Emissions de CO2

El canvi climàtic és un fet ja conegut arreu del planeta, i no queda dubte de que els humans hem tingut prou a veure amb aquesta situació, però… tots alliberem les mateixes quantitats de CO2 a l’atmosfera? Com es de responsable cada país?

Cada any s’emeten a l’atmosfera milers de milions de tones de gasos que contribueixen a l’efecte hivernacle, aquestes emissions depenen en gran mesura de l’activitat de cada territori, però no és l’únic factor a tenir en compte. El següent gràfic publitdo per AQAL GROUP, IEA (2021), mostra la diferent contribució:

L’aportació de CO2 a l’atmosfera d’un país depèn d’un conjunt de circumstàncies que poden modificar les dades totals.

Un d’aquests factors es la densitat de població. Per exemple: el cas de Xina i Amèrica. Cada ciutadà xinés és responsable d’emetre a l’atmosfera 7.1 tones de CO2 procedents de l’activitat del seu país, mentre que en Amèrica aquesta dada és molt més elevada: sent 14.4 tones de CO2 per habitant. Però si l’estat xinés emet més tones de CO2 que Amèrica… ¿com és possible que la seua mitja d’emissions sigui menor? Degut a la elevada densitat de població, ja que les emissions d’un país es reparteixen entre tots els seus habitants.

Cada país compta amb unes xifres d’emissió diferents en funció de la quantitat de gent que resideix.

Un altre factor clau és la industrialització: Els països amb més industrialització del món encapçalen la llista de les emissions de CO2: Xina (9.8 milions de tones de emissions de CO2), EEUU (4.9 milions de tones) i Índia (2.4 milions de tones).

La distribució desigual de la riquesa és un altre aspecte fonamental en les emissions de carboni. En aquest cas, l’exemple el trobem en Qatar, Kuwait i Aràbia Saudí, països poc poblats però amb una indústria molt forta i amb economies que funcionen degut a energies molt contaminants, com és el cas del petroli.

Els països desenvolupats com Qatar emeten 31 tones de CO2 per any, mentre que les emissions en països en vies de desenvolupament, com és el cas dels països africans, poden ser tan baixes com 0,7 tones de CO2 per any.

Existeixen solucions per al canvi. Però encara estem a temps?

Antigament, la contaminació i altres tipus de pressions desembocaven en efectes puntuals d’ambients locals, però actualment els efectes ja s’observen a nivell global i estem forçant a escala planetària els límits de la natura.

El ritme actual demostra que els recursos necessaris per a la població mundial sobrepassen els límits del planeta. De seguir per aquest camí, a l’any 2050 necessitarem 2.5 planetes per garantir la demanda de recursos naturals dels humans.

Aquesta mesura s’obté del càlcul de la petjada ecològica, que és la mesura de l’impacte de les nostres activitats sobre la natura, i es representa amb la superfície necessària per a produir els recursos i absorbir els impactes d’aquesta activitat.

Segons el IPCC (Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic): “Des del 1850 el canvi climàtic és antropogènic, i una de les principals formes de frenar-lo és parar les emissions a l’atmosfera”.

Per reduir aquestes emissions, molts països han acordat compromisos com l’Acord de París (2015), on els països que hi formen part es comprometen a arribar a un límit d’augment de la temperatura global de 1.5° Celsius per al 2030.

Encara que la reducció d’emissions és clau per a no seguir augmentant la temperatura del planeta i poder arribar a la neutralitat climàtica, ecosistemes com els boscos tropicals o els manglars també juguen un paper fonamental per a assolir aquest objectiu, ja que estan considerades reserves de carboni naturals, per aquest motiu és fonamental invertir en mesures de conservació d’aquests ecosistemes i tota la biodiversitat que alberguen.

