Aprovat el Reial Decret per dirigir la gestió de pneumàtics fora d’ús cap a un model d’economia circular

El 7 d’agost de 2020 s’ha publicat el RD 731/2020 de 4 d’agost, pel qual es modifica el Reial Decret 1619/2005, de 30 de desembre, sobre la gestió de pneumàtics fora d’ús.

Aquesta legislació, que entra en vigor el 8 d’agost de 2020, pretén accelerar la transició del sector dels pneumàtics fora d’ús cap a un model d’economia circular. Entre algunes mesures que introdueix, destaquen:

  • La prohibició del dipòsit en abocadors dels pneumàtics de grans dimensions, amb diàmetre superior a 1.400 mil·límetres, i la seva incorporació a sistema de gestió sota la responsabilitat ampliada de productor. Amb aquesta modificació, tots els pneumàtics de reposició -a excepció de les rodes de les bicicletes- passen a ser objecte de gestió per a la seva reutilització o reciclatge.
  • Es dóna prioritat a la reutilització dels pneumàtics usats que es gestionin. Amb l’objecte de facilitar-ho, el Reial decret defineix les condicions que han de reunir tant els pneumàtics de segon ús com els recautxutats per a la posterior comercialització. Així mateix, la norma detalla la informació que s’ha de subministrar sobre ells a consumidor, preferiblement de forma electrònica.
  • La definició, per a cada any i en cada comunitat autònoma, de les responsabilitats de recollida i gestió que corresponen als sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor, el que evitarà problemes d’acumulació i retards en la recollida dels residus en els punts de generació. Aquesta informació resultarà d’especial utilitat a les autoritats competents en les seves tasques de supervisió i control de les operacions que integren el flux de gestió d’aquest residu.
  • El text també regula el procediment excepcional de recollida a les deixalleries dels pneumàtics fora d’ús, així com la relació entre les deixalleries i productors per costejar la recollida i tractament d’aquests pneumàtics, per tal de resoldre problemes operatius que s’han registrat en el passat.

La norma modifica el Reial Decret 1619/2005, de 30 de desembre, sobre la gestió de pneumàtics fora d’ús, per aconseguir una gestió més eficaç d’aquest residu i consolidar els progressos implementats en la seva gestió al llarg dels quinze anys de vigència de la normativa. Es tracta d’un pas previ a l’adaptació als nous requisits de la responsabilitat ampliada del productor que s’introduiran a través de la transposició de la nova Directiva (UE) 2018/851 sobre la matèria, per a la qual el Govern està tramitant l’avantprojecte de Llei de Residus i Sòls Contaminats.

Aquesta és la tercera norma que el Govern aprova en compliment de l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular, després de l’aprovació del Reial Decret 646/2020, de 7 de juliol, pel qual es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador, i el Reial Decret 553/2020, de 2 de juny, pel qual es regula el trasllat de residus a l’interior del territori de l’Estat.

NOU RD QUE REGULA L’ELIMINACIÓ DE RESIDUS EN ABOCADORS

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ha publicat el nou Reial decret 646/2020, de 7 de juliol, pel qual es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador; que substitueix al del 2001 i incorpora tots aquells aspectes inclosos en el paquet legislatiu d’economia circular de la Unió Europea.

El nou RD té com a objectiu: regular el desenvolupament de l’activitat de deposició de residus en abocador i reduir l’impacte ambiental d’aquestes operacions i els riscos per a la salut de les persones; així com, fomentar el compliment de la jerarquia de residus, sent la deposició en abocador l’última opció.

