Una acció tan quotidiana com l’ús d’internet (enviar correus, revisar i usar xarxes socials, veure una pel·lícula, comprar online…) té importants costos ambientals, tot i que no es perceben.

Deixant de banda els impactes de la fabricació dels dispositius per a l’ús d’internet, en primer lloc, cal tenir en compte totes les infraestructures necessàries per a l’ús dels mateixos, que a més de l’impacte ambiental en la producció de les mateixes, no hem de oblidar la seva repercussió en l’ocupació del sòl i l’impacte paisatgístic, la flora i la fauna.

Però el major impacte el provoquen els centres de dades que són necessaris per a l’emmagatzematge de les mateixes, els quals requereixen gran quantitat d’energia i residus hídrics. De fet, està estimat que aquests centres consumeixen uns 420.000 milions de litres a l’any d’aigua per a mitigar l’escalfor que produeixen.

La revista Resources, Conservation and Recycling ha publicat un estudi que indica que la petjada hídrica mitjana mundial de l’ús de xarxes està estimada en 200 litres d’aigua en la descàrrega d’un sol gigabyte (GB) de dades, el que fa 2,6 bilions de litres d’aigua anualment (més d’un milió de piscines olímpiques) i que l’emmagatzematge i transmissió de dades emeten 97 milions de tones de CO2 a l’any.

Tenint en compte aquestes dades, les empreses implicades estan buscant diferents solucions. Una de les que ja està funcionant és la proposada en els països nòrdics, on s’aprofita la calor produïda com a calefacció en edificis o hivernacles (és el cas del districte de Valla Torg a Estocolm). Altres alternatives en estudi són: desenvolupar sistemes de reciclat de l’aigua, ús de les aigües grises o construcció dels centres de dades offshore (als oceans) o submergits en olis minerals per a mantenir temperatura estable, construir infraestructures a l’espai…

Però també cal tenir en compte les accions que podem fer els usuaris. A més d’aplicar la regla de les 3 R (reduir, reutilitzar i reciclar) com en totes les nostres activitats quotidianes; posar en pràctica algunes d’específiques, com: reduir la qualitat de pel·lícules/sèries visualitzades en plataformes, evitar les videotrucades enfront trucades de veu, ajustar les paraules en les recerques, desactivar notificacions del mòbil, enviar per mail arxius reduïts,…

Com sempre, els usuaris som responsables de l’ús dels productes i serveis presents en la nostra vida i de la petjada ambiental que aquests representen.

Les manifestacions de interès són consultes obertes en diferents àrees que recullen possibles àmbits d’actuació a través de la informació objectiva que ofereixen diversos grups de la societat, entre ells, els empresarials.

Tenen l’objectiu de dissenyar polítiques públiques i són una eina utilitzada des de fa anys per la Comissió Europea i de recent implantació a l’Estat Espanyol.

Dins les citades polítiques públiques, també es troben les convocatòries d’ajuts i subvencions.

Des d’Econia ajudem a diferents col·lectius empresarials representatius de la sostenibilitat, economia circular i ecoinnovació, a presentar les seves aportacions a les MDI, de manera que, el valor afegit que aporten sigui considerat dins dels objectius prioritaris, per exemple, en els fons NextGeneration.

L’anomenat “greenwashing” és una pràctica fraudulenta utilitzada per algunes empreses per tal de promoure una imatge de falsa sostenibilitat i compromís amb el medi ambient, i així millorar la seva imatge pública i/o augmentar les vendes.

Una de les eines d’evitar aquestes pràctiques poc ètiques i integrar de forma real la sostenibilitat a l’empesa, és amb la creació d’un Pla De Sostenibilitat (PDS).

Com ajudem des d’ECONIA a la realització del PDS?

• Realitzant una DIAGNOSI INICIAL de l’activitat empresarial sobre els impactes i riscos interns i externs
• Plantejant un PLA ESTRATÈGIC i D’ACTUACIÓ alineat amb el pla empresarial que defineixi l’estratègia de sostenibilitat i els punts d’actuació, tenint en compte la integració dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i adequat a cada activitat i organització.

La feina realitzada a mida de cada client i les seves necessitats permet que el PDS aporti el valor necessari i redueixi riscos ambientals; augmentant la reputació a l’empesa, tot traduint-se en xifres de desenvolupament i creixement.