_______________

Fuentes:

https://www.nationalgeographic.es/video/tv/cop25-entrevista-hans-otto-portner-ipcc

https://climate.selectra.com/es/huella-carbono/paises-contaminantes

 

Autoria:

Ana Forner (Econia)

Fake news també en el reciclatge

Cada cop més productes utilitzem com a reclam publicitari “100% reciclable” o “ 100% reciclat”. Però, en realitat és així? Malauradament la majoria de vegades aquesta informació no és certa.

Tal i com s’explica al reportatge “Homo residus” del programa 30 minuts de TV3, la major part dels plàstics de Residus Sòlids Urbans recollits als contenidors grocs, no es recicla, sinó que finalment acaben en plantes incineradores. Perquè? Les principals causes són:  els obstacles tecnològics (els lectors de les plantes de classificació no detecten determinats materials com ara el PET d’envasos opacs), desinterès econòmic (per exemple, quan el material plàstic verge és més barat que el reciclat, i no és rendible el seu reciclatge), els materials multicapes que no es separen fàcilment (com per exemple, els tetrabriks),o quan el plàstic està contaminat per la fracció orgànica.

Molts d’aquets productes acaben a les bales de plàstic mixte que després s’envien a les incineradores.

Igualment, l’informe elaborat pe l’OCU sobre envasos lleugers afirma que en el millor dels casos només el 32% dels envasos del contenidor groc arriben a reciclar-se.

Per més que el fabricant vulgui vendre el segell de 100% reciclable, aquest envàs no es pot considerar 100% rerciclable.

Pel que fa als residus industrials, també hi ha problemes com ara les pales dels aerogeneradors, les bateries dels vehicles elèctrics, les plaques solars etc…

Per a millorar aquesta situació, els productors de qualsevol article, seguint el principi de Responsabilitat Ampliada del Productor, haurien de ser conscients del camí que segueix el producte un cop esdevé residu i responsabilitzar-se’n.

De tots aquests temes se n’ha parlat a la Jornada “Fake news de la circularitat”, organitzada per ACCIÖ, i el Gremi de Recuperació de Catalunya; emmarcada dins del pla de dinamització de la iniciativa clúster de residus, en la qual han intervingut representants del sector del reciclatge de paper i cartró, tèxtil, automoció, RAEEs així com del mateix Gremi de Recuperació de Catalunya i el periodista Jordi Regàs, autor del documental “Homo residus”.

Com a concussió d’aquesta jornada, s’ha remarcat la falta de comunicació a dia d’avui entre els productors i els recicladors i la necessitat d’aquesta comunicació per a crear un intercanvi d’informació que permeti que els productes fabricats puguin ser més fàcilment reciclables, disminuint la producció de residus que acaben en incineradores o abocador si fomentant una economia circular i una reciclabilitat REAL.

També s’ha destacat la necessitat de la intervenció de les administracions, no sols la de medi ambient sinó també la de consum o la de matèries econòmiques.

El clúster de residus pot ser una eina capaç de coordinar tots els agents implicats i fer aquest intercanvi d’informació i de formació, pel bé de tots.

“Fit for 55 “La Comissió Europea en marxa per a reduir les emissions un 55% abans de 2030

Dins del Pacte Verd Europeu, la Comissió Europea va proposar elevar l’objectiu de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle per al 2030, fins almenys el 55% respecte al 1990.

El 14 de juliol de 2021 la Comissió va adoptar “Fit for 55”; un conjunt de propostes interconnectades en matèria de clima, energia, usos de la terra, transport i fiscalitat, per poder assolir aquest objectiu i ser el primer continent que aconsegueix la neutralitat climàtica en 2050.

Tal com es detalla en el comunicat de la Comissió Europea “estem en un moment crucial en la resposta mundial a les emergències climàtiques i de biodiversitat i som l’última generació que encara pot actuar a temps”.

Les propostes de la Comissió Europea es resumeixen a continuació:

Comerç de drets d’emissió a la UE.

