El passat 19 de novembre Meritxell Barroso, gerent d’Econia i directora d’AETRAC (Associació d’Empreses de Tractament de vehicles fora d’ús de Catalunya) va impartir un webinar sobre la nova legislació de gestió de pneumàtics.

Per comentar el nou RD731/2020, la presentació es va centrar en tres punts principals: quines són les novetats respecte a la legislació anterior, quines són les obligacions dels productors de pneumàtics i quin és el paper dels CATs.

Al següent vídeo podeu veure el webinar complet:

Ordenarà, simplificarà i unificarà els procediments administratius previstos per a les activitats amb incidència en el medi ambient. A partir d’ara, els grups parlamentaris podran realitzar aportacions al document, per a configurar un text final amb el major consens possible.

El Consell de Govern ha aprovat avui el projecte de Llei d’Administració Ambiental del País Basc que serà remès al Parlament per al seu debat. Arantxa Tapia, consellera de Desenvolupament Econòmic, Sostenibilitat i Medi Ambient, considera que “és el moment oportú per a sotmetre a debat i procedir a l’aprovació definitiva de la Llei”, i s’ha mostrat convençuda que “aquest intent serà el definitiu”.

El projecte de Llei d’Administració Ambiental d’Euskadi s’ha elaborat seguint el concepte de “normativa intel·ligent”, segons el qual, la normativa ha d’elaborar-se reforçant el paper de la ciutadania, analitzant la seva repercussió socioeconòmica i sota la perspectiva de la simplificació administrativa, (unificant els procediments d’intervenció ambiental i suprimint tràmits innecessaris).

El projecte regula les competències que en matèria de medi ambient corresponen a les diferents Administracions públiques de la CAPV articulant instruments de coordinació com són el Programa Marc Ambiental i el Consell Assessor de Medi Ambient, que es configura com un òrgan consultiu i de participació.

Es dissenya una nova sistemàtica per a afavorir la relació entre l’Administració pública i la ciutadania, amb la finalitat de facilitar la participació d’aquesta en la presa de decisions en matèria ambiental, regulant el subministrament d’informació, la participació i l’accés a la justica en relació amb la protecció del medi ambient i la sostenibilitat. En aquest sentit, cal citar la normalització de l’eina de tramitació ambiental INGURUNET com a mitjà per a articular, entre altres, la gestió, la recerca i la presa de decisions.

El projecte de llei dedica una especial atenció a l’ordenació de les activitats amb incidència en el medi ambient, sota les premisses de la simplificació i la unificació dels procediments administratius previstos en la normativa sectorial, integrant requisits, i eliminant els obstacles jurídics i administratius per al desenvolupament de les activitats, però mantenint, al seu torn, els elevats estàndards de qualitat ambiental propis d’Euskadi.

Els instruments de millora ambiental són també objecte de regulació en el projecte de llei. En aquest sentit cal citar els sistemes Europeus de Gestió Ambiental EMAS i d’etiqueta ecològica, l’anàlisi del cicle de vida de productes i organitzacions, l’ecoinnovació, la compra pública verda, la fiscalitat ecològica o la realització d’accions de voluntariat d’interès ambiental general, tots ells considerats com a mecanismes dissenyats per a impulsar la corresponsabilitat pública privada en la protecció del medi ambient i el compliment de les obligacions en aquesta matèria.

La inspecció i el control de les activitats amb incidència ambiental, com a garantia de l’adequació a la legalitat de les activitats sotmeses a la llei, és objecte d’una regulació detallada juntament amb les previsions per a la restauració d’aquesta legalitat i l’exigència de responsabilitat per danys ambientals, incloent l’aplicació de sancions a conseqüència de la realització de les infraccions que es tipifiquen en la norma dins del seu règim disciplinari.

En termes generals, es tracta d’un projecte que millora substancialment la normativa en vigor, perquè avança en el control de les activitats amb possible impacte en el mitjà, incorpora instruments que van més enllà d’això, com ara la figura de les entitats de col·laboració ambiental, l’impuls del voluntariat ambiental, l’avui més que mai necessària Compra pública Verda, i el futur a través de figures com l’Ecoinnovació i la fiscalitat ambiental.

La tramitació parlamentària permetrà debatre i recaptar aportacions que enriqueixin el document aprovat avui en Consell de Govern que, i segons la consellera “ofereix una base legislativa que és un bon punt de partida”.

