S’inicia la fase final del projecte Car Konpon, per a impulsar la reparació avançada en tallers d’automoció multimarca al País Basc

A finals de 2018 es va iniciar el projecte Car Konpon amb l’objectiu d’impulsar la millora de la competitivitat dels tallers de vehicles multimarca de la CAPV.

Durant el projecte s’han desenvolupat i aplicat accions tècniques i tecnològiques que incideixen en aspectes de la reparació de peces i components d’automoció, proporcionant una important oportunitat de generació d’un mercat orientat a la sostenibilitat.

El projecte està permetent unir el sector dels tallers d’automoció, el de la Formació Professional i la innovació tecnològica per a, a través del disseny d’un full de ruta, mobilitzar i preparar a 10 empreses del sector i testar i implementar un conjunt de tècniques i tecnologies basades en l’ecoinnovació.

Les estratègies definides estan, a més, alineades amb els nous models de negoci basats en l’economia circular del territori, proporcionant un conjunt d’objectius paral·lels focalitzats en la col·laboració de diferents agents i treballant totes les escales de la cadena de valor.

Situació del projecte
El projecte s’està duent a terme en diferents fases. Les finalitzades fins al moment són:
1.- Selecció de tallers i anàlisi inicial.
2.- Definició línies estratègiques (peces i components sobre els quals actuar)
3.- Desplegament d’estratègies (proposat full de ruta).
4.- Validació full de ruta.

A l’actualitat, i malgrat la situació excepcional provocada pel COVID-19, s’ha iniciat l’última etapa, consistent en el PILOTATGE I FULL DE RUTA FINAL. Amb les tasques que s’estan realitzant es pretén estandarditzar els treballs, accions i recursos necessaris per a l’aplicació de les tècniques i tecnologies en diferents tallers.

Paral·lelament, i amb totes les precaucions i recomanacions del moment actual, continuen les activitats de difusió i comunicació necessàries.

Empreses participants
El projecte està liderat pel Centre Sant Viator de Sopuerta, en associació amb ECONIA i compta amb la participació del Centre de Recerca en Formació Professional Tknika, i la consultora Zicla.

Financiació
EEl projecte Car Konpon compta amb fons FEDER a través de la convocatòria “Projectes d’ecoinnovació 2018” organitzada per Ihobe amb la finalitat de promoure la realització de projectes que contribueixin als objectius del Nínxol d’Oportunitat de “Ecosistemes“ del PCTI 2020.

Consulta pública prèvia del Projecte de Reial Decret d’envasos i residus d’envasos

Amb l’objectiu de traslladar la Directiva (UE) 2018/852, per la qual es modifica la Directiva 94/62 / CE, i l’aplicació dels preceptes de la Directiva (UE) 2019/904, referits als envasos de plàstics d’un sol ús, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITERD) sotmet a consulta pública el Projecte de Reial Decret d’envasos i residus d’envasos fins al proper 26 de maig.

S’aprofitarà a més aquest tràmit per revisar en profunditat tota la normativa d’envasos i residus d’envasos, i adoptant les mesures necessàries per complir amb els nous reptes, entre els quals:

  • El foment de l’ús d’envasos reutilitzables i sistemes per a la seva reutilització de manera respectuosa amb el medi ambient, i sense comprometre la higiene dels aliments, ni la seguretat dels consumidors.
  • Cerca mesures específiques per aconseguir els nous objectius de reciclatge de l’65% en pes de tots els residus d’envasos el 2025, i de l’70% el 2030.
  • Incrementar la col·laboració ciutadana en la recollida separada de residus d’envasos.
  • Com oferir major transparència en la informació en matèria d’envasos.
  • Es qüestiona la necessitat o no de diferenciar les obligacions dels sistemes de responsabilitat ampliada de l’productor (RAP) per als envasos industrials, respecte dels comercials, i en quina mesura.
  • Com abordar la incorporació de les vendes a distància a les obligacions en matèria de RAP per a aquests envasos.
  • Com millorar la informació relativa a la posada en el mercat d’envasos i a la gestió dels residus d’envasos, i a través de quins instruments.

