Un estudi liderat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i la Universitat de Barcelona (UB) revela un mecanisme poc conegut, però de gran rellevància climàtica: l’alliberament de metà (CH₄) i diòxid de carboni (CO₂) cap a l’atmosfera a través d’aigües subterrànies que travessen zones àrtiques afectades pel desglaç del permafrost.

La recerca ha demostrat que l’escalfament global i l’augment de les precipitacions activen escorrenties subterrànies carregades de gasos que acaben desprenent-se en llacs àrtics. Mitjançant l’ús de tècniques com la detecció de radó com a marcador de flux subterrani, l’estudi ha evidenciat que aquestes aigües contenen alts nivells de metà generat per activitat microbiana en sòls que fins fa poc romanien congelats.

Aquesta dinàmica s’intensifica especialment durant els mesos d’estiu, coincidint amb temperatures més altes i un major desglaç de neu i gel. L’estudi alerta que l’augment previst de les pluges a l’Àrtic podria incrementar significativament aquest mecanisme d’alliberament de gasos d’efecte hivernacle.

Els resultats posen de manifest la necessitat d’incorporar aquest nou flux subterrani de carboni als models climàtics globals, ja que podria suposar una font d’emissions fins ara infraestimada. Això és especialment rellevant en un context de canvi accelerat a les regions polars, que actuen com a indicadors avançats de la crisi climàtica planetària.

El 20 de juny de 2025 va entrar en vigor una nova normativa de la Comissió Europea que obliga tots els telèfons mòbils, tauletes i telèfons fixos sense fil a mostrar una etiqueta energètica amb informació sobre eficiència, durabilitat, protecció i, per primer cop, un indicador de reparabilitat.

Aquest segell, que classifica els aparells de la A (més reparables) a la E (menys reparables), té l’objectiu de fomentar la reparació, allargar la vida útil dels dispositius i reduir el malbaratament electrònic.

La nova etiqueta inclou diversos ítems: classe d’eficiència energètica, autonomia de la bateria, nombre de cicles de càrrega, resistència a cops i caigudes, grau d’índex IP (pols i aigua) i, com a novetat, la nota de reparabilitat .

A més, la normativa d’ecodisseny imposa requisits concrets: els dispositius han de suportar almenys 45 caigudes accidentals, mantenir ≥ 80 % de capacitat de la bateria després de 800 cicles, oferir actualitzacions del sistema operatiu almenys durant 5 anys i garantir la disponibilitat de peces de recanvi durant 7 anys després de la retirada del mercat, amb lliurament en 5‑10 dies laborables.

Segons la Comissió, aquestes mesures podrien estalviar fins a 2,2 TWh d’electricitat i 20.000 milions € als consumidors a l’any fins al 2030, a més de reduir 0,2 Mt de CO₂ anuals.

També s’espera que l’etiqueta reforci la confiança dels consumidors en productes més sostenibles i dinamitzi el sector de la reparació professional, promovent llocs de treball locals.

En conjunt, l’estratègia forma part del Pacte Verd Europeu i del Pla d’Acció per a l’Economia Circular, que busca transformar la indústria electrònica i impulsar un mercat més respectuós amb el medi ambient.

El 21 de juny se celebra el Dia Internacional del Sol, una data que coincideix amb el solstici d’estiu, el dia amb més hores de llum solar de tot l’any a l’hemisferi nord. És un moment perfecte per reconèixer la importància del Sol, no només com a font de llum i vida, sinó també com a recurs energètic fonamental per a la transició ecològica.

 Des d’Econia, com a empresa compromesa amb la protecció del medi ambient, aprofitem aquesta jornada per fer valdre el potencial transformador de l’energia solar. Es tracta d’una energia neta, renovable i inesgotable, clau per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i per caminar cap a un futur descarbonitzat i resilient al canvi climàtic.

 Acompanyem empreses i entitats en la seva transformació ambiental, ja sigui mitjançant el càlcul de la seva petjada de carboni, la gestió sostenible dels seus recursos o la implementació de millores ambientals orientades a l’eficiència energètica.