Els aspectes més rellevants, a part dels objectius indicats, són:

  • Deixa de considerar-se abocador la instal·lació d’eliminació de residus en origen.
  • Es considera també abocador, els magatzematges de: residus perillosos emmagatzemats més de 6 mesos i residus no perillosos emmagatzemats més d’1 any (si el destí final és eliminació) o 2 anys (si el destí final és valorització).
  • S’estableixen mesures d’economia circular, establint de manera expressa la possibilitat d’introduir mesures dissuasives o limitatives de dipòsit de materials i així mateix s’estableix el caràcter finalista de les taxes recaptades per al dipòsit de materials a abocador.
  • Residus no admesos en abocador: s’incorpora un llistat de residus no admissibles; a més, es preveu la possibilitat de determinar nous residus no admissibles a través d’Ordre Ministerial. També inclourà els residus admissibles en cada tipus d’abocador, amb l’obligació que els productors o posseïdors dels residus proporcionin a les entitats explotadores dels abocadors informació sobre les caracteritzacions bàsiques dels residus, així com del tractament previ al qual hagin estat sotmesos en el seu cas.
  • S’estableix, de la mateixa manera, l’obligació de sotmetre a tractament previ a qualsevol residu (també els municipals, respecte dels quals s’estableix un termini de dos anys per a adoptar l’Ordre Ministerial corresponent) per a la seva admissió, a excepció d’aquells que expressament siguin eximits d’això, per mitjà d’Ordre Ministerial.
  • Incorpora els objectius de reducció de l’abocament de residus municipals establerts en la Directiva (UE) 2018/850, que serà inferior al 10% del total de residus municipals produïts per a l’1 de gener de 2035. Així mateix, s’inclou la metodologia de càlcul establerta en la Decisió d’execució (UE) 2019/1885.
  • Estableix els costos mínims que haurà d’incloure el preu per l’eliminació dels residus, els costos d’establiment i explotació, les subscripcions d’assegurances o garanties financeres i fiances. També els costos de clausura, manteniment i control durant almenys 30 anys, així com els costos deguts a l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle, el mètode de càlcul del qual s’establirà per ordre ministerial abans de 2 anys.
  • Règim de fiances: es modifica el règim de fiances amb la finalitat que aquestes romanguin vigents després de la clausura de l’abocador.
  • Règim d’inspeccions: es reforça el règim de les inspeccions previst en el nou Reial decret, d’acord amb el que s’estableix en l’Annex VII.

Més informació en aquest enllaç.

Publicat el Reial Decret de trasllat de residus

En data 19.06.2020, s’ha publicat al BOE el Reial Decret de trasllat de residus (RD 553/2020), el qual especifica alguns aspectes del procediment establert en l’anterior Reial decret 180/2015 i garanteix una coherència amb la reglamentació europea. Amb aquesta nova normativa es busca millorar la traçabilitat dels trasllats des del lloc d’origen del residu fins a la destinació final, assegurant un correcte tractament d’aquest. Així mateix, aclareix la tramitació electrònica i facilita la vigilància i el control dels trasllats per part de les autoritats competents.

Dos aspectes principals han propiciat aquesta nova legislació: En primer lloc, la Comissió Europea havia recomanat millorar els instruments d’informació i traçabilitat de la gestió dels residus. En segon lloc, la Fiscalia de Medi Ambient havia realitzat peticions d’informació relacionades amb accidents en instal·lacions de tractament de residus.

Aquest nou reial decret estableix un marc normatiu complementari amb l’avantprojecte de Llei residus i sòls contaminats (actualment en període d’exposició pública) en garantir la traçabilitat del residu davant la possible extensió de la responsabilitat del productor del residu fins al tractament final. També realitza una labor complementària amb la definició del tractament intermedi i amb el desglossament de les operacions de tractament, incloses en els annexos II i III d’aquest avantprojecte.

Alguns dels punts més rellevants:

  • S’aplica als trasllats de residus entre Comunitats Autònomes, amb l’excepció del transport de residus produïts en les activitats de manteniment i instal·lació fins a les seves instal·lacions, logística inversa i de particulars fins a punts nets.
  • Defineix amb major precisió a l’“operador del residu” que, per regla general, serà el productor dels residus i inclou el cas del nou productor del residu.
  • Detalla el repositori de trasllats com a lloc únic i compartit en el qual s’emmagatzemen totes les notificacions prèvies i documents d’identificació.
  • Com a requisits generals, amb caràcter previ haurà de disposar-se d’un contracte de tractament i els residus hauran d’anar acompanyats del document d’identificació durant el trasllat.
  • Respecte al document d’identificació, en els casos que es requereixi notificació prèvia aquest es remetrà a l’inici del trasllat, la qual cosa permetrà a les Comunitats Autònomes conèixer quan tindrà lloc el trasllat dels residus i quan va tenir lloc l’entrada en la instal·lació de destí.
  • El reial decret estableix que la notificació prèvia de trasllat de residus ha de contenir informació sobre les operacions de tractament posteriors, fins i tot quan el destí sigui una operació de tractament intermèdia D13, D14 o R12.
  • Limita a dos emmagatzematges successius D15 o R13 per a evitar que es perdi la traçabilitat del procés, de manera que, després de l’operació d’emmagatzematge només es podrà destinar el residu a una instal·lació de valorització o eliminació.

