Empreses del sector de l’automoció s’apropen a la producció sostenible i l’economia circular del sector del plàstic, a través d’una jornada de treball organitzada per la CECOT. A la trobada d’intercanvi s’han conegut casos d’empreses que ja treballen en el reaprofitament del plàstic, reciclant-lo amb un nou disseny i donant-li un nou ús.

La CECOT ha fet una selecció prèvia de les empreses en funció del seu potencial per impulsar iniciatives de reaprofitament. A la jornada s’han mostrat dissenys de peces que ja han entrat en els processos de producció així com les noves tendències en tecnologies de recollida i reciclatge. La CECOT ja treballa en una nova jornada sobre el reciclatge en el sector tèxtil. El curs forma part de l’estratègia mediambiental de la patronal perquè les empreses arribin a objectius de desenvolupament sostenible, utilitzin els recursos amb més eficàcia i contribuir en la reducció del canvi climàtic.

Trobareu més informació al respecte en aquesta notícia de terrassadigital.cat.

En el marc de l’estratègia de l’economia circular, neix el projecte PLASTRAEE-LOOP, liderat pel GREMI DE RECUPERACIÓ DE CATALUNYA i ECONIA, i que iniciem aquest mes de gener.

Aquest projecte pretén realitzar un estudi del sector del tractament dels residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEEs) i de plàstics a Catalunya, que permeti identificar la possibilitat d’introduir plàstic recuperat en la fabricació d’equips informàtics d’ús personal (anomenada la fracció FR5 dels RAEEs)

L’objectiu de l’estudi és establir una cadena de valor, aportant models de recollida pel qual es tanqui el cercle en la producció de petits aparells elèctrics a partir de plàstic de RAEEs, per tal d’oferir una via de mercat real, per tant, oferint una circularitat.

El consum de petits aparells creix sense parar, la UE ha anomenat aquest creixement com un “Tsunami”. Per exemple, l’any 2017 a Catalunya es van recollir 52.810 tn de RAEE, un 24% més que l’any anterior, i aquesta xifra no para de pujar.

Gairebé el 23% de la composició dels petits aparells és plàstic i gairebé no es reciclen; d’aquí la necessitat d’aquest estudi que vol posar blanc sobre negre aquesta gestió i el seu potencial.

El projecte, que compta amb un ajut de l’Agència de Residus de Catalunya, tindrà una durada de 12 mesos i hi participaran tots els agents de la cadena de valor implicats, entre ells: Solidança, Electrorecycling, Realplast, Ecotic, Ecolum i Simon Lighting.

Augmentar la productivitat material i l’ús de materials reciclats i reduir la generació de residus són els principals objectius de l’Estratègia d’Economía Circular del País Vasco, presentada ahir al Consell de Govern pel Conseller de Medi Ambient, Iñaki Arriola.

El Conseller de Medi Ambient, Planificació Territorial i Habitatge del Govern Basc, Iñaki Arriola, va presentar ahir al Consell de Govern l’Estratègia d’Economia Circular del País Basc que, amb un horitzó en 2030, té la missió d’impulsar la transició d’Euskadi cap a un model d’economia circular i posicionar-se com una regió referent a Europa, al mateix temps que “espera aconseguir resultats positius per al nostre territori en tres àmbits: augmentar la facturació de les empreses basques en productes més circulars fins als 10.000 milions d’euros, crear 3.000 ocupacions en l’àmbit de l’economia circular i reduir un 26% les emissions de carboni associades al consum”.

El Conseller va explicar que “la facturació generada per productes i serveis que han aplicat criteris d’economia circular en 2016 s’estima en 2.852 milions d’euros i representa un 28% de la facturació total de les empreses”. Les previsions aportades per les empreses reflexen un fort creixement de les vendes de productes o serveis ecodissenyats, tant en termes absoluts com percentuals, que aconseguiran els 7.250 milions d’euros en 2020. Les previsions a futur apunten al fet que en 2030 se superaran els 10.000 milions d’euros generats a conseqüència d’innovacions de producte, servei o procés, mitjançant les quals s’aconseguirà reduir l’impacte mediambiental al llarg del cicle de vida del producte.

