Del 9 al 20 de novembre de 2026, la ciutat d’Antalya (Turquia) acollirà la 31a Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP31), una trobada internacional que abordarà els reptes de la descarbonització, la transició energètica i l’adaptació al canvi climàtic.

Entre les línies de treball anunciades per la presidència de la COP31 destaca l’impuls de l’electrificació, amb la proposta d’incrementar la participació de l’electricitat en el consum final d’energia mundial, passant d’aproximadament el 20% al 35% l’any 2035.

Aquesta iniciativa forma part de l’Agenda d’Acció Climàtica de la conferència i s’emmarca en els esforços per avançar cap a sistemes energètics més nets, reduir la dependència dels combustibles fòssils i fomentar l’ús d’energies renovables.

Què representa aquesta transició per a les empreses?

L’electrificació dels processos industrials, la millora de l’eficiència energètica i la incorporació de fonts d’energia renovable constitueixen vies per avançar en la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

Aquesta transformació també planteja reptes per al teixit empresarial, especialment pel que fa a l’adaptació de les instal·lacions, les necessitats d’inversió, la disponibilitat d’infraestructures energètiques i la incorporació de noves tecnologies.

A més de l’electrificació, l’Agenda d’Acció Climàtica de la COP31 inclou altres àmbits d’interès empresarial, com l’economia circular, la reducció de residus, l’eficiència energètica dels edificis i la transformació sostenible de la indústria.

A ECONIA ajudem les empreses a avançar cap a una gestió més sostenible mitjançant el càlcul de la seva petjada de carboni, una eina fonamental per conèixer i quantificar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle associades a la seva activitat.

Aquest càlcul permet identificar les principals fonts d’emissió, detectar oportunitats de millora i disposar d’una base objectiva per definir estratègies de reducció de les emissions. D’aquesta manera, les empreses poden prendre decisions més informades i avançar progressivament cap a un model d’activitat més eficient i sostenible.

Des d’ECONIA, seguirem l’evolució de la COP31 i les seves principals conclusions, especialment aquelles que puguin tenir implicacions per a la sostenibilitat i la gestió ambiental de les empreses.

Els dies 21, 22 i 23 d’octubre, Andorra va acollir el I Fòrum Empresarial Transfronterer, una trobada organitzada per la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), amb el suport de Creand Crèdit Andorrà, en el marc de les II Jornades de Cooperació Transfronterera impulsades pel Ministeri d’Afers Exteriors del Govern d’Andorra.

El Fòrum va reunir empreses, professionals i emprenedors d’Andorra, Catalunya i Occitània, amb l’objectiu de fomentar la cooperació empresarial, compartir coneixements i explorar oportunitats de col·laboració entre territoris en àmbits com l’energia, la innovació, la tecnologia i la sostenibilitat.

En aquest context, el dijous 22 d’octubre, Meritxell Barroso, sòcia i directora d’ECONIA, va participar com a moderadora de la taula rodona «Economia circular: una lògica més enllà de les fronteres», celebrada al Prat del Roure, a Escaldes-Engordany.

Amb més de vint-i-cinc anys d’experiència en sostenibilitat empresarial, economia circular i polítiques ambientals, Meritxell va aportar la seva trajectòria professional a aquest espai de diàleg i intercanvi de coneixement entre empreses i professionals de diferents territoris.

La seva participació en el Fòrum posa en valor l’experiència i el compromís d’ECONIA en l’àmbit de la sostenibilitat i la gestió ambiental, i reforça la importància de la cooperació transfronterera per abordar els reptes i les oportunitats de l’economia circular.

Des d’ECONIA continuem apostant per la col·laboració, l’intercanvi de coneixement i la promoció de solucions innovadores que impulsin l’economia circular i contribueixin a un model empresarial més sostenible i responsable amb el medi ambient.

