Una acció tan quotidiana com l’ús d’internet (enviar correus, revisar i usar xarxes socials, veure una pel·lícula, comprar online…) té importants costos ambientals, tot i que no es perceben.

Deixant de banda els impactes de la fabricació dels dispositius per a l’ús d’internet, en primer lloc, cal tenir en compte totes les infraestructures necessàries per a l’ús dels mateixos, que a més de l’impacte ambiental en la producció de les mateixes, no hem de oblidar la seva repercussió en l’ocupació del sòl i l’impacte paisatgístic, la flora i la fauna.

Però el major impacte el provoquen els centres de dades que són necessaris per a l’emmagatzematge de les mateixes, els quals requereixen gran quantitat d’energia i residus hídrics. De fet, està estimat que aquests centres consumeixen uns 420.000 milions de litres a l’any d’aigua per a mitigar l’escalfor que produeixen.

La revista Resources, Conservation and Recycling ha publicat un estudi que indica que la petjada hídrica mitjana mundial de l’ús de xarxes està estimada en 200 litres d’aigua en la descàrrega d’un sol gigabyte (GB) de dades, el que fa 2,6 bilions de litres d’aigua anualment (més d’un milió de piscines olímpiques) i que l’emmagatzematge i transmissió de dades emeten 97 milions de tones de CO2 a l’any.

Tenint en compte aquestes dades, les empreses implicades estan buscant diferents solucions. Una de les que ja està funcionant és la proposada en els països nòrdics, on s’aprofita la calor produïda com a calefacció en edificis o hivernacles (és el cas del districte de Valla Torg a Estocolm). Altres alternatives en estudi són: desenvolupar sistemes de reciclat de l’aigua, ús de les aigües grises o construcció dels centres de dades offshore (als oceans) o submergits en olis minerals per a mantenir temperatura estable, construir infraestructures a l’espai…

Però també cal tenir en compte les accions que podem fer els usuaris. A més d’aplicar la regla de les 3 R (reduir, reutilitzar i reciclar) com en totes les nostres activitats quotidianes; posar en pràctica algunes d’específiques, com: reduir la qualitat de pel·lícules/sèries visualitzades en plataformes, evitar les videotrucades enfront trucades de veu, ajustar les paraules en les recerques, desactivar notificacions del mòbil, enviar per mail arxius reduïts,…

Com sempre, els usuaris som responsables de l’ús dels productes i serveis presents en la nostra vida i de la petjada ambiental que aquests representen.

(Autora de la imatge: Anna Shvets)

El passat 22 de juny de 2023, es va publicar l’Ordre TED/646/2023 TED/646/2023, de 9 de juny, per la qual s’estableixen els criteris per determinar la fi de la condició de residu dels residus termoplàstics i que entra en vigor el 12 de juliol de 2023.

Aquesta legislació estableix com a requisit bàsic que els plàstics passin per una o diverses plantes de tractament per poder aplicar-los el concepte jurídic de fi de condició de residu. El tractament que atorga aquesta finalitat de condició de residu, té caràcter només mecànic, per la qual cosa els tractaments químics queden exclosos de l’àmbit d’ aplicació de la norma. D’ altra banda, també s’exclouen els residus plàstics termoestàtics, és a dir, aquells que un cop escalfats i després refredats, no poden tornar a fondre’s ni a canviar de forma.

L’Ordre TED/646/2023 estableix dues diferències en funció de l’origen dels residus i la possible presència de contaminants orgànics persistents en els residus a tractar.

• Així, en els canals en els quals habitualment no es trobin aquest tipus de contaminants, es facilita la seva gestió a través d’ assegurar la seva procedència i establir mesures concretes de traçabilitat, per assegurar-se que aquests residus no es barregen amb residus d’ altres orígens al llarg de les operacions de tractament i valorització.
• D’altra banda, en relació amb els residus procedents de fluxos de residus perillosos o amb presència de substàncies perilloses i/o contaminants orgànics persistents (RAEE, VFUs, RCDs, etc.), s’estableixen mesures addicionals per assegurar-ne l’origen i la separació, al llarg de tota la cadena de valorització.

Aspectes determinats:

• Els residus termoplàstics que poden sotmetre’s a les especificacions de l ‘Ordre TED/646/2023, es preveuen en el seu Annex I, en el qual s’indica el seu origen i codificació LER.
• Els enviaments de cada material, hauran d’acompanyar-se d’una declaració de conformitat, d’acord amb el model que consta en l’Annex III de l’Ordre. S’estableix la possibilitat d’ usar aquests residus quan hagin perdut la seva condició de tals, en termes idèntics en els processos industrials posteriors, com si es tractés de material verge. No obstant això, aquells plàstics que hagin de ser destinats a entrar en contacte amb aliments, hauran de complir a més els requisits establerts pels la seva legislació específica.
• D’altra banda, els materials termoplàstics tractats mecànicament que hagin de ser destinats a la indústria per a qualsevol altre tipus de producte, també hauran de complir amb la legislació específica que li sigui d’aplicació .
• Per poder aplicar les previsions de l’ Ordre TED/646/2023, els gestors finals que desitgin comercialitzar el residu termoplàstic com a producte han d’efectuar una comunicació a l’administració autonòmica que els hagi autoritzat el centre de tractament d’acord amb el que preveu l’Annex II de l’ Ordre TED/646/2023, en el termini de 3 mesos des de la seva entrada en vigor (és a dir, abans del 12 d’octubre de 2023).

