Del 24 al 28 d’agost de 2025 se celebra la Setmana Mundial de l’Aigua, impulsada pel Stockholm International Water Institute (SIWI). Aquesta edició porta per lema Aigua per l’acció climàtica, posant en relleu el paper fonamental de l’aigua en la resposta global a la crisi climàtica.

El fòrum reuneix experts, institucions i organitzacions d’arreu del món per debatre i compartir solucions sobre reptes hídrics urgents: des de la governança de l’aigua fins a la protecció d’ecosistemes i la inversió en infraestructures resilients.

Un dels eixos destacats és el Foco en las Américas, que aborda la situació a Amèrica Llatina i el Carib. Aquesta regió, especialment vulnerable a la sequera i als fenòmens extrems, reclama respostes col·lectives i una major cooperació internacional per garantir la seguretat hídrica i climàtica.

La Setmana Mundial de l’Aigua és una oportunitat per generar debat, impulsar la innovació i reforçar la col·laboració entre governs, empreses i societat civil.

Des d’Econia ens sumem a la crida: cal actuar de manera urgent i integrar l’aigua com a eix central de les polítiques climàtiques per assegurar un futur sostenible.

Aquesta setmana, més de 170 països estan reunits a Ginebra per intentar acordar un tractat mundial contra la contaminació per plàstics. L’objectiu? Regular tot el cicle de vida del plàstic: des de la producció fins a la gestió dels residus.

Segons el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), no n’hi ha prou amb reciclar: cal repensar la producció i l’ús del plàstic per reduir-ne dràsticament l’impacte. La raó és que el plàstic ja s’ha trobat a tot arreu: als oceans, a l’aire… i fins i tot al cos humà.

El gran debat? Si s’haurien de posar límits globals obligatoris a la producció de plàstics. Molts països i entitats ecologistes hi estan a favor, però altres —com els EUA, Rússia o l’Aràbia Saudita— s’hi oposen i aposten només pel reciclatge.

Greenpeace demana reduir la producció un 75% abans del 2040. Altres grups, com WWF i empreses, reclamen mesures concretes: eliminar químics tòxics, fomentar productes més sostenibles i donar suport als països que més pateixen la crisi ambiental.

Les negociacions acaben el 14 d’agost i poden marcar un abans i un després en la lluita global contra la contaminació per plàstics.

Aquest 2025, la Comissió Europea ha publicat un informe que analitza com Espanya aplica les lleis ambientals europees. L’anomenada Revisió de la Implementació Ambiental (EIR) destaca algunes bones pràctiques, però també reptes greus que continuen sense resoldre’s.

Entre els punts positius, es reconeix que Espanya ha avançat en la gestió de dades ambientals i en la integració del principi “no causar dany ambiental” en els fons de recuperació post-COVID. També destaca la participació activa en projectes ambientals europeus.

Però els problemes principals són persistents:

• Contaminació per nitrats, sobretot provinent de l’agricultura intensiva, que afecta les aigües subterrànies i superficials.
• Depuració insuficient: encara hi ha localitats que no tracten correctament les aigües residuals.
• Manca de coordinació entre administracions i falta de recursos humans i econòmics.
• Infra finançament: caldrien 1.700 milions d’euros anuals extres per aplicar bé la normativa ambiental.
• Economia circular feble: massa residus van a abocadors i falta recollida selectiva.

La Comissió insta Espanya a actuar amb urgència, aprofitar millor els fons europeus i reforçar la col·laboració entre governs. Aplicar bé la normativa ambiental no és només una obligació legal: és clau per protegir la salut, la biodiversitat i preparar-nos per al futur.

Segons dades oficials publicades per l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), el mes de juny de 2025 ha estat el més càlid a Espanya des de que es tenen registres, superant àmpliament qualsevol precedent.

La temperatura mitjana mensual ha estat de 23,6 °C, fet que representa una anomalia positiva de +3,5 °C respecte a la mitjana del període 1991–2020 i +0,8 °C per sobre del rècord anterior, registrat el juny de 2017.

Aquest increment no ha estat puntual: el conjunt del territori peninsular ha viscut episodis d’onades de calor excepcionals, amb màximes que han arribat als 46 °C en punts del sud, com ara El Granado (Huelva).

