L’economia circular reduirà un 26% les emissions de CO2 i generarà 3.000 noves ocupacions a Euskadi fins a 2030

Augmentar la productivitat material i l’ús de materials reciclats i reduir la generació de residus són els principals objectius de l’Estratègia d’Economía Circular del País Vasco, presentada ahir al Consell de Govern pel Conseller de Medi Ambient, Iñaki Arriola.

El Conseller de Medi Ambient, Planificació Territorial i Habitatge del Govern Basc, Iñaki Arriola, va presentar ahir al Consell de Govern l’Estratègia d’Economia Circular del País Basc que, amb un horitzó en 2030, té la missió d’impulsar la transició d’Euskadi cap a un model d’economia circular i posicionar-se com una regió referent a Europa, al mateix temps que “espera aconseguir resultats positius per al nostre territori en tres àmbits: augmentar la facturació de les empreses basques en productes més circulars fins als 10.000 milions d’euros, crear 3.000 ocupacions en l’àmbit de l’economia circular i reduir un 26% les emissions de carboni associades al consum”.

El Conseller va explicar que “la facturació generada per productes i serveis que han aplicat criteris d’economia circular en 2016 s’estima en 2.852 milions d’euros i representa un 28% de la facturació total de les empreses”. Les previsions aportades per les empreses reflexen un fort creixement de les vendes de productes o serveis ecodissenyats, tant en termes absoluts com percentuals, que aconseguiran els 7.250 milions d’euros en 2020. Les previsions a futur apunten al fet que en 2030 se superaran els 10.000 milions d’euros generats a conseqüència d’innovacions de producte, servei o procés, mitjançant les quals s’aconseguirà reduir l’impacte mediambiental al llarg del cicle de vida del producte.

L’aplicació de l’Estratègia d’Economia Circular d’Euskadi també tindrà repercussió directa en la generació de llocs de treball. El desenvolupament de nous negocis i la millora competitiva de les empreses actuals permetrà la creació de noves ocupacions, tant en les empreses existents en l’actualitat com en noves companyies sorgides com a fruit del canvi de model.

“En l’actualitat, en el sector industrial d’Euskadi existeixen 18.463 ocupacions relacionades amb activitats d’economia circular. Això suposa una mica més d’un 2% del total d’ocupacions de l’economia basca”, va apuntar Arriola. L’objectiu de cara a 2030 és continuar augmentant aquesta xifra fins a aconseguir les 3.000 noves ocupacions.

En tercer lloc, l’aplicació de l’Estratègia d’Economia Circular tindrà un impacte directe en la reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, causants del canvi climàtic. “S’espera una reducció anual de gairebé 1 milió de tones CO2 equivalents, a sumar a la resta d’estratègies existents”, va assenyalar el conseller de Medi Ambient, la qual cosa suposa una reducció del 26%.

Aquesta reducció vindrà originada pels canvis en la gestió de residus, és a dir, el descens en la generació de desfets i l’augment de la seva reincorporació a l’economia com a materials secundaris, i per la disminució de la importació de recursos.

OBJECTIUS ESTRATÈGICS
Per a aconseguir aquests resultats, l’Estratègia d’Economia Circular d’Euskadi fixa tres objectius estratègics:

