“Fit for 55 “La Comissió Europea en marxa per a reduir les emissions un 55% abans de 2030

Dins del Pacte Verd Europeu, la Comissió Europea va proposar elevar l’objectiu de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle per al 2030, fins almenys el 55% respecte al 1990.

El 14 de juliol de 2021 la Comissió va adoptar “Fit for 55”; un conjunt de propostes interconnectades en matèria de clima, energia, usos de la terra, transport i fiscalitat, per poder assolir aquest objectiu i ser el primer continent que aconsegueix la neutralitat climàtica en 2050.

Tal com es detalla en el comunicat de la Comissió Europea “estem en un moment crucial en la resposta mundial a les emergències climàtiques i de biodiversitat i som l’última generació que encara pot actuar a temps”.

Les propostes de la Comissió Europea es resumeixen a continuació:

Comerç de drets d’emissió a la UE.

El règim de comerç de drets d’emissió de la UE (RCDE UE) assigna un preu al carboni i redueix el límit màxim d’emissions de determinats sectors econòmics. El RCDE UE funciona segons el principi de “limitació i comerç”. Es fixa un límit màxim a la quantitat total d’alguns gasos d’efecte hivernacle que poden emetre les instal·lacions incloses dins del règim. Aquest límit va baixant al llarg de l temps amb l’objectiu de fer que disminuir les emissions totals. Les instal·lacions per sota d’aquest límit, reben drets d’emissió amb els que poden comercialitzar amb altres instal·lacions segons les seves necessitats.

La Comissió Europea planteja aplicar un nou RCDE per a la distribució de combustibles per al transport per carretera i l’edificació, a partir de l’any 2026.

Així mateix, proposa eliminar gradualment els drets d’emissió gratuïts per a l’aviació i incloure gradualment al sector marítim durant el període de 2023 a 2025.

Els Estats membres hauran de gastar la totalitat dels  ingressos procedents del comerç de drets d’emissió en projectes relacionats amb el clima i l’energia.

Un altre document relacionat és la imposició de preu al carboni d’importacions d’una selecció concreta de productes.

 

Repartiment de l’esforç.

La proposta de repartiment de l’esforç assigna a cada Estat membre uns determinats objectius de reducció d’emissions en base al seu PIB per càpita amb ajustos per tenir en compte la relació cost-eficàcia.

 

Usos de sòl: impulsar els embornals naturals de carboni

La Comissió planteja actualitzar el Reglament sobre l’ús de la terra, la silvicultura i l’agricultura fomentant la preservació dels boscos, els sòls, els aiguamolls i les torberes d’Europa ja que són embornals naturals de carboni. Aquesta modificació té com objectiu augmentar l’absorció de CO2, gràcies a aquest embornals naturals de carboni. La Comissió també considera criteris de sostenibilitat en l’aplicació de la bioenergia.

 

Energies renovables i eficiència energètica.

Tenint en compte que la producció i l’ús de l’energia representen el 75% de les emissions de la UE, és crucial accelerar la transició cap a un sistema energètic més ecològic.

La Comissió proposa modificar la Directiva sobre fonts d’energia renovables i fixa un nou objectiu: produir el 40% de la nostra energia a partir de Fonts renovables.

A més, la reducció del consum és essencial perquè disminueixin tant les emissions com els costos de l’energia per a els consumidors i la indústria. Es pretén augmentar els objectius d’eficiència energètica i fer que siguin obligatoris, per a poder aconseguir una reducció d’entre el 36 i el 39% del consum d’energia primària i final d’aquí a 2030.

El sector públic haurà de renovar el 3% dels seus edificis per a impulsar aquests canvis.

 

Transport sostenible.

El transport representa gairebé una quarta part de les emissions d’efecte hivernacle a la Unió Europea i és la causa principal de contaminació atmosfèrica a les ciutats.

El canvi a una mobilitat més ecològica suposarà aconseguir un transport net, accessible i assequible, fins i tot a les zones més remotes.

Transport terrestre:

La transició de la indústria automobilística ja està en marxa. De fet la demanda dels consumidors per automòbils de 0 emissions és cada cop més gran.