El Govern impulsa un paquet de mesures econòmiques per flexibilitzar l’activitat empresarial en l’àmbit de la gestió de residus

• Es proposa una reducció del 50% del cànon de residus industrials i del cànon de residus de la construcció durant els mesos d’abril i maig.

• Es bonifica al 100% les taxes associades a la tramitació telemàtica de documents de residus, i també en la tramitació de la inscripció al Registre de persones productores de residus de Catalunya.

• Se suprimeixen les fiances de residus per als gestors de residus no perillosos, mesura que pot suposar l’alliberament de prop de 40 milions d’euros.

 

El Govern ha aprovat un conjunt de mesures per pal·liar els efectes que sobre l’activitat econòmica està causant la pandèmia de la Covid-19; en concret, són mesures que aplicarà l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) amb l’objectiu de flexibilitzar i facilitar l’activitat econòmica de les empreses tant productores de residus com de gestió de residus.

Una de les mesures va encaminada a establir una bonificació del 50% dels cànons de residus industrials i de residus de la construcció durant el mesos d’abril i maig de 2020, cosa que haurà de permetre guanyar liquiditat a les empreses que paguen aquests cànons.

El segon paquet de mesures afecta la tramitació que les empreses fan davant l’Agència de Residus de Catalunya. Així:

S’estableix una bonificació del 100% en la tramitació telemàtica dels documents de gestió de residus (actualment aquesta bonificació és del 60%).

També s’estableix una bonificació al 100% de la taxa associada al servei de tramitació d’expedients d’inscripció i d’anotació de modificacions en el Registre general de persones productores de residus de Catalunya, en la mesura que aquests tràmits es poden realitzar durant l’estat d’alarma, atès que es tramiten per via telemàtica

Es tracta, per tant, d’una mesura avaluada i que continua amb la progressiva implantació dels mitjans electrònics a l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i que pot implantar-se de manera immediata i permanent.

Finalment, la tercera mesura que s’impulsa proposa suprimir les fiances de gestors de residus no perillosos tant pel que fa als actuals gestors en servei com per a noves peticions. Es preveu aplicar aquesta mesura a petició del gestor i serà valorada per l’Agència cas a cas.

Actualment, el total de fiances dipositades a l’ARC pels agents que operen en activitats relacionades amb els residus és de 62,5 milions d’euros. S’estima que d’aquests, 40 milions d’euros (el 64%) corresponen a les fiances de gestors de residus no perillosos que es podrien retornar amb aquesta mesura. Aquest import serà retornat als gestors, amb la qual cosa tindran alliberats recursos que podran destinar a la seva activitat econòmica.

Amb l’entrada en vigor d’aquesta mesura, els gestors de residus no perillosos gaudiran de l’estalvi del cost de la formalització de la fiança, que repercuteix en els resultats de l’activitat empresarial. Aquesta devolució es podrà sol·licitar per part dels gestors de residus fins el 31 de desembre de 2020, pendent que de cara al nou pressupost de 2020 la mesura quedi implantada de forma definitiva.

Font: residus.gencat.cat

Brussel·les unifica els adaptadors elèctrics per als dispositius i electrodomèstics

Aquest dilluns ha entrat en vigor el Reglament de la Comissió sobre les fonts d’alimentació externes, elaborat per a unificar les característiques tècniques dels adaptadors i carregadors de tota mena de dispositius i electrodomèstics. No obstant això, l’adopció del carregador universal per a mòbils s’escapa de l’actuació de la Comissió Europea, pel fet que la pràctica totalitat dels principals fabricants procedeixen d’Àsia o els Estats Units.

El nou reglament comunitari sobre les fonts d’alimentació externes té com a objectiu millorar l’eficiència energètica d’infinitat d’aparells, des dels ordinadors portàtils als raspalls de dents elèctrics. Per mitjà d’aquesta normativa, Brussel·les estaria en condicions d’estalviar en les seves factures elèctriques i “contribuir a aconseguir els objectius d’estalvi energètic de la UE”, així com reduir les emissions.

Segons expliquen fonts de la Comissió Europea, cada llar europea acumula una mitjana de deu carregadors, la qual cosa representa més de 2.000 milions a la UE. Totes ells són adaptadors de corrent que s’utilitzen per a convertir el corrent elèctric de la xarxa a tensions inferiors.

