes les notificacions prèvies i documents d’identificació.
  • Com a requisits generals, amb caràcter previ haurà de disposar-se d’un contracte de tractament i els residus hauran d’anar acompanyats del document d’identificació durant el trasllat.
  • Respecte al document d’identificació, en els casos que es requereixi notificació prèvia aquest es remetrà a l’inici del trasllat, la qual cosa permetrà a les Comunitats Autònomes conèixer quan tindrà lloc el trasllat dels residus i quan va tenir lloc l’entrada en la instal·lació de destí.
  • El reial decret estableix que la notificació prèvia de trasllat de residus ha de contenir informació sobre les operacions de tractament posteriors, fins i tot quan el destí sigui una operació de tractament intermèdia D13, D14 o R12.
  • Limita a dos emmagatzematges successius D15 o R13 per a evitar que es perdi la traçabilitat del procés, de manera que, després de l’operació d’emmagatzematge només es podrà destinar el residu a una instal·lació de valorització o eliminació.

Tot el document en aquest enllaç.

Finalització del projecte: full de ruta de les estacions de servei cap a la competitivitat

ECONIA, juntament amb AEGA, ha finalitzat el projecte d’economia circular per a la millora de la competitivitat de les estacions de servei associades de Gipuzkoa.

Aquest projecte s’enquadra dins de la Convocatòria 2019 del “Programa para promover el fortalecimiento competitivo, la sostenibilidad y la colaboración del tejido empresarial de Gipuzkoa”, comptant amb l’ajuda del Departamento de Promoción Económica, Medio Rural y Equilibrio Territorial de la Diputación Foral de Gipuzkoa.

El projecte s’ha dut a terme durant 7 mesos, en els quals l’afectació de l’estat produït pel COVID19 s’ha intentat que sigui la mínima possible. En aquest calendari, s’ha fet un important treball de camp per a conèixer del model actual de negoci de les estacions de servei i la realització de taules de treball amb els responsables per a poder realitzar una anàlisi de la situació actual de les EESS a Gipuzkoa.

Paral·lelament, l’equip de treball ha definit les línies estratègiques sobre les quals dur a terme actuacions i en una jornada virtual (a causa de l’excepcionalitat de la situació), es va debatre la viabilitat d’aquestes. Posteriorment, es va redactar un full de ruta amb les accions viables consensuades per a millorar el model de negoci actual. Finalment, es van definir els indicadors que permetin mesurar el compliment de les metes proposades.

Amb tot això, s’ha creat un teixit col·laboratiu d’estacions de servei associades que, mitjançant taules de treball, han compartit coneixements i inquietuds, secundats mitjançant la col·laboració d’experts externs.

L’èxit de la transferència i la col·laboració, ha permès crear un pla de continuïtat que permetrà situar a AEGA en el centre del teixit i xarxa de transferència de coneixement establert.

El projecte ha finalitzat complint els objectius previstos, amb gran satisfacció per l’equip gestor del mateix i tots els participants.

El Govern aprova l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular

  • L’Estratègia, denominada “España Circular 2030”, marca objectius per a aquesta dècada que permetran reduir en un 30% el consum nacional de materials i retallar un 15% la generació de residus respecte a 2010.
  • Contribueix als esforços d’Espanya per aconseguir una economia sostenible, descarbonitzada, eficient en l’ús dels recursos i competitiva.
  • ‘España Circular 2030’ es materialitzarà a través de successius plans d’acció triennals, que recolliran les mesures concretes per implementar actuacions en economia circular.

El Consell de Ministres ha donat llum verda a l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular (EEEC) ―”España Circular 2030”―, que estableix les bases per a superar l’economia lineal i impulsar un nou model de producció i consum en el qual el valor de productes, materials i recursos es mantinguin en l’economia durant el major temps possible; en el qual es minimitzi la generació de residus i s’aprofitin al màxim aquells la generació dels quals no s’hagi pogut evitar. “España Circular 2030” marca objectius per a aquesta dècada que permetran, entre altres, reduir en un 30% el consum nacional de materials, millorar un 10% l’eficiència en l’ús de l’aigua i retallar un 15% la generació de residus respecte a 2010, la qual cosa possibilitarà situar les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle del sector residus per sota dels 10 milions de tones en 2030.