L’aplicació de l’Estratègia d’Economia Circular d’Euskadi també tindrà repercussió directa en la generació de llocs de treball. El desenvolupament de nous negocis i la millora competitiva de les empreses actuals permetrà la creació de noves ocupacions, tant en les empreses existents en l’actualitat com en noves companyies sorgides com a fruit del canvi de model.

“En l’actualitat, en el sector industrial d’Euskadi existeixen 18.463 ocupacions relacionades amb activitats d’economia circular. Això suposa una mica més d’un 2% del total d’ocupacions de l’economia basca”, va apuntar Arriola. L’objectiu de cara a 2030 és continuar augmentant aquesta xifra fins a aconseguir les 3.000 noves ocupacions.

En tercer lloc, l’aplicació de l’Estratègia d’Economia Circular tindrà un impacte directe en la reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, causants del canvi climàtic. “S’espera una reducció anual de gairebé 1 milió de tones CO2 equivalents, a sumar a la resta d’estratègies existents”, va assenyalar el conseller de Medi Ambient, la qual cosa suposa una reducció del 26%.

Aquesta reducció vindrà originada pels canvis en la gestió de residus, és a dir, el descens en la generació de desfets i l’augment de la seva reincorporació a l’economia com a materials secundaris, i per la disminució de la importació de recursos.

OBJECTIUS ESTRATÈGICS
Per a aconseguir aquests resultats, l’Estratègia d’Economia Circular d’Euskadi fixa tres objectius estratègics:

• Augmentar en un 30% la productivitat material. La productivitat material permet mesurar l’evolució de l’economia cap a un model de producció i consum menys dependent dels materials. D’aquesta manera, una productivitat material alta representa un aprofitament més eficient dels recursos, un major valor afegit dels productes i una menor dependència de la importació i extracció de materials. En l’actualitat, la indústria basca consumeix 21 milions de tones de matèries primeres a l’any, de les quals un 77% són importades: principalment, combustibles fòssils, minerals metàl·lics, biomassa i minerals no metàl·lics. Augmentant la productivitat material, Euskadi busca desacoblar el creixement econòmic del consum de materials.
• Augmentar en un 30% la taxa d’ús de material circular. La taxa d’ús de material circular permet mesurar la contribució dels materials reciclats al País Basc a la demanda total de materials i representa un element clau per a avaluar la circularidad de l’economia. Augmentar aquesta taxa implica no només rebaixar la dependència de les importacions o l’extracció de matèries primeres, sinó reduir els residus que, d’una altra manera, acabarien dipositats en un abocador. En l’actualitat, la indústria basca genera el 72% del total dels residus, dels quals un 42% acaben en abocador. D’altra banda, a més de reduir emissions, l’augment de l’ús de material circular impulsarà el sector del reciclatge i l’aparició d’empreses lligades a la transformació i aprofitament de residus per a la seva reutilització en altres processos productius.
• Reduir en un 30% la taxa de generació de residus per unitat de PIB. Aquesta taxa expressa la intensitat de l’activitat econòmica en generació de residus i proporciona una mesura de la seva ecoeficiència. El canvi de model cap a una economia circular cerca desacoblar el creixement econòmic del consum de materials, i per a això és igualment important desacoblar també aquest creixement econòmic de la generació de residus. Segons les últimes dades disponibles (2016), a Euskadi es van generar 67 kg de residus (exclosos els principals residus minerals) per cada 1.000 euros de PIB. L’objectiu a 2030 és baixar aquesta xifra a 47,6 kg.

