La transició cap a la mobilitat elèctrica és una peça clau en la lluita contra el canvi climàtic, però també comporta importants reptes en matèria de gestió de residus i economia circular. En el cas dels vehicles elèctrics, i especialment de les seves bateries, s’identifiquen diversos obstacles que cal abordar des d’una perspectiva tècnica i reguladora:

– Volum de bateries al final de la seva vida encara reduït, però en creixement imminent.
Segons un informe de l’Institute for European Environmental Policy (IEEP), actualment les bateries de vehicles elèctrics que arriben al final de la seva vida útil són poques, però s’espera un augment substancial a la pròxima dècada.

– Infraestructura de reciclatge insuficient i costosa.
El desenvolupament de plantes de reciclatge de bateries a la Unió Europea es veu limitat per les elevades inversions necessàries, la incertesa reguladora i la manca d’escala industrial.

– Disseny dels vehicles i de les bateries que dificulta el reciclatge.
L’absència d’estàndards unificats i la ràpida evolució tecnològica de les bateries compliquen el desmuntatge, la reutilització (second life) i el reciclatge eficient.

– Dependència dels materials crítics i reptes de recuperació.
Els materials com el liti, níquel, cobalt i grafit són essencials, però la seva recuperació mitjançant reciclatge encara presenta obstacles tècnics i econòmics. El Joint Research Centre (JRC) de la Comissió Europea alerta del risc de desequilibri entre oferta i demanda en els anys vinents.

– Requisits reguladors emergents i incertesa de compliment.
La nova Regulació (UE) 2023/1542 sobre bateries estableix objectius més estrictes de recollida i recuperació de materials, però la seva aplicació pràctica encara planteja reptes.

Per als gestors de residus, el repte és anticipar-se al volum creixent de bateries de vehicles elèctrics i establir canals específics per a la seva recepció, emmagatzematge segur (tenint en compte el risc químic i d’incendi) i transferència cap a instal·lacions de reciclatge autoritzades.

També és fonamental col·laborar amb fabricants i distribuïdors per fomentar dissenys més reciclables i garantir la traçabilitat dels components. Finalment, la seva implicació en l’economia circular, transformant residus en matèries primeres secundàries, serà un element clau en un mercat que evoluciona ràpidament.

El passat 16 de setembre va tenir lloc la sessió en línia Obligacions dels CATs, una jornada formativa organitzada conjuntament pel Gremi de Recuperació de Catalunya i Albert Custodio, cofundador i director d’Econia Empresarial.

L’acte va comptar amb la participació de l’associació AETRAC (col·laboradora habitual del Gremi en temes relacionats amb els Centres Autoritzats de Tractament) i de Letícia Hunault, tècnica de projectes d’Econia, com a especialista en plantes de tractament de Vehicles Fora d’Ús.

Durant la sessió, es va analitzar de manera clara i pràctica la normativa vigent i les obligacions específiques que afecten aquest tipus d’instal·lacions, essencials per al correcte tractament i desballestament de vehicles fora d’ús. Es van repassar aspectes tècnics, ambientals i administratius que formen part del dia a dia dels gestors autoritzats, posant especial èmfasi en el compliment dels requisits legals.

Gràcies a la participació d’AETRAC i al coneixement tècnic d’Econia, la jornada va oferir una visió integral del funcionament dels CATs, abordant tant les tasques operatives com les responsabilitats documentals i de control. Aquesta combinació d’experiència i rigor normatiu va permetre resoldre dubtes concrets dels assistents i aprofundir en aspectes pràctics de la gestió ambiental.

En resum, va ser una sessió molt valuosa per als professionals del sector, ja que va aportar exemples reals, recomanacions útils i eines de suport per afrontar amb més seguretat i eficiència les exigències legals que comporta l’activitat del desballestament.

Avui, 24 d’octubre, se celebra el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, una jornada de conscienciació impulsada per organitzacions i institucions d’arreu del món per posar en relleu la necessitat d’actuar davant l’emergència climàtica.

Segons la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP), el canvi climàtic és “el desafiament ambiental més gran del nostre temps”, i els seus efectes (com l’augment de la temperatura global, la pujada del nivell del mar o la freqüència d’esdeveniments meteorològics extrems) ja són una realitat que exigeix respostes immediates i coordinades.

A Econia aquest dia ens recorda que la nostra activitat té un paper clau en l’economia circular i en la mitigació del canvi climàtic: reduir emissions, maximitzar el reciclatge i aplicar bones pràctiques ambientals en totes les activitats a les quals assessorem.

