ECONIA, juntament amb AEGA, ha finalitzat el projecte d’economia circular per a la millora de la competitivitat de les estacions de servei associades de Gipuzkoa.

Aquest projecte s’enquadra dins de la Convocatòria 2019 del “Programa para promover el fortalecimiento competitivo, la sostenibilidad y la colaboración del tejido empresarial de Gipuzkoa”, comptant amb l’ajuda del Departamento de Promoción Económica, Medio Rural y Equilibrio Territorial de la Diputación Foral de Gipuzkoa.

El projecte s’ha dut a terme durant 7 mesos, en els quals l’afectació de l’estat produït pel COVID19 s’ha intentat que sigui la mínima possible. En aquest calendari, s’ha fet un important treball de camp per a conèixer del model actual de negoci de les estacions de servei i la realització de taules de treball amb els responsables per a poder realitzar una anàlisi de la situació actual de les EESS a Gipuzkoa.

Paral·lelament, l’equip de treball ha definit les línies estratègiques sobre les quals dur a terme actuacions i en una jornada virtual (a causa de l’excepcionalitat de la situació), es va debatre la viabilitat d’aquestes. Posteriorment, es va redactar un full de ruta amb les accions viables consensuades per a millorar el model de negoci actual. Finalment, es van definir els indicadors que permetin mesurar el compliment de les metes proposades.

Amb tot això, s’ha creat un teixit col·laboratiu d’estacions de servei associades que, mitjançant taules de treball, han compartit coneixements i inquietuds, secundats mitjançant la col·laboració d’experts externs.

L’èxit de la transferència i la col·laboració, ha permès crear un pla de continuïtat que permetrà situar a AEGA en el centre del teixit i xarxa de transferència de coneixement establert.

El projecte ha finalitzat complint els objectius previstos, amb gran satisfacció per l’equip gestor del mateix i tots els participants.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ha publicat la GUIA TÈCNICA PER A LA CLASSIFICACIÓ DELS RESIDUS, que aporta aclariments sobre la classificació dels residus, alineant els conceptes amb la legislació actual de la UE.

El document posa l’accent principalment en els conceptes de perillositat o no dels residus, i els denominats “codis mirall”; així com, en la metodologia a seguir per a la classificació.

Alguns aspectes importants que destaca:

• Defineix residu perillós com aquell residu que presenta una o diverses de les característiques perilloses enumerades en l’annex III i aquell que pugui aprovar el Govern de conformitat amb el que s’estableix en la normativa europea o en els convenis internacionals dels quals Espanya sigui part, així com els recipients i envasos que els hagin contingut.
• La perillositat d’un residu no està associada al compliment dels criteris d’admissió de residus en una determinada classe d’abocador. Per tant:
  • Un residu perillós no és aquell que compleix els criteris d’admissió en un abocador de residus perillosos; i
  • Un residu no perillós no és aquell que compleix els criteris d’admissió en un abocador de residus no perillosos.
• Per a facilitar una gestió adequada dels seus residus, el productor o posseïdor inicial d’aquests és responsable de classificar-los com a perillosos o no perillosos, d’identificar-los correctament mitjançant el codi LER i de determinar les seves característiques de perillositat.

Sobre la metodologia per a la classificació de manera seqüencial, cal tenir en compte:

• Els residus amb codis LER absoluts es classifiquen directament com a perillós o no perillosos, sense necessitat de cap avaluació posterior. En el cas dels residus perillosos, serà necessari determinar les seves característiques de perillositat a efecte del seu correcte etiquetatge.
• En els residus amb codis LER mirall caldrà determinar si presenten alguna característica de perillositat per a classificar el residu com a perillós o no perillós. Si això no fos possible, el residu es classificarà com a perillós d’acord amb el principi de precaució.
• Si el productor del residu, secundant-se a la informació descrita, pot, de forma justificada i fefaent, establir la composició qualitativa i quantitativa del residu, no serà necessari que dugui a terme determinacions analítiques.
• Un mostreig inadequat és la causa principal de la falta de fiabilitat de la caracterització d’un residu i, per tant, de la classificació del residu derivada d’aquesta.
• Els resultats de les proves de lixiviació realitzades per a determinar si un residu pot ser admès en un determinat tipus d’abocador no són adequats per a la classificació d’un residu com a perillós o no perillós.
• L’aplicació dels criteris establerts en els Reglaments (UE) núm. 1357/2014 i (UE) 2017/997 per a la classificació dels residus ha de dur-se a terme sobre la concentració de la substància perillosa en el residu en pes fresc. Per això, en cas necessari, es procedirà a la conversió del valor expressat en pes sec a pes fresc.
• Sobre la classificació harmonitzada de substàncies:
  • Des de l’aprovació del Reglament CLP en 2008, la taula 3 de l’annex VI s’ha anat actualitzant cada any mitjançant Adaptacions al Progrés Tècnic (ATP). Si bé ocasionalment es publiquen versions consolidades del Reglament CLP, a l’hora de classificar una substància haurà de comprovar-se que s’està utilitzant la versió més actualitzada de la taula 3 de l’annex VI del Reglament CLP.
  • Per a classificar les substàncies presents en un residu es procedirà de la següent manera:
    • En primer lloc, es consultarà la taula 3 de l’annex VI del Reglament CLP per a veure si existeix una classificació harmonitzada per a aquesta substància, ja sigui en una entrada individual o en una entrada de grup. Aquesta classificació harmonitzada es completarà amb la informació procedent dels expedients de registre que figurin en el Catàleg de classificació i etiquetatge de l’ECHA.
    • Si la substància no disposa d’una classificació harmonitzada es comprovarà si està inclosa en el Catàleg de classificació i etiquetatge de l’ECHA. En aquest cas, la substància es classificarà a partir de la informació proporcionada pels fabricants i importadors en els expedients de registre o, de no existir aquests, en les notificacions que figurin en aquest catàleg.
    • En el cas que la substància no es trobi en el Catàleg de classificació i etiquetatge de l’ECHA es podrà recórrer a altres fonts d’informació disponibles, indicant la font consultada. Si en aquestes fonts d’informació existís més d’un expedient per a una mateixa substància s’adoptarà la classificació més desfavorable atès el principi de precaució.
  • D’acord amb la Decisió de la Comissió 2014/955/UE, si una característica de perillositat d’un residu s’avalua per mitjà d’un assaig i també aplicant les concentracions de les substàncies perilloses com s’indica en l’annex III de la Directiva 2008/98/CE prevaldran els resultats de l’assaig.
  • En tot cas, les disposicions establertes en el Reglament COP per als residus, entre elles l’obligació de destinar el residu a una operació de tractament que destrueixi el contaminant, apliquen a tots els residus que continguin COP, independent que es classifiquin o no com a residus perillosos.

A finals de 2018 es va iniciar el projecte Car Konpon amb l’objectiu d’impulsar la millora de la competitivitat dels tallers de vehicles multimarca de la CAPV.

Durant el projecte s’han desenvolupat i aplicat accions tècniques i tecnològiques que incideixen en aspectes de la reparació de peces i components d’automoció, proporcionant una important oportunitat de generació d’un mercat orientat a la sostenibilitat.

El projecte està permetent unir el sector dels tallers d’automoció, el de la Formació Professional i la innovació tecnològica per a, a través del disseny d’un full de ruta, mobilitzar i preparar a 10 empreses del sector i testar i implementar un conjunt de tècniques i tecnologies basades en l’ecoinnovació.

Les estratègies definides estan, a més, alineades amb els nous models de negoci basats en l’economia circular del territori, proporcionant un conjunt d’objectius paral·lels focalitzats en la col·laboració de diferents agents i treballant totes les escales de la cadena de valor.

Situació del projecte
El projecte s’està duent a terme en diferents fases. Les finalitzades fins al moment són:
1.- Selecció de tallers i anàlisi inicial.
2.- Definició línies estratègiques (peces i components sobre els quals actuar)
3.- Desplegament d’estratègies (proposat full de ruta).
4.- Validació full de ruta.