  • Augmentar en un 30% la productivitat material. La productivitat material permet mesurar l’evolució de l’economia cap a un model de producció i consum menys dependent dels materials. D’aquesta manera, una productivitat material alta representa un aprofitament més eficient dels recursos, un major valor afegit dels productes i una menor dependència de la importació i extracció de materials. En l’actualitat, la indústria basca consumeix 21 milions de tones de matèries primeres a l’any, de les quals un 77% són importades: principalment, combustibles fòssils, minerals metàl·lics, biomassa i minerals no metàl·lics. Augmentant la productivitat material, Euskadi busca desacoblar el creixement econòmic del consum de materials.
  • Augmentar en un 30% la taxa d’ús de material circular. La taxa d’ús de material circular permet mesurar la contribució dels materials reciclats al País Basc a la demanda total de materials i representa un element clau per a avaluar la circularidad de l’economia. Augmentar aquesta taxa implica no només rebaixar la dependència de les importacions o l’extracció de matèries primeres, sinó reduir els residus que, d’una altra manera, acabarien dipositats en un abocador. En l’actualitat, la indústria basca genera el 72% del total dels residus, dels quals un 42% acaben en abocador. D’altra banda, a més de reduir emissions, l’augment de l’ús de material circular impulsarà el sector del reciclatge i l’aparició d’empreses lligades a la transformació i aprofitament de residus per a la seva reutilització en altres processos productius.
  • Reduir en un 30% la taxa de generació de residus per unitat de PIB. Aquesta taxa expressa la intensitat de l’activitat econòmica en generació de residus i proporciona una mesura de la seva ecoeficiència. El canvi de model cap a una economia circular cerca desacoblar el creixement econòmic del consum de materials, i per a això és igualment important desacoblar també aquest creixement econòmic de la generació de residus. Segons les últimes dades disponibles (2016), a Euskadi es van generar 67 kg de residus (exclosos els principals residus minerals) per cada 1.000 euros de PIB. L’objectiu a 2030 és baixar aquesta xifra a 47,6 kg.

Addicionalment, l’Estratègia recull dos objectius complementaris a aquest últim objectiu en relació amb dues dels corrents prioritzats per la Comissió Europea, que són: reduir a la meitat la generació de desaprofitaments alimentaris i aconseguir que el 100% dels envasos de plàstic siguin reciclables.

INSTRUMENTS DE SUPORT

Per a aconseguir els resultats, i en línia amb els tres objectius estratègics, l’Estratègia d’Economia Circular d’Euskadi es desplega en 10 línies d’actuació entorn de 4 àmbits (competitivitat i innovació, producció, consum, i gestió de residus i matèries primeres secundàries), emmarcats en un Pla d’Acció específic per als pròxims 5 anys. Aquest Pla d’Acció porta aparellat la posada en marxa d’una sèrie d’instruments per part de l’Administració, que tenen a veure amb el desenvolupament de legislació pròpia per a determinades corrents de residus; ajudes a la inversió, especialment en infraestructures de gestió de residus, eficiència productiva i nous negocis; ajudes per a I+D+i; deduccions fiscals; taxes i impostos ambientals; desenvolupament d’estàndards tècnics i metodologies per a facilitar la utilització de materials secundaris, i capacitació, generació i transferència de coneixement, entre altres mesures.

“Portem un llarg camí recorregut i Euskadi ocupa avui una posició destacada en el desenvolupament aplicat de la visió circular de l’economia, especialment en l’àmbit industrial”, va afirmar Iñaki Arriola. “Hem demostrat que es pot créixer econòmicament i reduir el consum de materials. Des de l’any 2000, el PIB basc ha crescut un 26%, mentre que el consum de materials s’ha reduït un 25% i el volum de residus urbans que acaba en abocadors ha disminuït en un 56%”.

El Conseller de Medi Ambient també va subratllar que “la nostra economia s’està desacoblant del consum de materials i la generació de residus mitjançant l’impuls de mesures d’economia circular”. I va assegurar que “l’Estratègia d’Economia Circular d’Euskadi 2030 que presentem avui ens obre un ventall d’oportunitats que, a més dels beneficis ambientals evidents, també permetrà modernitzar i transformar l’economia, generar beneficis econòmics per a les empreses i augmentar la seva competitivitat, aconseguir importants estalvis d’energia i matèries primeres, millorar la gestió dels residus, reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, i crear llocs de treball en l’àmbit local i noves oportunitats per a la integració social”.