Font: IHOBE

El Govern central i la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial de Nacions Unides han obert una consulta perquè totes les empreses estatals puguin aportar les seves propostes sobre l’Agenda 2030,el projecte internacional per a impulsar el desenvolupament sostenible econòmic, social i ambiental. Es tracta d’una enquesta online, oberta i a la qual estan convocades totes les empreses espanyoles, independentment de la seva naturalesa, sector o titularitat.

Aquesta iniciativa s’emmarca dins dels plans de la Vicepresidència Segona del Govern central per a la definició de l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible 2030, que identificarà les transformacions i polítiques públiques prioritàries per a impulsar l’assoliment de l’Agenda 2030 en el context de la recuperació post-Covid19.

La Xarxa Espanyola del Pacte Mundial ha animat a les comunitats autònomes, a difondre entre empreses i organismes aquesta senzilla enquesta. A més, ha instat a involucrar a l’entorn de les empreses, com a clients, proveïdors i altres grups d’interès, amb la finalitat d’aconseguir uns òptims resultats i obtenir una visió de les empreses el més representativa possible en termes de grandària, sector i ubicació geogràfica.

El termini de presentació de propostes per a la consulta electrònica conclou el 27 de setembre. Les conclusions resultants seran canalitzades en el marc del procés de definició de l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible 2030, el full de ruta del qual està en elaboració.

Tot i la situació causada per la COVID-19, en el marc del projecte ECCAT, es dona per finalitzada la fase de testeig de les tècniques i tecnologies de reparació avançada de sistemes de retenció de contaminants prevista.

Les dades recollides en el testeig permetran la realització, per part d’ECONIA, d’una anàlisi tècnica, ambiental i econòmica de la tecnologia de reparació escollida. A més, serviran com a base tècnica per a la implementació i justificació dels beneficis de la reparació avançada d’aquests sistemes per a la creació d’una via real de mercat circular.

En cas de viabilitat positiva, el projecte permetrà la creació d’una nova línia de negoci a ASYSUM, integrant tots els agents de la cadena de valor (i en particular, tallers i desballestaments) i està clarament alineada amb els principis de l’economia circular.

El projecte compta amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya i el Departament de Territori i Sostenibilitat i s’emmarca dintre els ajuts de projectes de foment de l’economia circular. ECONIA actua també com a project manager.

El 7 d’agost de 2020 s’ha publicat el RD 731/2020 de 4 d’agost, pel qual es modifica el Reial Decret 1619/2005, de 30 de desembre, sobre la gestió de pneumàtics fora d’ús.

Aquesta legislació, que entra en vigor el 8 d’agost de 2020, pretén accelerar la transició del sector dels pneumàtics fora d’ús cap a un model d’economia circular. Entre algunes mesures que introdueix, destaquen:

• La prohibició del dipòsit en abocadors dels pneumàtics de grans dimensions, amb diàmetre superior a 1.400 mil·límetres, i la seva incorporació a sistema de gestió sota la responsabilitat ampliada de productor. Amb aquesta modificació, tots els pneumàtics de reposició -a excepció de les rodes de les bicicletes- passen a ser objecte de gestió per a la seva reutilització o reciclatge.
• Es dóna prioritat a la reutilització dels pneumàtics usats que es gestionin. Amb l’objecte de facilitar-ho, el Reial decret defineix les condicions que han de reunir tant els pneumàtics de segon ús com els recautxutats per a la posterior comercialització. Així mateix, la norma detalla la informació que s’ha de subministrar sobre ells a consumidor, preferiblement de forma electrònica.
• La definició, per a cada any i en cada comunitat autònoma, de les responsabilitats de recollida i gestió que corresponen als sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor, el que evitarà problemes d’acumulació i retards en la recollida dels residus en els punts de generació. Aquesta informació resultarà d’especial utilitat a les autoritats competents en les seves tasques de supervisió i control de les operacions que integren el flux de gestió d’aquest residu.
• El text també regula el procediment excepcional de recollida a les deixalleries dels pneumàtics fora d’ús, així com la relació entre les deixalleries i productors per costejar la recollida i tractament d’aquests pneumàtics, per tal de resoldre problemes operatius que s’han registrat en el passat.