A l’actualitat, i malgrat la situació excepcional provocada pel COVID-19, s’ha iniciat l’última etapa, consistent en el PILOTATGE I FULL DE RUTA FINAL. Amb les tasques que s’estan realitzant es pretén estandarditzar els treballs, accions i recursos necessaris per a l’aplicació de les tècniques i tecnologies en diferents tallers.

Paral·lelament, i amb totes les precaucions i recomanacions del moment actual, continuen les activitats de difusió i comunicació necessàries.

Empreses participants
El projecte està liderat pel Centre Sant Viator de Sopuerta, en associació amb ECONIA i compta amb la participació del Centre de Recerca en Formació Professional Tknika, i la consultora Zicla.

Financiació
EEl projecte Car Konpon compta amb fons FEDER a través de la convocatòria “Projectes d’ecoinnovació 2018” organitzada per Ihobe amb la finalitat de promoure la realització de projectes que contribueixin als objectius del Nínxol d’Oportunitat de “Ecosistemes“ del PCTI 2020.

Amb l’objectiu de traslladar la Directiva (UE) 2018/852, per la qual es modifica la Directiva 94/62 / CE, i l’aplicació dels preceptes de la Directiva (UE) 2019/904, referits als envasos de plàstics d’un sol ús, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITERD) sotmet a consulta pública el Projecte de Reial Decret d’envasos i residus d’envasos fins al proper 26 de maig.

S’aprofitarà a més aquest tràmit per revisar en profunditat tota la normativa d’envasos i residus d’envasos, i adoptant les mesures necessàries per complir amb els nous reptes, entre els quals:

• El foment de l’ús d’envasos reutilitzables i sistemes per a la seva reutilització de manera respectuosa amb el medi ambient, i sense comprometre la higiene dels aliments, ni la seguretat dels consumidors.
• Cerca mesures específiques per aconseguir els nous objectius de reciclatge de l’65% en pes de tots els residus d’envasos el 2025, i de l’70% el 2030.
• Incrementar la col·laboració ciutadana en la recollida separada de residus d’envasos.
• Com oferir major transparència en la informació en matèria d’envasos.
• Es qüestiona la necessitat o no de diferenciar les obligacions dels sistemes de responsabilitat ampliada de l’productor (RAP) per als envasos industrials, respecte dels comercials, i en quina mesura.
• Com abordar la incorporació de les vendes a distància a les obligacions en matèria de RAP per a aquests envasos.
• Com millorar la informació relativa a la posada en el mercat d’envasos i a la gestió dels residus d’envasos, i a través de quins instruments.

• Es proposa una reducció del 50% del cànon de residus industrials i del cànon de residus de la construcció durant els mesos d’abril i maig.

• Es bonifica al 100% les taxes associades a la tramitació telemàtica de documents de residus, i també en la tramitació de la inscripció al Registre de persones productores de residus de Catalunya.

• Se suprimeixen les fiances de residus per als gestors de residus no perillosos, mesura que pot suposar l’alliberament de prop de 40 milions d’euros.

El Govern ha aprovat un conjunt de mesures per pal·liar els efectes que sobre l’activitat econòmica està causant la pandèmia de la Covid-19; en concret, són mesures que aplicarà l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) amb l’objectiu de flexibilitzar i facilitar l’activitat econòmica de les empreses tant productores de residus com de gestió de residus.

Una de les mesures va encaminada a establir una bonificació del 50% dels cànons de residus industrials i de residus de la construcció durant el mesos d’abril i maig de 2020, cosa que haurà de permetre guanyar liquiditat a les empreses que paguen aquests cànons.

El segon paquet de mesures afecta la tramitació que les empreses fan davant l’Agència de Residus de Catalunya. Així:

S’estableix una bonificació del 100% en la tramitació telemàtica dels documents de gestió de residus (actualment aquesta bonificació és del 60%).