Font: residuosprofesional.com

Traçabilitat GPS del transport per a l’aplicació al sòl de fangs i residus orgànics

Arran de la publicació del Decret 153/2019, de 3 de juliol, de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d’aprovació del programa d’actuació a les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats que procedeixen de fonts agràries, els vehicles encarregats del transport i aplicació de fangs i altres residus orgànics agroindustrials que es destinin a valorització agrària (via de gestió R10) tenen l’obligatorietat de realitzar la traçabilitat en GPS a partir del 5/1/2020 en els supòsits que s’estableixen a l’article 14.4 del citat Decret.

L’Agència de Residus de Catalunya ha desenvolupat i integrat en la seva Plataforma SDR (Sistema Documental de Residus) un servei web per comunicar informació GPS dels transports de fangs de depuradora fins a les parcel·les receptores, de manera molt similar a com es fa amb la plataforma del Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca (DARP) que des de fa un temps està rebent dades dels transports de dejeccions ramaderes.

Podeu consultar tota la informació en aquest enllaç.

Font: residus.gencat.cat

Projecte ECCAT – Extracció i reparació FAPS

Inici de les proves d’extracció i operacions de reparació del projecte ECCAT (reparació avançada de sistemes de retenció de contaminants) finançat per l’Agència de Residus de Catalunya i el Departament de Territori i Sostenibilitat.

Seguint la previsió del projecte ECCAT, després de l’estudi dels sistemes anticontaminació i les tècniques i tecnologies disponibles per a la seva reparació i un cop instal·lada la maquinària escollida per a la reparació, s’inicien les proves d’extracció d’aquests sistemes.

L’extracció dels sistemes de retenció de contaminants tindran lloc als tallers de reparació i Centres Autoritzats de Tractament (CAT) participants al projecte ECCAT i permetran l’inici del testeig de la reparació avançada a ASYSUM. A partir dels resultats obtinguts, es realitzarà un protocol d’extracció i testejarà l’eficàcia de la tecnologia instal·lada.

Posteriorment, es realitzaran jornades de formació en les quals es distribuirà el protocol i es donarà a conèixer la tecnologia entre els diferents agents de la cadena de valor implicats, afavorint la creació d’una via real de mercat circular.

 

Exemple de sistema de retenció abans de ser extret al taller de reparació participant.

La Generalitat obre la línia d’ajuts per l’estalvi i l’eficiència energètica a la indústria

  • La línia està dotada amb un pressupost de 48 milions d’euros.
  • Les sol·licituds es podran presentar fins que s’exhaureixi el pressupost o fins al 31 de desembre de 2020.

El departament d’Empresa i Coneixement, a través de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), ha obert avui la línia d’ajuts per a l’estalvi i l’eficiència energètica a la indústria, dotada amb 48 milions d’euros. Aquests incentius tenen com a objectiu contribuir a la reducció dels consums d’energia i de les emissions de CO2 derivats de l’activitat industrial, que a Catalunya és el segon sector consumidor d’energia final (amb un 26% del total). A més, aquest tipus d’actuacions també repercuteixen en una millora de la competitivitat de les empreses.

La línia d’ajuts té com a destinatàries tant les grans indústries com les petites i mitjanes empreses, i s’orientaran a incentivar dues tipologies d’actuacions. Per un costat, s’hi  podran acollir aquelles actuacions destinades a millorar els processos industrials -ja sigui mitjançant la renovació de maquinària per altra de nova més eficient o a través de la transformació del procés productiu- amb una inversió mínima de 75.000 euros. Per l’altre, també s’hi podran acollir aquelles empreses que apliquin sistemes de gestió energètica a les seves instal·lacions o als seus processos productius, amb una inversió mínima de 30.000 euros. L’import màxim d’ajuts per projectes serà de 9 milions d’euros en una mateixa ubicació industrial.

La convocatòria és reglada, és a dir, s’atorgaran els ajuts en funció de l’ordre de presentació de la sol·licituds, i estarà oberta fins a la finalització del pressupost o fins al 31 de desembre de 2020. Els recursos provenen del Fons Nacional d’Eficiència Energètica, creat a instància de la Unió Europea i que a l’Estat espanyol es dota a través de l’Instituto para la Diversificación y el Ahorro Energético (IDAE) amb aportacions de la tarifa energètica.