D’ara endavant, aquestes fonts d’alimentació externes homologades per al territori europeu seran molt més eficients des del punt de vista energètic que les actuals. Així s’espera que, a partir de 2030, “l’estalvi d’energia elèctrica sigui de més de 4 TWh/any, suficient per a proporcionar energia elèctrica a tota Letònia durant un mes i equivalent a una reducció de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de més de 1,4 milions de tones equivalents de CO₂ a l’any”.

La nova normativa d’adaptadors afecta a tots els fabricants d’electrònica de consum (telèfons intel·ligents, altaveus, sistemes de so, televisors); productes TIC (mòdems, encaminadors, ordinadors portàtils, tauletes, pantalles electròniques); petits aparells de cuina (batedores, exprimidors); i aparells per a la higiene personal (màquines d’afaitar, raspalls de dents elèctrics).

Amb aquest conjunt de mesures s’espera aconseguir, a partir de 2030, “un estalvi total d’energia de 167 TWh a l’any, la qual cosa equival al consum d’energia anual de Dinamarca, amb un estalvi acumulat correspondria així a la reducció anual de més de 46 milions de tones equivalents de CO₂”, segons fonts comunitàries.

Font: eleconomista.es

Desafiaments del reciclatge de vehicles a Espanya: Article de Meritxell Barroso publicat a Auto Recycling World

Auto Recycling World, revista reconeguda internacionalment sobre el reciclatge de vehicles fora d’ús, ha publicat un article de Meritxell Barroso, gerent d’ECONIA, sobre els desafiaments del reciclatge dels vehicles a Espanya:

ELV Recycling: Challenges in Spain

Meritxell Barroso, CEO of ECONIA, an environmental engineering and consulting company, tells us about the pros and cons of the ELV Directive with concern to the recycling sector in Spain. Although a lot of positivity, there are still some tasks to be carried out.

Every year, end-of-life vehicles (ELVs) generate between 7 and 8 million tonnes of waste in the European Union, which must be managed correctly.

The legislation on end-of-life vehicles (ELV Directive) aims at making dismantling and recycling of this waste more environmentally friendly. It sets clear quantified targets for reuse, recycling and recovery of the ELVs and their components.

This legislation was transposed into the Spanish legal system in 2002 (RD1383/2002), which meant significant advances in the management of ELVs.

Firstly, the legislation guaranteed the delivery of ELVs to specifically authorised treatment facilities (ATFs) and therefore, the end of abandonment of this type of waste. It led to a significant professionalisation and technification of ATFs, to ensure correct environmental management of the elements extracted from the vehicle and the recovery of parts and components. Moreover, they are the only facilities that can demonstrate the end-of-life of a vehicle through the issuance of a certificate of destruction.

This legislation also included the application of the extended producer responsibility principle, as well as the possibility of the subscription of voluntary agreements, both aspects related to the achievement of the recycling, recovery and reuse objectives.

Various aspects, such as new legislation published on: waste, its hierarchy, the obligation of the information of agents involved in their production and management and the need to standardise the data that each Member State sends to the Commission annually, in reference of the fulfilment of objectives made the publication of new regulations necessary (RD 20/2017).

The 2017 legislation has been of great help in three aspects:

    • it has regulated the temporary handover of ELVs discharged for training centres;
    • it has avoided double financing in the management of ELVs; and above all;
    • it has increased the professionalisation of authorised ELV treatment centres.

Since then, it has defined more specifically the operations carried out by these facilities and has included clear objectives of preparation for the reuse of parts and components that must be demonstrated annually.