La seva execució es materialitzarà a través de successius plans d’acció triennals, que recolliran les mesures concretes a desenvolupar per l’Administració General de l’Estat per a implementar actuacions en economia circular a Espanya. El primer d’ells serà presentat a finals de 2020 i abastarà el període 2021-2023. L’estratègia és un dels elements clau del Marc d’Economia Circular, un dels projectes del Govern que pretén ser palanca per a la recuperació econòmica després de la crisi sanitària del COVID-19. Al costat d’ella, l’Executiu ha aprovat avui l’avantprojecte de Llei de Residus i Sòls Contaminats que abordarà també el repte dels plàstics d’un sol ús, i un reial decret que millora la traçabilitat i el control dels trasllats de residus.

A nivell nacional, l’adopció de la EEEC estava prevista en la Declaració d’Emergència Climàtica i ambiental aprovada al gener de 2020, que la inclou entre les línies prioritàries d’actuació, i és coherent amb el projecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, que fixa un objectiu d’aconseguir la neutralitat climàtica a tot tardar en 2050.

A més, entronca amb les principals iniciatives internacionals en matèria ambiental, com l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible o l’Acord de París sobre el canvi climàtic, així com amb els postulats del Pacte Verd Europeu i dels dos Plans d’Acció de la Comissió Europea en aquesta matèria.

L’estratègia contribueix així als esforços d’Espanya per aconseguir una economia sostenible, descarbonitzada, neta i eficient en l’ús dels recursos i competitiva. Un enfocament conseqüent amb fer possible una transició justa i solidària cap a un nou model que promogui la protecció del medi ambient i la transformació del sistema productiu i, al mateix temps, el progrés, el benestar social i la igualtat de gènere.

La consecució del repte d’aconseguir la transició cap a l’economia circular requereix de la col·laboració, participació i implicació de tota la societat, no només de les Administracions Públiques sinó també de tots els sectors econòmics ―fabricació, producció, distribució i gestió de residus―, que han d’incorporar la innovació com a element clau per a la consecució dels objectius proposats. A més, l’Estratègia preveu que juguin un paper central els agents socials i, molt especialment, els consumidors i ciutadans, les decisions de compra dels quals de productes, així com el seu compromís amb la separació de residus, són fonamentals.

OBJECTIUS
S’estima que el nostre país necessita més de dues vegades i mitja la seva superfície per a proveir les necessitats de la nostra economia. A més dels impactes ambientals que això comporta, les dades demostren la ineficiència del model i la dependència agreujada de l’exterior, que fan a la nostra economia més dependent i vulnerable i menys competitiva.
Espanya Circular 2020 marca els següents objectius per a l’any 2030:

• Reduir en un 30% el consum nacional de materials en relació amb el PIB, prenent com a any de referència el 2010.
• Disminuir la generació de residus un 15% respecte del generat en 2010.
• Reduir la generació residus d’aliments en tota cadena alimentària: 50% de reducció per càpita a nivell de llar i consum minorista i un 20% en les cadenes de producció i subministrament a partir de l’any 2020, contribuint així als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
• Incrementar la reutilització i preparació per a la reutilització fins a arribar al 10% dels residus municipals generats.
• Millorar un 10% l’eficiència en l’ús de l’aigua.
• Reduir l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle per sota dels 10 milions de tones de CO2 equivalent.

SECTORS
Encara que l’Estratègia d’Economia Circular està dotada d’un caràcter transversal, identifica sis sectors prioritaris: construcció, agroalimentari, pesquer i forestal, industrial, béns de consum, turisme i sector tèxtil i confecció. En particular, és fonamental aprofitar les oportunitats que ofereix l’economia circular per a desenvolupar una indústria espanyola centrada en el reciclatge.

En aquest marc el repte és preparar el mercat de treball per a la transició a una economia circular i baixa en emissions, tant des de la perspectiva dels treballadors, adaptant les seves capacitats i habilitats a les noves demandes del mercat a través de les polítiques actives del mercat de treball, com des de la perspectiva de les empreses i Administracions Públiques, adaptant la cultura empresarial als principis de la responsabilitat social empresarial, i garantint les condicions de seguretat i salut en els llocs de treball afectats pel canvi a l’economia circular.