La Comissió Europea manifesta uns objectius més ambiciosos per a reduir les emissions de CO2 dels turismes i les furgonetes nous.

Tots els vehicles nous matriculats a partir de 2035 hauran de ser de 0 emissions. Per a que els conductors puguin repostar es projecta una revisió del Reglament sobre la infraestructura de combustibles alternatius.

Transport aeri i marítim:

La proposta de Regulació per a un transport aeri sostenible obligarà als proveïdors de combustible a incorporar una proporció cada vegada major de combustibles d’aviació sostenibles en el carburant per a aeronaus en els aeroports de la UE, inclosos els combustibles sintètics amb baixes emissions de carboni, anomenats “electrocombustibles” .

Per al transport marítim la Comissió estableix un límit màxim per al contingut de gasos d’efecte hivernacle a l’energia utilitzada pels vaixells que facin escala en ports europeus incentivant l’ús de combustibles sostenibles.

 

Modificació del règim fiscal

Mitjançant una revisió de la Directiva sobre fiscalitat de l’energia s’harmonitzaria la fiscalitat dels productes energètics amb les polítiques energètiques i climàtiques de la UE, promovent tecnologies netes i eliminant les exempcions obsoletes i els tipus reduïts que actualment fomenten l’ús de combustibles fòssils.

 

Una transició justa

El nou Fons Social per al Clima finançarà als Estats membres per donar suport als ciutadans de la UE més afectats pel risc de pobresa energètica o de mobilitat.

Aportarà ajudes econòmiques per a finançar la renovació d’edificis, l’accés a una mobilitat sense emissions o amb baixes emissions, o fins i tot el suport a les rendes.

El Fons Social es finançarà amb càrrec al pressupost de la UE, utilitzant un import equivalent al 25% dels ingressos previstos del comerç de drets d’emissió per als combustibles de la construcció i el transport per carretera.

 

¿ I els següents passos…?

La crisi climàtica requereix una resposta global. La cooperació i el compromís internacional són claus. En aquest sentit la UE compartirà aquests documents i idees amb els seus socis internacionals a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic COP26 que tindrà lloc a Glasgow al novembre de 2021.

La Comissió Europea ja ha donat un pas endavant per abordar els reptes climàtics. Ara és el torn del Parlament Europeu i el Consell de revisar les seves propostes, tal i com estableix el procediment legislatiu ordinari de la Unió Europea.

 

________

Fonts:

https://www.retema.es/noticia/la-comision-europea-pisa-el-acelerador-para-reducir-un-55-las-emisiones-antes-de-2030-IPGcc

https://ec.europa.eu/info/strategy/priorities-2019-2024/european-green-deal/delivering-european-green-deal_es#hacer-que-el-transporte-sea-sostenible-para-todos

https://ec.europa.eu/info/sites/default/files/chapeau_communication.pdf

 

________

Un article de Marta Canales.

Fons de recuperació Next Generation EU | Col·laboració Econia-EVOWALL

Next Generation EU és un instrument econòmic de recuperació dotat amb 750.000 milions d’euros pensat per mitigar l’impacte econòmic i social de la pandèmia de coronavirus. El seu objectiu és transformar les economies i societats europees per tal que siguin més sostenibles, resilients i estiguin millor preparades per els reptes i oportunitats que ofereixen la transició ecològica i digital.

Aquests 750.000 milions d’euros estan repartits en diferents paquets, cada un d’ells pensat per diferents àmbits. Entre ells destaca el Mecanisme de Recuperació i Resiliència, que representa un 90% del total, sent l’element central de Next Generation EU. Aquest paquet contribuirà a la recuperació de molts sectors, com el de la construcció.

 

El sector de la construcció, líder en creixement

Segons indicacions del Instituto de Estudios Económicos (IEE), la construcció continuarà essent l’activitat econòmica que liderarà el creixement a España el 2021. Malgrat la incidència de la pandèmia provocada pel COVID19, es manté una tendència històrica en un sector que no ha experimentat grans innovacions en els seus models productius, mantenint-se en processos convencionals, altament ineficients.