Despite all these improvements, there are still tasks to be carried out, which are repeatedly demanded by the sector, the main ones being:

    • Limit the time that a vehicle may be in a temporary deregistered state since the current limit causes a large number of unknown ELVs’ whereabouts.
    • Regulate the e-commerce platforms for the sale of spare parts extracted from vehicles (most come from illegal facilities).
    • Create a single registration in the EU of deregistered vehicles, to avoid exports/imports of ELVs.
    • The necessity to include all types of vehicles in the scope of the regulations. Therefore, taking into account those vehicles of greater and lesser weight than passenger vehicles (3.500 tonnes): motorcycles and industrial vehicles (trucks, caravans, industrial, agricultural machinery etc.) The lack of regulation regarding the environmental treatment of these vehicles and the facilities licensed for this activity leads to environmentally wrong practices, resulting in severe consequences for the environment, public health and the economy of the industry. In turn, this means that a high percentage of industrial vehicles taken out of commission are not managed or treated by appropriately prepared and authorised companies, which in parallel results in activities and an economy entirely outside all tax legislation.
    • Know how VOC legislation can affect the operations of ATFs, taking into account the composition of plastics (with the presence of VOCs)

Therefore, there is an urge for the assessment and evaluation of this directive, and the publication of a new ELVs Directive that will include these aspects will match the current needs. Also, new legislation with more precise definitions and criteria will oblige Member States to take a step forward in the ELV treatment sector, which we await eagerly.

Podeu accedir a l’article de la revista clicant en aquest enllaç.

La Generalitat aprova una nova línia d’ajuts amb 1,5 milions pel foment d’economia circular en l’àmbit dels residus

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC), del Departament de Territori i Sostenibilitat, subvencionarà amb 1,5 milions d’euros els projectes de nuclis de recerca industrial i desenvolupament experimental que incentivin l’economia circular. Els fons provenen de la recaptació del cànon d’abocador de residus industrials.

En concret, els ajuts es destinaran a empreses que presentin projectes per recuperar recursos a partir de residus, tant procedents de processos de tercers com propis, a millorar processos de tractament que permetin recuperar recursos o bé disminuir la quantitat de deixalles que es destinen als abocadors o a reduir la perillositat dels residus. Els projectes es poden presentar de forma individual o col·laborativa i han de desenvolupar activitats de recerca i/o desenvolupament.

Els criteris per a la concessió dels ajuts prioritzaran el potencial de reducció efectiva dels residus perquè s’estalvia la seva generació, es converteixen en recursos o perquè el procés permet utilitzar residus que no eren aprofitats. També es valorarà la qualitat científica i tecnològica dels projectes; l’adequació de la metodologia, del pla de treball i de gestió del projecte; la capacitat científica de les persones sol·licitants per executar-lo, i l’adequació, coherència i justificació dels recursos i despeses proposades.

Impulsant l’economia circular

Entre els objectius de l’ARC destaca el d’implementar eines per accelerar la transició cap a una economia circular. També el foment de programes i projectes de R+D per desenvolupar alternatives més netes en els processos productius i de gestió.

El Programa de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20) de l’ARC ha de contribuir, des de l’àmbit dels residus, al desenvolupament sostenible, a l’ús eficient dels recursos i a una economia circular que alhora sigui competitiva i generadora de noves oportunitats.

De la seva banda, des d’ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Coneixement-, s’incorpora l’economia circular i la sostenibilitat com a eix prioritari d’actuació per a la competitivitat empresarial. Així, des de l’agència s’ofereix assessorament personalitzat a les empreses catalanes per impulsar nous projectes en aquest àmbit -també per internacionalitzar les seves solucions- així com ajuts per garantir-ne la seva implantació.

Aquests objectius estan alineats amb els de la Unió Europea que, a finals de 2015, va publicar un paquet de mesures sobre l’economia circular per impulsar la competitivitat, crear llocs de feina i generar un creixement sostenible. Així, segons la Fundació Ellen Macarthur –de la qual la Generalitat en forma part–, l’economia circular a Europa pot arribar a generar el doble de beneficis que el model econòmic lineal, reduir un 32% el consum de matèries primeres i un 50% els costos vinculats als processos industrials.

Amb aquestes mesures es pretén transformar l’economia, obrint camí a noves oportunitats de negoci que tinguin en compte tot el cicle de vida dels productes, sense limitar-lo a l’etapa de fabricació o a la de fi de vida. Com a conseqüència, es preveu que sorgiran progressivament formes innovadores i més eficients de produir i consumir. De fet, l’economia circular és un dels eixos del Pacte Nacional per a la Indústria.

Més de 12.000 morts prematures a Europa per la contaminació acústica

Un de cada cinc europeus pateix nivells de soroll perjudicials per a la salut.