A més, ha de fer-se de manera que permeti a les empreses ser eficients sense incórrer en càrregues excessives, millorant la seva productivitat, capacitat de contractar, les seves inversions i les seves oportunitats d’internacionalització.

PRINCIPIS, LÍNIES D’ACTUACIÓ I POLÍTIQUES PER Al CANVI
Els principis generals que inspiren aquesta Estratègia són: protecció i millora del medi ambient; acció preventiva; descarbonització de l’economia; el principi de “qui contamina paga”; protecció de la salut; racionalització i eficiència; cooperació i coordinació entre les Administracions Públiques; participació pública; desenvolupament sostenible, solidaritat entre persones i territoris; integració dels aspectes ambientals en la presa de decisions; millora de la competitivitat de l’economia i generació d’ocupació de qualitat.

Tenint en compte aquests principis, s’estableixen vuit línies principals d’actuació sobre els quals es focalitzaran les polítiques i instruments de l’Estratègia d’Economia Circular i els seus corresponents plans d’actuació. Cinc d’elles relacionades amb el tancament del cercle: producció, consum, gestió de residus, matèries primeres secundàries, i reutilització de l’aigua. I les tres restants, amb caràcter transversal: Sensibilització i participació, Recerca, innovació i competitivitat, i Ocupació i formació.

España Circular 2030 assenyala, com a polítiques clau per a avançar en economia circular, la política econòmica, de fiscalitat, ocupació, I+D+i, de consum, la política industrial, de l’aigua, agrària i de desenvolupament d’àrees rurals.

MODEL ORGANITZATIU
L’enfocament multidisciplinari i inclusiu de l’Estratègia requereix incorporar la perspectiva de les diferents Administracions i unitats perquè mantingui una visió completa i transversal en les polítiques sectorials implicades així com dels agents socials i econòmics. D’aquesta manera, la EEEC planteja un model organitzatiu conformat per diversos comitès:

Una Comissió Interministerial d’Economia Circular, amb representants dels ministeris afectats, a la qual li correspondrà avaluar i fer les propostes sobre les polítiques i mesures a incorporar en les polítiques sectorials, així com realitzar el seguiment i avaluació dels successius plans d’acció en matèria d’economia circular, i en definitiva de l’Estratègia; un grup de trebal de la Comissió de coordinació en matèria de residus, amb representants autonòmics i locals, com a administracions amb potestat per a completar la legislació bàsica i executar tals mesures; i un Consell d’Economia Circular, com a espai de col·laboració públic-privada amb tots els agents econòmics i socials i altres sectors implicats en el canvi de model.

La EEEC recull també un conjunt d’indicadors per avaluar el seu grau d’implantació, que es corresponen amb els adoptats a nivell europeu, atès que serà el marc amb el qual es pot comparar el nostre avanç respecte a la resta d’Estats membres, al qual s’afegeix la contribució del sector residus a la reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

En definitiva, España Circular 2030 es configura com un document marc que permetrà al nostre país avançar cap a una economia circular a través de la posada en marxa de diferents plans d’acció. Això permetrà que, conforme es vagin executant les diferents accions, es vagin avaluant els seus efectes i, en el seu cas, es puguin realitzar els ajustos necessaris per a aconseguir els objectius previstos tant en els plans d’acció com, en definitiva, en l’Estratègia per a 2030.

Font: eco-circular.com

Nova guia tècnica per a la classificació dels residus publicada pel Ministeri

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ha publicat la GUIA TÈCNICA PER A LA CLASSIFICACIÓ DELS RESIDUS, que aporta aclariments sobre la classificació dels residus, alineant els conceptes amb la legislació actual de la UE.

El document posa l’accent principalment en els conceptes de perillositat o no dels residus, i els denominats “codis mirall”; així com, en la metodologia a seguir per a la classificació.

