• La línia està dotada amb un pressupost de 48 milions d’euros.
• Les sol·licituds es podran presentar fins que s’exhaureixi el pressupost o fins al 31 de desembre de 2020.

El departament d’Empresa i Coneixement, a través de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), ha obert avui la línia d’ajuts per a l’estalvi i l’eficiència energètica a la indústria, dotada amb 48 milions d’euros. Aquests incentius tenen com a objectiu contribuir a la reducció dels consums d’energia i de les emissions de CO2 derivats de l’activitat industrial, que a Catalunya és el segon sector consumidor d’energia final (amb un 26% del total). A més, aquest tipus d’actuacions també repercuteixen en una millora de la competitivitat de les empreses.

La línia d’ajuts té com a destinatàries tant les grans indústries com les petites i mitjanes empreses, i s’orientaran a incentivar dues tipologies d’actuacions. Per un costat, s’hi  podran acollir aquelles actuacions destinades a millorar els processos industrials -ja sigui mitjançant la renovació de maquinària per altra de nova més eficient o a través de la transformació del procés productiu- amb una inversió mínima de 75.000 euros. Per l’altre, també s’hi podran acollir aquelles empreses que apliquin sistemes de gestió energètica a les seves instal·lacions o als seus processos productius, amb una inversió mínima de 30.000 euros. L’import màxim d’ajuts per projectes serà de 9 milions d’euros en una mateixa ubicació industrial.

La convocatòria és reglada, és a dir, s’atorgaran els ajuts en funció de l’ordre de presentació de la sol·licituds, i estarà oberta fins a la finalització del pressupost o fins al 31 de desembre de 2020. Els recursos provenen del Fons Nacional d’Eficiència Energètica, creat a instància de la Unió Europea i que a l’Estat espanyol es dota a través de l’Instituto para la Diversificación y el Ahorro Energético (IDAE) amb aportacions de la tarifa energètica.

La línia d’ajuts a la indústria s’inscriu en el paquet de mesures que la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa per tal de fer front a l’emergència climàtica i incentivar la transició cap a un nou model energètic més net, sostenible i democràtic. En aquest sentit, en els darrers mesos la Generalitat ha impulsat mesures per avançar tant en la descarbonització dels diferents sectors d’activitat com en la transformació del mix de generació elèctrica a partir de la instal·lació d’energies renovables, ja sigui en forma de noves centrals o de sistemes d’autoconsum. A més, el Govern treballa en l’elaboració d’un avantprojecte de Llei de la Transició Energètica per tal d’establir els instruments per assolir un model energètic totalment descarbonitzat l’any 2050.

L’Economia Circular té múltiples circuits pels quals s’ha d’aconseguir que, els residus actuals, siguin recursos introduïts de nou en les cadenes de valor dels productes.

Un d’aquests circuits és el de la remanufactura. La remanufactura és el procés pel qual s’aconsegueix retornar un producte ja en el final del cicle de vida a l’estat nou, amb una qualitat equivalent o superior al del producte original. El producte es desencadella a nivell de components, s’inspecciona, repara i finalment es reensambla utilitzant les peces que s’hagin recuperat del producte original o bé peces noves. També inclou una fase d’actualització per a millorar les prestacions del producte respecte a l’original, per la qual cosa la garantia del producte remanufacturat sempre és idèntic a la d’un producte nou o fins i tot millor.

La remanufactura és el procés amb major grau de sostenibilitat segons la jerarquia d’ús de producte. Per això, per a avançar cap a l’economia circular, la remanufactura ha de ser un aspecte clau per al desenvolupament sostenible en moltes indústries; específicament, en automoció, on l’ús de diferents peces és molt elevat.

La remanufactura (o fins i tot la reparació avançada), no és un procés nou en el sector automobilístic. La reparació de peces mecàniques per a ser reutilitzades va ser, durant dècades, una pràctica habitual duta a terme, principalment en els tallers de reparació de vehicles. No obstant això, en els últims anys, el nivell d’introducció en el mercat de les peces remanufacturadas ha caigut de manera important, principalment per:

• L’augment dels nivells d’electrificació i electronització dels vehicles.
• Les diverses polítiques comercials i de garanties ofertes pels fabricants de vehicles.
• Els baixos nivells de coneixement en la reparació i remanufactura en electromecànica dels professionals.

A més, cal tenir en compte que, en l’actualitat, el parc automobilístic es troba, de ple, en plena transformació, en la qual els vehicles de combustió estan donant pas a diferents tecnologies de propulsió híbrida i elèctrica i que afecta a tots els agents del mercat relacionats; també a les empreses dedicades a la remanufactura de peces.