El règim de comerç de drets d’emissió de la UE (RCDE UE) assigna un preu al carboni i redueix el límit màxim d’emissions de determinats sectors econòmics. El RCDE UE funciona segons el principi de “limitació i comerç”. Es fixa un límit màxim a la quantitat total d’alguns gasos d’efecte hivernacle que poden emetre les instal·lacions incloses dins del règim. Aquest límit va baixant al llarg de l temps amb l’objectiu de fer que disminuir les emissions totals. Les instal·lacions per sota d’aquest límit, reben drets d’emissió amb els que poden comercialitzar amb altres instal·lacions segons les seves necessitats.

La Comissió Europea planteja aplicar un nou RCDE per a la distribució de combustibles per al transport per carretera i l’edificació, a partir de l’any 2026.

Així mateix, proposa eliminar gradualment els drets d’emissió gratuïts per a l’aviació i incloure gradualment al sector marítim durant el període de 2023 a 2025.

Els Estats membres hauran de gastar la totalitat dels  ingressos procedents del comerç de drets d’emissió en projectes relacionats amb el clima i l’energia.

Un altre document relacionat és la imposició de preu al carboni d’importacions d’una selecció concreta de productes.

 

Repartiment de l’esforç.

La proposta de repartiment de l’esforç assigna a cada Estat membre uns determinats objectius de reducció d’emissions en base al seu PIB per càpita amb ajustos per tenir en compte la relació cost-eficàcia.

 

Usos de sòl: impulsar els embornals naturals de carboni

La Comissió planteja actualitzar el Reglament sobre l’ús de la terra, la silvicultura i l’agricultura fomentant la preservació dels boscos, els sòls, els aiguamolls i les torberes d’Europa ja que són embornals naturals de carboni. Aquesta modificació té com objectiu augmentar l’absorció de CO2, gràcies a aquest embornals naturals de carboni. La Comissió també considera criteris de sostenibilitat en l’aplicació de la bioenergia.

 

Energies renovables i eficiència energètica.

Tenint en compte que la producció i l’ús de l’energia representen el 75% de les emissions de la UE, és crucial accelerar la transició cap a un sistema energètic més ecològic.

La Comissió proposa modificar la Directiva sobre fonts d’energia renovables i fixa un nou objectiu: produir el 40% de la nostra energia a partir de Fonts renovables.

A més, la reducció del consum és essencial perquè disminueixin tant les emissions com els costos de l’energia per a els consumidors i la indústria. Es pretén augmentar els objectius d’eficiència energètica i fer que siguin obligatoris, per a poder aconseguir una reducció d’entre el 36 i el 39% del consum d’energia primària i final d’aquí a 2030.

El sector públic haurà de renovar el 3% dels seus edificis per a impulsar aquests canvis.

 

Transport sostenible.

El transport representa gairebé una quarta part de les emissions d’efecte hivernacle a la Unió Europea i és la causa principal de contaminació atmosfèrica a les ciutats.

El canvi a una mobilitat més ecològica suposarà aconseguir un transport net, accessible i assequible, fins i tot a les zones més remotes.

Transport terrestre:

La transició de la indústria automobilística ja està en marxa. De fet la demanda dels consumidors per automòbils de 0 emissions és cada cop més gran.

La Comissió Europea manifesta uns objectius més ambiciosos per a reduir les emissions de CO2 dels turismes i les furgonetes nous.

Tots els vehicles nous matriculats a partir de 2035 hauran de ser de 0 emissions. Per a que els conductors puguin repostar es projecta una revisió del Reglament sobre la infraestructura de combustibles alternatius.

Transport aeri i marítim:

La proposta de Regulació per a un transport aeri sostenible obligarà als proveïdors de combustible a incorporar una proporció cada vegada major de combustibles d’aviació sostenibles en el carburant per a aeronaus en els aeroports de la UE, inclosos els combustibles sintètics amb baixes emissions de carboni, anomenats “electrocombustibles” .

Per al transport marítim la Comissió estableix un límit màxim per al contingut de gasos d’efecte hivernacle a l’energia utilitzada pels vaixells que facin escala en ports europeus incentivant l’ús de combustibles sostenibles.

