El 21 de juny se celebra el Dia Internacional del Sol, una data que coincideix amb el solstici d’estiu, el dia amb més hores de llum solar de tot l’any a l’hemisferi nord. És un moment perfecte per reconèixer la importància del Sol, no només com a font de llum i vida, sinó també com a recurs energètic fonamental per a la transició ecològica.

 Des d’Econia, com a empresa compromesa amb la protecció del medi ambient, aprofitem aquesta jornada per fer valdre el potencial transformador de l’energia solar. Es tracta d’una energia neta, renovable i inesgotable, clau per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i per caminar cap a un futur descarbonitzat i resilient al canvi climàtic.

 Acompanyem empreses i entitats en la seva transformació ambiental, ja sigui mitjançant el càlcul de la seva petjada de carboni, la gestió sostenible dels seus recursos o la implementació de millores ambientals orientades a l’eficiència energètica.

 El Sol ens inspira i ens dona eines per avançar cap a un model més responsable i respectuós amb el planeta.

 Aquest 21 de juny aprofitem la força del Sol com a símbol d’oportunitat, canvi i futur sostenible.

Avui, 17 de juny, es commemora el Dia Mundial de la Lluita contra la Desertificació i la Sequera, una data impulsada per les Nacions Unides per conscienciar sobre la pèrdua de terres fèrtils i la manca d’aigua, problemes que afecten milions de persones arreu del món.

Enguany, el lema és “Restaurar la terra. Generar oportunitats”. L’objectiu és recordar que cuidar els sòls no només és essencial per a l’entorn, sinó que també ajuda a crear llocs de treball, garantir aliments i afrontar els efectes del canvi climàtic.

Segons dades de l’ONU, gairebé la meitat de l’economia mundial depèn de terres en bon estat. Tot i això, cada any es degraden milions d’hectàrees, amb greus conseqüències per a l’agricultura i les comunitats rurals. A més, la desertificació i la sequera van en augment a causa de la sobreexplotació, la desforestació i l’escalfament global.

A Espanya, un dels països europeus més afectats per aquests fenòmens, el Ministeri per a la Transició Ecològica ha presentat noves mesures per restaurar zones degradades, com ara el Mar Menor, i reforçar la lluita contra la desertificació.

Segons els experts, cada euro invertit en recuperar terres pot generar fins a 30 euros en beneficis socials, ambientals i econòmics.

Aquest 17 de juny, el missatge és clar: cuidar la terra és cuidar-nos a nosaltres mateixos i a les generacions futures.

Ahir es va celebrar a L’Hospitalet de Llobregat la jornada “Directiva d’Emissions Industrials 2.0: Reptes i Oportunitats a Catalunya”, organitzada per la Generalitat.

La sessió va posar sobre la taula les principals novetats que comporta aquesta actualització de la normativa europea, ja en vigor des de l’agost de 2024. Meritxell Barroso, gerent d’Econia, hi va estar present en la taula rodona Reptes i oportunitats per a la industria catalana, representant al Gremi de Recuperadors de Residus de Catalunya.

Durant la jornada s’ha remarcat la importància d’adaptar-se als nous requisits i d’aprofitar les oportunitats que ofereix aquesta normativa per avançar cap a una indústria més neta, eficient i alineada amb els objectius climàtics.

Necessites suport per adaptar la teva empresa a qualsevol normativa ambiental? A Econia estem al teu costat per aprofitar les oportunitats i evitar riscos. Parlem?

La Comissió Europea ha presentat l’Estratègia de Resiliència de l’Aigua, amb més de 30 mesures per restaurar el cicle de l’aigua, reduir el consum i garantir un accés equitatiu a aquest recurs. L’estratègia respon als efectes del canvi climàtic com sequeres, incendis i inundacions, que afecten a ciutadans, a l’agricultura, a indústries i a ecosistemes.

Es basa en tres eixos principals:

1. Restaurar i protegir el cicle de l’aigua, millorant l’aplicació de normatives com la Directiva Marc de l’Aigua i reduint la contaminació (incloent-hi PFAS).
2. Fomentar una economia intel·ligent de l’aigua, amb mesures d’eficiència hídrica per reduir el consum un 10 % a la UE abans de 2030, minimitzar fuites i modernitzar infraestructures.
3. Garantir l’accés universal a l’aigua i al sanejament, mitjançant sensibilització i bones pràctiques.