Creiem en la importància de sumar esforços, compartir experiències i generar sinergies entre empreses i territoris per afrontar els reptes ambientals actuals i avançar conjuntament cap a un futur més sostenible.

Més informació: https://forumempresarialtransfronterer.ad/ponents/meritxell-barroso-saura/

La Unió Europea impulsa el Passaport Digital de Producte (PDP), una eina introduïda pel Reglament (UE) 2024/1781, d’Ecodisseny per a Productes Sostenibles, per millorar la transparència i la traçabilitat dels productes al llarg del seu cicle de vida.

En què consisteix i quines obligacions comportarà per a les empreses?

El Passaport Digital de Producte és un conjunt de dades digitals associades a un producte, accessibles electrònicament mitjançant un suport de dades, com ara un codi QR, situat al producte, al seu embalatge o a la documentació que l’acompanyi, segons els requisits aplicables.

En funció de cada categoria de producte, podrà incloure informació sobre els materials i substàncies que incorpora, el contingut reciclat, la durabilitat, la reparabilitat o les possibilitats de reutilització i reciclatge. Aquesta informació estarà disponible per als diferents agents de la cadena de valor, d’acord amb els drets d’accés que s’estableixin en cada cas.

Quines empreses es poden veure afectades?

El Passaport Digital de Producte pot comportar noves obligacions per a fabricants, importadors i distribuïdors. Entre els grups de productes prioritaris identificats per la Unió Europea hi ha el ferro i l’acer, l’alumini, els tèxtils, el mobiliari i els pneumàtics.

Les empreses gestores de residus que, mitjançant processos de recuperació i reciclatge, obtenen productes que posteriorment comercialitzen també han de tenir en compte aquesta normativa.

L’aplicació de les obligacions del Passaport Digital de Producte dependrà de la categoria dels productes comercialitzats i dels requisits específics establerts per a cadascun.

Des d’ECONIA analitzem l’activitat i els productes comercialitzats per cada empresa per determinar les obligacions normatives aplicables i assessorar-la en el seu compliment.

Quan serà obligatori?

L’aprovació del Reglament (UE) 2024/1781 no significa que tots els productes hagin de disposar ja d’un passaport digital. La seva implantació serà progressiva i dependrà dels requisits específics que s’estableixin per a cada categoria de producte, incloent-hi les obligacions i els terminis d’aplicació.

Un dels primers exemples és el de determinades categories de bateries, concretament les bateries de vehicles elèctrics, les de mitjans de transport lleugers i les bateries industrials de capacitat superior a 2 kWh, que hauran de disposar del seu propi passaport a partir del 18 de febrer de 2027, d’acord amb el Reglament (UE) 2023/1542.

Com et podem ajudar des d’ECONIA?

Des d’ECONIA seguim l’evolució de la normativa i assessorem les empreses per identificar les obligacions aplicables a la seva activitat i preparar-se per al seu compliment.

Si tens dubtes sobre com pot afectar el Passaport Digital de Producte a la teva empresa, pots contactar amb el nostre equip per valorar el teu cas.

Del 21 al 29 de novembre de 2026 se celebrarà la 18a edició de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, enguany dedicada a la Suficiència Material.

Sota el lema «Qüestionem les nostres decisions, Valorem els nostres recursos!», aquesta edició convida a reflexionar sobre quant consumim, què necessitem realment i com podem organitzar els nostres sistemes de producció i consum per utilitzar menys recursos i prevenir els residus des de l’origen.

La suficiència material busca garantir el benestar respectant els límits del planeta. A la pràctica, es pot aplicar en molts àmbits: prioritzar l’ús compartit davant de la propietat, allargar la vida dels productes mitjançant la reutilització i les xarxes de redistribució, fomentar la reparació o apostar per productes duradors, reparables i modulars.