 

Modificació del règim fiscal

Mitjançant una revisió de la Directiva sobre fiscalitat de l’energia s’harmonitzaria la fiscalitat dels productes energètics amb les polítiques energètiques i climàtiques de la UE, promovent tecnologies netes i eliminant les exempcions obsoletes i els tipus reduïts que actualment fomenten l’ús de combustibles fòssils.

 

Una transició justa

El nou Fons Social per al Clima finançarà als Estats membres per donar suport als ciutadans de la UE més afectats pel risc de pobresa energètica o de mobilitat.

Aportarà ajudes econòmiques per a finançar la renovació d’edificis, l’accés a una mobilitat sense emissions o amb baixes emissions, o fins i tot el suport a les rendes.

El Fons Social es finançarà amb càrrec al pressupost de la UE, utilitzant un import equivalent al 25% dels ingressos previstos del comerç de drets d’emissió per als combustibles de la construcció i el transport per carretera.

 

¿ I els següents passos…?

La crisi climàtica requereix una resposta global. La cooperació i el compromís internacional són claus. En aquest sentit la UE compartirà aquests documents i idees amb els seus socis internacionals a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic COP26 que tindrà lloc a Glasgow al novembre de 2021.

La Comissió Europea ja ha donat un pas endavant per abordar els reptes climàtics. Ara és el torn del Parlament Europeu i el Consell de revisar les seves propostes, tal i com estableix el procediment legislatiu ordinari de la Unió Europea.

 

________

Fonts:

https://www.retema.es/noticia/la-comision-europea-pisa-el-acelerador-para-reducir-un-55-las-emisiones-antes-de-2030-IPGcc

https://ec.europa.eu/info/strategy/priorities-2019-2024/european-green-deal/delivering-european-green-deal_es#hacer-que-el-transporte-sea-sostenible-para-todos

https://ec.europa.eu/info/sites/default/files/chapeau_communication.pdf

 

________

Un article de Marta Canales.

La iniciativa LIFTLOOP, gestionada i participada per Econia, és un dels 26 projectes ecoinnovadors impulsats per Ihobe

Els 26 projectes que rebran el suport de la societat  pública Ihobe del departament de Desenvolupament Econòmic, Sostenibilitat i Medi Ambient del Govern Basc, han estat seleccionats entre un total de 58 sol·licituds presentades a la convocatòria 2020 del “Programa Ecoinnovación en Economía Circular”.

Entre els resultats esperats en l’execució d’aquests projectes hi ha la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que generarien a l’any set mil persones, o que equival a la població de Muzkiz, Lekeitio o Aretxabaleta.

Aquests projectes industrials innovadors en economia circular es sumen als 147 projectes de característiques similars posats en marxa a Euskadi des de l’any 2014 gràcies a aquest programa d’ajuts co-finançat pel Fons Europeo de Desenvolupament Regional, FEDER.

Un 69 % dels projectes d’aquesta convocatòria 2020 es centren en l’estalvi de materials, i la resta en productes. Al capítol destinat a “producte” es van seleccionar cinc projectes d’ecodisseny d’equips i components i tres de remanufactura i models circulars de negoci. A l’apartat de “materials” s’aposta per sis projectes que incrementen la circularitat del metall, materials crítics i millors tècniques disponibles; tres sobre plàstics; sis sobre minerals i materials de construcció. A més a més, també es van seleccionar tres projectes per a la recuperació de sòls contaminats.