Els clients i consumidors, cada cop més, tenen integrada la sostenibilitat en el seu consum; i tot que sembla que poden ser enganyats amb falses etiquetes “eco-friendly”, perceben fàcilment si les accions que realitza una empresa són fruit de un greenwashing o d’una veritable alineació dels valors ambientals en el seu model de negoci.

La Unió Europea (UE) fixa com a objectius la retirada de l’amiant de tots els edificis públics abans del 2028 i del conjunt de la Unió el 2032. Per aquest motiu s’ha impulsat l’aprovació del Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya (ACORD GOV/53/2023), que es dissenya com un instrument dinàmic que desplegarà les seves accions durant el període 2023-2032.

A través d’aquest pla, l’Agència de Residus de Catalunya publicarà en breu les bases d’una nova convocatòria d’ajuts per a la retirada de l’amiant, que comptarà amb una dotació de 50 milions d’euros.

El període d’elegibilitat de la despesa serà des de l’1 de gener de 2023 fins 24 mesos després de la resolució d’atorgament. Els imports seran variables segons les dimensions de la coberta a retirar i el tipus d’activitat econòmica que es realitzi a l’edifici. Si les cobertes i altres elements que continguin amiant se substitueixen per plaques fotovoltaiques d’autoconsum, aquestes també seran objecte d’ajut.

També s’ha habilitat un fons específic de 10 milions d’euros, ampliable amb aportacions addicionals al llarg de l’any, per desenvolupar aquest pla i aconseguir eliminar els quatre milions de tones d’amiant que es calcula que hi ha a Catalunya.

Més info: ACORD GOV/53/2023, de 21 de març, pel qual s’aprova el Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya 2023-2032. (gencat.cat)

L’Eurocambra ha adoptat la revisió de la Directiva relativa a l’eficiència energètica dels edificis (responsables del 36% de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle -GEI-. Es pretén així que el sector de la construcció sigui climàticament neutre el 2050.

La revisió marca, d’una banda que, a partir del 2028, els nous edificis han de ser zero emissions (el 2026, en el cas dels de l’Administració Pública), i equipats amb tecnologia solar. D’altra, augmentar la rehabilitació d’edificis per a millorar la seva eficiència a nivell energètic.

També indica que els edificis residencials han d’aconseguir, com a mínim, el 2030 la classficiació energètica E i, el 2033, la D. Aquests objectius, en el cas dels edificis no residencials s’hauran de complir el 2030 i en edificis públics el 2027.

Conjuntament a aquesta revisió, el Parlament Europeu ha revisat el “Reglament del Repartiment de l’Esforç” i també el “Reglament que eleva l’objectiu de la UE d’absorció d’emissions de diòxid de carboni pels boscos”.

Els propers passos per a aquests textos és la ratificació del Consell i la seva posterior publicació en el Diari Oficial de la UE i la seva entrada en vigor vint dies després.

El passat 19 de novembre Meritxell Barroso, gerent d’Econia i directora d’AETRAC (Associació d’Empreses de Tractament de vehicles fora d’ús de Catalunya) va impartir un webinar sobre la nova legislació de gestió de pneumàtics.

Per comentar el nou RD731/2020, la presentació es va centrar en tres punts principals: quines són les novetats respecte a la legislació anterior, quines són les obligacions dels productors de pneumàtics i quin és el paper dels CATs.

Al següent vídeo podeu veure el webinar complet:

Ordenarà, simplificarà i unificarà els procediments administratius previstos per a les activitats amb incidència en el medi ambient. A partir d’ara, els grups parlamentaris podran realitzar aportacions al document, per a configurar un text final amb el major consens possible.

El Consell de Govern ha aprovat avui el projecte de Llei d’Administració Ambiental del País Basc que serà remès al Parlament per al seu debat. Arantxa Tapia, consellera de Desenvolupament Econòmic, Sostenibilitat i Medi Ambient, considera que “és el moment oportú per a sotmetre a debat i procedir a l’aprovació definitiva de la Llei”, i s’ha mostrat convençuda que “aquest intent serà el definitiu”.

El projecte de Llei d’Administració Ambiental d’Euskadi s’ha elaborat seguint el concepte de “normativa intel·ligent”, segons el qual, la normativa ha d’elaborar-se reforçant el paper de la ciutadania, analitzant la seva repercussió socioeconòmica i sota la perspectiva de la simplificació administrativa, (unificant els procediments d’intervenció ambiental i suprimint tràmits innecessaris).

