La COP30, celebrada per primera vegada al cor de l’Amazònia, a Belém (Brasil), ha tancat una edició especialment complexa en un moment d’alerta climàtica global.

La trobada, anomenada la “COP de la implementació”, va arrencar amb grans expectatives i amb la crida del president brasiler, Lula da Silva, a reforçar l’ambició climàtica. Les negociacions, però, van estar condicionades per un context geopolític tens, protestes indígenes i fins i tot un incendi que va interrompre temporalment la conferència.

El finançament climàtic es va situar al centre de totes les discussions. Els països en desenvolupament van reclamar mobilitzar almenys 1,3 bilions de dòlars anuals fins al 2035, molt per sobre dels 300.000 milions acordats el 2024.

En l’àmbit de l’adaptació, es van aprovar 59 indicadors inicials per mesurar el progrés del nou Objectiu Global d’Adaptació, tot i les crítiques per la manca de negociació prèvia.

Paral·lelament, es va activar la iniciativa Belém-Addis, un procés de dos anys per revisar i perfilar aquests indicadors.

També es va validar el funcionament del Fons de Pèrdues i Danys, malgrat l’absència de nous compromisos econòmics.

Pel que fa a la transició justa, la COP30 va acordar crear un mecanisme institucional per coordinar assistència tècnica i cooperació internacional, mentre que en els mercats de carboni es va avançar en qüestions clau per desplegar el mecanisme de crèdits de l’Article 6.4, que es preveu operatiu el 2026.

Igualment, es va ampliar fins al juny de 2026 el termini perquè els projectes del Mecanisme de Desenvolupament Net puguin migrar al nou marc de l’Acord de París.

El punt més controvertit va ser la manca d’un acord sobre la reducció progressiva dels combustibles fòssils. L’oposició de 117 països va impedir incloure qualsevol menció en el text final, generant una forta decepció entre la Unió Europea, països insulars i estats especialment vulnerables.

La cimera deixa avenços rellevants en multilateralisme, gènere, comerç i integritat de la informació, però també importants deures pendents: finançament insuficient, absència d’un pla clar per frenar la desforestació i NDCs encara lluny de garantir l’objectiu d’1,5 °C.

La gerent d’Econia, Meritxell Barroso, ha estat nomenada nova Directora Tècnica Mediambiental d’ASMADE, un càrrec que reforça la seva posició com una de les figures més rellevants en l’àmbit de la gestió ambiental del sector de l’automoció, entre d’altres.

El seu nomenament arriba en un moment estratègic, marcat per importants canvis normatius europeus i per la necessitat de consolidar la professionalització del sector.

Barroso aporta una trajectòria sòlida i reconeguda en gestió ambiental, fet que la converteix en un perfil imprescindible per orientar tècnicament els Centres Autoritzats de Tractament (CATs) de la Comunitat de Madrid.

Durant la reunió celebrada el 6 de novembre a l’Hotel Las Artes, Barroso va tenir un paper actiu en l’anàlisi dels principals reptes que afronten els CATs.

Va exposar com avança la redacció del futur Reglament Europeu sobre vehicles al final de la seva vida útil, en el que participa activament. També va explicar les novetats del nou reglament de gestió de pneumàtics i les modificacions previstes en matèria de gasos fluorats, totes elles qüestions que impacten directament en els processos de descontaminació i traçabilitat.

Finalment, va participar en la presentació dels avenços de la nova web i de les eines de comunicació interna d’ASMADE, pensades per reforçar la transparència i el suport als socis.

Amb la incorporació de Meritxell Barroso en l’equip directiu, el sector del desballestament a Madrid enceta una etapa orientada a la sostenibilitat, la digitalització i el compliment ambiental rigorós.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) ha anunciat un nou paquet de subvencions valorat en aproximadament 2.000 milions d’euros amb l’objectiu d’accelerar la descarbonització i reforçar la competitivitat empresarial. La ministra Sara Aagesen ha presentat aquestes mesures, que s’emmarquen en l’estratègia estatal per avançar cap a un model energètic més sostenible.

Objectiu del programa.
El paquet d’ajuts s’estructura en quatre línies principals d’actuació:

• El reforç de la cadena de valor industrial.
• La integració d’energies renovables.
• L’impuls de la mobilitat elèctrica.
• El foment de solucions tèrmiques innovadores tant en l’àmbit industrial com residencial.

Un esquema que s’estén més enllà del Pla de Recuperació.
Les noves línies d’ajut es finançaran amb fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) i, en diversos casos, s’emmarquen dins del Marc europeu d’ajudes estatals per a la indústria neta (CISAF). Aquest marc permet autoritzar subvencions fins a desembre de 2028, fet que possibilita que determinades actuacions es puguin executar més enllà del 31 d’agost de 2026, la data límit inicial.

Detall de les línies d’actuació.

• Primer eix: S’hi destinaran 300–350 milions d’euros per impulsar projectes de fabricació d’equips relacionats amb energies renovables i tecnologies transformadores.
• Segon eix: Inclou una nova convocatòria d’ajuts per a la repotenciació eòlica.
• Tercer eix: Centrat en la mobilitat elèctrica, amb dues noves convocatòries: Moves Corredores i Moves Flotas.
• Quart eix: Orientat al desenvolupament de solucions tèrmiques sostenibles per reduir emissions i millorar l’eficiència energètica.