Cal destacar l’existència de projectes que milloren el disseny o la durabilitat dels productes com els que portaran a terme les empreses alabeses Zayer y Zigor, les guipuscoanes CAF, Ekide, Hre Hidraulic y Ekonek o les biscaïnes Emica Bombas y Vibacar. Entre els projectes eco innovadors en metall cal destacar els impulsats per ACB Sestao, Befesa Aluminio, Furesa y Stadler. Les empreses Cikautxo, Akt Plásticos y Plastigaur lideren la innovació en plàstics circulars mentre que Euskatfund, Hormor, Krosaki Amr Refractarios, Lezama Demoliciones, Nutec Procal y Sociedad Financiera y Minera son els promotors de projectes circulars innovadors en minerals. El desenvolupament de tecnologies innovadores de descontaminació de sòls el lideren Afesa y el consorcio Teknimap-Talantia, mentre que Ternua Import Arrasate, s’avança a l’Estratègia de Tèxtil Sostenible de la Unió Europea amb el seu projecte Wearcycle.

“L’objectiu d’aquests ajuts és incentivar el disseny i posta en marxa de projectes ecoinnovadors de les empreses basques que ens permetin construir un teixit industrial basat en models d’economia circular que ens permetin complir amb els objectius de neutralitat en carboni que ens hem marcat a Euskadi per l’any 2050”, ha afirmat Alexander Boto, director de Ihobe.

Entre els projectes que començaran la seva execució en 2021 destaquen des de la separació automatitzada d’imants sintetitzats, fins a la creació d’eines basades en visió artificial per tal d’automatitzar la manipulació i el diagnosis de peces a remanufacturar, o la creació de un sistema integral de detecció i eliminació de núvols de partícules generades a l’activitat industrial.

De confirmar-se la viabilitat tècnica, econòmica, ambiental y comercial d’aquests projectes a tres anys s’espera aconseguir aquests resultats:

  • Una reducció de 63.500 t/any de gasos d’efecte hivernacle (GEH), equivalent a les emissions anuals de 7.300 persones
  • Evitaran l’enviament a l’abocador de 475.000 t/any de residus
  • Una facturació addicional de 114 milions d’euros anuals
  • El llançament de 19 noves línies de negoci

Consulta la notícia original.

El diari 9Nou es fa ressò del projecte CLEARGLASS

Es tracta d’un projecte d’ecoinnovació gestionat per Econia i liderat per Reciclajes San Adrián, el qual es basa en la investigació de tecnologies per al reaprofitament del vidre de les escòries de la valorització energètica dels residus municipals.

El projecte té el suport econòmic d’ACCIÓ i l’ARC, en la seva línia d’ajuts del Programa Nuclis d’R+D.

Consulta l’article sencer.

Desafiaments del reciclatge de vehicles a Espanya: Article de Meritxell Barroso publicat a Auto Recycling World

Auto Recycling World, revista reconeguda internacionalment sobre el reciclatge de vehicles fora d’ús, ha publicat un article de Meritxell Barroso, gerent d’ECONIA, sobre els desafiaments del reciclatge dels vehicles a Espanya:

ELV Recycling: Challenges in Spain

Meritxell Barroso, CEO of ECONIA, an environmental engineering and consulting company, tells us about the pros and cons of the ELV Directive with concern to the recycling sector in Spain. Although a lot of positivity, there are still some tasks to be carried out.

Every year, end-of-life vehicles (ELVs) generate between 7 and 8 million tonnes of waste in the European Union, which must be managed correctly.

The legislation on end-of-life vehicles (ELV Directive) aims at making dismantling and recycling of this waste more environmentally friendly. It sets clear quantified targets for reuse, recycling and recovery of the ELVs and their components.

This legislation was transposed into the Spanish legal system in 2002 (RD1383/2002), which meant significant advances in the management of ELVs.

Firstly, the legislation guaranteed the delivery of ELVs to specifically authorised treatment facilities (ATFs) and therefore, the end of abandonment of this type of waste. It led to a significant professionalisation and technification of ATFs, to ensure correct environmental management of the elements extracted from the vehicle and the recovery of parts and components. Moreover, they are the only facilities that can demonstrate the end-of-life of a vehicle through the issuance of a certificate of destruction.

This legislation also included the application of the extended producer responsibility principle, as well as the possibility of the subscription of voluntary agreements, both aspects related to the achievement of the recycling, recovery and reuse objectives.