Addicionalment, l’Estratègia recull dos objectius complementaris a aquest últim objectiu en relació amb dues dels corrents prioritzats per la Comissió Europea, que són: reduir a la meitat la generació de desaprofitaments alimentaris i aconseguir que el 100% dels envasos de plàstic siguin reciclables.

INSTRUMENTS DE SUPORT

Per a aconseguir els resultats, i en línia amb els tres objectius estratègics, l’Estratègia d’Economia Circular d’Euskadi es desplega en 10 línies d’actuació entorn de 4 àmbits (competitivitat i innovació, producció, consum, i gestió de residus i matèries primeres secundàries), emmarcats en un Pla d’Acció específic per als pròxims 5 anys. Aquest Pla d’Acció porta aparellat la posada en marxa d’una sèrie d’instruments per part de l’Administració, que tenen a veure amb el desenvolupament de legislació pròpia per a determinades corrents de residus; ajudes a la inversió, especialment en infraestructures de gestió de residus, eficiència productiva i nous negocis; ajudes per a I+D+i; deduccions fiscals; taxes i impostos ambientals; desenvolupament d’estàndards tècnics i metodologies per a facilitar la utilització de materials secundaris, i capacitació, generació i transferència de coneixement, entre altres mesures.

“Portem un llarg camí recorregut i Euskadi ocupa avui una posició destacada en el desenvolupament aplicat de la visió circular de l’economia, especialment en l’àmbit industrial”, va afirmar Iñaki Arriola. “Hem demostrat que es pot créixer econòmicament i reduir el consum de materials. Des de l’any 2000, el PIB basc ha crescut un 26%, mentre que el consum de materials s’ha reduït un 25% i el volum de residus urbans que acaba en abocadors ha disminuït en un 56%”.

El Conseller de Medi Ambient també va subratllar que “la nostra economia s’està desacoblant del consum de materials i la generació de residus mitjançant l’impuls de mesures d’economia circular”. I va assegurar que “l’Estratègia d’Economia Circular d’Euskadi 2030 que presentem avui ens obre un ventall d’oportunitats que, a més dels beneficis ambientals evidents, també permetrà modernitzar i transformar l’economia, generar beneficis econòmics per a les empreses i augmentar la seva competitivitat, aconseguir importants estalvis d’energia i matèries primeres, millorar la gestió dels residus, reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, i crear llocs de treball en l’àmbit local i noves oportunitats per a la integració social”.

Font: residuosprofesional.com

Arran de la publicació del Decret 153/2019, de 3 de juliol, de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d’aprovació del programa d’actuació a les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats que procedeixen de fonts agràries, els vehicles encarregats del transport i aplicació de fangs i altres residus orgànics agroindustrials que es destinin a valorització agrària (via de gestió R10) tenen l’obligatorietat de realitzar la traçabilitat en GPS a partir del 5/1/2020 en els supòsits que s’estableixen a l’article 14.4 del citat Decret.

L’Agència de Residus de Catalunya ha desenvolupat i integrat en la seva Plataforma SDR (Sistema Documental de Residus) un servei web per comunicar informació GPS dels transports de fangs de depuradora fins a les parcel·les receptores, de manera molt similar a com es fa amb la plataforma del Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca (DARP) que des de fa un temps està rebent dades dels transports de dejeccions ramaderes.

Podeu consultar tota la informació en aquest enllaç.

Font: residus.gencat.cat

Inici de les proves d’extracció i operacions de reparació del projecte ECCAT (reparació avançada de sistemes de retenció de contaminants) finançat per l’Agència de Residus de Catalunya i el Departament de Territori i Sostenibilitat.

Seguint la previsió del projecte ECCAT, després de l’estudi dels sistemes anticontaminació i les tècniques i tecnologies disponibles per a la seva reparació i un cop instal·lada la maquinària escollida per a la reparació, s’inicien les proves d’extracció d’aquests sistemes.