Al mateix temps, les temperatures nocturnes s’han mantingut elevades de manera persistent, provocant nombroses nits tropicals (mínimes superiors a 20 °C) a diverses zones de l’Estat.

A aquesta situació s’hi afegeix un descens notable de les precipitacions, que només han assolit el 68% del valor mitjà esperat, consolidant el juny com un dels més secs de la sèrie històrica.

També destaca l’augment anòmal de la temperatura del mar Mediterrani, que ha assolit una mitjana de 26 °C, amb valors fins a 5 graus per sobre de la normalitat climàtica.

Aquest escenari posa de manifest la intensificació dels efectes del canvi climàtic a escala estatal i reforça la necessitat d’aplicar mesures urgents d’adaptació i mitigació. L’impacte sobre la salut, els ecosistemes, l’agricultura i els recursos hídrics és cada vegada més evident.

Un estudi liderat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i la Universitat de Barcelona (UB) revela un mecanisme poc conegut, però de gran rellevància climàtica: l’alliberament de metà (CH₄) i diòxid de carboni (CO₂) cap a l’atmosfera a través d’aigües subterrànies que travessen zones àrtiques afectades pel desglaç del permafrost.

La recerca ha demostrat que l’escalfament global i l’augment de les precipitacions activen escorrenties subterrànies carregades de gasos que acaben desprenent-se en llacs àrtics. Mitjançant l’ús de tècniques com la detecció de radó com a marcador de flux subterrani, l’estudi ha evidenciat que aquestes aigües contenen alts nivells de metà generat per activitat microbiana en sòls que fins fa poc romanien congelats.

Aquesta dinàmica s’intensifica especialment durant els mesos d’estiu, coincidint amb temperatures més altes i un major desglaç de neu i gel. L’estudi alerta que l’augment previst de les pluges a l’Àrtic podria incrementar significativament aquest mecanisme d’alliberament de gasos d’efecte hivernacle.

Els resultats posen de manifest la necessitat d’incorporar aquest nou flux subterrani de carboni als models climàtics globals, ja que podria suposar una font d’emissions fins ara infraestimada. Això és especialment rellevant en un context de canvi accelerat a les regions polars, que actuen com a indicadors avançats de la crisi climàtica planetària.

El 20 de juny de 2025 va entrar en vigor una nova normativa de la Comissió Europea que obliga tots els telèfons mòbils, tauletes i telèfons fixos sense fil a mostrar una etiqueta energètica amb informació sobre eficiència, durabilitat, protecció i, per primer cop, un indicador de reparabilitat.

Aquest segell, que classifica els aparells de la A (més reparables) a la E (menys reparables), té l’objectiu de fomentar la reparació, allargar la vida útil dels dispositius i reduir el malbaratament electrònic.

La nova etiqueta inclou diversos ítems: classe d’eficiència energètica, autonomia de la bateria, nombre de cicles de càrrega, resistència a cops i caigudes, grau d’índex IP (pols i aigua) i, com a novetat, la nota de reparabilitat .

A més, la normativa d’ecodisseny imposa requisits concrets: els dispositius han de suportar almenys 45 caigudes accidentals, mantenir ≥ 80 % de capacitat de la bateria després de 800 cicles, oferir actualitzacions del sistema operatiu almenys durant 5 anys i garantir la disponibilitat de peces de recanvi durant 7 anys després de la retirada del mercat, amb lliurament en 5‑10 dies laborables.

Segons la Comissió, aquestes mesures podrien estalviar fins a 2,2 TWh d’electricitat i 20.000 milions € als consumidors a l’any fins al 2030, a més de reduir 0,2 Mt de CO₂ anuals.

També s’espera que l’etiqueta reforci la confiança dels consumidors en productes més sostenibles i dinamitzi el sector de la reparació professional, promovent llocs de treball locals.

En conjunt, l’estratègia forma part del Pacte Verd Europeu i del Pla d’Acció per a l’Economia Circular, que busca transformar la indústria electrònica i impulsar un mercat més respectuós amb el medi ambient.