La norma modifica el Reial Decret 1619/2005, de 30 de desembre, sobre la gestió de pneumàtics fora d’ús, per aconseguir una gestió més eficaç d’aquest residu i consolidar els progressos implementats en la seva gestió al llarg dels quinze anys de vigència de la normativa. Es tracta d’un pas previ a l’adaptació als nous requisits de la responsabilitat ampliada del productor que s’introduiran a través de la transposició de la nova Directiva (UE) 2018/851 sobre la matèria, per a la qual el Govern està tramitant l’avantprojecte de Llei de Residus i Sòls Contaminats.

Aquesta és la tercera norma que el Govern aprova en compliment de l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular, després de l’aprovació del Reial Decret 646/2020, de 7 de juliol, pel qual es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador, i el Reial Decret 553/2020, de 2 de juny, pel qual es regula el trasllat de residus a l’interior del territori de l’Estat.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ha publicat el nou Reial decret 646/2020, de 7 de juliol, pel qual es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador; que substitueix al del 2001 i incorpora tots aquells aspectes inclosos en el paquet legislatiu d’economia circular de la Unió Europea.

El nou RD té com a objectiu: regular el desenvolupament de l’activitat de deposició de residus en abocador i reduir l’impacte ambiental d’aquestes operacions i els riscos per a la salut de les persones; així com, fomentar el compliment de la jerarquia de residus, sent la deposició en abocador l’última opció.

Els aspectes més rellevants, a part dels objectius indicats, són:

• Deixa de considerar-se abocador la instal·lació d’eliminació de residus en origen.
• Es considera també abocador, els magatzematges de: residus perillosos emmagatzemats més de 6 mesos i residus no perillosos emmagatzemats més d’1 any (si el destí final és eliminació) o 2 anys (si el destí final és valorització).
• S’estableixen mesures d’economia circular, establint de manera expressa la possibilitat d’introduir mesures dissuasives o limitatives de dipòsit de materials i així mateix s’estableix el caràcter finalista de les taxes recaptades per al dipòsit de materials a abocador.
• Residus no admesos en abocador: s’incorpora un llistat de residus no admissibles; a més, es preveu la possibilitat de determinar nous residus no admissibles a través d’Ordre Ministerial. També inclourà els residus admissibles en cada tipus d’abocador, amb l’obligació que els productors o posseïdors dels residus proporcionin a les entitats explotadores dels abocadors informació sobre les caracteritzacions bàsiques dels residus, així com del tractament previ al qual hagin estat sotmesos en el seu cas.
• S’estableix, de la mateixa manera, l’obligació de sotmetre a tractament previ a qualsevol residu (també els municipals, respecte dels quals s’estableix un termini de dos anys per a adoptar l’Ordre Ministerial corresponent) per a la seva admissió, a excepció d’aquells que expressament siguin eximits d’això, per mitjà d’Ordre Ministerial.
• Incorpora els objectius de reducció de l’abocament de residus municipals establerts en la Directiva (UE) 2018/850, que serà inferior al 10% del total de residus municipals produïts per a l’1 de gener de 2035. Així mateix, s’inclou la metodologia de càlcul establerta en la Decisió d’execució (UE) 2019/1885.
• Estableix els costos mínims que haurà d’incloure el preu per l’eliminació dels residus, els costos d’establiment i explotació, les subscripcions d’assegurances o garanties financeres i fiances. També els costos de clausura, manteniment i control durant almenys 30 anys, així com els costos deguts a l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle, el mètode de càlcul del qual s’establirà per ordre ministerial abans de 2 anys.
• Règim de fiances: es modifica el règim de fiances amb la finalitat que aquestes romanguin vigents després de la clausura de l’abocador.
• Règim d’inspeccions: es reforça el règim de les inspeccions previst en el nou Reial decret, d’acord amb el que s’estableix en l’Annex VII.

Més informació en aquest enllaç.

En data 19.06.2020, s’ha publicat al BOE el Reial Decret de trasllat de residus (RD 553/2020), el qual especifica alguns aspectes del procediment establert en l’anterior Reial decret 180/2015 i garanteix una coherència amb la reglamentació europea. Amb aquesta nova normativa es busca millorar la traçabilitat dels trasllats des del lloc d’origen del residu fins a la destinació final, assegurant un correcte tractament d’aquest. Així mateix, aclareix la tramitació electrònica i facilita la vigilància i el control dels trasllats per part de les autoritats competents.

Dos aspectes principals han propiciat aquesta nova legislació: En primer lloc, la Comissió Europea havia recomanat millorar els instruments d’informació i traçabilitat de la gestió dels residus. En segon lloc, la Fiscalia de Medi Ambient havia realitzat peticions d’informació relacionades amb accidents en instal·lacions de tractament de residus.