La línia d’ajuts a la indústria s’inscriu en el paquet de mesures que la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa per tal de fer front a l’emergència climàtica i incentivar la transició cap a un nou model energètic més net, sostenible i democràtic. En aquest sentit, en els darrers mesos la Generalitat ha impulsat mesures per avançar tant en la descarbonització dels diferents sectors d’activitat com en la transformació del mix de generació elèctrica a partir de la instal·lació d’energies renovables, ja sigui en forma de noves centrals o de sistemes d’autoconsum. A més, el Govern treballa en l’elaboració d’un avantprojecte de Llei de la Transició Energètica per tal d’establir els instruments per assolir un model energètic totalment descarbonitzat l’any 2050.

La remanufactura en el sector de l’automoció: un circuit bàsic en l’economia circular

L’Economia Circular té múltiples circuits pels quals s’ha d’aconseguir que, els residus actuals, siguin recursos introduïts de nou en les cadenes de valor dels productes.

Un d’aquests circuits és el de la remanufactura. La remanufactura és el procés pel qual s’aconsegueix retornar un producte ja en el final del cicle de vida a l’estat nou, amb una qualitat equivalent o superior al del producte original. El producte es desencadella a nivell de components, s’inspecciona, repara i finalment es reensambla utilitzant les peces que s’hagin recuperat del producte original o bé peces noves. També inclou una fase d’actualització per a millorar les prestacions del producte respecte a l’original, per la qual cosa la garantia del producte remanufacturat sempre és idèntic a la d’un producte nou o fins i tot millor.

La remanufactura és el procés amb major grau de sostenibilitat segons la jerarquia d’ús de producte. Per això, per a avançar cap a l’economia circular, la remanufactura ha de ser un aspecte clau per al desenvolupament sostenible en moltes indústries; específicament, en automoció, on l’ús de diferents peces és molt elevat.

La remanufactura (o fins i tot la reparació avançada), no és un procés nou en el sector automobilístic. La reparació de peces mecàniques per a ser reutilitzades va ser, durant dècades, una pràctica habitual duta a terme, principalment en els tallers de reparació de vehicles. No obstant això, en els últims anys, el nivell d’introducció en el mercat de les peces remanufacturadas ha caigut de manera important, principalment per:

  • L’augment dels nivells d’electrificació i electronització dels vehicles.
  • Les diverses polítiques comercials i de garanties ofertes pels fabricants de vehicles.
  • Els baixos nivells de coneixement en la reparació i remanufactura en electromecànica dels professionals.

A més, cal tenir en compte que, en l’actualitat, el parc automobilístic es troba, de ple, en plena transformació, en la qual els vehicles de combustió estan donant pas a diferents tecnologies de propulsió híbrida i elèctrica i que afecta a tots els agents del mercat relacionats; també a les empreses dedicades a la remanufactura de peces.

Així doncs, els últims anys i seguint la cultura del “usar i llençar”, la remanufactura i reparació han passat a un segon pla, on semblava més convenient canviar les peces espatllades per noves, que la seva reparació i/o remanufactura.

En aquesta política de mercat, alineada amb una economia lineal, l’únic plantejament realitzat era el cost econòmic del producte nou VS un producte recuperat. Però, si realment es desitja el desplegament d’una economia circular, amb un major aprofitament dels recursos i materials, així com, amb un major cicle de vida dels productes i per tant, contemplar el cost ambiental de la posada en mercat d’aquests, la remanufactura ha de ser contemplada com un procés fonamental, que permeti posicionar-se com una font principal de reintroducció de peces en la cadena de valor del sector de l’automoció.

Evidentment, els nous escenaris de mobilitat obren, per a tots els agents del sector, importants interrogants, però també convenients oportunitats.

En aquests nous reptes, com les bases de l’economia circular postulen, hauran d’estar implicades totes les parts de la cadena de valor del sector industrial, compartint coneixements, informació i tecnologies; així com, les administracions públiques, aportant els incentius (legals, econòmics,…) necessaris per a fomentar la reintroducció de productes.

