Els insectes tenen un paper essencial per als ecosistemes i els éssers vius: en la pol·linització, en la descomposició de residus, en els processos de formació del sòl i del reciclatge de nutrients, en les cadenes tròfiques com a preses o com a depredadors i parasitoides, actuant en la lluita biològica contra espècies plaga. També proporcionen aliments i altres productes com biocombustibles o fibres, i són essencials en els medis d’aigua dolça, on són bioindicadors de qualitat (són sensibles a l’alteració de les aigües). Aquests i molts altres serveis irreemplaçables solen ser desconeguts per la societat, que massa recurrentment només el percep com una molèstia.
Tant en l’apreciació dels que tenim certa edat, com a diverses investigacions mostren que està existint una disminució a gran escala dels insectes; i que aquests éssers són més vulnerables del que es pensava.
Una recent revisió d’estudis estima que en els últims 27 anys les poblacions d’insectes voladors s’han reduït en un 76 %. Més d’un 40% de les espècies d’insectes estan disminuint ràpidament i almenys un terç es troben en perill de desaparèixer en poques dècades.
Aquests efectes estan directament relacionats amb l’activitat humana:
En primer lloc, el canvi d’hàbitats, provocat per la desforestació i la conversió d’hàbitats naturals en agricultura (vinculada a l’ús de pesticides, herbicides, fungicides...).
El canvi climàtic també té un efecte important, especialment en condicions climàtiques extremes com les sequeres, que estan augmentant tant en intensitat com en periodicitat.
Un dels insectes que més està patint la seva desaparició són les abelles, responsables de la pol.linització. Aquest acte és un procés fonamental en la conservació dels ecosistemes terrestres i per a la producció d’aliments:
Es calcula que el 87,5 % (aproximadament 308.000 espècies) de les plantes silvestres amb flors del món depenen, almenys parcialment, de la pol·linització realitzada per animals; i pel que fa a la seva relació amb la producció d’aliments, cal tenir en compte que a Espanya al voltant del 70 % dels cultius per a consum humà depenen dels insectes que desenvolupen la pol·linització; a més de proporcionar altres productes com mel, cera o medicaments.
Segons la FAO, la producció agrícola mundial que depèn directament dels insectes pol.linitzadors suposa beneficis creixents d’entre 235.000 i 577.000 milions de dòlars a l’any o 2.400 milions d’euros de valor associat a l’agricultura espanyola; i es calcula que els últims cinquanta anys el volum de producció de cultius que depenen dels pol·linitzadors ha augmentat a nivell mundial en un 300 %, de manera que la subsistència humana està cada cop més supeditada a la seva acció.
Per tant, la pèrdua d’insectes pol·linitzadors com les abelles pot portar-nos a una situació amb conseqüències catastròfiques, ja que, com s’ha mencionat, afecta el bon funcionament dels ecosistemes i a la producció de l’alimentació dels humans.
Així doncs, la conservació i recuperació d’aquestes espècies és fonamental per al futur del planeta tal com el coneixem; i les administracions han de prendre mesures eficaces per lluitar contra les seves principals amenaces. Tenint en compte les conseqüències exposades, aquestes accions han de considerar-se com un dels grans reptes ambientals.
(Autora de la imatge: Kat Smith)