MÉS INFORMACIÓ:

https://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/transicion-ecologica/Paginas/2025/131125-aagesen-ayudas-transicion-energetica.aspx?gfe=es20251114

La 30a Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP30) ha començat aquest 10 de novembre a Belém, al cor de l’Amazònia brasilera.

Aquesta cimera reuneix representants de més de 190 països amb un objectiu clar: deixar enrere els discursos i avançar cap a accions reals per frenar l’escalfament global.

El missatge és contundent: el planeta no pot esperar més. Tot i els compromisos anteriors, molts països encara no han complert les seves promeses per limitar l’augment de la temperatura global a 1,5°C.

A Belém, es debat com reforçar aquests objectius i com finançar la transició verda, especialment en països en desenvolupament.

El Brasil ha volgut situar l’Amazònia al centre del debat, recordant que és un dels pulmons del planeta i una peça clau per a la biodiversitat mundial.

També s’ha posat èmfasi en la importància dels drets dels pobles indígenes i de les comunitats locals, guardians del territori.

La COP30 vol ser recordada com la conferència de l’acció. Des de la transició energètica fins a la protecció dels boscos, els participants tenen dues setmanes per convertir les paraules en polítiques reals.

“És hora de passar de les promeses a la pràctica”, ha afirmat l’Executiu de la UNFCCC.

Fins al 21 de novembre, el món mira cap a Belém amb l’esperança que aquesta vegada, sí, arribi el canvi.

La transició cap a la mobilitat elèctrica és una peça clau en la lluita contra el canvi climàtic, però també comporta importants reptes en matèria de gestió de residus i economia circular. En el cas dels vehicles elèctrics, i especialment de les seves bateries, s’identifiquen diversos obstacles que cal abordar des d’una perspectiva tècnica i reguladora:

– Volum de bateries al final de la seva vida encara reduït, però en creixement imminent.
Segons un informe de l’Institute for European Environmental Policy (IEEP), actualment les bateries de vehicles elèctrics que arriben al final de la seva vida útil són poques, però s’espera un augment substancial a la pròxima dècada.

– Infraestructura de reciclatge insuficient i costosa.
El desenvolupament de plantes de reciclatge de bateries a la Unió Europea es veu limitat per les elevades inversions necessàries, la incertesa reguladora i la manca d’escala industrial.

– Disseny dels vehicles i de les bateries que dificulta el reciclatge.
L’absència d’estàndards unificats i la ràpida evolució tecnològica de les bateries compliquen el desmuntatge, la reutilització (second life) i el reciclatge eficient.

– Dependència dels materials crítics i reptes de recuperació.
Els materials com el liti, níquel, cobalt i grafit són essencials, però la seva recuperació mitjançant reciclatge encara presenta obstacles tècnics i econòmics. El Joint Research Centre (JRC) de la Comissió Europea alerta del risc de desequilibri entre oferta i demanda en els anys vinents.

– Requisits reguladors emergents i incertesa de compliment.
La nova Regulació (UE) 2023/1542 sobre bateries estableix objectius més estrictes de recollida i recuperació de materials, però la seva aplicació pràctica encara planteja reptes.

Per als gestors de residus, el repte és anticipar-se al volum creixent de bateries de vehicles elèctrics i establir canals específics per a la seva recepció, emmagatzematge segur (tenint en compte el risc químic i d’incendi) i transferència cap a instal·lacions de reciclatge autoritzades.

També és fonamental col·laborar amb fabricants i distribuïdors per fomentar dissenys més reciclables i garantir la traçabilitat dels components. Finalment, la seva implicació en l’economia circular, transformant residus en matèries primeres secundàries, serà un element clau en un mercat que evoluciona ràpidament.

El passat 16 de setembre va tenir lloc la sessió en línia Obligacions dels CATs, una jornada formativa organitzada conjuntament pel Gremi de Recuperació de Catalunya i Albert Custodio, cofundador i director d’Econia Empresarial.

L’acte va comptar amb la participació de l’associació AETRAC (col·laboradora habitual del Gremi en temes relacionats amb els Centres Autoritzats de Tractament) i de Letícia Hunault, tècnica de projectes d’Econia, com a especialista en plantes de tractament de Vehicles Fora d’Ús.

Durant la sessió, es va analitzar de manera clara i pràctica la normativa vigent i les obligacions específiques que afecten aquest tipus d’instal·lacions, essencials per al correcte tractament i desballestament de vehicles fora d’ús. Es van repassar aspectes tècnics, ambientals i administratius que formen part del dia a dia dels gestors autoritzats, posant especial èmfasi en el compliment dels requisits legals.

Gràcies a la participació d’AETRAC i al coneixement tècnic d’Econia, la jornada va oferir una visió integral del funcionament dels CATs, abordant tant les tasques operatives com les responsabilitats documentals i de control. Aquesta combinació d’experiència i rigor normatiu va permetre resoldre dubtes concrets dels assistents i aprofundir en aspectes pràctics de la gestió ambiental.

En resum, va ser una sessió molt valuosa per als professionals del sector, ja que va aportar exemples reals, recomanacions útils i eines de suport per afrontar amb més seguretat i eficiència les exigències legals que comporta l’activitat del desballestament.