La sostenibilitat dels grans esdeveniments esportius torna a situar-se al centre del debat ambiental arran de les previsions sobre el Mundial de Futbol 2026, que se celebrarà entre l’11 de juny i el 19 de juliol de 2026 als Estats Units, el Canadà i Mèxic. Segons un estudi elaborat pel New Weather Institute, el torneig podria generar més de 9 milions de tones de CO₂ equivalent, convertint-se en l’edició amb la petjada de carboni més elevada de la història dels Mundials. Aquesta xifra pràcticament duplica les emissions mitjanes registrades en les edicions celebrades entre 2010 i 2022.

El campionat serà també el més gran mai organitzat per la FIFA, amb 48 seleccions participants i 104 partits distribuïts en 16 ciutats. Aquesta ampliació incrementa notablement les necessitats de transport, allotjament, serveis i infraestructures associades a l’esdeveniment.

Els investigadors assenyalen que el principal focus d’emissions serà el transport aeri. Les grans distàncies entre les diferents seus obligaran a realitzar milions de desplaçaments d’equips, aficionats, patrocinadors, personal tècnic i mitjans de comunicació. Segons l’estudi, les emissions associades als vols podrien augmentar entre un 160% i un 325% respecte a anteriors edicions del torneig.

Aquestes dades posen de manifest un repte creixent: com compatibilitzar l’organització de grans esdeveniments internacionals amb els objectius globals de descarbonització i lluita contra el canvi climàtic. Més enllà de l’impacte esportiu i econòmic, cada vegada resulta més necessari incorporar criteris ambientals en la planificació d’aquests esdeveniments, prioritzant la reducció d’emissions, la mobilitat sostenible, l’eficiència energètica i l’ús responsable dels recursos.

El cas del Mundial 2026 exemplifica una realitat cada cop més evident: la incorporació de criteris ambientals en la presa de decisions és avui un element essencial per avançar cap a models més sostenibles, tant en l’àmbit empresarial com en l’organització de grans esdeveniments internacionals. La reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, la mobilitat sostenible i l’eficiència en l’ús dels recursos es consoliden com a factors clau per afrontar els reptes climàtics del futur.

Cada 5 de juny se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, una iniciativa impulsada per l’Organització de les Nacions Unides l’any 1972 per promoure la conscienciació i l’acció ambiental arreu del món. Des de la seva primera commemoració, el 1973, aquesta jornada s’ha consolidat com la principal plataforma internacional per mobilitzar governs, empreses, entitats i ciutadania en favor de la protecció del planeta.

L’edició de 2026 posa el focus en el canvi climàtic. Segons la campanya oficial impulsada pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP), el missatge central és clar: la qüestió ja no és si el canvi arribarà, sinó com el guiarem i amb quina rapidesa actuarem. La campanya internacional es desenvolupa sota l’etiqueta #NowForClimate.

L’UNEP recorda que els impactes del canvi climàtic són cada vegada més evidents a través de fenòmens com les onades de calor, els incendis forestals, la pujada del nivell del mar o la pèrdua de glaceres. Per aquest motiu, fa una crida a governs, empreses i ciutadania perquè adoptin mesures que contribueixin a accelerar la transició cap a un futur més resilient i sostenible.

El país amfitrió d’aquesta edició és l’Azerbaidjan, que acollirà els actes principals a la ciutat de Bakú. Paral·lelament, es desenvoluparan esdeveniments i activitats de sensibilització a escala internacional, reforçant el caràcter global d’aquesta celebració.

Des d’Econia reafirmem el nostre compromís amb la protecció del medi ambient i amb l’acompanyament de les empreses en la seva transició cap a models de gestió més sostenibles, eficients i respectuosos amb el planeta.

Aquest passat 19 de maig, el director d’Econia, Albert Custodio, va assistir a l’Assemblea Ordinària del Clúster de Residus de Catalunya, celebrada a l’Auditori de l’Espai Barcelona Circular (BAC).

Aquesta trobada anual reuneix empreses, entitats i professionals vinculats al sector dels residus i l’economia circular amb l’objectiu de compartir línies estratègiques, impulsar la col·laboració i continuar avançant cap a un model productiu més sostenible i eficient.

La participació en aquest tipus d’espais permet reforçar la cooperació entre empreses i agents del sector, generar noves oportunitats i compartir coneixement davant els reptes ambientals actuals.

Els clústers empresarials contribueixen a millorar la competitivitat, fomentar la innovació i impulsar projectes col·laboratius dins d’un mateix ecosistema econòmic.

Des d’Econia continuem apostant per la participació activa en iniciatives que promouen la sostenibilitat, la innovació i la millora contínua dins del sector ambiental.

Compartir experiències, generar sinergies i treballar conjuntament és essencial per continuar avançant cap a una economia cada vegada més circular i responsable.