A ECONIA creiem profundament en la remanufactura com a eix principal de l’economia circular; per això estem involucrats actualment en diferents projectes sobre la remanufactura de peces d’automoció, en diferents sectors. Alguns exemples: TKNOWCAT (centrat en peces extretes de vehicles fora d’ús), CARKONPON (centrat en la formació de nous professionals en tècniques i tecnologies de remanufactura), AEGA-Talleres (focalitzat en el foment de l’economia circular en tallers), REECU (basat en recerca de components electrònics)…

Mesurar la petjada de carboni

La petjada de carboni
La petjada de carboni és l’indicador de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) associades al cicle de vida d’un producte, servei o organització. Es quantifica en emissions de CO2 equivalent que són alliberades a l’atmosfera. La seva determinació i càlcul es basa en estàndards com el Protocol de gasos amb efecte hivernacle, la ISO 14064 i PAS 2050.

Mitjançant diferents metodologies, es calculen diverses categories d’impacte ambiental, amb l’objectiu de comunicar-les i posar aquesta informació a totes les parts interessades, així com prendre mesures per a la reducció d’aquesta petjada de carboni.

A ECONIA mesurem l’impacte ambiental de productes i serveis, en diferents projectes en els quals participem segons metodologies establertes i, també, creem les metodologies específiques per a poder dur a terme aquestes mesures.

ECO-CIRCULAR publica un article sobre el nostre projecte d’ecoinnovació CARKONPON

El projecte Car Konpon es va iniciar a finals de 2018 per a impulsar la millora de la competitivitat dels tallers de vehicles multimarca de la CAPV. El projecte, liderat pel Centre de San Viator de Sopuerta, que treballa en xarxa amb la resta de centres de Formació Professional d’Euskadi amb la coordinació Tknika, té com a objectiu dissenyar un full de ruta que inclogui propostes per a la implementació de tècniques i tecnologies, models de negoci i estratègies d’economia circular i ecoinnovació, que ajudi els tallers a fer front a les noves tendències del seu sector.

En l’actualitat el sector dels tallers multimarca sofreix un decreixement periòdic a causa de diferents factors. En concret, es tracta d’un sector empresarial poc digitalitzat i, en general, amb models de negoci obsolets. Els forts canvis soferts pel sector de l’automòbil en els últims han provocat un augment exponencial d’elements electrònics amb la consegüent necessitat d’actualització.

Addicionalment, es preveu un auge del transport compartit, el que comportarà en un futur pròxim una reducció del parc mòbil. A això se suma una clara tendència en els nous models d’ús de l’automòbil que cada vegada més serà un bé a compartir i no a disposar, de manera que les reparacions i revisions es realitzaran cada vegada més en els tallers adherits a cada marca.

Als continus i veloços avanços tecnològics s’uneix l’enduriment de les polítiques mediambientals, el que provoca una necessitat d’adaptació.

Aquest context ha fet que el sector de tallers de reparació estigui immers en una etapa de necessària transformació pendent dels canvis en les preferències de les persones consumidores; de l’impacte de la revolució 4.0; de les estratègies proteccionistes de les marques cap als seus tallers associats; i de la demanda de contractar personal cada vegada més especialitzat i preparat per a fer front a aquestes tendències.

El projecte Car Konpon

En aquest marc, Car Konpon desenvoluparà i aplicarà accions tècniques i tecnològiques que incideixin sobretot en aspectes de la reparació (i no solament la substitució de peces), remanufactura, tecnificació, digitalització, compartició i transferència del coneixement.

El desenvolupament de les accions es realitzarà de manera pràctica en el Centre Sant Viator de Sopuerta i altres centres representatius de diferents comarques del territori basc, que formen part del TKguney que compten amb unitats de formació professional especialitzades en automoció.

