La Agència Europea del Medi Ambient (AEMA) ha publicat el seu informe quinquennal Europe’s environment 2025, una radiografia completa de l’estat del medi ambient i el clima al continent.

L’edició 2025 —setena des de 1995— ofereix una visió integrada sobre com la natura i el clima sostenen la salut, la resiliència i la prosperitat de la societat europea, i situa aquest coneixement en el marc de la visió de la UE per a una Europa sostenible el 2050.

El missatge central és clar: la situació general no és bona. Malgrat els avanços en reducció d’emissions i qualitat de l’aire en l’última dècada, les amenaces principals continuen sent la pèrdua de biodiversitat i els impactes creixents del canvi climàtic, sumats a la contaminació de l’aire i l’aigua. L’informe posa l’accent en la necessitat d’accelerar respostes polítiques i inversions que reforcin la resiliència ecològica i econòmica, amb especial atenció als sistemes d’aigua, sòl i alimentació.

Amb un enfocament orientat a solucions, l’AEMA identifica àmbits clau on cal actuar: desplegar mesures de prevenció i adaptació al clima, restaurar ecosistemes degradats, millorar l’eficiència en l’ús dels recursos i impulsar la transició cap a models de producció i consum sostenibles. L’informe recull dades i coneixement co-creats amb la xarxa Eionet i abasta 38 països, proporcionant una base científica sòlida per a responsables públics, empreses i ciutadania.

En resum, Europe’s environment 2025 és una crida a accelerar l’acció: protegir i restaurar la natura, enfortir la resiliència davant els riscos climàtics i garantir que la transició verda sigui competitiva, justa i beneficiosa per a tothom a Europa.

El Govern d’Espanya ha presentat aquest setembre la seva proposta per a un Pacte d’Estat davant l’Emergència Climàtica, amb l’objectiu d’articular una resposta comuna i coordinada enfront dels efectes creixents del canvi climàtic. La iniciativa, aprovada pel Consell de Ministres, busca implicar totes les administracions públiques, el món científic i la societat civil en una estratègia compartida.

Segons ha explicat el president Pedro Sánchez, el pacte vol reforçar la resiliència del país davant fenòmens cada vegada més freqüents com onades de calor, incendis, sequeres o inundacions. La proposta del Govern recull deu compromisos prioritaris, entre els quals destaquen la creació d’una Agència Estatal de Protecció Civil i Emergències, l’establiment de fons permanents de finançament per fer front a catàstrofes i una gestió forestal més activa amb reforestació i tractaments preventius.

També s’hi inclou l’adaptació de la normativa per donar resposta a les noves condicions climàtiques i la promoció del paper del món rural en la protecció i restauració de la natura. A més, el pacte preveu canals estables de consulta científica i participació social, per garantir que les decisions es prenguin sobre la base de l’evidència i amb la implicació ciutadana.

La iniciativa ha fixat un calendari de treball que inclou una convenció estatal a l’octubre, on es debatran i concretaran les línies principals del pacte. Tal com recull el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), el compromís és construir un consens ampli i durador que blindi la resposta d’Espanya davant l’emergència climàtica.

Del 16 al 22 de setembre de 2025 se celebra arreu d’Europa la Setmana Europea de la Mobilitat, una iniciativa de la Comissió Europea que impulsa canvis en els hàbits de desplaçament amb l’objectiu de reduir les emissions i millorar la qualitat de l’aire a les ciutats.

El lema d’enguany, Mobility for Everyone (Mobilitat per a tothom), no només posa èmfasi en la inclusió social, sinó també en la necessitat d’un transport menys contaminant i més eficient energèticament. El transport és un dels sectors que més contribueix a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, i per això es vol conscienciar sobre alternatives sostenibles com el transport públic, la bicicleta i els desplaçaments a peu.

Durant la setmana, més de 2.500 municipis europeus organitzen activitats per mostrar els beneficis ambientals de reduir l’ús del vehicle privat: carrers més tranquils, menys soroll, aire més net i espais públics més segurs. Propostes com rutes en bicicleta, caminades urbanes o la reconversió temporal de carrers en zones lliures de trànsit evidencien l’impacte positiu d’una mobilitat neta.