Alguns aspectes importants que destaca:

  • Defineix residu perillós com aquell residu que presenta una o diverses de les característiques perilloses enumerades en l’annex III i aquell que pugui aprovar el Govern de conformitat amb el que s’estableix en la normativa europea o en els convenis internacionals dels quals Espanya sigui part, així com els recipients i envasos que els hagin contingut.
  • La perillositat d’un residu no està associada al compliment dels criteris d’admissió de residus en una determinada classe d’abocador. Per tant:
    • Un residu perillós no és aquell que compleix els criteris d’admissió en un abocador de residus perillosos; i
    • Un residu no perillós no és aquell que compleix els criteris d’admissió en un abocador de residus no perillosos.
  • Per a facilitar una gestió adequada dels seus residus, el productor o posseïdor inicial d’aquests és responsable de classificar-los com a perillosos o no perillosos, d’identificar-los correctament mitjançant el codi LER i de determinar les seves característiques de perillositat.

Sobre la metodologia per a la classificació de manera seqüencial, cal tenir en compte:

  • Els residus amb codis LER absoluts es classifiquen directament com a perillós o no perillosos, sense necessitat de cap avaluació posterior. En el cas dels residus perillosos, serà necessari determinar les seves característiques de perillositat a efecte del seu correcte etiquetatge.
  • En els residus amb codis LER mirall caldrà determinar si presenten alguna característica de perillositat per a classificar el residu com a perillós o no perillós. Si això no fos possible, el residu es classificarà com a perillós d’acord amb el principi de precaució.
  • Si el productor del residu, secundant-se a la informació descrita, pot, de forma justificada i fefaent, establir la composició qualitativa i quantitativa del residu, no serà necessari que dugui a terme determinacions analítiques.
  • Un mostreig inadequat és la causa principal de la falta de fiabilitat de la caracterització d’un residu i, per tant, de la classificació del residu derivada d’aquesta.
  • Els resultats de les proves de lixiviació realitzades per a determinar si un residu pot ser admès en un determinat tipus d’abocador no són adequats per a la classificació d’un residu com a perillós o no perillós.
  • L’aplicació dels criteris establerts en els Reglaments (UE) núm. 1357/2014 i (UE) 2017/997 per a la classificació dels residus ha de dur-se a terme sobre la concentració de la substància perillosa en el residu en pes fresc. Per això, en cas necessari, es procedirà a la conversió del valor expressat en pes sec a pes fresc.
  • Sobre la classificació harmonitzada de substàncies:
    • Des de l’aprovació del Reglament CLP en 2008, la taula 3 de l’annex VI s’ha anat actualitzant cada any mitjançant Adaptacions al Progrés Tècnic (ATP). Si bé ocasionalment es publiquen versions consolidades del Reglament CLP, a l’hora de classificar una substància haurà de comprovar-se que s’està utilitzant la versió més actualitzada de la taula 3 de l’annex VI del Reglament CLP.
    • Per a classificar les substàncies presents en un residu es procedirà de la següent manera:
      • En primer lloc, es consultarà la taula 3 de l’annex VI del Reglament CLP per a veure si existeix una classificació harmonitzada per a aquesta substància, ja sigui en una entrada individual o en una entrada de grup. Aquesta classificació harmonitzada es completarà amb la informació procedent dels expedients de registre que figurin en el Catàleg de classificació i etiquetatge de l’ECHA.
      • Si la substància no disposa d’una classificació harmonitzada es comprovarà si està inclosa en el Catàleg de classificació i etiquetatge de l’ECHA. En aquest cas, la substància es classificarà a partir de la informació proporcionada pels fabricants i importadors en els expedients de registre o, de no existir aquests, en les notificacions que figurin en aquest catàleg.
      • En el cas que la substància no es trobi en el Catàleg de classificació i etiquetatge de l’ECHA es podrà recórrer a altres fonts d’informació disponibles, indicant la font consultada. Si en aquestes fonts d’informació existís més d’un expedient per a una mateixa substància s’adoptarà la classificació més desfavorable atès el principi de precaució.
    • D’acord amb la Decisió de la Comissió 2014/955/UE, si una característica de perillositat d’un residu s’avalua per mitjà d’un assaig i també aplicant les concentracions de les substàncies perilloses com s’indica en l’annex III de la Directiva 2008/98/CE prevaldran els resultats de l’assaig.
    • En tot cas, les disposicions establertes en el Reglament COP per als residus, entre elles l’obligació de destinar el residu a una operació de tractament que destrueixi el contaminant, apliquen a tots els residus que continguin COP, independent que es classifiquin o no com a residus perillosos.