Tot el document en aquest enllaç.

Finalització del projecte: full de ruta de les estacions de servei cap a la competitivitat

ECONIA, juntament amb AEGA, ha finalitzat el projecte d’economia circular per a la millora de la competitivitat de les estacions de servei associades de Gipuzkoa.

Aquest projecte s’enquadra dins de la Convocatòria 2019 del “Programa para promover el fortalecimiento competitivo, la sostenibilidad y la colaboración del tejido empresarial de Gipuzkoa”, comptant amb l’ajuda del Departamento de Promoción Económica, Medio Rural y Equilibrio Territorial de la Diputación Foral de Gipuzkoa.

El projecte s’ha dut a terme durant 7 mesos, en els quals l’afectació de l’estat produït pel COVID19 s’ha intentat que sigui la mínima possible. En aquest calendari, s’ha fet un important treball de camp per a conèixer del model actual de negoci de les estacions de servei i la realització de taules de treball amb els responsables per a poder realitzar una anàlisi de la situació actual de les EESS a Gipuzkoa.

Paral·lelament, l’equip de treball ha definit les línies estratègiques sobre les quals dur a terme actuacions i en una jornada virtual (a causa de l’excepcionalitat de la situació), es va debatre la viabilitat d’aquestes. Posteriorment, es va redactar un full de ruta amb les accions viables consensuades per a millorar el model de negoci actual. Finalment, es van definir els indicadors que permetin mesurar el compliment de les metes proposades.

Amb tot això, s’ha creat un teixit col·laboratiu d’estacions de servei associades que, mitjançant taules de treball, han compartit coneixements i inquietuds, secundats mitjançant la col·laboració d’experts externs.

L’èxit de la transferència i la col·laboració, ha permès crear un pla de continuïtat que permetrà situar a AEGA en el centre del teixit i xarxa de transferència de coneixement establert.

El projecte ha finalitzat complint els objectius previstos, amb gran satisfacció per l’equip gestor del mateix i tots els participants.

Nova guia tècnica per a la classificació dels residus publicada pel Ministeri

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ha publicat la GUIA TÈCNICA PER A LA CLASSIFICACIÓ DELS RESIDUS, que aporta aclariments sobre la classificació dels residus, alineant els conceptes amb la legislació actual de la UE.

El document posa l’accent principalment en els conceptes de perillositat o no dels residus, i els denominats “codis mirall”; així com, en la metodologia a seguir per a la classificació.

Alguns aspectes importants que destaca:

  • Defineix residu perillós com aquell residu que presenta una o diverses de les característiques perilloses enumerades en l’annex III i aquell que pugui aprovar el Govern de conformitat amb el que s’estableix en la normativa europea o en els convenis internacionals dels quals Espanya sigui part, així com els recipients i envasos que els hagin contingut.
  • La perillositat d’un residu no està associada al compliment dels criteris d’admissió de residus en una determinada classe d’abocador. Per tant:
    • Un residu perillós no és aquell que compleix els criteris d’admissió en un abocador de residus perillosos; i
    • Un residu no perillós no és aquell que compleix els criteris d’admissió en un abocador de residus no perillosos.
  • Per a facilitar una gestió adequada dels seus residus, el productor o posseïdor inicial d’aquests és responsable de classificar-los com a perillosos o no perillosos, d’identificar-los correctament mitjançant el codi LER i de determinar les seves característiques de perillositat.