A Catalunya, el Departament de Territori destaca que l’esdeveniment és clau per avançar cap a ciutats més sostenibles i resilients davant la crisi climàtica. Els canvis d’hàbits en la mobilitat contribueixen directament a la reducció de la contaminació atmosfèrica, a la millora de la salut pública i a l’adaptació als objectius climàtics europeus.

La Setmana Europea de la Mobilitat és, doncs, una oportunitat per demostrar que apostar per una mobilitat verda no és només una opció personal, sinó una acció col·lectiva imprescindible per a la lluita contra el canvi climàtic.

La Generalitat de Catalunya ha presentat el nou Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Prevenció i Tractament de Residus Municipals (PINFRECAT 2025-2035), amb un objectiu ambiciós: reduir a un terç els residus que actualment acaben a l’abocador. Això suposa evitar que 1,2 milions de tones anuals de deixalles siguin dipositades al sòl i assolir el límit del 10% establert per la Unió Europea.

Segons la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, la clau és avançar cap a un model basat en la prevenció, la reutilització i el reciclatge. El pla preveu:

• Reduir en més d’un 15% la generació de residus respecte a 2010.
• Crear fins a 500 Centres de Recursos que funcionaran com a deixalleries modernitzades, orientades a la reparació i reutilització.
• Arribar a un 65% de reciclatge de la fracció municipal.
• Completar la xarxa de plantes de tractament de la fracció resta amb 7 noves instal·lacions i reforçar les de matèria orgànica amb 2 plantes addicionals, capaços de produir biogàs i biometà.
• Limitar la valorització energètica al 25% dels residus, per tal de donar prioritat al reciclatge i a la recuperació de materials.

Si es compleixen aquests objectius, es preveu el tancament de 13 dels 25 abocadors actuals.

El PINFRECAT està obert a procés participatiu fins a l’octubre, perquè ciutadania i agents socials puguin aportar-hi propostes.

Amb aquesta estratègia, Catalunya vol fer un pas decisiu cap a una gestió més sostenible dels residus, reduint l’impacte ambiental dels abocadors i potenciant l’economia circular.

Del 24 al 28 d’agost de 2025 se celebra la Setmana Mundial de l’Aigua, impulsada pel Stockholm International Water Institute (SIWI). Aquesta edició porta per lema Aigua per l’acció climàtica, posant en relleu el paper fonamental de l’aigua en la resposta global a la crisi climàtica.

El fòrum reuneix experts, institucions i organitzacions d’arreu del món per debatre i compartir solucions sobre reptes hídrics urgents: des de la governança de l’aigua fins a la protecció d’ecosistemes i la inversió en infraestructures resilients.

Un dels eixos destacats és el Foco en las Américas, que aborda la situació a Amèrica Llatina i el Carib. Aquesta regió, especialment vulnerable a la sequera i als fenòmens extrems, reclama respostes col·lectives i una major cooperació internacional per garantir la seguretat hídrica i climàtica.

La Setmana Mundial de l’Aigua és una oportunitat per generar debat, impulsar la innovació i reforçar la col·laboració entre governs, empreses i societat civil.

Des d’Econia ens sumem a la crida: cal actuar de manera urgent i integrar l’aigua com a eix central de les polítiques climàtiques per assegurar un futur sostenible.

Aquesta setmana, més de 170 països estan reunits a Ginebra per intentar acordar un tractat mundial contra la contaminació per plàstics. L’objectiu? Regular tot el cicle de vida del plàstic: des de la producció fins a la gestió dels residus.

Segons el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), no n’hi ha prou amb reciclar: cal repensar la producció i l’ús del plàstic per reduir-ne dràsticament l’impacte. La raó és que el plàstic ja s’ha trobat a tot arreu: als oceans, a l’aire… i fins i tot al cos humà.

El gran debat? Si s’haurien de posar límits globals obligatoris a la producció de plàstics. Molts països i entitats ecologistes hi estan a favor, però altres —com els EUA, Rússia o l’Aràbia Saudita— s’hi oposen i aposten només pel reciclatge.

Greenpeace demana reduir la producció un 75% abans del 2040. Altres grups, com WWF i empreses, reclamen mesures concretes: eliminar químics tòxics, fomentar productes més sostenibles i donar suport als països que més pateixen la crisi ambiental.

Les negociacions acaben el 14 d’agost i poden marcar un abans i un després en la lluita global contra la contaminació per plàstics.