Així doncs, els últims anys i seguint la cultura del “usar i llençar”, la remanufactura i reparació han passat a un segon pla, on semblava més convenient canviar les peces espatllades per noves, que la seva reparació i/o remanufactura.

En aquesta política de mercat, alineada amb una economia lineal, l’únic plantejament realitzat era el cost econòmic del producte nou VS un producte recuperat. Però, si realment es desitja el desplegament d’una economia circular, amb un major aprofitament dels recursos i materials, així com, amb un major cicle de vida dels productes i per tant, contemplar el cost ambiental de la posada en mercat d’aquests, la remanufactura ha de ser contemplada com un procés fonamental, que permeti posicionar-se com una font principal de reintroducció de peces en la cadena de valor del sector de l’automoció.

Evidentment, els nous escenaris de mobilitat obren, per a tots els agents del sector, importants interrogants, però també convenients oportunitats.

En aquests nous reptes, com les bases de l’economia circular postulen, hauran d’estar implicades totes les parts de la cadena de valor del sector industrial, compartint coneixements, informació i tecnologies; així com, les administracions públiques, aportant els incentius (legals, econòmics,…) necessaris per a fomentar la reintroducció de productes.

A ECONIA creiem profundament en la remanufactura com a eix principal de l’economia circular; per això estem involucrats actualment en diferents projectes sobre la remanufactura de peces d’automoció, en diferents sectors. Alguns exemples: TKNOWCAT (centrat en peces extretes de vehicles fora d’ús), CARKONPON (centrat en la formació de nous professionals en tècniques i tecnologies de remanufactura), AEGA-Talleres (focalitzat en el foment de l’economia circular en tallers), REECU (basat en recerca de components electrònics)…

La petjada de carboni
La petjada de carboni és l’indicador de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) associades al cicle de vida d’un producte, servei o organització. Es quantifica en emissions de CO2 equivalent que són alliberades a l’atmosfera. La seva determinació i càlcul es basa en estàndards com el Protocol de gasos amb efecte hivernacle, la ISO 14064 i PAS 2050.

Mitjançant diferents metodologies, es calculen diverses categories d’impacte ambiental, amb l’objectiu de comunicar-les i posar aquesta informació a totes les parts interessades, així com prendre mesures per a la reducció d’aquesta petjada de carboni.

A ECONIA mesurem l’impacte ambiental de productes i serveis, en diferents projectes en els quals participem segons metodologies establertes i, també, creem les metodologies específiques per a poder dur a terme aquestes mesures.

El projecte Car Konpon es va iniciar a finals de 2018 per a impulsar la millora de la competitivitat dels tallers de vehicles multimarca de la CAPV. El projecte, liderat pel Centre de San Viator de Sopuerta, que treballa en xarxa amb la resta de centres de Formació Professional d’Euskadi amb la coordinació Tknika, té com a objectiu dissenyar un full de ruta que inclogui propostes per a la implementació de tècniques i tecnologies, models de negoci i estratègies d’economia circular i ecoinnovació, que ajudi els tallers a fer front a les noves tendències del seu sector.

En l’actualitat el sector dels tallers multimarca sofreix un decreixement periòdic a causa de diferents factors. En concret, es tracta d’un sector empresarial poc digitalitzat i, en general, amb models de negoci obsolets. Els forts canvis soferts pel sector de l’automòbil en els últims han provocat un augment exponencial d’elements electrònics amb la consegüent necessitat d’actualització.

Addicionalment, es preveu un auge del transport compartit, el que comportarà en un futur pròxim una reducció del parc mòbil. A això se suma una clara tendència en els nous models d’ús de l’automòbil que cada vegada més serà un bé a compartir i no a disposar, de manera que les reparacions i revisions es realitzaran cada vegada més en els tallers adherits a cada marca.

Als continus i veloços avanços tecnològics s’uneix l’enduriment de les polítiques mediambientals, el que provoca una necessitat d’adaptació.

Aquest context ha fet que el sector de tallers de reparació estigui immers en una etapa de necessària transformació pendent dels canvis en les preferències de les persones consumidores; de l’impacte de la revolució 4.0; de les estratègies proteccionistes de les marques cap als seus tallers associats; i de la demanda de contractar personal cada vegada més especialitzat i preparat per a fer front a aquestes tendències.