L’exposició crònica a un nivell de soroll per sobre del permès genera cada any més de 12.000 morts prematures a tot Europa, i provoca també fins a 48.000 nous casos anuals de cardiopatia. Ho denuncia un nou estudi de l’Agència Europea de Medi ambient, que alerta que un de cada cinc europeus (el 20%) viu en zones on el soroll del trànsit arriba a nivells perjudicials per a la salut.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana mantenir el soroll per sota dels 55 decibels, però fins a 113 milions d’europeus estan sotmesos dia, tarda i nit a uns nivells de soroll que com a mínim arriben a aquesta xifra, si no la depassen. Per a més de 6,5 milions de persones l’excés de soroll genera fins i tot interrupcions del son durant la nit de manera crònica. “El soroll mediambiental, en especial el del trànsit rodat, continua sent un problema greu que afecta la salut i el benestar de milions de persones a Europa”, denuncia l’estudi.

L’estudi crida l’atenció als governs europeus perquè no han fet els deures per reduir el soroll de les grans ciutats –i també el de les zones rurals pròximes a carreteres, aeroports i indústries–, una xacra que segueix sense reduir-se tot i les alertes que des de fa anys comunica l’OMS i la mateixa UE.

El soroll dels trens, per a la població que viu molt a prop d’estacions i vies ferroviàries, genera una exposició crònica perjudicial per a 22 milions de persones arreu de la Unió Europea. Quatre milions d’europeus pateixen nivells perjudicials de soroll procedents dels avions i un milió més està exposat a contaminació acústica perjudicial procedent de la indústria, detalla l’estudi. El soroll constant dels avions, afegeix, és la causa fins i tot de la disfunció en l’aprenentatge que pateixen 12.500 escolars europeus.

L’excés de soroll, generat pel trànsit de les grans ciutats, però també pel soroll de carreteres, trens, avions i indústries, no només provoca problemes auditius, sinó que pot provocar malalties coronàries, estrès i trastorns en el son. La cardiopatia isquèmica, que l’estudi vincula a la contaminació acústica, provoca la progressiva obstrucció de les vies que donen sang al cor.

L’estudi de l’Agència Europea de Medi Ambient alerta també que l’excés de soroll no afecta tothom per igual, sinó que, com sempre, les poblacions més desafavorides socialment pateixen sovint impactes més grans, perquè viuen més a prop d’aeroports, carreteres i altres fonts de contaminació acústica.

Les xifres que revela l’estudi posen de manifest que no s’han assolit els objectius que la mateixa UE s’havia marcat per al 2020 “de reduir de manera significativa la contaminació acústica a la Unió Europea per acostar-se als nivells recomanats per l’OMS”. I no només això, sinó que malgrat la millora en el monitoratge dels nivells de soroll encara hi ha un 30% de dades que no estan disponibles per a l’anàlisi, denuncia l’estudi.

Un problema també per a la fauna
Però l’excés de soroll provinent del tràfic rodat, ferroviari, aeri i també de certes indústries no només perjudica la salut dels ciutadans europeus, sinó que també està afectant la vida salvatge europea, tant la terrestre com la marina. Els mamífers marins són uns dels més afectats, però a terra també els ocells pateixen molts trastorns reproductius i de comportament.

Almenys un 19% de les àrees protegides se situen, de fet, en zones on els nivells de soroll estan per sobre dels llindars recomanats. Aquest soroll excessiu pot generar canvis en el comportament i afectacions psicològiques en molts animals, però també redueix la seva taxa de reproducció, augmenta la seva mortalitat i porta moltes espècies a emigrar.

Font: ara.cat

El volum de residus reciclats va créixer un 1,8% en 2019

El creixement de l’activitat econòmica i dels residus generats ha contribuït en els últims anys a impulsar l’activitat de les empreses de reciclatge de residus

Segons l’Observatori Sectorial DBK de INFORMA, el volum de residus reciclats —incloent residus metàl·lics, de paper i cartó, fusta, vidre i plàstic— es va situar en 20,2 milions de tones en 2019, un 1,8% més que en l’exercici anterior, valorant-se el negoci generat per la seva venda en uns 3.500 milions d’euros.