Us convidem a que avui (i cada dia) plantegeu accions concretes.

Avui no és només una data més, és una oportunitat per reforçar el nostre compromís amb la descarbonització i la sostenibilitat.

Com a agent directament implicat en el medi ambient, continuem avançant per fer tangible aquest objectiu global.

Ahir es va celebrar una nova reunió de la Comissió de Sostenibilitat de PIMEC, que va comptar amb la participació del Sr. Albert Planell, director de l’Agència de Residus de Catalunya.

Durant la sessió es van analitzar els principals reptes actuals i les línies d’actuació de futur en l’àmbit de la gestió dels residus a Catalunya, en un context marcat per l’impuls cap a models més circulars i sostenibles.

Albert Custodio, director d’Econia i vicepresident de la Comissió, va intervenir activament en el debat, aportant la seva visió i experiència professional. La trobada va permetre intercanviar opinions i identificar oportunitats de millora per avançar conjuntament cap a una gestió de residus més eficient, innovadora i alineada amb els objectius ambientals del país.

La lluita contra el canvi climàtic requereix accions concretes, mesurables i basades en dades.

Des d’Econia, acompanyem empreses i administracions en el càlcul, anàlisi i reducció de la seva petjada de carboni, ajudant-les a conèixer l’impacte real de la seva activitat i a definir estratègies efectives per minimitzar-lo, fent un pas endavant cap a la sostenibilitat real.

Aquest càlcul és important perquè permet a les empreses conèixer i reduir el seu impacte ambiental, estalviar costos energètics, complir amb la normativa i millorar la seva imatge i competitivitat davant clients i administracions cada cop més sostenibles.

El nostre equip tècnic especialitzat realitza inventaris d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) seguint estàndards internacionals com el Greenhouse Gas Protocol Corporate Standard (GHG Protocol) o la norma ISO 14064, així com la metodologia del Ministeri per a la Transició Ecològica.

Amb aquesta informació, elaborem un informe personalitzat que identifica els principals focus d’emissió i proposa mesures concretes per reduir-los, tot promovent una gestió més eficient dels recursos energètics i materials.

També assessorem les empreses en el registre voluntari de la petjada de carboni al MITECO o a la Generalitat, en l’obtenció de segells de càlcul, reducció i compensació i en la integració d’aquests resultats dins la seva estratègia de sostenibilitat corporativa.

A Econia creiem que mesurar és el primer pas per millorar, i que cada dada pot traduir-se en una oportunitat per construir un futur més sostenible.

Reduir la petjada de carboni no és només una obligació ambiental: és una oportunitat per innovar, estalviar i millorar la reputació de la teva empresa.

Vols començar a reduir les teves emissions?

Contacta amb nosaltres i fem el primer pas junts.

La Agència Europea del Medi Ambient (AEMA) ha publicat el seu informe quinquennal Europe’s environment 2025, una radiografia completa de l’estat del medi ambient i el clima al continent.

L’edició 2025 —setena des de 1995— ofereix una visió integrada sobre com la natura i el clima sostenen la salut, la resiliència i la prosperitat de la societat europea, i situa aquest coneixement en el marc de la visió de la UE per a una Europa sostenible el 2050.

El missatge central és clar: la situació general no és bona. Malgrat els avanços en reducció d’emissions i qualitat de l’aire en l’última dècada, les amenaces principals continuen sent la pèrdua de biodiversitat i els impactes creixents del canvi climàtic, sumats a la contaminació de l’aire i l’aigua. L’informe posa l’accent en la necessitat d’accelerar respostes polítiques i inversions que reforcin la resiliència ecològica i econòmica, amb especial atenció als sistemes d’aigua, sòl i alimentació.

Amb un enfocament orientat a solucions, l’AEMA identifica àmbits clau on cal actuar: desplegar mesures de prevenció i adaptació al clima, restaurar ecosistemes degradats, millorar l’eficiència en l’ús dels recursos i impulsar la transició cap a models de producció i consum sostenibles. L’informe recull dades i coneixement co-creats amb la xarxa Eionet i abasta 38 països, proporcionant una base científica sòlida per a responsables públics, empreses i ciutadania.

En resum, Europe’s environment 2025 és una crida a accelerar l’acció: protegir i restaurar la natura, enfortir la resiliència davant els riscos climàtics i garantir que la transició verda sigui competitiva, justa i beneficiosa per a tothom a Europa.