Sobre la metodologia per a la classificació de manera seqüencial, cal tenir en compte:

  • Els residus amb codis LER absoluts es classifiquen directament com a perillós o no perillosos, sense necessitat de cap avaluació posterior. En el cas dels residus perillosos, serà necessari determinar les seves característiques de perillositat a efecte del seu correcte etiquetatge.
  • En els residus amb codis LER mirall caldrà determinar si presenten alguna característica de perillositat per a classificar el residu com a perillós o no perillós. Si això no fos possible, el residu es classificarà com a perillós d’acord amb el principi de precaució.
  • Si el productor del residu, secundant-se a la informació descrita, pot, de forma justificada i fefaent, establir la composició qualitativa i quantitativa del residu, no serà necessari que dugui a terme determinacions analítiques.
  • Un mostreig inadequat és la causa principal de la falta de fiabilitat de la caracterització d’un residu i, per tant, de la classificació del residu derivada d’aquesta.
  • Els resultats de les proves de lixiviació realitzades per a determinar si un residu pot ser admès en un determinat tipus d’abocador no són adequats per a la classificació d’un residu com a perillós o no perillós.
  • L’aplicació dels criteris establerts en els Reglaments (UE) núm. 1357/2014 i (UE) 2017/997 per a la classificació dels residus ha de dur-se a terme sobre la concentració de la substància perillosa en el residu en pes fresc. Per això, en cas necessari, es procedirà a la conversió del valor expressat en pes sec a pes fresc.
  • Sobre la classificació harmonitzada de substàncies:
    • Des de l’aprovació del Reglament CLP en 2008, la taula 3 de l’annex VI s’ha anat actualitzant cada any mitjançant Adaptacions al Progrés Tècnic (ATP). Si bé ocasionalment es publiquen versions consolidades del Reglament CLP, a l’hora de classificar una substància haurà de comprovar-se que s’està utilitzant la versió més actualitzada de la taula 3 de l’annex VI del Reglament CLP.
    • Per a classificar les substàncies presents en un residu es procedirà de la següent manera:
      • En primer lloc, es consultarà la taula 3 de l’annex VI del Reglament CLP per a veure si existeix una classificació harmonitzada per a aquesta substància, ja sigui en una entrada individual o en una entrada de grup. Aquesta classificació harmonitzada es completarà amb la informació procedent dels expedients de registre que figurin en el Catàleg de classificació i etiquetatge de l’ECHA.
      • Si la substància no disposa d’una classificació harmonitzada es comprovarà si està inclosa en el Catàleg de classificació i etiquetatge de l’ECHA. En aquest cas, la substància es classificarà a partir de la informació proporcionada pels fabricants i importadors en els expedients de registre o, de no existir aquests, en les notificacions que figurin en aquest catàleg.
      • En el cas que la substància no es trobi en el Catàleg de classificació i etiquetatge de l’ECHA es podrà recórrer a altres fonts d’informació disponibles, indicant la font consultada. Si en aquestes fonts d’informació existís més d’un expedient per a una mateixa substància s’adoptarà la classificació més desfavorable atès el principi de precaució.
    • D’acord amb la Decisió de la Comissió 2014/955/UE, si una característica de perillositat d’un residu s’avalua per mitjà d’un assaig i també aplicant les concentracions de les substàncies perilloses com s’indica en l’annex III de la Directiva 2008/98/CE prevaldran els resultats de l’assaig.
    • En tot cas, les disposicions establertes en el Reglament COP per als residus, entre elles l’obligació de destinar el residu a una operació de tractament que destrueixi el contaminant, apliquen a tots els residus que continguin COP, independent que es classifiquin o no com a residus perillosos.

S’inicia la fase final del projecte Car Konpon, per a impulsar la reparació avançada en tallers d’automoció multimarca al País Basc

A finals de 2018 es va iniciar el projecte Car Konpon amb l’objectiu d’impulsar la millora de la competitivitat dels tallers de vehicles multimarca de la CAPV.

Durant el projecte s’han desenvolupat i aplicat accions tècniques i tecnològiques que incideixen en aspectes de la reparació de peces i components d’automoció, proporcionant una important oportunitat de generació d’un mercat orientat a la sostenibilitat.