Aquest nou reial decret estableix un marc normatiu complementari amb l’avantprojecte de Llei residus i sòls contaminats (actualment en període d’exposició pública) en garantir la traçabilitat del residu davant la possible extensió de la responsabilitat del productor del residu fins al tractament final. També realitza una labor complementària amb la definició del tractament intermedi i amb el desglossament de les operacions de tractament, incloses en els annexos II i III d’aquest avantprojecte.

Alguns dels punts més rellevants:

• S’aplica als trasllats de residus entre Comunitats Autònomes, amb l’excepció del transport de residus produïts en les activitats de manteniment i instal·lació fins a les seves instal·lacions, logística inversa i de particulars fins a punts nets.
• Defineix amb major precisió a l’“operador del residu” que, per regla general, serà el productor dels residus i inclou el cas del nou productor del residu.
• Detalla el repositori de trasllats com a lloc únic i compartit en el qual s’emmagatzemen totes les notificacions prèvies i documents d’identificació.
• Com a requisits generals, amb caràcter previ haurà de disposar-se d’un contracte de tractament i els residus hauran d’anar acompanyats del document d’identificació durant el trasllat.
• Respecte al document d’identificació, en els casos que es requereixi notificació prèvia aquest es remetrà a l’inici del trasllat, la qual cosa permetrà a les Comunitats Autònomes conèixer quan tindrà lloc el trasllat dels residus i quan va tenir lloc l’entrada en la instal·lació de destí.
• El reial decret estableix que la notificació prèvia de trasllat de residus ha de contenir informació sobre les operacions de tractament posteriors, fins i tot quan el destí sigui una operació de tractament intermèdia D13, D14 o R12.
• Limita a dos emmagatzematges successius D15 o R13 per a evitar que es perdi la traçabilitat del procés, de manera que, després de l’operació d’emmagatzematge només es podrà destinar el residu a una instal·lació de valorització o eliminació.

Tot el document en aquest enllaç.

ECONIA, juntament amb AEGA, ha finalitzat el projecte d’economia circular per a la millora de la competitivitat de les estacions de servei associades de Gipuzkoa.

Aquest projecte s’enquadra dins de la Convocatòria 2019 del “Programa para promover el fortalecimiento competitivo, la sostenibilidad y la colaboración del tejido empresarial de Gipuzkoa”, comptant amb l’ajuda del Departamento de Promoción Económica, Medio Rural y Equilibrio Territorial de la Diputación Foral de Gipuzkoa.

El projecte s’ha dut a terme durant 7 mesos, en els quals l’afectació de l’estat produït pel COVID19 s’ha intentat que sigui la mínima possible. En aquest calendari, s’ha fet un important treball de camp per a conèixer del model actual de negoci de les estacions de servei i la realització de taules de treball amb els responsables per a poder realitzar una anàlisi de la situació actual de les EESS a Gipuzkoa.

Paral·lelament, l’equip de treball ha definit les línies estratègiques sobre les quals dur a terme actuacions i en una jornada virtual (a causa de l’excepcionalitat de la situació), es va debatre la viabilitat d’aquestes. Posteriorment, es va redactar un full de ruta amb les accions viables consensuades per a millorar el model de negoci actual. Finalment, es van definir els indicadors que permetin mesurar el compliment de les metes proposades.

Amb tot això, s’ha creat un teixit col·laboratiu d’estacions de servei associades que, mitjançant taules de treball, han compartit coneixements i inquietuds, secundats mitjançant la col·laboració d’experts externs.

L’èxit de la transferència i la col·laboració, ha permès crear un pla de continuïtat que permetrà situar a AEGA en el centre del teixit i xarxa de transferència de coneixement establert.

El projecte ha finalitzat complint els objectius previstos, amb gran satisfacció per l’equip gestor del mateix i tots els participants.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ha publicat la GUIA TÈCNICA PER A LA CLASSIFICACIÓ DELS RESIDUS, que aporta aclariments sobre la classificació dels residus, alineant els conceptes amb la legislació actual de la UE.

El document posa l’accent principalment en els conceptes de perillositat o no dels residus, i els denominats “codis mirall”; així com, en la metodologia a seguir per a la classificació.