El projecte Car Konpon

En aquest marc, Car Konpon desenvoluparà i aplicarà accions tècniques i tecnològiques que incideixin sobretot en aspectes de la reparació (i no solament la substitució de peces), remanufactura, tecnificació, digitalització, compartició i transferència del coneixement.

El desenvolupament de les accions es realitzarà de manera pràctica en el Centre Sant Viator de Sopuerta i altres centres representatius de diferents comarques del territori basc, que formen part del TKguney que compten amb unitats de formació professional especialitzades en automoció.

Finalment, les accions desenvolupades es testaran i implementaran en les instal·lacions de 10 tallers de la CAPV punters en el sector. Gràcies a aquesta posada en pràctica, es podrà desenvolupar un full de ruta que serveixi de guia als tallers de la CAPV per a diferenciar-se i millorar la seva competitivitat i preparar-se per als reptes del futur pròxim.

Empreses participants

El projecte està liderat pel Centre Sant Viator de Sopuerta, i compta amb la participació del Centre d’innovació per a la Formació Professional Tknika, la consultora ambiental especialitzada en l’assessorament i gestió de projectes d’ecoinnovació i economia circular Econia i la consultora especialitzada en innovació de residus i estratègies sectorials Zicla.

Finançament

El projecte Car Konpon compta amb fons FEDER a través de la convocatòria “Projectes d’ecoinnovació 2018” organitzada per la societat pública Ihobe del Govern Basc amb la finalitat de promoure la realització de projectes que contribueixin als objectius del Nicho de Oportunidad de “Ecosistemas“ del PCTI 2020..

Font: Article d’eco-circular.com

Arreu del món s’estan fent esforços continuats per abordar la reducció de residus i els impactes ambientals associats.

En aquest context, existeix una metodologia normalitzada internacionalment, que facilita el desenvolupament sostenible: l’anàlisi del cicle de la vida (ACV); que té com a finalitat analitzar, de manera objectiva, metòdica, sistemàtica i científica, els diferents impactes ambientals potencials, associats a cada una de les etapes del cicle de la vida complet d’un producte.

Els principis bàsics de qualsevol avaluació del cicle de vida són l’anàlisi “del bressol a la tomba” i l’ús d’una unitat funcional, a la qual s’estableixen tots els fluxos de materials i energia (entrades i sortides), els recursos i l’ús del sòl, i fins i tot els possibles impactes i possibles intervencions, en relació a una mesura quantitativa per avaluar l’aspecte ambiental del sistema d’un producte.

L’ACV constitueix una base sòlida per a empreses i organitzacions amb l’objectiu de supervisar el rendiment ambiental i desenvolupar estratègies per reduir-ne l’impacte. Les avaluacions del cicle de vida s’executen segons mètodes estandarditzats i reconeguts internacionalment, com ara ISO 14000 i PAS 2050. Els resultats d’un ACV ajuden a identificar oportunitats de millora i a indicar opcions més preferibles per al medi ambient.

Actualment a ECONIA estem emprant aquesta metodologia en diferents projectes, tant els que tenen com a resultat productes, com a serveis. Alguns exemples: ROLLING PLASTICS, RESEAT, CARMINING, RECOVERAL, RESIDOWN, TKNOWCAT, CARKONPON…

La Comissió Europea va publicar el 4 de març de 2019, l’informe sobre l’aplicació del pla d’acció de l’economia circular. Aquest informe també es recolza en un document de treball dels serveis de la Comissió que es basa en els últims avanços relatius al marc de la política de productes de la UE.

En el document es barregen tots dos elements, més pròxims a un exercici de comunicació de les accions sobre les quals la Comissió ha presentat les seves conclusions al final del seu mandat, i es donen interessants suggeriments sobre les pròximes prioritats. La prioritats clau per a l’any vinent, més rellevants per als gestors de residus, són:

• Interfície entre la legislació sobre productes químics, productes i residus.
  • Traçabilitat de substàncies i fluxos d’informació.
  • Garantir la igualtat de condicions entre la UE i els països no pertanyents a la UE.
  • Millora de l’harmonització i el reconeixement mutu dels criteris de fi de desaprofitament (EoW).
  • Reforçar els aspectes de l’economia circular en la Directiva d’Ecodisseny.
• Desenvolupar criteris de reciclabilitat per a estàndards de productes nous i existents.
• Revisió dels requisits essencials dels envasos de plàstic.
• Explorar la viabilitat d’adoptar un nou enfocament holístic, similar a l’establert per als plàstics, per a altres sectors, com la tecnologia de la informació, els equips electrònics, la mobilitat, l’entorn construït, la mineria, el mobiliari o els tèxtils.