Various aspects, such as new legislation published on: waste, its hierarchy, the obligation of the information of agents involved in their production and management and the need to standardise the data that each Member State sends to the Commission annually, in reference of the fulfilment of objectives made the publication of new regulations necessary (RD 20/2017).

The 2017 legislation has been of great help in three aspects:

    • it has regulated the temporary handover of ELVs discharged for training centres;
    • it has avoided double financing in the management of ELVs; and above all;
    • it has increased the professionalisation of authorised ELV treatment centres.

Since then, it has defined more specifically the operations carried out by these facilities and has included clear objectives of preparation for the reuse of parts and components that must be demonstrated annually.

Despite all these improvements, there are still tasks to be carried out, which are repeatedly demanded by the sector, the main ones being:

    • Limit the time that a vehicle may be in a temporary deregistered state since the current limit causes a large number of unknown ELVs’ whereabouts.
    • Regulate the e-commerce platforms for the sale of spare parts extracted from vehicles (most come from illegal facilities).
    • Create a single registration in the EU of deregistered vehicles, to avoid exports/imports of ELVs.
    • The necessity to include all types of vehicles in the scope of the regulations. Therefore, taking into account those vehicles of greater and lesser weight than passenger vehicles (3.500 tonnes): motorcycles and industrial vehicles (trucks, caravans, industrial, agricultural machinery etc.) The lack of regulation regarding the environmental treatment of these vehicles and the facilities licensed for this activity leads to environmentally wrong practices, resulting in severe consequences for the environment, public health and the economy of the industry. In turn, this means that a high percentage of industrial vehicles taken out of commission are not managed or treated by appropriately prepared and authorised companies, which in parallel results in activities and an economy entirely outside all tax legislation.
    • Know how VOC legislation can affect the operations of ATFs, taking into account the composition of plastics (with the presence of VOCs)

Therefore, there is an urge for the assessment and evaluation of this directive, and the publication of a new ELVs Directive that will include these aspects will match the current needs. Also, new legislation with more precise definitions and criteria will oblige Member States to take a step forward in the ELV treatment sector, which we await eagerly.

Podeu accedir a l’article de la revista clicant en aquest enllaç.

RecoverAl optimitza la valoració de l’alumini dels vehicles fora d’ús (VFU)

L’alumini és un metall la presència del qual està creixent en el disseny i la fabricació de vehicles des de fa una dècada, per la qual cosa s’està produint un increment de la quantitat d’alumini present en els vehicles fora d’ús, que anirà creixent gradualment en els pròxims anys.

Partint que l’alumini és un material que conserva les seves propietats originals independentment de quantes vegades es processi, és important una correcta valorització al final de la seva vida útil per tal de retenir el seu valor i reincorporar-lo a la producció industrial. En aquest context, neix el projecte RecoverAl, que es presenta com una solució per a optimitzar la valorització de l’alumini present en els vehicles fora d’ús (VFU).

El projecte RecoverAl

El projecte RecoverAl, liderat per Autogrúas Sant Jordi, es va iniciar a principis de 2019 i té com a objectiu fomentar la indústria del reciclatge d’alumini present en els automòbils i promoure l’economia circular.

Com a projecte de foment de l’economia circular, RecoverAl pretén aconseguir la separació en origen de l’alumini present en els vehicles fora d’ús, i optimitzar la recuperació del metall en les foses d’alumini secundari, reduint la quantitat de residus produïda i l’energia consumida en la fabricació d’alumini primari.

RecoverAl també és un projecte que potencia la simbiosi industrial a nivell local/regional ja que implica els actors de la cadena de valor necessaris a la fi de vida de l’alumini separat dels VFU. Fonamentalment: els fabricants (aportant informació), el gestor del VFU (els anomenats CAT o centres Autoritzats de Tractament) i el transformador (fragmentadora i fosa d’alumini secundari). Finalment, a través de les accions de comunicació i transferència de resultats previstos, podrà ser conegut i replicat en la resta de CAT i foses.