El vehicle elèctric continua guanyant terreny a Espanya. Durant l’abril de 2026, les matriculacions han crescut més d’un 40 %, una dada que confirma l’acceleració de la transició cap a una mobilitat més sostenible.

L’increment més destacat prové del canal particular, on la compra de vehicles elèctrics ha augmentat per sobre del 60 %. Aquest fet evidencia que el cotxe elèctric ja no és només una aposta empresarial o institucional, sinó una alternativa cada vegada més present en el dia a dia dels consumidors.

Diversos factors expliquen aquest creixement: les ajudes fiscals, una oferta més àmplia de models i la competència entre fabricants han contribuït a reduir els preus i facilitar l’accés a aquest tipus de vehicles. Els turismes lideren clarament aquesta evolució, mentre que altres segments, com motocicletes o vehicles destinats al lloguer, mostren una evolució més moderada.

Des d’una perspectiva ambiental, aquesta tendència representa un pas important cap a la descarbonització del transport i la reducció d’emissions. Però també posa sobre la taula nous reptes per al sector: la necessitat d’ampliar la infraestructura de recàrrega, adaptar les flotes i continuar avançant en la gestió sostenible dels vehicles al final de la seva vida útil.

En aquest context, els centres autoritzats de tractament i les empreses vinculades a la gestió ambiental tindran un paper clau en la futura gestió dels components i residus derivats de l’electrificació del parc automobilístic.

Tot apunta que la mobilitat elèctrica continuarà creixent durant els pròxims anys, consolidant un canvi estructural que transformarà progressivament el sector de l’automoció i la gestió ambiental associada.

Més de 50 països s’han reunit a la Primera Conferència de Santa Marta sobre la transició més enllà dels combustibles fòssils, celebrada el 29 d’abril de 2026, amb l’objectiu de planificar una sortida ordenada del petroli, el gas i el carbó. La trobada, liderada per Colòmbia i els Països Baixos, amb el suport de diversos països europeus, es consolida com una plataforma orientada a l’acció per accelerar la transició energètica.

Durant la conferència, s’ha posat de manifest la necessitat de construir coalicions àmplies i inclusives amb països desenvolupats i en desenvolupament, així com amb el món acadèmic, el sector privat, les comunitats locals i la societat civil. L’objectiu és impulsar resultats concrets que permetin avançar cap a l’abandonament progressiu dels combustibles fòssils, abordant un repte que les negociacions climàtiques internacionals no han resolt plenament fins ara.

La conferència ha conclòs amb un full de ruta inicial i no vinculant que inclou diverses mesures, com la creació d’un panell científic internacional per orientar la transició energètica en els pròxims anys, l’establiment de grups de treball sobre finançament, sobirania energètica i subvencions als combustibles fòssils, i el compromís d’elaborar plans específics per reduir la dependència de cada país d’aquests recursos. També es preveu donar continuïtat al procés en una segona edició.

Els participants han destacat que la transició energètica ha de ser socialment justa i generar ocupació de qualitat, i han remarcat la seva relació amb la competitivitat, la prosperitat, la salut pública i la seguretat. Així mateix, la trobada reforça el multilateralisme i la necessitat de passar dels compromisos a l’acció en el marc dels acords internacionals recents, amb la voluntat d’accelerar la cooperació i l’acció climàtica a escala global.

El Projecte de Reial decret de protecció de l’atmosfera, el tràmit d’informació pública del qual va finalitzar el 31 de març de 2026, actualitza la normativa sobre emissions i substituirà el Real Decreto 100/2011. També revisa el llistat d’activitats potencialment contaminants.

Nous límits i més activitats regulades

La proposta introdueix canvis rellevants:

• Reducció d’alguns límits d’emissió, com els de partícules en instal·lacions de nova creació
• Nous límits per a activitats fins ara no regulades (crematoris, aglomerat asfàltic, etc.)
• Actualització del catàleg d’activitats

Límits d’emissió més personalitzats

El canvi principal és que els límits ja no seran únics, sinó que es fixaran per a cada instal·lació segons factors com la tecnologia, la ubicació i l’impacte ambiental. Això implicarà que les empreses hauran de justificar millor el seu compliment.

Quatre anys per adaptar-se

Les instal·lacions hauran d’actualitzar les seves autoritzacions en un termini de quatre anys, fet que pot comportar la revisió dels límits aplicables.

Com et pot ajudar ECONIA

Des d’ECONIA t’acompanyem en aquesta adaptació:

• Revisió del compliment normatiu
• Justificació de límits d’emissió
• Tramitació d’autoritzacions ambientals
• Propostes de millora per reduir emissions

Anticipar-se serà clau per adaptar-se amb garanties al nou marc regulador.