El projecte està permetent unir el sector dels tallers d’automoció, el de la Formació Professional i la innovació tecnològica per a, a través del disseny d’un full de ruta, mobilitzar i preparar a 10 empreses del sector i testar i implementar un conjunt de tècniques i tecnologies basades en l’ecoinnovació.

Les estratègies definides estan, a més, alineades amb els nous models de negoci basats en l’economia circular del territori, proporcionant un conjunt d’objectius paral·lels focalitzats en la col·laboració de diferents agents i treballant totes les escales de la cadena de valor.

Situació del projecte
El projecte s’està duent a terme en diferents fases. Les finalitzades fins al moment són:
1.- Selecció de tallers i anàlisi inicial.
2.- Definició línies estratègiques (peces i components sobre els quals actuar)
3.- Desplegament d’estratègies (proposat full de ruta).
4.- Validació full de ruta.

A l’actualitat, i malgrat la situació excepcional provocada pel COVID-19, s’ha iniciat l’última etapa, consistent en el PILOTATGE I FULL DE RUTA FINAL. Amb les tasques que s’estan realitzant es pretén estandarditzar els treballs, accions i recursos necessaris per a l’aplicació de les tècniques i tecnologies en diferents tallers.

Paral·lelament, i amb totes les precaucions i recomanacions del moment actual, continuen les activitats de difusió i comunicació necessàries.

Empreses participants
El projecte està liderat pel Centre Sant Viator de Sopuerta, en associació amb ECONIA i compta amb la participació del Centre de Recerca en Formació Professional Tknika, i la consultora Zicla.

Financiació
EEl projecte Car Konpon compta amb fons FEDER a través de la convocatòria “Projectes d’ecoinnovació 2018” organitzada per Ihobe amb la finalitat de promoure la realització de projectes que contribueixin als objectius del Nínxol d’Oportunitat de “Ecosistemes“ del PCTI 2020.

Consulta pública prèvia del Projecte de Reial Decret d’envasos i residus d’envasos

Amb l’objectiu de traslladar la Directiva (UE) 2018/852, per la qual es modifica la Directiva 94/62 / CE, i l’aplicació dels preceptes de la Directiva (UE) 2019/904, referits als envasos de plàstics d’un sol ús, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITERD) sotmet a consulta pública el Projecte de Reial Decret d’envasos i residus d’envasos fins al proper 26 de maig.

S’aprofitarà a més aquest tràmit per revisar en profunditat tota la normativa d’envasos i residus d’envasos, i adoptant les mesures necessàries per complir amb els nous reptes, entre els quals:

  • El foment de l’ús d’envasos reutilitzables i sistemes per a la seva reutilització de manera respectuosa amb el medi ambient, i sense comprometre la higiene dels aliments, ni la seguretat dels consumidors.
  • Cerca mesures específiques per aconseguir els nous objectius de reciclatge de l’65% en pes de tots els residus d’envasos el 2025, i de l’70% el 2030.
  • Incrementar la col·laboració ciutadana en la recollida separada de residus d’envasos.
  • Com oferir major transparència en la informació en matèria d’envasos.
  • Es qüestiona la necessitat o no de diferenciar les obligacions dels sistemes de responsabilitat ampliada de l’productor (RAP) per als envasos industrials, respecte dels comercials, i en quina mesura.
  • Com abordar la incorporació de les vendes a distància a les obligacions en matèria de RAP per a aquests envasos.
  • Com millorar la informació relativa a la posada en el mercat d’envasos i a la gestió dels residus d’envasos, i a través de quins instruments.

El Govern impulsa un paquet de mesures econòmiques per flexibilitzar l’activitat empresarial en l’àmbit de la gestió de residus

• Es proposa una reducció del 50% del cànon de residus industrials i del cànon de residus de la construcció durant els mesos d’abril i maig.

• Es bonifica al 100% les taxes associades a la tramitació telemàtica de documents de residus, i també en la tramitació de la inscripció al Registre de persones productores de residus de Catalunya.