Els residus de metall concentren més del 60% del volum total reciclatge, seguits del segment de paper i cartó, que agrupa prop de la quarta part del total, corresponent la resta al reciclatge de fusta, vidre i plàstic.

Les exportacions de desaprofitaments i deixalles van disminuir significativament en 2019, fins a situar-se en 1.730 milers de tones, mentre que les importacions van augmentar una mica més d’un 2% (fins a 6.130 milers de tones).

En 2020 i 2021 s’espera que augmenti el volum de residus reciclats al voltant del 1,5% anual, fins a situar-se entorn de 20,8 milions de tones en l’últim any, en un context de lleugera desacceleració del conjunt de l’activitat econòmica i de la generació de residus.

En el sector s’identifiquen al voltant de 350 empreses dedicades al reciclatge de residus, les quals gestionen unes 400 plantes. L’estructura empresarial presenta una majoria d’empreses de petita dimensió especialitzades en el reciclatge d’un sol material, les quals coexisteixen amb un grup més reduït de grans operadors. Gairebé el 65% de les companyies compta amb una plantilla inferior als 10 treballadors.

El capital de les empreses és majoritàriament espanyol. No obstant això, cal assenyalar la participació a través de filials d’alguns grups de grandària gran procedents de diferents sectors industrials o de la construcció.

Dades de síntesis 2019

  • Nombre d’empreses: 350
  • Producció (milers de tones): 20.200
    • % var. 2019/2018: +1,8
  • Distribució de la producció per segments d’activitat(%), 2018
    • Metall: 61,0
    • Paper i cartó: 22,4
    • Fusta: 7,8
    • Vidre: 4,5
    • Plàstic: 4,3
  • Exportació (milers de tones): 1.730
  • Importació (milers de tones): 6.130
  • Producció (mill. euros): 3.500

Font: retema.es

Nou projecte focalitzat a les EESS de Gipuzkoa

Des d’ECONIA iniciem un nou projecte de col·laboració i assessorament a les estacions de servei associades a AEGA (Asociación de Empresas de Automoción de Gipuzkoa). A causa dels canvis que s’estan produint en el sector de l’automoció amb la irrupció de noves formes de mobilitat, i el consum elèctric i electrònic, és evident que les estacions de servei (EESS) actuals han de començar a adaptar-se a la nova realitat, on apareixen noves necessitats que demanen d’una transformació del model de negoci i orientació d’aquest sector empresarial.

Fruit de la preocupació per aquests canvis, les EESS de Gipuzkoa, gran part de les quals són petites empreses gestionades de forma familiar; ECONIA liderant conjuntament amb AEGA i amb l’ajut econòmic de la Diputació Foral de Gipuzkoa, han posat en marxa el projecte anomenat “Hoja de ruta de las estaciones de servicio hacia la competitividad”, que permetrà analitzar els models de negoci actuals per tal de proposar accions que permetin no posar en perill la continuïtat de l’activitat. A més, aquest projecte generarà un espai de xarxa i comunicació entre les empreses del sector de les estacions de servei, que actualment no existeix.

La CECOT aposta pel reciclatge del plàstic en l’automoció

Empreses del sector de l’automoció s’apropen a la producció sostenible i l’economia circular del sector del plàstic, a través d’una jornada de treball organitzada per la CECOT. A la trobada d’intercanvi s’han conegut casos d’empreses que ja treballen en el reaprofitament del plàstic, reciclant-lo amb un nou disseny i donant-li un nou ús.

La CECOT ha fet una selecció prèvia de les empreses en funció del seu potencial per impulsar iniciatives de reaprofitament. A la jornada s’han mostrat dissenys de peces que ja han entrat en els processos de producció així com les noves tendències en tecnologies de recollida i reciclatge. La CECOT ja treballa en una nova jornada sobre el reciclatge en el sector tèxtil. El curs forma part de l’estratègia mediambiental de la patronal perquè les empreses arribin a objectius de desenvolupament sostenible, utilitzin els recursos amb més eficàcia i contribuir en la reducció del canvi climàtic.

Trobareu més informació al respecte en aquesta notícia de terrassadigital.cat.