Les associacions que reuneixen els fabricants de begudes -ANEABE, Cervesers d’Espanya i l’Associació de Begudes Refrescants-, juntament amb les associacions de distribució ANGED i Asedas, han comunicat al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic la seva voluntat de constituir una associació independent, sense ànim de lucre i oberta a la participació de tots aquells operadors obligats a desenvolupar un SDDR (Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn) per a envasos de begudes, únic i universal.

A més de les associacions sectorials esmentades, FIAB aportarà a l’Associació la visió del conjunt de la indústria d’alimentació i begudes en relació amb altres impactes del model i AECOC assumirà la Secretaria Tècnica del projecte, donant suport estratègic i operatiu a aquest procés.

La decisió de les organitzacions, comunicada oficialment al MITERD la setmana passada durant una reunió amb Hugo Morán -secretari d’Estat de Medi Ambient- i Marta Gómez Palenque -directora general de Qualitat i Avaluació Ambiental-, respon a la decisió del Govern d’implementar a Espanya un sistema de SDDR, que permeti avançar en el compliment de l’objectiu de recollida d’envasos que marca la Llei de Residus, preservant la unitat de mercat.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és contribuir a la millora de les ràtios de recollida separada i reciclatge d’envasos i confirma els avanços del grup de treball en el qual el Ministeri, les associacions del sector, organitzacions de consumidors i organitzacions mediambientalistes col·laboren, des de fa mesos, per a marcar el full de ruta del futur dels envasos al nostre país i compassar el Reial decret d’Envasos amb el Reglament Europeu d’envasos i residus d’envasos.

Tant les organitzacions com el Ministeri han destacat que la complexitat del procés fa essencial la col·laboració amb tots els agents involucrats i ha de tenir molt en compte el rellevant paper dels consumidors per a la implantació eficaç del nou model.

El SDDR, que ja està operatiu en alguns països europeus des de fa anys, consisteix a aplicar un dipòsit que s’afegeix al preu d’algunes begudes en determinats envasos que el consumidor pot recuperar íntegrament en retornar-los en els punts de recollida habilitats per a aquest fi.

Amb la implementació del SDDR a Espanya el Govern vol contribuir també a l’harmonització que persegueix la Unió Europea a l’hora de minimitzar l’impacte ambiental dels envasos i fomentar la transició cap a una economia circular, que recull el Reglament Europeu d’envasos i residus d’envasos.

El passat 12 d’abril es va publicar al BOE el Reial decret 214/2025, aprovat el 18 de març, que crea un registre per a la petjada de carboni, compensacions i projectes d’absorció de CO₂. També estableix l’obligació per a determinades empreses i institucions de calcular la seva petjada de carboni, elaborar un pla per reduir les seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i fer-lo públic.

Els 10 punts clau del decret són:

1. Diferenciació d’obligacions: S’estableix, d’una banda, l’obligació de calcular la petjada de carboni i de fer un pla de reducció d’emissions per a determinades entitats, i d’altra banda, la inscripció en el registre (que no és obligatòria per a tothom).

2. Inclusió d’esdeveniments: També es podran registrar les petjades de carboni d’esdeveniments i les seves accions de reducció d’emissions.

3. Àmbit mínim d’inscripció: Per a les petjades de carboni d’organitzacions, com a mínim s’hauran d’incloure les emissions dels àmbits 1 i 2. També es defineixen criteris per excloure certes fonts.

4. Plans de reducció: A partir de l’1 de gener de 2026, s’hauran de presentar els plans de reducció d’emissions segons uns criteris establerts pel decret.

5. Procediment administratiu: Es fixen terminis per respondre requeriments i per resoldre sol·licituds, i s’introdueix el concepte de silenci administratiu.

6. Verificació externa: Canvien els criteris que determinen quan és obligatori que la petjada de carboni sigui verificada per una entitat externa.

7. Nova definició de pime: Es redefineixen les petites i mitjanes empreses i s’estableix un calendari per aplicar aquestes definicions.

8. Compensacions reconegudes: Es podran registrar com a compensacions les absorcions de CO₂ derivades de projectes de reducció d’emissions que hagin estat reconeguts oficialment pel Ministeri.

9. Coordinació amb les comunitats autònomes: Es regulen mecanismes de coordinació amb els governs autonòmics i es busca la compatibilitat amb els seus registres propis.

10. Data d’entrada en vigor: El decret començarà a aplicar-se el 12 de juny de 2025.

Empreses pioneres que porten la sostenibilitat al seu ADN confien en nosaltres per calcular la seva petjada de carboni i definir una estratègia de reducció. Demana’ns informació!

El passat 2 d’abril va entrar en vigor la Llei 1/2025, de Prevenció de les Pèrdues i el Desaprofitament Alimentari, una mesura destinada a reduir significativament el malbaratament d’aliments a Espanya. Aquesta iniciativa respon a la necessitat de combatre les pèrdues al llarg de la cadena alimentària, des de la producció fins al consum final, promovent una gestió més eficient i sostenible dels recursos.

La nova normativa estableix diverses obligacions per als agents de la cadena alimentària:

• Plans de prevenció: Les empreses hauran d’elaborar estratègies per minimitzar el desaprofitament, prioritzant la donació d’excedents a entitats benèfiques.
• Hostaleria responsable: Bars i restaurants estan obligats a oferir als clients la possibilitat d’emportar-se les sobres dels àpats en envasos reutilitzables o fàcilment reciclables, sense cost addicional.
• Supermercats compromesos: Els establiments de venda han de facilitar la compra de productes amb dates de consum preferent properes o amb defectes estètics a preus reduïts, fomentant així el consum responsable.