L’extracció dels sistemes de retenció de contaminants tindran lloc als tallers de reparació i Centres Autoritzats de Tractament (CAT) participants al projecte ECCAT i permetran l’inici del testeig de la reparació avançada a ASYSUM. A partir dels resultats obtinguts, es realitzarà un protocol d’extracció i testejarà l’eficàcia de la tecnologia instal·lada.

Posteriorment, es realitzaran jornades de formació en les quals es distribuirà el protocol i es donarà a conèixer la tecnologia entre els diferents agents de la cadena de valor implicats, afavorint la creació d’una via real de mercat circular.

Exemple de sistema de retenció abans de ser extret al taller de reparació participant.

• La línia està dotada amb un pressupost de 48 milions d’euros.
• Les sol·licituds es podran presentar fins que s’exhaureixi el pressupost o fins al 31 de desembre de 2020.

El departament d’Empresa i Coneixement, a través de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), ha obert avui la línia d’ajuts per a l’estalvi i l’eficiència energètica a la indústria, dotada amb 48 milions d’euros. Aquests incentius tenen com a objectiu contribuir a la reducció dels consums d’energia i de les emissions de CO2 derivats de l’activitat industrial, que a Catalunya és el segon sector consumidor d’energia final (amb un 26% del total). A més, aquest tipus d’actuacions també repercuteixen en una millora de la competitivitat de les empreses.

La línia d’ajuts té com a destinatàries tant les grans indústries com les petites i mitjanes empreses, i s’orientaran a incentivar dues tipologies d’actuacions. Per un costat, s’hi  podran acollir aquelles actuacions destinades a millorar els processos industrials -ja sigui mitjançant la renovació de maquinària per altra de nova més eficient o a través de la transformació del procés productiu- amb una inversió mínima de 75.000 euros. Per l’altre, també s’hi podran acollir aquelles empreses que apliquin sistemes de gestió energètica a les seves instal·lacions o als seus processos productius, amb una inversió mínima de 30.000 euros. L’import màxim d’ajuts per projectes serà de 9 milions d’euros en una mateixa ubicació industrial.

La convocatòria és reglada, és a dir, s’atorgaran els ajuts en funció de l’ordre de presentació de la sol·licituds, i estarà oberta fins a la finalització del pressupost o fins al 31 de desembre de 2020. Els recursos provenen del Fons Nacional d’Eficiència Energètica, creat a instància de la Unió Europea i que a l’Estat espanyol es dota a través de l’Instituto para la Diversificación y el Ahorro Energético (IDAE) amb aportacions de la tarifa energètica.

La línia d’ajuts a la indústria s’inscriu en el paquet de mesures que la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa per tal de fer front a l’emergència climàtica i incentivar la transició cap a un nou model energètic més net, sostenible i democràtic. En aquest sentit, en els darrers mesos la Generalitat ha impulsat mesures per avançar tant en la descarbonització dels diferents sectors d’activitat com en la transformació del mix de generació elèctrica a partir de la instal·lació d’energies renovables, ja sigui en forma de noves centrals o de sistemes d’autoconsum. A més, el Govern treballa en l’elaboració d’un avantprojecte de Llei de la Transició Energètica per tal d’establir els instruments per assolir un model energètic totalment descarbonitzat l’any 2050.

L’Economia Circular té múltiples circuits pels quals s’ha d’aconseguir que, els residus actuals, siguin recursos introduïts de nou en les cadenes de valor dels productes.

Un d’aquests circuits és el de la remanufactura. La remanufactura és el procés pel qual s’aconsegueix retornar un producte ja en el final del cicle de vida a l’estat nou, amb una qualitat equivalent o superior al del producte original. El producte es desencadella a nivell de components, s’inspecciona, repara i finalment es reensambla utilitzant les peces que s’hagin recuperat del producte original o bé peces noves. També inclou una fase d’actualització per a millorar les prestacions del producte respecte a l’original, per la qual cosa la garantia del producte remanufacturat sempre és idèntic a la d’un producte nou o fins i tot millor.