Finalment, les accions desenvolupades es testaran i implementaran en les instal·lacions de 10 tallers de la CAPV punters en el sector. Gràcies a aquesta posada en pràctica, es podrà desenvolupar un full de ruta que serveixi de guia als tallers de la CAPV per a diferenciar-se i millorar la seva competitivitat i preparar-se per als reptes del futur pròxim.

Empreses participants

El projecte està liderat pel Centre Sant Viator de Sopuerta, i compta amb la participació del Centre d’innovació per a la Formació Professional Tknika, la consultora ambiental especialitzada en l’assessorament i gestió de projectes d’ecoinnovació i economia circular Econia i la consultora especialitzada en innovació de residus i estratègies sectorials Zicla.

Finançament

El projecte Car Konpon compta amb fons FEDER a través de la convocatòria “Projectes d’ecoinnovació 2018” organitzada per la societat pública Ihobe del Govern Basc amb la finalitat de promoure la realització de projectes que contribueixin als objectius del Nicho de Oportunidad de “Ecosistemas“ del PCTI 2020..

Font: Article d’eco-circular.com

L’ANÀLISI DEL CICLE DE VIDA (ACV), una eina objectiva de mesura de l’impacte ambiental

Arreu del món s’estan fent esforços continuats per abordar la reducció de residus i els impactes ambientals associats.

En aquest context, existeix una metodologia normalitzada internacionalment, que facilita el desenvolupament sostenible: l’anàlisi del cicle de la vida (ACV); que té com a finalitat analitzar, de manera objectiva, metòdica, sistemàtica i científica, els diferents impactes ambientals potencials, associats a cada una de les etapes del cicle de la vida complet d’un producte.

Els principis bàsics de qualsevol avaluació del cicle de vida són l’anàlisi “del bressol a la tomba” i l’ús d’una unitat funcional, a la qual s’estableixen tots els fluxos de materials i energia (entrades i sortides), els recursos i l’ús del sòl, i fins i tot els possibles impactes i possibles intervencions, en relació a una mesura quantitativa per avaluar l’aspecte ambiental del sistema d’un producte.

L’ACV constitueix una base sòlida per a empreses i organitzacions amb l’objectiu de supervisar el rendiment ambiental i desenvolupar estratègies per reduir-ne l’impacte. Les avaluacions del cicle de vida s’executen segons mètodes estandarditzats i reconeguts internacionalment, com ara ISO 14000 i PAS 2050. Els resultats d’un ACV ajuden a identificar oportunitats de millora i a indicar opcions més preferibles per al medi ambient.

Actualment a ECONIA estem emprant aquesta metodologia en diferents projectes, tant els que tenen com a resultat productes, com a serveis. Alguns exemples: ROLLING PLASTICS, RESEAT, CARMINING, RECOVERAL, RESIDOWN, TKNOWCAT, CARKONPON…

Informe sobre l’aplicació del pla d’acció de l’economia circular

La Comissió Europea va publicar el 4 de març de 2019, l’informe sobre l’aplicació del pla d’acció de l’economia circular. Aquest informe també es recolza en un document de treball dels serveis de la Comissió que es basa en els últims avanços relatius al marc de la política de productes de la UE.

En el document es barregen tots dos elements, més pròxims a un exercici de comunicació de les accions sobre les quals la Comissió ha presentat les seves conclusions al final del seu mandat, i es donen interessants suggeriments sobre les pròximes prioritats. La prioritats clau per a l’any vinent, més rellevants per als gestors de residus, són:

  • Interfície entre la legislació sobre productes químics, productes i residus.
    • Traçabilitat de substàncies i fluxos d’informació.
    • Garantir la igualtat de condicions entre la UE i els països no pertanyents a la UE.
    • Millora de l’harmonització i el reconeixement mutu dels criteris de fi de desaprofitament (EoW).
    • Reforçar els aspectes de l’economia circular en la Directiva d’Ecodisseny.
  • Desenvolupar criteris de reciclabilitat per a estàndards de productes nous i existents.
  • Revisió dels requisits essencials dels envasos de plàstic.
  • Explorar la viabilitat d’adoptar un nou enfocament holístic, similar a l’establert per als plàstics, per a altres sectors, com la tecnologia de la informació, els equips electrònics, la mobilitat, l’entorn construït, la mineria, el mobiliari o els tèxtils.