El projecte compta amb diferents fases i una durada d’11 mesos

La primera fase del projecte té lloc en les instal·lacions de tractament de vehicles d’Autogrúas Sant Jordi i consisteix en una anàlisi prèvia, on s’estudien les peces d’alumini que contenen els vehicles segons la informació que els fabricants proporcionen de cada la seva marca i model, i l’experiència del CAT en la detecció de peces no fèrriques del VFU.

A continuació, es duu a terme la comprovació i testatge, on s’identifica la presència real de peces d’alumini i es procedeix a l’extracció de les mateixes dels vehicles per a la seva classificació en funció a les seves característiques.

Una vegada classificats els materials, són transportats a la fragmentadora per a la segona fase: la fragmentació de les peces i materials rebuts. El producte obtingut és classificat i transportat per a iniciar la fase de fosa.

La tercera fase es desenvolupa en una fosa especialitzada, on es realitza l’anàlisi del material rebut, es protocol·litza la seva entrada en producció segons la seva composició, i es procedeix a la seva fosa per a l’obtenció de lingots d’alumini. Les actuacions finalitzen amb l’anàlisi del producte final.

A continuació es presenta l’esquema de les fases del projecte:

Actualment s’han completat amb èxit les actuacions de la fase 1 i la fase 2, i està en desenvolupament la fase 3.

Finalment i amb tota la informació obtinguda a partir de totes les actuacions prèvies, s’analitzarà la viabilitat tècnica, ambiental i econòmica del projecte RecoverAl amb l’objectiu de permetre la seva aplicació i replicació a escala industrial, així com la transferència de coneixement en el sector.

Empreses participants

Com s’ha comentat, el projecte està liderat per Autogrúas Sant Jordi, pioner centre autoritzat de tractament de vehicles, per les seves instal·lacions i tecnologies, amb una àmplia experiència en projectes de sostenibilitat i economia circular.

Per a les actuacions que es desenvolupen fora de l’àmbit del sector del CAT, es compta amb el suport d’una empresa especialitzada en la separació de materials i una empresa dedicada a la recuperació i reciclatge d’alumini mitjançant fosa secundària.

En l’àmbit tècnic el projecte compta amb la participació de dues empreses amb una llarga trajectòria en el món del upcycling: Econia Empresarial, consultora ambiental especialitzada en l’assessorament i gestió d’ecoinnovació i economia circular; i Zicla, empresa especialitzada en innovació de residus i estratègies sectorials.

Finançament

El projecte RecoverAl té el suport de la Agència de Residus de Catalunya, a través del programa “Ajuts per a l’execució de projectes de foment de l’economia circular”.

Font: Article d’eco-circular.com

“La revolució dels cotxes híbrids i elèctrics”, article en la revista Recupera

Cada vegada són més les persones que aposten pels cotxes híbrids o elèctrics a l’hora de triar un mitjà de transport. Meritxell Barroso, directora d’Econia, i Gaizka Lazarobaster, tracten el tema i ofereixen certes claus per a entendre aquesta transició en un article de la revista Recupera.

A l’article, titulat “La revolució dels cotxes híbrids i elèctrics”, afirmen que el parc automobilístic, tant a Europa com a Espanya, es troba en plena transformació. A escala mundial, i a pesar que el 2018 ha estat un any complicat per al mercat de l’automòbil, les vendes de vehicles elèctrics han batut el seu rècord de vendes amb 1,26 milions d’unitats venudes, la qual cosa suposa un 74% d’increment respecte a l’any anterior i un 1,5% de quota de mercat.

D’aquesta manera, són els vehicles híbrids i elèctrics els que estan despuntant més en les quotes de mercat. Això ve impulsat també per les legislacions mediambientals, les quals estan fent un “escac i mat” al dièsel. D’altra banda, la futura Llei de Canvi Climàtic, que penalitzarà fiscalment a aquests cotxes, ha provocat un enfonsament en les vendes d’aquests vehicles a favor dels de gasolina, els híbrids i els elèctrics.