S’inicia la fase final del projecte Car Konpon, per a impulsar la reparació avançada en tallers d’automoció multimarca al País Basc

A finals de 2018 es va iniciar el projecte Car Konpon amb l’objectiu d’impulsar la millora de la competitivitat dels tallers de vehicles multimarca de la CAPV.

Durant el projecte s’han desenvolupat i aplicat accions tècniques i tecnològiques que incideixen en aspectes de la reparació de peces i components d’automoció, proporcionant una important oportunitat de generació d’un mercat orientat a la sostenibilitat.

El projecte està permetent unir el sector dels tallers d’automoció, el de la Formació Professional i la innovació tecnològica per a, a través del disseny d’un full de ruta, mobilitzar i preparar a 10 empreses del sector i testar i implementar un conjunt de tècniques i tecnologies basades en l’ecoinnovació.

Les estratègies definides estan, a més, alineades amb els nous models de negoci basats en l’economia circular del territori, proporcionant un conjunt d’objectius paral·lels focalitzats en la col·laboració de diferents agents i treballant totes les escales de la cadena de valor.

Situació del projecte
El projecte s’està duent a terme en diferents fases. Les finalitzades fins al moment són:
1.- Selecció de tallers i anàlisi inicial.
2.- Definició línies estratègiques (peces i components sobre els quals actuar)
3.- Desplegament d’estratègies (proposat full de ruta).
4.- Validació full de ruta.

A l’actualitat, i malgrat la situació excepcional provocada pel COVID-19, s’ha iniciat l’última etapa, consistent en el PILOTATGE I FULL DE RUTA FINAL. Amb les tasques que s’estan realitzant es pretén estandarditzar els treballs, accions i recursos necessaris per a l’aplicació de les tècniques i tecnologies en diferents tallers.

Paral·lelament, i amb totes les precaucions i recomanacions del moment actual, continuen les activitats de difusió i comunicació necessàries.

Empreses participants
El projecte està liderat pel Centre Sant Viator de Sopuerta, en associació amb ECONIA i compta amb la participació del Centre de Recerca en Formació Professional Tknika, i la consultora Zicla.

Financiació
EEl projecte Car Konpon compta amb fons FEDER a través de la convocatòria “Projectes d’ecoinnovació 2018” organitzada per Ihobe amb la finalitat de promoure la realització de projectes que contribueixin als objectius del Nínxol d’Oportunitat de “Ecosistemes“ del PCTI 2020.

Consulta pública prèvia del Projecte de Reial Decret d’envasos i residus d’envasos

Amb l’objectiu de traslladar la Directiva (UE) 2018/852, per la qual es modifica la Directiva 94/62 / CE, i l’aplicació dels preceptes de la Directiva (UE) 2019/904, referits als envasos de plàstics d’un sol ús, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITERD) sotmet a consulta pública el Projecte de Reial Decret d’envasos i residus d’envasos fins al proper 26 de maig.

S’aprofitarà a més aquest tràmit per revisar en profunditat tota la normativa d’envasos i residus d’envasos, i adoptant les mesures necessàries per complir amb els nous reptes, entre els quals:

  • El foment de l’ús d’envasos reutilitzables i sistemes per a la seva reutilització de manera respectuosa amb el medi ambient, i sense comprometre la higiene dels aliments, ni la seguretat dels consumidors.
  • Cerca mesures específiques per aconseguir els nous objectius de reciclatge de l’65% en pes de tots els residus d’envasos el 2025, i de l’70% el 2030.
  • Incrementar la col·laboració ciutadana en la recollida separada de residus d’envasos.
  • Com oferir major transparència en la informació en matèria d’envasos.
  • Es qüestiona la necessitat o no de diferenciar les obligacions dels sistemes de responsabilitat ampliada de l’productor (RAP) per als envasos industrials, respecte dels comercials, i en quina mesura.
  • Com abordar la incorporació de les vendes a distància a les obligacions en matèria de RAP per a aquests envasos.
  • Com millorar la informació relativa a la posada en el mercat d’envasos i a la gestió dels residus d’envasos, i a través de quins instruments.