Aquest dilluns ha entrat en vigor el Reglament de la Comissió sobre les fonts d’alimentació externes, elaborat per a unificar les característiques tècniques dels adaptadors i carregadors de tota mena de dispositius i electrodomèstics. No obstant això, l’adopció del carregador universal per a mòbils s’escapa de l’actuació de la Comissió Europea, pel fet que la pràctica totalitat dels principals fabricants procedeixen d’Àsia o els Estats Units.

El nou reglament comunitari sobre les fonts d’alimentació externes té com a objectiu millorar l’eficiència energètica d’infinitat d’aparells, des dels ordinadors portàtils als raspalls de dents elèctrics. Per mitjà d’aquesta normativa, Brussel·les estaria en condicions d’estalviar en les seves factures elèctriques i “contribuir a aconseguir els objectius d’estalvi energètic de la UE”, així com reduir les emissions.

Segons expliquen fonts de la Comissió Europea, cada llar europea acumula una mitjana de deu carregadors, la qual cosa representa més de 2.000 milions a la UE. Totes ells són adaptadors de corrent que s’utilitzen per a convertir el corrent elèctric de la xarxa a tensions inferiors.

D’ara endavant, aquestes fonts d’alimentació externes homologades per al territori europeu seran molt més eficients des del punt de vista energètic que les actuals. Així s’espera que, a partir de 2030, “l’estalvi d’energia elèctrica sigui de més de 4 TWh/any, suficient per a proporcionar energia elèctrica a tota Letònia durant un mes i equivalent a una reducció de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de més de 1,4 milions de tones equivalents de CO₂ a l’any”.

La nova normativa d’adaptadors afecta a tots els fabricants d’electrònica de consum (telèfons intel·ligents, altaveus, sistemes de so, televisors); productes TIC (mòdems, encaminadors, ordinadors portàtils, tauletes, pantalles electròniques); petits aparells de cuina (batedores, exprimidors); i aparells per a la higiene personal (màquines d’afaitar, raspalls de dents elèctrics).

Amb aquest conjunt de mesures s’espera aconseguir, a partir de 2030, “un estalvi total d’energia de 167 TWh a l’any, la qual cosa equival al consum d’energia anual de Dinamarca, amb un estalvi acumulat correspondria així a la reducció anual de més de 46 milions de tones equivalents de CO₂”, segons fonts comunitàries.

Font: eleconomista.es

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC), del Departament de Territori i Sostenibilitat, subvencionarà amb 1,5 milions d’euros els projectes de nuclis de recerca industrial i desenvolupament experimental que incentivin l’economia circular. Els fons provenen de la recaptació del cànon d’abocador de residus industrials.

En concret, els ajuts es destinaran a empreses que presentin projectes per recuperar recursos a partir de residus, tant procedents de processos de tercers com propis, a millorar processos de tractament que permetin recuperar recursos o bé disminuir la quantitat de deixalles que es destinen als abocadors o a reduir la perillositat dels residus. Els projectes es poden presentar de forma individual o col·laborativa i han de desenvolupar activitats de recerca i/o desenvolupament.

Els criteris per a la concessió dels ajuts prioritzaran el potencial de reducció efectiva dels residus perquè s’estalvia la seva generació, es converteixen en recursos o perquè el procés permet utilitzar residus que no eren aprofitats. També es valorarà la qualitat científica i tecnològica dels projectes; l’adequació de la metodologia, del pla de treball i de gestió del projecte; la capacitat científica de les persones sol·licitants per executar-lo, i l’adequació, coherència i justificació dels recursos i despeses proposades.

Impulsant l’economia circular

Entre els objectius de l’ARC destaca el d’implementar eines per accelerar la transició cap a una economia circular. També el foment de programes i projectes de R+D per desenvolupar alternatives més netes en els processos productius i de gestió.

El Programa de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20) de l’ARC ha de contribuir, des de l’àmbit dels residus, al desenvolupament sostenible, a l’ús eficient dels recursos i a una economia circular que alhora sigui competitiva i generadora de noves oportunitats.

De la seva banda, des d’ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Coneixement-, s’incorpora l’economia circular i la sostenibilitat com a eix prioritari d’actuació per a la competitivitat empresarial. Així, des de l’agència s’ofereix assessorament personalitzat a les empreses catalanes per impulsar nous projectes en aquest àmbit -també per internacionalitzar les seves solucions- així com ajuts per garantir-ne la seva implantació.