L’estratègia incorpora accions en cinc àmbits: governança, finançament (amb més de 15.000 M€ entre 2025 i 2027), digitalització (IA i sensors), recerca i innovació (amb una nova Acadèmia Europea de l’Aigua) i seguretat hídrica (alertes i vigilància en temps real).

Es preveu un Fòrum de Resiliència de l’Aigua cada dos anys a partir de desembre de 2025 i una revisió el 2027. Només un 37 % de les aigües superficials a la UE tenen bon estat ecològic, i un 29 %, bon estat químic. La Comissió destaca la urgència d’actuar per protegir aquest recurs escàs.

L’auge de la intel·ligència artificial (IA) està transformant sectors com la salut, l’educació i l’energia, però també comporta un cost ambiental creixent. L’entrenament de grans models de llenguatge, com ChatGPT, pot generar emissions de CO₂ equivalents a centenars de tones, comparables a centenars de vols transcontinentals.​

Els centres de dades que alimenten aquests sistemes consumeixen grans quantitats d’electricitat i aigua per al seu funcionament i refrigeració. Segons l’Agència Internacional de l’Energia, el consum elèctric global dels centres de dades va assolir els 460 tera watts-hora el 2022, representant gairebé el 2% de la demanda elèctrica mundial.​

A més, la fabricació i actualització constant del maquinari necessari per a la IA contribueix a l’augment dels residus electrònics. S’estima que la IA podria generar entre 1,2 i 5 milions de tones mètriques de residus electrònics addicionals per al 2030, representant fins al 12% dels residus electrònics globals.

Per mitigar aquests impactes, experts recomanen desenvolupar models més eficients energèticament, utilitzar fonts d’energia renovable per alimentar els centres de dades i establir marcs reguladors que exigeixin transparència en la petjada ambiental de la IA. Així, es busca equilibrar els beneficis de la IA amb la necessitat de sostenibilitat ambiental.​

Les associacions que reuneixen els fabricants de begudes -ANEABE, Cervesers d’Espanya i l’Associació de Begudes Refrescants-, juntament amb les associacions de distribució ANGED i Asedas, han comunicat al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic la seva voluntat de constituir una associació independent, sense ànim de lucre i oberta a la participació de tots aquells operadors obligats a desenvolupar un SDDR (Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn) per a envasos de begudes, únic i universal.

A més de les associacions sectorials esmentades, FIAB aportarà a l’Associació la visió del conjunt de la indústria d’alimentació i begudes en relació amb altres impactes del model i AECOC assumirà la Secretaria Tècnica del projecte, donant suport estratègic i operatiu a aquest procés.

La decisió de les organitzacions, comunicada oficialment al MITERD la setmana passada durant una reunió amb Hugo Morán -secretari d’Estat de Medi Ambient- i Marta Gómez Palenque -directora general de Qualitat i Avaluació Ambiental-, respon a la decisió del Govern d’implementar a Espanya un sistema de SDDR, que permeti avançar en el compliment de l’objectiu de recollida d’envasos que marca la Llei de Residus, preservant la unitat de mercat.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és contribuir a la millora de les ràtios de recollida separada i reciclatge d’envasos i confirma els avanços del grup de treball en el qual el Ministeri, les associacions del sector, organitzacions de consumidors i organitzacions mediambientalistes col·laboren, des de fa mesos, per a marcar el full de ruta del futur dels envasos al nostre país i compassar el Reial decret d’Envasos amb el Reglament Europeu d’envasos i residus d’envasos.

Tant les organitzacions com el Ministeri han destacat que la complexitat del procés fa essencial la col·laboració amb tots els agents involucrats i ha de tenir molt en compte el rellevant paper dels consumidors per a la implantació eficaç del nou model.

El SDDR, que ja està operatiu en alguns països europeus des de fa anys, consisteix a aplicar un dipòsit que s’afegeix al preu d’algunes begudes en determinats envasos que el consumidor pot recuperar íntegrament en retornar-los en els punts de recollida habilitats per a aquest fi.

Amb la implementació del SDDR a Espanya el Govern vol contribuir també a l’harmonització que persegueix la Unió Europea a l’hora de minimitzar l’impacte ambiental dels envasos i fomentar la transició cap a una economia circular, que recull el Reglament Europeu d’envasos i residus d’envasos.