Aquesta llei representa un pas endavant en la lluita contra el malbaratament alimentari, promovent una economia circular i sostenible, i sensibilitzant la societat sobre la importància d’un consum conscient i responsable.

El passat 3 d’abril es va celebrar la 10a Jornada de Networking del Gremi al Món Sant Benet, una trobada clau per al sector del reciclatge i la recuperació.

Continuant amb l’èxit de l’edició anterior i reunint a uns 250 professionals, l’esdeveniment va representar una oportunitat única per generar sinergies i obrir noves oportunitats de negoci a tots els nivells.

L’acte es va adreçar a un públic ampli: des de representants d’administracions públiques fins a empreses líders, brokers internacionals, proveïdors, ONG, sindicats i acadèmics. L’objectiu va ser promoure l’intercanvi de coneixement i potenciar la col·laboració en el marc de l’economia circular.

La gerent d’Econia Empresarial, Meritxell Barroso, després de la seva ponència “EMISSIONS DE CO₂, Mercat d’oportunitats per a TOTS els gestors”, va ser l’encarregada de moderar la taula rodona on es va tractar el tema.

El Món Sant Benet, ubicat al cor de Catalunya, va oferir un entorn incomparable combinant patrimoni, sostenibilitat i alta gastronomia, convertint-se en l’escenari ideal per a aquest esdeveniment de referència.

https://www.gremirecuperacio.org/

La Comissió Europea ha presentat la Directiva Òmnibus, una proposta legislativa clau per agilitzar el desplegament de tecnologies netes i reduir les càrregues administratives que dificulten la transició ecològica.

Aquesta iniciativa forma part del Pla Industrial del Pacte Verd Europeu i busca fer més eficient el marc normatiu que afecta sectors estratègics com les energies renovables, la producció neta i la descarbonització industrial.

L’objectiu principal és simplificar els processos administratius sense rebaixar els estàndards ambientals. Per aconseguir-ho, la Directiva Òmnibus proposa eliminar requisits obsolets, digitalitzar tràmits i fixar terminis màxims per a l’atorgament de permisos.

La Comissió estima que aquestes mesures podrien reduir fins a un 25% les obligacions d’informació imposades a empreses i administracions públiques.

Aquesta directiva modifica diverses normatives europees vigents —com la Directiva d’Emissions Industrials i la legislació sobre residus i impacte ambiental— per fer-les més coherents i compatibles amb els objectius climàtics de la UE.

“No es tracta de menys protecció ambiental, sinó de millor regulació”, ha subratllat la Comissió en un comunicat oficial. Amb aquesta reforma, Europa busca reforçar la seva competitivitat industrial alhora que avança cap a la neutralitat climàtica abans de 2050.

La proposta serà debatuda pel Parlament Europeu i el Consell, amb l’objectiu que entri en vigor el 2025.

La indústria de la construcció continua sent un dels majors generadors de residus a la Unió Europea. De fet, el sector consumeix aproximadament la meitat de totes les matèries primeres i és responsable de la generació d’un terç dels residus a la UE. Els materials tradicionals, com el formigó i l’aïllament, exerceixen un paper fonamental en aquest panorama, a causa del seu ús intensiu i la seva curta vida útil.
Encara que s’han aconseguit alguns avanços en àrees com el reciclatge d’uns certs materials, la realitat és que una gran part dels residus de la construcció continua sent rebutjada sense ser reutilitzada o reciclada adequadament.

Davant aquest panorama, organitzacions clau del sector del reciclatge i la sostenibilitat, com EuRIC (The European Recycling Industries), ECOS, l’European Environmental Bureau, Deutsche Umwelthilfe i la Carbon Neutral Cities Alliance, han unit forces per a instar la UE a prendre mesures més audaces en la Llei d’Economia Circular. La seva proposta se centra en dos punts clau que podrien transformar el panorama dels residus en la construcció:

– En primer lloc, aquestes organitzacions demanen la reforma de la Directiva Marc de Residus (WWFD), establint objectius més ambiciosos per a la prevenció i el reciclatge de residus en la construcció. Això inclouria una revisió de les normatives existents per a garantir que es fomenti un ús més eficient dels recursos.

– En segon lloc, advoquen per la creació d’incentius per a augmentar la demanda de materials secundaris, promovent la compra pública verda i establint normatives que afavoreixin el contingut reciclat en els productes utilitzats en projectes de construcció. La compra pública verda, que fomenta l’adquisició de productes i serveis que respecten principis ambientals, es perfila com una eina clau per a impulsar l’ús de materials reciclats i reduir l’impacte mediambiental.

Des d’ECONIA, afegim la necessitat que el sector de la construcció faci un pas endavant a través de la industrialització. La professionalització a través del desenvolupament industrial d’aquest sector té múltiples avantatges alineats amb l’economia circular: traçabilitat, reducció de residus, control sobre matèries primeres, control en el consum i abocament d’aigües, reducció riscos laborals… En la industrialització es poden aplicar totes les tecnologies, innovacions i digitalització que els sectors econòmics necessiten.

La circularitat en la construcció ha de ser la norma, no l’excepció.