Aquests objectius estan alineats amb els de la Unió Europea que, a finals de 2015, va publicar un paquet de mesures sobre l’economia circular per impulsar la competitivitat, crear llocs de feina i generar un creixement sostenible. Així, segons la Fundació Ellen Macarthur –de la qual la Generalitat en forma part–, l’economia circular a Europa pot arribar a generar el doble de beneficis que el model econòmic lineal, reduir un 32% el consum de matèries primeres i un 50% els costos vinculats als processos industrials.

Amb aquestes mesures es pretén transformar l’economia, obrint camí a noves oportunitats de negoci que tinguin en compte tot el cicle de vida dels productes, sense limitar-lo a l’etapa de fabricació o a la de fi de vida. Com a conseqüència, es preveu que sorgiran progressivament formes innovadores i més eficients de produir i consumir. De fet, l’economia circular és un dels eixos del Pacte Nacional per a la Indústria.

Un de cada cinc europeus pateix nivells de soroll perjudicials per a la salut.

L’exposició crònica a un nivell de soroll per sobre del permès genera cada any més de 12.000 morts prematures a tot Europa, i provoca també fins a 48.000 nous casos anuals de cardiopatia. Ho denuncia un nou estudi de l’Agència Europea de Medi ambient, que alerta que un de cada cinc europeus (el 20%) viu en zones on el soroll del trànsit arriba a nivells perjudicials per a la salut.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana mantenir el soroll per sota dels 55 decibels, però fins a 113 milions d’europeus estan sotmesos dia, tarda i nit a uns nivells de soroll que com a mínim arriben a aquesta xifra, si no la depassen. Per a més de 6,5 milions de persones l’excés de soroll genera fins i tot interrupcions del son durant la nit de manera crònica. “El soroll mediambiental, en especial el del trànsit rodat, continua sent un problema greu que afecta la salut i el benestar de milions de persones a Europa”, denuncia l’estudi.

L’estudi crida l’atenció als governs europeus perquè no han fet els deures per reduir el soroll de les grans ciutats –i també el de les zones rurals pròximes a carreteres, aeroports i indústries–, una xacra que segueix sense reduir-se tot i les alertes que des de fa anys comunica l’OMS i la mateixa UE.

El soroll dels trens, per a la població que viu molt a prop d’estacions i vies ferroviàries, genera una exposició crònica perjudicial per a 22 milions de persones arreu de la Unió Europea. Quatre milions d’europeus pateixen nivells perjudicials de soroll procedents dels avions i un milió més està exposat a contaminació acústica perjudicial procedent de la indústria, detalla l’estudi. El soroll constant dels avions, afegeix, és la causa fins i tot de la disfunció en l’aprenentatge que pateixen 12.500 escolars europeus.

L’excés de soroll, generat pel trànsit de les grans ciutats, però també pel soroll de carreteres, trens, avions i indústries, no només provoca problemes auditius, sinó que pot provocar malalties coronàries, estrès i trastorns en el son. La cardiopatia isquèmica, que l’estudi vincula a la contaminació acústica, provoca la progressiva obstrucció de les vies que donen sang al cor.

L’estudi de l’Agència Europea de Medi Ambient alerta també que l’excés de soroll no afecta tothom per igual, sinó que, com sempre, les poblacions més desafavorides socialment pateixen sovint impactes més grans, perquè viuen més a prop d’aeroports, carreteres i altres fonts de contaminació acústica.

Les xifres que revela l’estudi posen de manifest que no s’han assolit els objectius que la mateixa UE s’havia marcat per al 2020 “de reduir de manera significativa la contaminació acústica a la Unió Europea per acostar-se als nivells recomanats per l’OMS”. I no només això, sinó que malgrat la millora en el monitoratge dels nivells de soroll encara hi ha un 30% de dades que no estan disponibles per a l’anàlisi, denuncia l’estudi.

Un problema també per a la fauna
Però l’excés de soroll provinent del tràfic rodat, ferroviari, aeri i també de certes indústries no només perjudica la salut dels ciutadans europeus, sinó que també està afectant la vida salvatge europea, tant la terrestre com la marina. Els mamífers marins són uns dels més afectats, però a terra també els ocells pateixen molts trastorns reproductius i de comportament.

Almenys un 19% de les àrees protegides se situen, de fet, en zones on els nivells de soroll estan per sobre dels llindars recomanats. Aquest soroll excessiu pot generar canvis en el comportament i afectacions psicològiques en molts animals, però també redueix la seva taxa de reproducció, augmenta la seva mortalitat i porta moltes espècies a emigrar.

