Inici de les proves d’extracció i operacions de reparació del projecte ECCAT (reparació avançada de sistemes de retenció de contaminants) finançat per l’Agència de Residus de Catalunya i el Departament de Territori i Sostenibilitat.

Seguint la previsió del projecte ECCAT, després de l’estudi dels sistemes anticontaminació i les tècniques i tecnologies disponibles per a la seva reparació i un cop instal·lada la maquinària escollida per a la reparació, s’inicien les proves d’extracció d’aquests sistemes.

L’extracció dels sistemes de retenció de contaminants tindran lloc als tallers de reparació i Centres Autoritzats de Tractament (CAT) participants al projecte ECCAT i permetran l’inici del testeig de la reparació avançada a ASYSUM. A partir dels resultats obtinguts, es realitzarà un protocol d’extracció i testejarà l’eficàcia de la tecnologia instal·lada.

Posteriorment, es realitzaran jornades de formació en les quals es distribuirà el protocol i es donarà a conèixer la tecnologia entre els diferents agents de la cadena de valor implicats, afavorint la creació d’una via real de mercat circular.

Exemple de sistema de retenció abans de ser extret al taller de reparació participant.

• La línia està dotada amb un pressupost de 48 milions d’euros.
• Les sol·licituds es podran presentar fins que s’exhaureixi el pressupost o fins al 31 de desembre de 2020.

El departament d’Empresa i Coneixement, a través de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), ha obert avui la línia d’ajuts per a l’estalvi i l’eficiència energètica a la indústria, dotada amb 48 milions d’euros. Aquests incentius tenen com a objectiu contribuir a la reducció dels consums d’energia i de les emissions de CO2 derivats de l’activitat industrial, que a Catalunya és el segon sector consumidor d’energia final (amb un 26% del total). A més, aquest tipus d’actuacions també repercuteixen en una millora de la competitivitat de les empreses.

La línia d’ajuts té com a destinatàries tant les grans indústries com les petites i mitjanes empreses, i s’orientaran a incentivar dues tipologies d’actuacions. Per un costat, s’hi  podran acollir aquelles actuacions destinades a millorar els processos industrials -ja sigui mitjançant la renovació de maquinària per altra de nova més eficient o a través de la transformació del procés productiu- amb una inversió mínima de 75.000 euros. Per l’altre, també s’hi podran acollir aquelles empreses que apliquin sistemes de gestió energètica a les seves instal·lacions o als seus processos productius, amb una inversió mínima de 30.000 euros. L’import màxim d’ajuts per projectes serà de 9 milions d’euros en una mateixa ubicació industrial.

La convocatòria és reglada, és a dir, s’atorgaran els ajuts en funció de l’ordre de presentació de la sol·licituds, i estarà oberta fins a la finalització del pressupost o fins al 31 de desembre de 2020. Els recursos provenen del Fons Nacional d’Eficiència Energètica, creat a instància de la Unió Europea i que a l’Estat espanyol es dota a través de l’Instituto para la Diversificación y el Ahorro Energético (IDAE) amb aportacions de la tarifa energètica.

La línia d’ajuts a la indústria s’inscriu en el paquet de mesures que la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa per tal de fer front a l’emergència climàtica i incentivar la transició cap a un nou model energètic més net, sostenible i democràtic. En aquest sentit, en els darrers mesos la Generalitat ha impulsat mesures per avançar tant en la descarbonització dels diferents sectors d’activitat com en la transformació del mix de generació elèctrica a partir de la instal·lació d’energies renovables, ja sigui en forma de noves centrals o de sistemes d’autoconsum. A més, el Govern treballa en l’elaboració d’un avantprojecte de Llei de la Transició Energètica per tal d’establir els instruments per assolir un model energètic totalment descarbonitzat l’any 2050.

L’Economia Circular té múltiples circuits pels quals s’ha d’aconseguir que, els residus actuals, siguin recursos introduïts de nou en les cadenes de valor dels productes.

