La Comissió Europea ha presentat l’Estratègia de Resiliència de l’Aigua, amb més de 30 mesures per restaurar el cicle de l’aigua, reduir el consum i garantir un accés equitatiu a aquest recurs. L’estratègia respon als efectes del canvi climàtic com sequeres, incendis i inundacions, que afecten a ciutadans, a l’agricultura, a indústries i a ecosistemes.

Es basa en tres eixos principals:

1. Restaurar i protegir el cicle de l’aigua, millorant l’aplicació de normatives com la Directiva Marc de l’Aigua i reduint la contaminació (incloent-hi PFAS).
2. Fomentar una economia intel·ligent de l’aigua, amb mesures d’eficiència hídrica per reduir el consum un 10 % a la UE abans de 2030, minimitzar fuites i modernitzar infraestructures.
3. Garantir l’accés universal a l’aigua i al sanejament, mitjançant sensibilització i bones pràctiques.

L’estratègia incorpora accions en cinc àmbits: governança, finançament (amb més de 15.000 M€ entre 2025 i 2027), digitalització (IA i sensors), recerca i innovació (amb una nova Acadèmia Europea de l’Aigua) i seguretat hídrica (alertes i vigilància en temps real).

Es preveu un Fòrum de Resiliència de l’Aigua cada dos anys a partir de desembre de 2025 i una revisió el 2027. Només un 37 % de les aigües superficials a la UE tenen bon estat ecològic, i un 29 %, bon estat químic. La Comissió destaca la urgència d’actuar per protegir aquest recurs escàs.

L’auge de la intel·ligència artificial (IA) està transformant sectors com la salut, l’educació i l’energia, però també comporta un cost ambiental creixent. L’entrenament de grans models de llenguatge, com ChatGPT, pot generar emissions de CO₂ equivalents a centenars de tones, comparables a centenars de vols transcontinentals.​

Els centres de dades que alimenten aquests sistemes consumeixen grans quantitats d’electricitat i aigua per al seu funcionament i refrigeració. Segons l’Agència Internacional de l’Energia, el consum elèctric global dels centres de dades va assolir els 460 tera watts-hora el 2022, representant gairebé el 2% de la demanda elèctrica mundial.​

A més, la fabricació i actualització constant del maquinari necessari per a la IA contribueix a l’augment dels residus electrònics. S’estima que la IA podria generar entre 1,2 i 5 milions de tones mètriques de residus electrònics addicionals per al 2030, representant fins al 12% dels residus electrònics globals.

Per mitigar aquests impactes, experts recomanen desenvolupar models més eficients energèticament, utilitzar fonts d’energia renovable per alimentar els centres de dades i establir marcs reguladors que exigeixin transparència en la petjada ambiental de la IA. Així, es busca equilibrar els beneficis de la IA amb la necessitat de sostenibilitat ambiental.​

Les associacions que reuneixen els fabricants de begudes -ANEABE, Cervesers d’Espanya i l’Associació de Begudes Refrescants-, juntament amb les associacions de distribució ANGED i Asedas, han comunicat al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic la seva voluntat de constituir una associació independent, sense ànim de lucre i oberta a la participació de tots aquells operadors obligats a desenvolupar un SDDR (Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn) per a envasos de begudes, únic i universal.

A més de les associacions sectorials esmentades, FIAB aportarà a l’Associació la visió del conjunt de la indústria d’alimentació i begudes en relació amb altres impactes del model i AECOC assumirà la Secretaria Tècnica del projecte, donant suport estratègic i operatiu a aquest procés.

La decisió de les organitzacions, comunicada oficialment al MITERD la setmana passada durant una reunió amb Hugo Morán -secretari d’Estat de Medi Ambient- i Marta Gómez Palenque -directora general de Qualitat i Avaluació Ambiental-, respon a la decisió del Govern d’implementar a Espanya un sistema de SDDR, que permeti avançar en el compliment de l’objectiu de recollida d’envasos que marca la Llei de Residus, preservant la unitat de mercat.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és contribuir a la millora de les ràtios de recollida separada i reciclatge d’envasos i confirma els avanços del grup de treball en el qual el Ministeri, les associacions del sector, organitzacions de consumidors i organitzacions mediambientalistes col·laboren, des de fa mesos, per a marcar el full de ruta del futur dels envasos al nostre país i compassar el Reial decret d’Envasos amb el Reglament Europeu d’envasos i residus d’envasos.

Tant les organitzacions com el Ministeri han destacat que la complexitat del procés fa essencial la col·laboració amb tots els agents involucrats i ha de tenir molt en compte el rellevant paper dels consumidors per a la implantació eficaç del nou model.

El SDDR, que ja està operatiu en alguns països europeus des de fa anys, consisteix a aplicar un dipòsit que s’afegeix al preu d’algunes begudes en determinats envasos que el consumidor pot recuperar íntegrament en retornar-los en els punts de recollida habilitats per a aquest fi.