Font: ara.cat

El creixement de l’activitat econòmica i dels residus generats ha contribuït en els últims anys a impulsar l’activitat de les empreses de reciclatge de residus

Segons l’Observatori Sectorial DBK de INFORMA, el volum de residus reciclats —incloent residus metàl·lics, de paper i cartó, fusta, vidre i plàstic— es va situar en 20,2 milions de tones en 2019, un 1,8% més que en l’exercici anterior, valorant-se el negoci generat per la seva venda en uns 3.500 milions d’euros.

Els residus de metall concentren més del 60% del volum total reciclatge, seguits del segment de paper i cartó, que agrupa prop de la quarta part del total, corresponent la resta al reciclatge de fusta, vidre i plàstic.

Les exportacions de desaprofitaments i deixalles van disminuir significativament en 2019, fins a situar-se en 1.730 milers de tones, mentre que les importacions van augmentar una mica més d’un 2% (fins a 6.130 milers de tones).

En 2020 i 2021 s’espera que augmenti el volum de residus reciclats al voltant del 1,5% anual, fins a situar-se entorn de 20,8 milions de tones en l’últim any, en un context de lleugera desacceleració del conjunt de l’activitat econòmica i de la generació de residus.

En el sector s’identifiquen al voltant de 350 empreses dedicades al reciclatge de residus, les quals gestionen unes 400 plantes. L’estructura empresarial presenta una majoria d’empreses de petita dimensió especialitzades en el reciclatge d’un sol material, les quals coexisteixen amb un grup més reduït de grans operadors. Gairebé el 65% de les companyies compta amb una plantilla inferior als 10 treballadors.

El capital de les empreses és majoritàriament espanyol. No obstant això, cal assenyalar la participació a través de filials d’alguns grups de grandària gran procedents de diferents sectors industrials o de la construcció.

Dades de síntesis 2019

• Nombre d’empreses: 350
• Producció (milers de tones): 20.200
  • % var. 2019/2018: +1,8
• Distribució de la producció per segments d’activitat(%), 2018
  • Metall: 61,0
  • Paper i cartó: 22,4
  • Fusta: 7,8
  • Vidre: 4,5
  • Plàstic: 4,3
• Exportació (milers de tones): 1.730
• Importació (milers de tones): 6.130
• Producció (mill. euros): 3.500

Font: retema.es

Des d’ECONIA iniciem un nou projecte de col·laboració i assessorament a les estacions de servei associades a AEGA (Asociación de Empresas de Automoción de Gipuzkoa). A causa dels canvis que s’estan produint en el sector de l’automoció amb la irrupció de noves formes de mobilitat, i el consum elèctric i electrònic, és evident que les estacions de servei (EESS) actuals han de començar a adaptar-se a la nova realitat, on apareixen noves necessitats que demanen d’una transformació del model de negoci i orientació d’aquest sector empresarial.

Fruit de la preocupació per aquests canvis, les EESS de Gipuzkoa, gran part de les quals són petites empreses gestionades de forma familiar; ECONIA liderant conjuntament amb AEGA i amb l’ajut econòmic de la Diputació Foral de Gipuzkoa, han posat en marxa el projecte anomenat “Hoja de ruta de las estaciones de servicio hacia la competitividad”, que permetrà analitzar els models de negoci actuals per tal de proposar accions que permetin no posar en perill la continuïtat de l’activitat. A més, aquest projecte generarà un espai de xarxa i comunicació entre les empreses del sector de les estacions de servei, que actualment no existeix.

Empreses del sector de l’automoció s’apropen a la producció sostenible i l’economia circular del sector del plàstic, a través d’una jornada de treball organitzada per la CECOT. A la trobada d’intercanvi s’han conegut casos d’empreses que ja treballen en el reaprofitament del plàstic, reciclant-lo amb un nou disseny i donant-li un nou ús.

La CECOT ha fet una selecció prèvia de les empreses en funció del seu potencial per impulsar iniciatives de reaprofitament. A la jornada s’han mostrat dissenys de peces que ja han entrat en els processos de producció així com les noves tendències en tecnologies de recollida i reciclatge. La CECOT ja treballa en una nova jornada sobre el reciclatge en el sector tèxtil. El curs forma part de l’estratègia mediambiental de la patronal perquè les empreses arribin a objectius de desenvolupament sostenible, utilitzin els recursos amb més eficàcia i contribuir en la reducció del canvi climàtic.

Trobareu més informació al respecte en aquesta notícia de terrassadigital.cat.