Per últim, recordar que:

Els criteris establerts en l’ Ordre TED/646/2023 per determinar la fi de condició de residu només seran d’aplicació dins del territori de l’Estat. En conseqüència, no són extrapolables ni a operacions d’ importació, ni d’ exportació dels materials, ni tampoc de trasllat en el territori de la Unió Europea.

Les manifestacions de interès són consultes obertes en diferents àrees que recullen possibles àmbits d’actuació a través de la informació objectiva que ofereixen diversos grups de la societat, entre ells, els empresarials.

Tenen l’objectiu de dissenyar polítiques públiques i són una eina utilitzada des de fa anys per la Comissió Europea i de recent implantació a l’Estat Espanyol.

Dins les citades polítiques públiques, també es troben les convocatòries d’ajuts i subvencions.

Des d’Econia ajudem a diferents col·lectius empresarials representatius de la sostenibilitat, economia circular i ecoinnovació, a presentar les seves aportacions a les MDI, de manera que, el valor afegit que aporten sigui considerat dins dels objectius prioritaris, per exemple, en els fons NextGeneration.

L’anomenat “greenwashing” és una pràctica fraudulenta utilitzada per algunes empreses per tal de promoure una imatge de falsa sostenibilitat i compromís amb el medi ambient, i així millorar la seva imatge pública i/o augmentar les vendes.

Una de les eines d’evitar aquestes pràctiques poc ètiques i integrar de forma real la sostenibilitat a l’empesa, és amb la creació d’un Pla De Sostenibilitat (PDS).

Com ajudem des d’ECONIA a la realització del PDS?

• Realitzant una DIAGNOSI INICIAL de l’activitat empresarial sobre els impactes i riscos interns i externs
• Plantejant un PLA ESTRATÈGIC i D’ACTUACIÓ alineat amb el pla empresarial que defineixi l’estratègia de sostenibilitat i els punts d’actuació, tenint en compte la integració dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i adequat a cada activitat i organització.

La feina realitzada a mida de cada client i les seves necessitats permet que el PDS aporti el valor necessari i redueixi riscos ambientals; augmentant la reputació a l’empesa, tot traduint-se en xifres de desenvolupament i creixement.

Els clients i consumidors, cada cop més, tenen integrada la sostenibilitat en el seu consum; i tot que sembla que poden ser enganyats amb falses etiquetes “eco-friendly”, perceben fàcilment si les accions que realitza una empresa són fruit de un greenwashing o d’una veritable alineació dels valors ambientals en el seu model de negoci.

La Unió Europea (UE) fixa com a objectius la retirada de l’amiant de tots els edificis públics abans del 2028 i del conjunt de la Unió el 2032. Per aquest motiu s’ha impulsat l’aprovació del Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya (ACORD GOV/53/2023), que es dissenya com un instrument dinàmic que desplegarà les seves accions durant el període 2023-2032.

A través d’aquest pla, l’Agència de Residus de Catalunya publicarà en breu les bases d’una nova convocatòria d’ajuts per a la retirada de l’amiant, que comptarà amb una dotació de 50 milions d’euros.

El període d’elegibilitat de la despesa serà des de l’1 de gener de 2023 fins 24 mesos després de la resolució d’atorgament. Els imports seran variables segons les dimensions de la coberta a retirar i el tipus d’activitat econòmica que es realitzi a l’edifici. Si les cobertes i altres elements que continguin amiant se substitueixen per plaques fotovoltaiques d’autoconsum, aquestes també seran objecte d’ajut.

També s’ha habilitat un fons específic de 10 milions d’euros, ampliable amb aportacions addicionals al llarg de l’any, per desenvolupar aquest pla i aconseguir eliminar els quatre milions de tones d’amiant que es calcula que hi ha a Catalunya.

Més info: ACORD GOV/53/2023, de 21 de març, pel qual s’aprova el Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya 2023-2032. (gencat.cat)

L’Eurocambra ha adoptat la revisió de la Directiva relativa a l’eficiència energètica dels edificis (responsables del 36% de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle -GEI-. Es pretén així que el sector de la construcció sigui climàticament neutre el 2050.

La revisió marca, d’una banda que, a partir del 2028, els nous edificis han de ser zero emissions (el 2026, en el cas dels de l’Administració Pública), i equipats amb tecnologia solar. D’altra, augmentar la rehabilitació d’edificis per a millorar la seva eficiència a nivell energètic.

També indica que els edificis residencials han d’aconseguir, com a mínim, el 2030 la classficiació energètica E i, el 2033, la D. Aquests objectius, en el cas dels edificis no residencials s’hauran de complir el 2030 i en edificis públics el 2027.

Conjuntament a aquesta revisió, el Parlament Europeu ha revisat el “Reglament del Repartiment de l’Esforç” i també el “Reglament que eleva l’objectiu de la UE d’absorció d’emissions de diòxid de carboni pels boscos”.

Els propers passos per a aquests textos és la ratificació del Consell i la seva posterior publicació en el Diari Oficial de la UE i la seva entrada en vigor vint dies després.