• Se suprimeixen les fiances de residus per als gestors de residus no perillosos, mesura que pot suposar l’alliberament de prop de 40 milions d’euros.

 

El Govern ha aprovat un conjunt de mesures per pal·liar els efectes que sobre l’activitat econòmica està causant la pandèmia de la Covid-19; en concret, són mesures que aplicarà l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) amb l’objectiu de flexibilitzar i facilitar l’activitat econòmica de les empreses tant productores de residus com de gestió de residus.

Una de les mesures va encaminada a establir una bonificació del 50% dels cànons de residus industrials i de residus de la construcció durant el mesos d’abril i maig de 2020, cosa que haurà de permetre guanyar liquiditat a les empreses que paguen aquests cànons.

El segon paquet de mesures afecta la tramitació que les empreses fan davant l’Agència de Residus de Catalunya. Així:

S’estableix una bonificació del 100% en la tramitació telemàtica dels documents de gestió de residus (actualment aquesta bonificació és del 60%).

També s’estableix una bonificació al 100% de la taxa associada al servei de tramitació d’expedients d’inscripció i d’anotació de modificacions en el Registre general de persones productores de residus de Catalunya, en la mesura que aquests tràmits es poden realitzar durant l’estat d’alarma, atès que es tramiten per via telemàtica

Es tracta, per tant, d’una mesura avaluada i que continua amb la progressiva implantació dels mitjans electrònics a l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i que pot implantar-se de manera immediata i permanent.

Finalment, la tercera mesura que s’impulsa proposa suprimir les fiances de gestors de residus no perillosos tant pel que fa als actuals gestors en servei com per a noves peticions. Es preveu aplicar aquesta mesura a petició del gestor i serà valorada per l’Agència cas a cas.

Actualment, el total de fiances dipositades a l’ARC pels agents que operen en activitats relacionades amb els residus és de 62,5 milions d’euros. S’estima que d’aquests, 40 milions d’euros (el 64%) corresponen a les fiances de gestors de residus no perillosos que es podrien retornar amb aquesta mesura. Aquest import serà retornat als gestors, amb la qual cosa tindran alliberats recursos que podran destinar a la seva activitat econòmica.

Amb l’entrada en vigor d’aquesta mesura, els gestors de residus no perillosos gaudiran de l’estalvi del cost de la formalització de la fiança, que repercuteix en els resultats de l’activitat empresarial. Aquesta devolució es podrà sol·licitar per part dels gestors de residus fins el 31 de desembre de 2020, pendent que de cara al nou pressupost de 2020 la mesura quedi implantada de forma definitiva.

Font: residus.gencat.cat

Brussel·les unifica els adaptadors elèctrics per als dispositius i electrodomèstics

Aquest dilluns ha entrat en vigor el Reglament de la Comissió sobre les fonts d’alimentació externes, elaborat per a unificar les característiques tècniques dels adaptadors i carregadors de tota mena de dispositius i electrodomèstics. No obstant això, l’adopció del carregador universal per a mòbils s’escapa de l’actuació de la Comissió Europea, pel fet que la pràctica totalitat dels principals fabricants procedeixen d’Àsia o els Estats Units.

El nou reglament comunitari sobre les fonts d’alimentació externes té com a objectiu millorar l’eficiència energètica d’infinitat d’aparells, des dels ordinadors portàtils als raspalls de dents elèctrics. Per mitjà d’aquesta normativa, Brussel·les estaria en condicions d’estalviar en les seves factures elèctriques i “contribuir a aconseguir els objectius d’estalvi energètic de la UE”, així com reduir les emissions.

Segons expliquen fonts de la Comissió Europea, cada llar europea acumula una mitjana de deu carregadors, la qual cosa representa més de 2.000 milions a la UE. Totes ells són adaptadors de corrent que s’utilitzen per a convertir el corrent elèctric de la xarxa a tensions inferiors.