El projecte regula les competències que en matèria de medi ambient corresponen a les diferents Administracions públiques de la CAPV articulant instruments de coordinació com són el Programa Marc Ambiental i el Consell Assessor de Medi Ambient, que es configura com un òrgan consultiu i de participació.

Es dissenya una nova sistemàtica per a afavorir la relació entre l’Administració pública i la ciutadania, amb la finalitat de facilitar la participació d’aquesta en la presa de decisions en matèria ambiental, regulant el subministrament d’informació, la participació i l’accés a la justica en relació amb la protecció del medi ambient i la sostenibilitat. En aquest sentit, cal citar la normalització de l’eina de tramitació ambiental INGURUNET com a mitjà per a articular, entre altres, la gestió, la recerca i la presa de decisions.

El projecte de llei dedica una especial atenció a l’ordenació de les activitats amb incidència en el medi ambient, sota les premisses de la simplificació i la unificació dels procediments administratius previstos en la normativa sectorial, integrant requisits, i eliminant els obstacles jurídics i administratius per al desenvolupament de les activitats, però mantenint, al seu torn, els elevats estàndards de qualitat ambiental propis d’Euskadi.

Els instruments de millora ambiental són també objecte de regulació en el projecte de llei. En aquest sentit cal citar els sistemes Europeus de Gestió Ambiental EMAS i d’etiqueta ecològica, l’anàlisi del cicle de vida de productes i organitzacions, l’ecoinnovació, la compra pública verda, la fiscalitat ecològica o la realització d’accions de voluntariat d’interès ambiental general, tots ells considerats com a mecanismes dissenyats per a impulsar la corresponsabilitat pública privada en la protecció del medi ambient i el compliment de les obligacions en aquesta matèria.

La inspecció i el control de les activitats amb incidència ambiental, com a garantia de l’adequació a la legalitat de les activitats sotmeses a la llei, és objecte d’una regulació detallada juntament amb les previsions per a la restauració d’aquesta legalitat i l’exigència de responsabilitat per danys ambientals, incloent l’aplicació de sancions a conseqüència de la realització de les infraccions que es tipifiquen en la norma dins del seu règim disciplinari.

En termes generals, es tracta d’un projecte que millora substancialment la normativa en vigor, perquè avança en el control de les activitats amb possible impacte en el mitjà, incorpora instruments que van més enllà d’això, com ara la figura de les entitats de col·laboració ambiental, l’impuls del voluntariat ambiental, l’avui més que mai necessària Compra pública Verda, i el futur a través de figures com l’Ecoinnovació i la fiscalitat ambiental.

La tramitació parlamentària permetrà debatre i recaptar aportacions que enriqueixin el document aprovat avui en Consell de Govern que, i segons la consellera “ofereix una base legislativa que és un bon punt de partida”.

Font: IHOBE

El Govern central i la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial de Nacions Unides han obert una consulta perquè totes les empreses estatals puguin aportar les seves propostes sobre l’Agenda 2030,el projecte internacional per a impulsar el desenvolupament sostenible econòmic, social i ambiental. Es tracta d’una enquesta online, oberta i a la qual estan convocades totes les empreses espanyoles, independentment de la seva naturalesa, sector o titularitat.

Aquesta iniciativa s’emmarca dins dels plans de la Vicepresidència Segona del Govern central per a la definició de l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible 2030, que identificarà les transformacions i polítiques públiques prioritàries per a impulsar l’assoliment de l’Agenda 2030 en el context de la recuperació post-Covid19.

La Xarxa Espanyola del Pacte Mundial ha animat a les comunitats autònomes, a difondre entre empreses i organismes aquesta senzilla enquesta. A més, ha instat a involucrar a l’entorn de les empreses, com a clients, proveïdors i altres grups d’interès, amb la finalitat d’aconseguir uns òptims resultats i obtenir una visió de les empreses el més representativa possible en termes de grandària, sector i ubicació geogràfica.

El termini de presentació de propostes per a la consulta electrònica conclou el 27 de setembre. Les conclusions resultants seran canalitzades en el marc del procés de definició de l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible 2030, el full de ruta del qual està en elaboració.