Un d’aquests circuits és el de la remanufactura. La remanufactura és el procés pel qual s’aconsegueix retornar un producte ja en el final del cicle de vida a l’estat nou, amb una qualitat equivalent o superior al del producte original. El producte es desencadella a nivell de components, s’inspecciona, repara i finalment es reensambla utilitzant les peces que s’hagin recuperat del producte original o bé peces noves. També inclou una fase d’actualització per a millorar les prestacions del producte respecte a l’original, per la qual cosa la garantia del producte remanufacturat sempre és idèntic a la d’un producte nou o fins i tot millor.

La remanufactura és el procés amb major grau de sostenibilitat segons la jerarquia d’ús de producte. Per això, per a avançar cap a l’economia circular, la remanufactura ha de ser un aspecte clau per al desenvolupament sostenible en moltes indústries; específicament, en automoció, on l’ús de diferents peces és molt elevat.

La remanufactura (o fins i tot la reparació avançada), no és un procés nou en el sector automobilístic. La reparació de peces mecàniques per a ser reutilitzades va ser, durant dècades, una pràctica habitual duta a terme, principalment en els tallers de reparació de vehicles. No obstant això, en els últims anys, el nivell d’introducció en el mercat de les peces remanufacturadas ha caigut de manera important, principalment per:

• L’augment dels nivells d’electrificació i electronització dels vehicles.
• Les diverses polítiques comercials i de garanties ofertes pels fabricants de vehicles.
• Els baixos nivells de coneixement en la reparació i remanufactura en electromecànica dels professionals.

A més, cal tenir en compte que, en l’actualitat, el parc automobilístic es troba, de ple, en plena transformació, en la qual els vehicles de combustió estan donant pas a diferents tecnologies de propulsió híbrida i elèctrica i que afecta a tots els agents del mercat relacionats; també a les empreses dedicades a la remanufactura de peces.

Així doncs, els últims anys i seguint la cultura del “usar i llençar”, la remanufactura i reparació han passat a un segon pla, on semblava més convenient canviar les peces espatllades per noves, que la seva reparació i/o remanufactura.

En aquesta política de mercat, alineada amb una economia lineal, l’únic plantejament realitzat era el cost econòmic del producte nou VS un producte recuperat. Però, si realment es desitja el desplegament d’una economia circular, amb un major aprofitament dels recursos i materials, així com, amb un major cicle de vida dels productes i per tant, contemplar el cost ambiental de la posada en mercat d’aquests, la remanufactura ha de ser contemplada com un procés fonamental, que permeti posicionar-se com una font principal de reintroducció de peces en la cadena de valor del sector de l’automoció.

Evidentment, els nous escenaris de mobilitat obren, per a tots els agents del sector, importants interrogants, però també convenients oportunitats.

En aquests nous reptes, com les bases de l’economia circular postulen, hauran d’estar implicades totes les parts de la cadena de valor del sector industrial, compartint coneixements, informació i tecnologies; així com, les administracions públiques, aportant els incentius (legals, econòmics,…) necessaris per a fomentar la reintroducció de productes.

A ECONIA creiem profundament en la remanufactura com a eix principal de l’economia circular; per això estem involucrats actualment en diferents projectes sobre la remanufactura de peces d’automoció, en diferents sectors. Alguns exemples: TKNOWCAT (centrat en peces extretes de vehicles fora d’ús), CARKONPON (centrat en la formació de nous professionals en tècniques i tecnologies de remanufactura), AEGA-Talleres (focalitzat en el foment de l’economia circular en tallers), REECU (basat en recerca de components electrònics)…

La petjada de carboni
La petjada de carboni és l’indicador de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) associades al cicle de vida d’un producte, servei o organització. Es quantifica en emissions de CO2 equivalent que són alliberades a l’atmosfera. La seva determinació i càlcul es basa en estàndards com el Protocol de gasos amb efecte hivernacle, la ISO 14064 i PAS 2050.

Mitjançant diferents metodologies, es calculen diverses categories d’impacte ambiental, amb l’objectiu de comunicar-les i posar aquesta informació a totes les parts interessades, així com prendre mesures per a la reducció d’aquesta petjada de carboni.

A ECONIA mesurem l’impacte ambiental de productes i serveis, en diferents projectes en els quals participem segons metodologies establertes i, també, creem les metodologies específiques per a poder dur a terme aquestes mesures.