També s’estableix una bonificació al 100% de la taxa associada al servei de tramitació d’expedients d’inscripció i d’anotació de modificacions en el Registre general de persones productores de residus de Catalunya, en la mesura que aquests tràmits es poden realitzar durant l’estat d’alarma, atès que es tramiten per via telemàtica

Es tracta, per tant, d’una mesura avaluada i que continua amb la progressiva implantació dels mitjans electrònics a l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i que pot implantar-se de manera immediata i permanent.

Finalment, la tercera mesura que s’impulsa proposa suprimir les fiances de gestors de residus no perillosos tant pel que fa als actuals gestors en servei com per a noves peticions. Es preveu aplicar aquesta mesura a petició del gestor i serà valorada per l’Agència cas a cas.

Actualment, el total de fiances dipositades a l’ARC pels agents que operen en activitats relacionades amb els residus és de 62,5 milions d’euros. S’estima que d’aquests, 40 milions d’euros (el 64%) corresponen a les fiances de gestors de residus no perillosos que es podrien retornar amb aquesta mesura. Aquest import serà retornat als gestors, amb la qual cosa tindran alliberats recursos que podran destinar a la seva activitat econòmica.

Amb l’entrada en vigor d’aquesta mesura, els gestors de residus no perillosos gaudiran de l’estalvi del cost de la formalització de la fiança, que repercuteix en els resultats de l’activitat empresarial. Aquesta devolució es podrà sol·licitar per part dels gestors de residus fins el 31 de desembre de 2020, pendent que de cara al nou pressupost de 2020 la mesura quedi implantada de forma definitiva.

Font: residus.gencat.cat

Aquest dilluns ha entrat en vigor el Reglament de la Comissió sobre les fonts d’alimentació externes, elaborat per a unificar les característiques tècniques dels adaptadors i carregadors de tota mena de dispositius i electrodomèstics. No obstant això, l’adopció del carregador universal per a mòbils s’escapa de l’actuació de la Comissió Europea, pel fet que la pràctica totalitat dels principals fabricants procedeixen d’Àsia o els Estats Units.

El nou reglament comunitari sobre les fonts d’alimentació externes té com a objectiu millorar l’eficiència energètica d’infinitat d’aparells, des dels ordinadors portàtils als raspalls de dents elèctrics. Per mitjà d’aquesta normativa, Brussel·les estaria en condicions d’estalviar en les seves factures elèctriques i “contribuir a aconseguir els objectius d’estalvi energètic de la UE”, així com reduir les emissions.

Segons expliquen fonts de la Comissió Europea, cada llar europea acumula una mitjana de deu carregadors, la qual cosa representa més de 2.000 milions a la UE. Totes ells són adaptadors de corrent que s’utilitzen per a convertir el corrent elèctric de la xarxa a tensions inferiors.

D’ara endavant, aquestes fonts d’alimentació externes homologades per al territori europeu seran molt més eficients des del punt de vista energètic que les actuals. Així s’espera que, a partir de 2030, “l’estalvi d’energia elèctrica sigui de més de 4 TWh/any, suficient per a proporcionar energia elèctrica a tota Letònia durant un mes i equivalent a una reducció de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de més de 1,4 milions de tones equivalents de CO₂ a l’any”.

La nova normativa d’adaptadors afecta a tots els fabricants d’electrònica de consum (telèfons intel·ligents, altaveus, sistemes de so, televisors); productes TIC (mòdems, encaminadors, ordinadors portàtils, tauletes, pantalles electròniques); petits aparells de cuina (batedores, exprimidors); i aparells per a la higiene personal (màquines d’afaitar, raspalls de dents elèctrics).

Amb aquest conjunt de mesures s’espera aconseguir, a partir de 2030, “un estalvi total d’energia de 167 TWh a l’any, la qual cosa equival al consum d’energia anual de Dinamarca, amb un estalvi acumulat correspondria així a la reducció anual de més de 46 milions de tones equivalents de CO₂”, segons fonts comunitàries.

Font: eleconomista.es