Alguns aspectes importants que destaca:

• Defineix residu perillós com aquell residu que presenta una o diverses de les característiques perilloses enumerades en l’annex III i aquell que pugui aprovar el Govern de conformitat amb el que s’estableix en la normativa europea o en els convenis internacionals dels quals Espanya sigui part, així com els recipients i envasos que els hagin contingut.
• La perillositat d’un residu no està associada al compliment dels criteris d’admissió de residus en una determinada classe d’abocador. Per tant:
  • Un residu perillós no és aquell que compleix els criteris d’admissió en un abocador de residus perillosos; i
  • Un residu no perillós no és aquell que compleix els criteris d’admissió en un abocador de residus no perillosos.
• Per a facilitar una gestió adequada dels seus residus, el productor o posseïdor inicial d’aquests és responsable de classificar-los com a perillosos o no perillosos, d’identificar-los correctament mitjançant el codi LER i de determinar les seves característiques de perillositat.

Sobre la metodologia per a la classificació de manera seqüencial, cal tenir en compte:

• Els residus amb codis LER absoluts es classifiquen directament com a perillós o no perillosos, sense necessitat de cap avaluació posterior. En el cas dels residus perillosos, serà necessari determinar les seves característiques de perillositat a efecte del seu correcte etiquetatge.
• En els residus amb codis LER mirall caldrà determinar si presenten alguna característica de perillositat per a classificar el residu com a perillós o no perillós. Si això no fos possible, el residu es classificarà com a perillós d’acord amb el principi de precaució.
• Si el productor del residu, secundant-se a la informació descrita, pot, de forma justificada i fefaent, establir la composició qualitativa i quantitativa del residu, no serà necessari que dugui a terme determinacions analítiques.
• Un mostreig inadequat és la causa principal de la falta de fiabilitat de la caracterització d’un residu i, per tant, de la classificació del residu derivada d’aquesta.
• Els resultats de les proves de lixiviació realitzades per a determinar si un residu pot ser admès en un determinat tipus d’abocador no són adequats per a la classificació d’un residu com a perillós o no perillós.
• L’aplicació dels criteris establerts en els Reglaments (UE) núm. 1357/2014 i (UE) 2017/997 per a la classificació dels residus ha de dur-se a terme sobre la concentració de la substància perillosa en el residu en pes fresc. Per això, en cas necessari, es procedirà a la conversió del valor expressat en pes sec a pes fresc.
• Sobre la classificació harmonitzada de substàncies:
  • Des de l’aprovació del Reglament CLP en 2008, la taula 3 de l’annex VI s’ha anat actualitzant cada any mitjançant Adaptacions al Progrés Tècnic (ATP). Si bé ocasionalment es publiquen versions consolidades del Reglament CLP, a l’hora de classificar una substància haurà de comprovar-se que s’està utilitzant la versió més actualitzada de la taula 3 de l’annex VI del Reglament CLP.
  • Per a classificar les substàncies presents en un residu es procedirà de la següent manera:
    • En primer lloc, es consultarà la taula 3 de l’annex VI del Reglament CLP per a veure si existeix una classificació harmonitzada per a aquesta substància, ja sigui en una entrada individual o en una entrada de grup. Aquesta classificació harmonitzada es completarà amb la informació procedent dels expedients de registre que figurin en el Catàleg de classificació i etiquetatge de l’ECHA.
    • Si la substància no disposa d’una classificació harmonitzada es comprovarà si està inclosa en el Catàleg de classificació i etiquetatge de l’ECHA. En aquest cas, la substància es classificarà a partir de la informació proporcionada pels fabricants i importadors en els expedients de registre o, de no existir aquests, en les notificacions que figurin en aquest catàleg.
    • En el cas que la substància no es trobi en el Catàleg de classificació i etiquetatge de l’ECHA es podrà recórrer a altres fonts d’informació disponibles, indicant la font consultada. Si en aquestes fonts d’informació existís més d’un expedient per a una mateixa substància s’adoptarà la classificació més desfavorable atès el principi de precaució.
  • D’acord amb la Decisió de la Comissió 2014/955/UE, si una característica de perillositat d’un residu s’avalua per mitjà d’un assaig i també aplicant les concentracions de les substàncies perilloses com s’indica en l’annex III de la Directiva 2008/98/CE prevaldran els resultats de l’assaig.
  • En tot cas, les disposicions establertes en el Reglament COP per als residus, entre elles l’obligació de destinar el residu a una operació de tractament que destrueixi el contaminant, apliquen a tots els residus que continguin COP, independent que es classifiquin o no com a residus perillosos.