D’ara endavant, aquestes fonts d’alimentació externes homologades per al territori europeu seran molt més eficients des del punt de vista energètic que les actuals. Així s’espera que, a partir de 2030, “l’estalvi d’energia elèctrica sigui de més de 4 TWh/any, suficient per a proporcionar energia elèctrica a tota Letònia durant un mes i equivalent a una reducció de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de més de 1,4 milions de tones equivalents de CO₂ a l’any”.

La nova normativa d’adaptadors afecta a tots els fabricants d’electrònica de consum (telèfons intel·ligents, altaveus, sistemes de so, televisors); productes TIC (mòdems, encaminadors, ordinadors portàtils, tauletes, pantalles electròniques); petits aparells de cuina (batedores, exprimidors); i aparells per a la higiene personal (màquines d’afaitar, raspalls de dents elèctrics).

Amb aquest conjunt de mesures s’espera aconseguir, a partir de 2030, “un estalvi total d’energia de 167 TWh a l’any, la qual cosa equival al consum d’energia anual de Dinamarca, amb un estalvi acumulat correspondria així a la reducció anual de més de 46 milions de tones equivalents de CO₂”, segons fonts comunitàries.

Font: eleconomista.es

La Generalitat aprova una nova línia d’ajuts amb 1,5 milions pel foment d’economia circular en l’àmbit dels residus

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC), del Departament de Territori i Sostenibilitat, subvencionarà amb 1,5 milions d’euros els projectes de nuclis de recerca industrial i desenvolupament experimental que incentivin l’economia circular. Els fons provenen de la recaptació del cànon d’abocador de residus industrials.

En concret, els ajuts es destinaran a empreses que presentin projectes per recuperar recursos a partir de residus, tant procedents de processos de tercers com propis, a millorar processos de tractament que permetin recuperar recursos o bé disminuir la quantitat de deixalles que es destinen als abocadors o a reduir la perillositat dels residus. Els projectes es poden presentar de forma individual o col·laborativa i han de desenvolupar activitats de recerca i/o desenvolupament.

Els criteris per a la concessió dels ajuts prioritzaran el potencial de reducció efectiva dels residus perquè s’estalvia la seva generació, es converteixen en recursos o perquè el procés permet utilitzar residus que no eren aprofitats. També es valorarà la qualitat científica i tecnològica dels projectes; l’adequació de la metodologia, del pla de treball i de gestió del projecte; la capacitat científica de les persones sol·licitants per executar-lo, i l’adequació, coherència i justificació dels recursos i despeses proposades.

Impulsant l’economia circular

Entre els objectius de l’ARC destaca el d’implementar eines per accelerar la transició cap a una economia circular. També el foment de programes i projectes de R+D per desenvolupar alternatives més netes en els processos productius i de gestió.

El Programa de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20) de l’ARC ha de contribuir, des de l’àmbit dels residus, al desenvolupament sostenible, a l’ús eficient dels recursos i a una economia circular que alhora sigui competitiva i generadora de noves oportunitats.

De la seva banda, des d’ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Coneixement-, s’incorpora l’economia circular i la sostenibilitat com a eix prioritari d’actuació per a la competitivitat empresarial. Així, des de l’agència s’ofereix assessorament personalitzat a les empreses catalanes per impulsar nous projectes en aquest àmbit -també per internacionalitzar les seves solucions- així com ajuts per garantir-ne la seva implantació.

Aquests objectius estan alineats amb els de la Unió Europea que, a finals de 2015, va publicar un paquet de mesures sobre l’economia circular per impulsar la competitivitat, crear llocs de feina i generar un creixement sostenible. Així, segons la Fundació Ellen Macarthur –de la qual la Generalitat en forma part–, l’economia circular a Europa pot arribar a generar el doble de beneficis que el model econòmic lineal, reduir un 32% el consum de matèries primeres i un 50% els costos vinculats als processos industrials.

Amb aquestes mesures es pretén transformar l’economia, obrint camí a noves oportunitats de negoci que tinguin en compte tot el cicle de vida dels productes, sense limitar-lo a l’etapa de fabricació o a la de fi de vida. Com a conseqüència, es preveu que sorgiran progressivament formes innovadores i més eficients de produir i consumir. De fet, l’economia circular és un dels eixos del Pacte Nacional per a la Indústria.