 El Sol ens inspira i ens dona eines per avançar cap a un model més responsable i respectuós amb el planeta.

 Aquest 21 de juny aprofitem la força del Sol com a símbol d’oportunitat, canvi i futur sostenible.

Avui, 17 de juny, es commemora el Dia Mundial de la Lluita contra la Desertificació i la Sequera, una data impulsada per les Nacions Unides per conscienciar sobre la pèrdua de terres fèrtils i la manca d’aigua, problemes que afecten milions de persones arreu del món.

Enguany, el lema és “Restaurar la terra. Generar oportunitats”. L’objectiu és recordar que cuidar els sòls no només és essencial per a l’entorn, sinó que també ajuda a crear llocs de treball, garantir aliments i afrontar els efectes del canvi climàtic.

Segons dades de l’ONU, gairebé la meitat de l’economia mundial depèn de terres en bon estat. Tot i això, cada any es degraden milions d’hectàrees, amb greus conseqüències per a l’agricultura i les comunitats rurals. A més, la desertificació i la sequera van en augment a causa de la sobreexplotació, la desforestació i l’escalfament global.

A Espanya, un dels països europeus més afectats per aquests fenòmens, el Ministeri per a la Transició Ecològica ha presentat noves mesures per restaurar zones degradades, com ara el Mar Menor, i reforçar la lluita contra la desertificació.

Segons els experts, cada euro invertit en recuperar terres pot generar fins a 30 euros en beneficis socials, ambientals i econòmics.

Aquest 17 de juny, el missatge és clar: cuidar la terra és cuidar-nos a nosaltres mateixos i a les generacions futures.

Ahir es va celebrar a L’Hospitalet de Llobregat la jornada “Directiva d’Emissions Industrials 2.0: Reptes i Oportunitats a Catalunya”, organitzada per la Generalitat.

La sessió va posar sobre la taula les principals novetats que comporta aquesta actualització de la normativa europea, ja en vigor des de l’agost de 2024. Meritxell Barroso, gerent d’Econia, hi va estar present en la taula rodona Reptes i oportunitats per a la industria catalana, representant al Gremi de Recuperadors de Residus de Catalunya.

Durant la jornada s’ha remarcat la importància d’adaptar-se als nous requisits i d’aprofitar les oportunitats que ofereix aquesta normativa per avançar cap a una indústria més neta, eficient i alineada amb els objectius climàtics.

Necessites suport per adaptar la teva empresa a qualsevol normativa ambiental? A Econia estem al teu costat per aprofitar les oportunitats i evitar riscos. Parlem?

La Comissió Europea ha presentat l’Estratègia de Resiliència de l’Aigua, amb més de 30 mesures per restaurar el cicle de l’aigua, reduir el consum i garantir un accés equitatiu a aquest recurs. L’estratègia respon als efectes del canvi climàtic com sequeres, incendis i inundacions, que afecten a ciutadans, a l’agricultura, a indústries i a ecosistemes.

Es basa en tres eixos principals:

1. Restaurar i protegir el cicle de l’aigua, millorant l’aplicació de normatives com la Directiva Marc de l’Aigua i reduint la contaminació (incloent-hi PFAS).
2. Fomentar una economia intel·ligent de l’aigua, amb mesures d’eficiència hídrica per reduir el consum un 10 % a la UE abans de 2030, minimitzar fuites i modernitzar infraestructures.
3. Garantir l’accés universal a l’aigua i al sanejament, mitjançant sensibilització i bones pràctiques.

L’estratègia incorpora accions en cinc àmbits: governança, finançament (amb més de 15.000 M€ entre 2025 i 2027), digitalització (IA i sensors), recerca i innovació (amb una nova Acadèmia Europea de l’Aigua) i seguretat hídrica (alertes i vigilància en temps real).

Es preveu un Fòrum de Resiliència de l’Aigua cada dos anys a partir de desembre de 2025 i una revisió el 2027. Només un 37 % de les aigües superficials a la UE tenen bon estat ecològic, i un 29 %, bon estat químic. La Comissió destaca la urgència d’actuar per protegir aquest recurs escàs.