El reciclatge dels VFU híbrids i elèctrics també és un tema tractat a l’article. Quan arriben al final de la seva vida útil, el tractament de tots els vehicles fora d’ús ve regulat pel Reial Decret 20/2017, sense existir una reglamentació específica per als híbrids i elèctrics. D’aquests últims no és necessari extreure cap mena de combustible, atès que aquest se substitueix per l’ús de bateries.

Meritxell Barroso puntualitza que “a part de la tecnologia existent, és necessari un conjunt d’actuacions i reptes, sobretot per part de les administracions competents, que reguli el tractament de les bateries com a residu”.

Podeu llegir l’article complet en el següent enllaç, concretament en les pàgines 6-9.

Presentació de la nova Guia de Bones Pràctiques per al reciclatge dels VFU a Catalunya

ECONIA és responsable de la redacció de la nova Guia de Bones Pràctiques per al reciclatge dels vehicles fora d’ús (VFU) a Catalunya. La guia, publicada per l’Agència de Residus de Catalunya, ha estat redactada per ECONIA, comptant amb l’ajuda de l’ARC, com administració competent, i AETRAC i GRC com a representants del sector.

Aquesta guia té com a objectius, oferir als centres autoritzats de tractament de vehicles (CAT), així com als tècnics de les administracions, l’orientació i les directrius perquè els centres compleixin la legislació vigent i s’aconsegueixin els objectius de preparació per a la reutilització, reciclatge i valorització. Així mateix, aquest document ofereix les fonts d’informació necessàries perquè, emmarcat en el concepte d’economia circular, aquestes instal·lacions puguin augmentar la seva competitivitat.

Aquest document és de gran importància per al sector del tractament dels VFU, doncs, per primera vegada, enfront qualsevol altra publicació anterior, es contempla el tractament de totes les tipologies de vehicles: turismes, motocicletes i industrials.

La presentació de la guia, duta a terme per Meritxell Barroso d’ECONIA, ha tingut lloc al Palau Robert de Barcelona el passat 29 de novembre, davant 80 empreses del sector i els representants de totes les institucions anteriors.

Podeu accedir a la guia a través d’aquest enllaç.

Últims aspectes legislatius dels RAEE – Article de Meritxell Barroso

Meritxell Barroso, gerent d’ECONIA, aborda en la revista “Recupera” els últims aspectes legislatius dels residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) i explica la plataforma electrònica que ha posat en marxa el Ministeri de Transició Ecològica (MITECO) per a la gestió d’aquests.

Els residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) són un dels fluxos de residus prioritaris que han de ser regulats per aplicar els principis de prevenció, valorització i eliminació segura.

Per aquest motiu, el Ministeri per a la Transició Ecològica ha creat la plataforma de gestió de RAEE. L’objectiu d’aquesta plataforma és recopilar les dades de recollida, transferència i tractament de RAEE de totes les comunitats autònomes. D’aquesta manera, a partir de l’1 de gener del 2019, tots els gestors de residus que rebin RAEE, han de registrar en la plataforma les entrades i sortides de RAEE amb les dades necessàries.

Com esmenta Meritxell en l’article: “S’estableix com l’únic mitjà vàlid i legal per al registre de dades de recollida i gestió de RAEE, que inclou tant les fraccions de recollida com els grups de tractament”.

Afirma la gerent d’ECONIA què és un instrument de control i seguiment que facilitarà les tasques a l’Administració competent. A més, també servirà com a eina per al funcionament de les empreses transportistes i gestores de residus.

A més, afegeix que perquè l’esforç es converteixi en una inversió útil, fa falta resoldre importants reptes. Un d’ells, el qual implica a tota la societat, és el d’aconseguir que aquests aparells no siguin dipositats en els contenidors convencionals.

Podeu accedir i llegir tot l’article al següent enllaç.