Això implica un comportament completament diferent a altres sectors productius, on els canvis i constant evolució, han estat clau i necessaris per a la seva supervivència, adaptació als diferents moments i per mantenir la competitivitat. No obstant, aquesta tendència ha de canviar de forma immediata, degut a les noves necessitats socioeconòmiques, que faran que sigui necessaris canvis en el sector, a través d’una industrialització del mateix.

 

Necessitats d’innovació en la construcció

La industrialització en el sector de la construcció passarà per la innovació en tota la cadena de valor i els processos de cada un dels agents implicats, així com els que els uneixen. Aquesta industrialització, per tal que doni resposta a les noves demandes, cal que estigui focalitzada en dos punts principals:

  • Transformació digital: l’automatització de fabricació i processos, proporcionarà un estalvi de costos, millora de la qualitat de productes i serveis, així com, l’anàlisi i ús de totes les dades disponibles al llarg de tota la cadena de subministrament i fabricació. És l’anomenada indústria 4.0, on tenen cabuda: robotització, RPA, simulació, fabricació additiva, Internet of Things, Blockchain, integració horitzontal i vertical, Big Data…
  • Sostenibilitat: l’aplicació d’estàndards ambientals, així com la inclusió de sistemes i materials més respectuosos amb el medi ambient, permetran l’alineació del sector i els productes finals a les noves polítiques ambientals, basades en els Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS).

 

Evowall dona resposta al futur

La construcció sostenible de les cases passives d’EVOWALL, prefabricades amb formigó alleugerit d’alta qualitat, dona resposta a les exigències indicades, oferint una construcció amb un mínim consum energètic i processos traçables i mesurables en tota la cadena de valor dels seus productes.

No obstant, és necessari que, d’una banda, el sector de la construcció en general avanci cap a aquest marc d’industrialització i, d’altra, que empreses com EVOWALL, que ja ofereixen aquest tipus de productes, puguin disposar de les eines necessàries per a créixer i ser competitius en un mercat que demanda nous productes i nous procediments.

 

Next Generation EU com a eina d’impuls

Tenint en compte que el creixement, la millora i la competitivitat del sector de la construcció estan emmarcats en els àmbits de sostenibilitat, cohesió territorial i transformació digital; i per tant, directament alineats amb les característiques que defineixen els ajuts del Fons de Recuperació Next Generation de la UE; cal que aquests fons siguin l’eina que ofereixi l’impuls que el sector necessita. D’aquesta manera, els fons han de brindar els mecanismes econòmics necessaris per a dur a terme les inversions i generar llocs de treball d’alta qualificació, que permetin una reactivació de l’economia, emmarcada en una innovació a través de la millora de l’eficiència en un sector tan important com el de la construcció.

Consulta l’article original.

La iniciativa LIFTLOOP, gestionada i participada per Econia, és un dels 26 projectes ecoinnovadors impulsats per Ihobe

Els 26 projectes que rebran el suport de la societat  pública Ihobe del departament de Desenvolupament Econòmic, Sostenibilitat i Medi Ambient del Govern Basc, han estat seleccionats entre un total de 58 sol·licituds presentades a la convocatòria 2020 del “Programa Ecoinnovación en Economía Circular”.

Entre els resultats esperats en l’execució d’aquests projectes hi ha la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que generarien a l’any set mil persones, o que equival a la població de Muzkiz, Lekeitio o Aretxabaleta.

Aquests projectes industrials innovadors en economia circular es sumen als 147 projectes de característiques similars posats en marxa a Euskadi des de l’any 2014 gràcies a aquest programa d’ajuts co-finançat pel Fons Europeo de Desenvolupament Regional, FEDER.

Un 69 % dels projectes d’aquesta convocatòria 2020 es centren en l’estalvi de materials, i la resta en productes. Al capítol destinat a “producte” es van seleccionar cinc projectes d’ecodisseny d’equips i components i tres de remanufactura i models circulars de negoci. A l’apartat de “materials” s’aposta per sis projectes que incrementen la circularitat del metall, materials crítics i millors tècniques disponibles; tres sobre plàstics; sis sobre minerals i materials de construcció. A més a més, també es van seleccionar tres projectes per a la recuperació de sòls contaminats.