Amb la implementació del SDDR a Espanya el Govern vol contribuir també a l’harmonització que persegueix la Unió Europea a l’hora de minimitzar l’impacte ambiental dels envasos i fomentar la transició cap a una economia circular, que recull el Reglament Europeu d’envasos i residus d’envasos.

El passat 12 d’abril es va publicar al BOE el Reial decret 214/2025, aprovat el 18 de març, que crea un registre per a la petjada de carboni, compensacions i projectes d’absorció de CO₂. També estableix l’obligació per a determinades empreses i institucions de calcular la seva petjada de carboni, elaborar un pla per reduir les seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i fer-lo públic.

Els 10 punts clau del decret són:

1. Diferenciació d’obligacions: S’estableix, d’una banda, l’obligació de calcular la petjada de carboni i de fer un pla de reducció d’emissions per a determinades entitats, i d’altra banda, la inscripció en el registre (que no és obligatòria per a tothom).

2. Inclusió d’esdeveniments: També es podran registrar les petjades de carboni d’esdeveniments i les seves accions de reducció d’emissions.

3. Àmbit mínim d’inscripció: Per a les petjades de carboni d’organitzacions, com a mínim s’hauran d’incloure les emissions dels àmbits 1 i 2. També es defineixen criteris per excloure certes fonts.

4. Plans de reducció: A partir de l’1 de gener de 2026, s’hauran de presentar els plans de reducció d’emissions segons uns criteris establerts pel decret.

5. Procediment administratiu: Es fixen terminis per respondre requeriments i per resoldre sol·licituds, i s’introdueix el concepte de silenci administratiu.

6. Verificació externa: Canvien els criteris que determinen quan és obligatori que la petjada de carboni sigui verificada per una entitat externa.

7. Nova definició de pime: Es redefineixen les petites i mitjanes empreses i s’estableix un calendari per aplicar aquestes definicions.

8. Compensacions reconegudes: Es podran registrar com a compensacions les absorcions de CO₂ derivades de projectes de reducció d’emissions que hagin estat reconeguts oficialment pel Ministeri.

9. Coordinació amb les comunitats autònomes: Es regulen mecanismes de coordinació amb els governs autonòmics i es busca la compatibilitat amb els seus registres propis.

10. Data d’entrada en vigor: El decret començarà a aplicar-se el 12 de juny de 2025.

Empreses pioneres que porten la sostenibilitat al seu ADN confien en nosaltres per calcular la seva petjada de carboni i definir una estratègia de reducció. Demana’ns informació!

El passat 2 d’abril va entrar en vigor la Llei 1/2025, de Prevenció de les Pèrdues i el Desaprofitament Alimentari, una mesura destinada a reduir significativament el malbaratament d’aliments a Espanya. Aquesta iniciativa respon a la necessitat de combatre les pèrdues al llarg de la cadena alimentària, des de la producció fins al consum final, promovent una gestió més eficient i sostenible dels recursos.

La nova normativa estableix diverses obligacions per als agents de la cadena alimentària:

• Plans de prevenció: Les empreses hauran d’elaborar estratègies per minimitzar el desaprofitament, prioritzant la donació d’excedents a entitats benèfiques.
• Hostaleria responsable: Bars i restaurants estan obligats a oferir als clients la possibilitat d’emportar-se les sobres dels àpats en envasos reutilitzables o fàcilment reciclables, sense cost addicional.
• Supermercats compromesos: Els establiments de venda han de facilitar la compra de productes amb dates de consum preferent properes o amb defectes estètics a preus reduïts, fomentant així el consum responsable.

Aquesta llei representa un pas endavant en la lluita contra el malbaratament alimentari, promovent una economia circular i sostenible, i sensibilitzant la societat sobre la importància d’un consum conscient i responsable.

El passat 3 d’abril es va celebrar la 10a Jornada de Networking del Gremi al Món Sant Benet, una trobada clau per al sector del reciclatge i la recuperació.

Continuant amb l’èxit de l’edició anterior i reunint a uns 250 professionals, l’esdeveniment va representar una oportunitat única per generar sinergies i obrir noves oportunitats de negoci a tots els nivells.

L’acte es va adreçar a un públic ampli: des de representants d’administracions públiques fins a empreses líders, brokers internacionals, proveïdors, ONG, sindicats i acadèmics. L’objectiu va ser promoure l’intercanvi de coneixement i potenciar la col·laboració en el marc de l’economia circular.

La gerent d’Econia Empresarial, Meritxell Barroso, després de la seva ponència “EMISSIONS DE CO₂, Mercat d’oportunitats per a TOTS els gestors”, va ser l’encarregada de moderar la taula rodona on es va tractar el tema.

El Món Sant Benet, ubicat al cor de Catalunya, va oferir un entorn incomparable combinant patrimoni, sostenibilitat i alta gastronomia, convertint-se en l’escenari ideal per a aquest esdeveniment de referència.

https://www.gremirecuperacio.org/