La remanufactura és el procés amb major grau de sostenibilitat segons la jerarquia d’ús de producte. Per això, per a avançar cap a l’economia circular, la remanufactura ha de ser un aspecte clau per al desenvolupament sostenible en moltes indústries; específicament, en automoció, on l’ús de diferents peces és molt elevat.

La remanufactura (o fins i tot la reparació avançada), no és un procés nou en el sector automobilístic. La reparació de peces mecàniques per a ser reutilitzades va ser, durant dècades, una pràctica habitual duta a terme, principalment en els tallers de reparació de vehicles. No obstant això, en els últims anys, el nivell d’introducció en el mercat de les peces remanufacturadas ha caigut de manera important, principalment per:

• L’augment dels nivells d’electrificació i electronització dels vehicles.
• Les diverses polítiques comercials i de garanties ofertes pels fabricants de vehicles.
• Els baixos nivells de coneixement en la reparació i remanufactura en electromecànica dels professionals.

A més, cal tenir en compte que, en l’actualitat, el parc automobilístic es troba, de ple, en plena transformació, en la qual els vehicles de combustió estan donant pas a diferents tecnologies de propulsió híbrida i elèctrica i que afecta a tots els agents del mercat relacionats; també a les empreses dedicades a la remanufactura de peces.

Així doncs, els últims anys i seguint la cultura del “usar i llençar”, la remanufactura i reparació han passat a un segon pla, on semblava més convenient canviar les peces espatllades per noves, que la seva reparació i/o remanufactura.

En aquesta política de mercat, alineada amb una economia lineal, l’únic plantejament realitzat era el cost econòmic del producte nou VS un producte recuperat. Però, si realment es desitja el desplegament d’una economia circular, amb un major aprofitament dels recursos i materials, així com, amb un major cicle de vida dels productes i per tant, contemplar el cost ambiental de la posada en mercat d’aquests, la remanufactura ha de ser contemplada com un procés fonamental, que permeti posicionar-se com una font principal de reintroducció de peces en la cadena de valor del sector de l’automoció.

Evidentment, els nous escenaris de mobilitat obren, per a tots els agents del sector, importants interrogants, però també convenients oportunitats.

En aquests nous reptes, com les bases de l’economia circular postulen, hauran d’estar implicades totes les parts de la cadena de valor del sector industrial, compartint coneixements, informació i tecnologies; així com, les administracions públiques, aportant els incentius (legals, econòmics,…) necessaris per a fomentar la reintroducció de productes.

A ECONIA creiem profundament en la remanufactura com a eix principal de l’economia circular; per això estem involucrats actualment en diferents projectes sobre la remanufactura de peces d’automoció, en diferents sectors. Alguns exemples: TKNOWCAT (centrat en peces extretes de vehicles fora d’ús), CARKONPON (centrat en la formació de nous professionals en tècniques i tecnologies de remanufactura), AEGA-Talleres (focalitzat en el foment de l’economia circular en tallers), REECU (basat en recerca de components electrònics)…

La petjada de carboni
La petjada de carboni és l’indicador de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) associades al cicle de vida d’un producte, servei o organització. Es quantifica en emissions de CO2 equivalent que són alliberades a l’atmosfera. La seva determinació i càlcul es basa en estàndards com el Protocol de gasos amb efecte hivernacle, la ISO 14064 i PAS 2050.

Mitjançant diferents metodologies, es calculen diverses categories d’impacte ambiental, amb l’objectiu de comunicar-les i posar aquesta informació a totes les parts interessades, així com prendre mesures per a la reducció d’aquesta petjada de carboni.

A ECONIA mesurem l’impacte ambiental de productes i serveis, en diferents projectes en els quals participem segons metodologies establertes i, també, creem les metodologies específiques per a poder dur a terme aquestes mesures.