Cal destacar l’existència de projectes que milloren el disseny o la durabilitat dels productes com els que portaran a terme les empreses alabeses Zayer y Zigor, les guipuscoanes CAF, Ekide, Hre Hidraulic y Ekonek o les biscaïnes Emica Bombas y Vibacar. Entre els projectes eco innovadors en metall cal destacar els impulsats per ACB Sestao, Befesa Aluminio, Furesa y Stadler. Les empreses Cikautxo, Akt Plásticos y Plastigaur lideren la innovació en plàstics circulars mentre que Euskatfund, Hormor, Krosaki Amr Refractarios, Lezama Demoliciones, Nutec Procal y Sociedad Financiera y Minera son els promotors de projectes circulars innovadors en minerals. El desenvolupament de tecnologies innovadores de descontaminació de sòls el lideren Afesa y el consorcio Teknimap-Talantia, mentre que Ternua Import Arrasate, s’avança a l’Estratègia de Tèxtil Sostenible de la Unió Europea amb el seu projecte Wearcycle.

“L’objectiu d’aquests ajuts és incentivar el disseny i posta en marxa de projectes ecoinnovadors de les empreses basques que ens permetin construir un teixit industrial basat en models d’economia circular que ens permetin complir amb els objectius de neutralitat en carboni que ens hem marcat a Euskadi per l’any 2050”, ha afirmat Alexander Boto, director de Ihobe.

Entre els projectes que començaran la seva execució en 2021 destaquen des de la separació automatitzada d’imants sintetitzats, fins a la creació d’eines basades en visió artificial per tal d’automatitzar la manipulació i el diagnosis de peces a remanufacturar, o la creació de un sistema integral de detecció i eliminació de núvols de partícules generades a l’activitat industrial.

De confirmar-se la viabilitat tècnica, econòmica, ambiental y comercial d’aquests projectes a tres anys s’espera aconseguir aquests resultats:

  • Una reducció de 63.500 t/any de gasos d’efecte hivernacle (GEH), equivalent a les emissions anuals de 7.300 persones
  • Evitaran l’enviament a l’abocador de 475.000 t/any de residus
  • Una facturació addicional de 114 milions d’euros anuals
  • El llançament de 19 noves línies de negoci

Consulta la notícia original.

Albert Custodio, director d’Econia, imparteix el curs en línia “Gestió pràctica dels residus industrials” al Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa

El passat 8 i 9 de febrer, Albert Custodio, director d’Econia Empresarial i amb més de 20 anys d’experiència en el sector mediambiental i en la gestió de residus, va impartir, per al COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS de MANRESA (CETIM), un curs pràctic sobre la gestió dels residus industrials a l’empresa.

Aquest curs, adreçat bàsicament a empreses productores de residus industrials, i a enginyeries que realitzen projectes sobre aquesta temàtica, s’iniciava descrivint la normativa bàsica d’aplicació al mercat regulador dels residus a Catalunya, fins a les normatives més actuals i casos específics de gran novetat.

També es van abordar les problemàtiques que afronta habitualment el sector, tot fent especial èmfasi en els casos pràctics que els propis alumnes aportaven, i sobre els quals era necessari aportar solucions reals i factibles.

L’hiperdesenvolupament de la normativa en matèria de residus, la multiplicitat d’administracions reguladores i la sobrecàrrega administrativa existent, a més de les dificultats tècniques d’aquest sector en constant evolució, fan molt necessàries sessions de formació com aquesta, com a punt de trobada dels professionals dels residus, que volen aportar valor a un sector amb molt de present, però encara amb més futur.

El diari 9Nou es fa ressò del projecte CLEARGLASS

Es tracta d’un projecte d’ecoinnovació gestionat per Econia i liderat per Reciclajes San Adrián, el qual es basa en la investigació de tecnologies per al reaprofitament del vidre de les escòries de la valorització energètica dels residus municipals.

El projecte té el suport econòmic d’ACCIÓ i l’ARC, en la seva línia d’ajuts del Programa Nuclis d’R+D.

Consulta l’article sencer.