Cada cop més productes utilitzem com a reclam publicitari “100% reciclable” o “ 100% reciclat”. Però, en realitat és així? Malauradament la majoria de vegades aquesta informació no és certa.
Tal i com s’explica al reportatge “Homo residus” del programa 30 minuts de TV3, la major part dels plàstics de Residus Sòlids Urbans recollits als contenidors grocs, no es recicla, sinó que finalment acaben en plantes incineradores. Perquè? Les principals causes són: els obstacles tecnològics (els lectors de les plantes de classificació no detecten determinats materials com ara el PET d’envasos opacs), desinterès econòmic (per exemple, quan el material plàstic verge és més barat que el reciclat, i no és rendible el seu reciclatge), els materials multicapes que no es separen fàcilment (com per exemple, els tetrabriks),o quan el plàstic està contaminat per la fracció orgànica.
Molts d’aquets productes acaben a les bales de plàstic mixte que després s’envien a les incineradores.
Igualment, l’informe elaborat pe l’OCU sobre envasos lleugers afirma que en el millor dels casos només el 32% dels envasos del contenidor groc arriben a reciclar-se.
Per més que el fabricant vulgui vendre el segell de 100% reciclable, aquest envàs no es pot considerar 100% rerciclable.
Pel que fa als residus industrials, també hi ha problemes com ara les pales dels aerogeneradors, les bateries dels vehicles elèctrics, les plaques solars etc...
Per a millorar aquesta situació, els productors de qualsevol article, seguint el principi de Responsabilitat Ampliada del Productor, haurien de ser conscients del camí que segueix el producte un cop esdevé residu i responsabilitzar-se’n.
De tots aquests temes se n’ha parlat a la Jornada “Fake news de la circularitat”, organitzada per ACCIÖ, i el Gremi de Recuperació de Catalunya; emmarcada dins del pla de dinamització de la iniciativa clúster de residus, en la qual han intervingut representants del sector del reciclatge de paper i cartró, tèxtil, automoció, RAEEs així com del mateix Gremi de Recuperació de Catalunya i el periodista Jordi Regàs, autor del documental “Homo residus”.
Com a concussió d’aquesta jornada, s’ha remarcat la falta de comunicació a dia d’avui entre els productors i els recicladors i la necessitat d’aquesta comunicació per a crear un intercanvi d’informació que permeti que els productes fabricats puguin ser més fàcilment reciclables, disminuint la producció de residus que acaben en incineradores o abocador si fomentant una economia circular i una reciclabilitat REAL.
També s’ha destacat la necessitat de la intervenció de les administracions, no sols la de medi ambient sinó també la de consum o la de matèries econòmiques.
El clúster de residus pot ser una eina capaç de coordinar tots els agents implicats i fer aquest intercanvi d’informació i de formació, pel bé de tots.