ECONIA amb SANVIATOR liderant el projecte CarKonpon per a la millora de la integració dels criteris d’economia circular en els tallers d’automoció multimarca de la CAPV

El projecte Car Konpon, ha arrencat a finals de 2018 per a impulsar la millora de la competitivitat dels tallers de vehicles multimarca de la CAPV. El projecte es duu a terme amb l’associació d’ECONIA i el Centre de San Viator de Sopuerta, que treballa en Xarxa amb la resta de centres de Formació Professional d’Euskadi (coordinats des de Tknika). L’objectiu de CARKONPON serà dissenyar un full de ruta que inclogui porpostes per a la implementació de tècniques i tecnologies, models de negoci i altres estratègies en el marc de l’economia circular i l’ecoinnovació, que ajudi els tallers a fer front a les noves tendències del seu sector.

El sector dels tallers d’automoció

El sector dels tallers multimarca actualment sofreix un decreixement periòdic a causa de diferents factors:
• Es tracta d’un sector empresarial poc digitalitzat i, en general, amb models de negoci obsolets.
• En els últims anys s’estan donant forts canvis en el sector de l’automòbil, com l’augment exponencial d’elements electrònics amb major necessitat d’actualització.
• Es preveu que l’auge del transport compartit comporti una reducció del parc mòbil en un futur pròxim.
• Existeix una clara tendència cap a nous models d’ús de l’automòbil: el vehicle serà cada vegada més un bé a compartir i no a disposar, de manera que les reparacions i revisions es realitzaran cada vegada més en els tallers adherits a cada marca.
• Els continus i veloços avanços tecnològics s’uneixen a l’enduriment de les polítiques mediambientals, provocant una necessitat d’adaptació.
• Etc.
En aquest sentit, el sector es troba immers en una etapa de necessària transformació pendent dels canvis en les preferències del consumidor, de l’impacte de la revolució 4.0 i de les estratègies proteccionistes de les marques cap als seus tallers associats, i demanda contractar personal cada vegada més especialitzat i preparat per a fer front a aquestes tendències.

El projecte Car Konpon

Car Konpon desenvoluparà i aplicarà accions tècniques i tecnològiques que incideixin sobretot en aspectes de la reparació (i no només la substitució de peces), remanufactura, tecnificació, digitalització, compartició i transferència del coneixement.
El desenvolupament de les accions es realitzarà de manera pràctica en el Centro San Viator de Sopuerta i altres centres representatius de diferents comarques del territori basc, que formen part del Tkgune i compten amb unitats de formació professional especialitzades en automoció.
Finalment, les accions desenvolupades es testaran i implementaran en les instal·lacions de 10 tallers de la CAPV punters en el sector. Gràcies a aquesta posada en pràctica es podrà desenvolupar un full de ruta que serveixi de guia als tallers de la CAPV per a diferenciar-se i millorar la seva competitivitat i preparar-se per als reptes del futur pròxim.

Empreses participants

El projecte està liderat pel Centro San Viator de Sopuerta, en associació amb ECONIA, i compta amb la participació del Centro de innovación para la Formación Profesional Tknika, i la consultora especialitzada en innovació de residus i estratègies sectorials Zicla.
ECONIA, posa a la disposició d’aquest projecte tot el seu coneixement en el sector de l’automoció, els aspectes d’economia circular i el paper que juguen els diferents agents; així com, realitza les funcions de Project manager, amb la intenció d’organitzar totes les tasques i participants per a la consecució dels objectius del projecte.

Finançament

El projecte Car Konpon compta amb fons FEDER a través de la convocatòria “Projectes d’ecoinnovació 2018” organitzada per Ihobeamb la finalitat de promoure la realització de projectes que contribueixin als objectius del Nicho de Oportunidad de “Ecosistemas“ del PCTI 2020.