📢 Organitza una acció i participa-hi. Empreses, administracions, associacions, centres educatius i ciutadania poden sumar-se a la Setmana organitzant accions de sensibilització i prevenció. Les inscripcions ja estan obertes:

👉 FORMULARI EN LÍNIA

💻 Jornada de preparació. El 29 de setembre, de 10.00 a 11.30 h, l’Agència de Residus de Catalunya organitza una jornada en línia adreçada a administracions, associacions, entitats i empreses per presentar els recursos de la nova edició. La participació és gratuïta amb inscripció prèvia.

👉 INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS

La jornada específica per als centres educatius encara no té una data confirmada.

🔎 Més informació i recursos:

👉 residus.gencat.cat/setmanaprevencio

Una oportunitat per impulsar accions concretes de prevenció i avançar cap a un ús més responsable i eficient dels recursos

Del 16 al 22 de setembre se celebra la Setmana Europea de la Mobilitat, una iniciativa que cada any ens convida a reflexionar sobre com ens desplacem i sobre l’impacte que aquests desplaçaments tenen en el nostre entorn.

Però la mobilitat sostenible no s’acaba en una setmana, i parlar-ne va molt més enllà d’escollir entre el cotxe, el transport públic o la bicicleta.

En l’àmbit empresarial, la mobilitat també forma part de l’impacte ambiental de l’activitat. Els desplaçaments de les persones treballadores, els viatges professionals, el transport de mercaderies o la logística associada a l’empresa poden contribuir a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle vinculades a l’organització.

Conèixer aquest impacte és un primer pas per identificar on es pot actuar. Fomentar el transport col·lectiu, facilitar els desplaçaments a peu o en bicicleta, compartir vehicle, optimitzar rutes o reduir desplaçaments innecessaris són algunes de les mesures que poden contribuir a una mobilitat més eficient i amb menys emissions.

La Setmana Europea de la Mobilitat acaba, però el repte continua durant tot l’any.

A Econia ajudem les empreses a calcular la seva petjada de carboni, identificar les fonts de les seves emissions i disposar d’una base sòlida per plantejar mesures de reducció. Dins aquestes emissions, s’inclouen les associades als desplaçaments.

Vols saber quin pes té la mobilitat en la petjada de carboni de la teva empresa? Vols conèixer la teva petjada de carboni?

Els pneumàtics al final de la seva vida útil (NFU) contenen materials amb un important potencial d’aprofitament. El seu tractament permet recuperar principalment cautxú, acer i fracció tèxtil, que poden tornar a incorporar-se a diferents aplicacions.

Les xifres mostren la dimensió d’aquest flux. Segons les darreres dades publicades pel MITECO, les instal·lacions de valorització material de NFU van obtenir més de 84.000 tones de cautxú reciclat, prop de 33.000 tones d’acer i unes 15.000 tones de tèxtil.

Però recuperar aquests materials és només una part del procés. Per avançar cap a una economia realment circular, és necessari que els materials resultants del reciclatge disposin també d’aplicacions que permetin reincorporar-los al cicle productiu.

En aquest context, continuar desenvolupant i consolidant aplicacions capaces d’incorporar el material recuperat dels pneumàtics esdevé un element clau per afavorir-ne l’aprofitament.

Entre els usos reconeguts oficialment per al cautxú granulat i la pols de cautxú que compleixen els criteris de fi de condició de residu es troben els camps esportius, els paviments de seguretat, les peces i els articles de cautxú i les mescles bituminoses.

El repte de la circularitat, per tant, no acaba quan un residu és reciclat. També passa per aconseguir que els materials recuperats puguin substituir matèries primeres i trobar noves aplicacions.

Per als gestors de residus, això reforça el paper que tenen no només en la correcta gestió dels NFU, sinó també en l’obtenció de materials recuperats de qualitat que puguin continuar el seu recorregut dins de l’economia circular.

Des d’Econia continuem al costat dels gestors de residus, oferint suport tècnic i ambiental per convertir els nous reptes del sector en oportunitats i avançar cap a models de gestió cada vegada més circulars.