Ahir, 11 de febrer, el director d’Econia, Albert Custodio, va assistir a la jornada “Com crear o millorar els serveis proactius que ofereixen les administracions?”, organitzada per la Generalitat de Catalunya al Districte Administratiu de Barcelona.

La sessió va reunir experts en transformació digital i representants d’administracions europees per compartir experiències i línies de treball en el desenvolupament de serveis públics proactius orientats a empreses i ciutadania.

Aquesta jornada s’emmarca en el projecte europeu PROACTsme, liderat per l’Oficina de Gestió Empresarial (OGE), amb l’objectiu d’avançar cap a administracions capaces d’anticipar-se a les necessitats de les pimes mitjançant dades i eines digitals.

En la primera part de la sessió es van exposar diverses experiències impulsades a Catalunya en matèria de serveis proactius, així com el seu estat actual i els reptes per a la seva implantació efectiva en la relació amb les empreses.

En el torn obert de preguntes es va generar un debat especialment rellevant sobre la complexitat i manca d’homogeneïtzació en els permisos i tràmits d’activitats, una qüestió que continua generant incertesa entre empreses i tècnics. Aquesta reflexió posa de manifest la necessitat de simplificar i coordinar procediments per facilitar l’activitat econòmica.

Des d’Econia continuarem seguint de prop aquestes iniciatives, que marcaran l’evolució de la relació entre administració i empresa i tindran un impacte directe en sectors regulats com la gestió de residus i la indústria.

El Govern espanyol va aprovar el nou Pla Estatal Marc de Gestió de Residus (PEMAR) 2025-2035, el document estratègic que orientarà la política de residus a Espanya durant la pròxima dècada. Impulsat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, aquest pla esdevé el principal instrument per millorar la gestió actual, corregir deficiències detectades i garantir el compliment dels objectius ambientals fixats per la normativa europea i estatal.

El PEMAR s’estructura en 26 capítols, dels quals 16 es dediquen a fluxos específics de residus: municipals, envasos, RAEE, vehicles fora d’ús, pneumàtics, olis usats, RCD, residus industrials i sanitaris, entre d’altres. Per a cada flux, el document descriu la normativa aplicable, la situació actual de gestió i els objectius a assolir fins al 2035, incorporant indicadors ambientals per fer seguiment del seu compliment.

Un dels eixos centrals del pla és reforçar les opcions superiors de la jerarquia de residus, amb una aposta clara per la recollida separada en origen com a element clau per avançar en prevenció, reutilització i reciclatge. El PEMAR també integra els objectius de reutilització d’envasos establerts al RD 1055/2022 i fixa metes més ambicioses en àmbits concrets com la preparació per a la reutilització de RAEE o la valorització dels residus de construcció i demolició.

En relació amb els Sistemes de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR), el pla té en compte que la recollida separada de botelles de plàstic d’un sol ús es va situar en el 42,3% el 2023, per sota del 70% exigit per la Llei 7/2022. Aquest context reforça la necessitat d’avançar cap a la implantació d’aquest sistema i cap a una gestió de residus més eficient, circular i alineada amb els objectius europeus.

Aquesta setmana posa el focus en dos pilars fonamentals de la sostenibilitat ambiental: el Dia Mundial de l’Educació Ambiental (26 de gener) i el Dia Mundial per la Reducció de les Emissions de CO₂ (28 de gener). Dues dates diferents, però profundament connectades, que ens recorden que no hi pot haver acció ambiental efectiva sense coneixement, ni coneixement amb impacte real sense acció.

L’educació ambiental és la base per entendre i transformar la nostra relació amb el medi. Va més enllà de la sensibilització: permet identificar impactes, anticipar riscos i prendre decisions informades. En l’àmbit professional i empresarial, disposar de criteri ambiental és clau per interpretar correctament la normativa, aplicar bones pràctiques, optimitzar recursos i avançar cap a models més eficients i sostenibles.

Aquest coneixement és imprescindible per afrontar reptes com la reducció de les emissions de CO₂. El canvi climàtic exigeix mesures concretes: millora de l’eficiència energètica, ús d’energies renovables, optimització de processos productius i una gestió responsable dels residus, que contribueix directament a reduir la petjada de carboni.

Mesurar per poder reduir és un pas clau en aquest camí. El càlcul de la petjada de carboni permet identificar les principals fonts d’emissió i definir plans d’acció realistes, alineats amb les exigències normatives, del mercat i del finançament sostenible.

A Econia entenem que educar i actuar han d’anar agafats de la mà. Acompanyem empreses i entitats aportant criteri tècnic, coneixement rigorós i solucions pràctiques per convertir els objectius ambientals en accions reals. Perquè avançar cap a una economia baixa en carboni comença sempre per entendre bé on som i cap a on volem anar.

El Programa de Treball de la Comissió Europea per a 2026 situa la simplificació normativa com a eix central de la seva estratègia, juntament amb l’impuls del desenvolupament sostenible i el reforç de la competitivitat. Cada any, la Comissió adopta aquest programa per definir les principals iniciatives polítiques i legislatives alineades amb les Orientacions Polítiques i les Cartes de Missió. L’any 2026, l’enfocament es dirigeix a millorar la competitivitat de l’economia europea, perfeccionar el mercat únic i donar suport a la transició digital i ecològica, prioritats ja recollides en el pressupost plurianual de la UE i en la Brúixola per a la Competitivitat Europea.

De les 47 iniciatives legislatives previstes, 25 estan orientades a reduir costos i càrregues administratives. A més, es duran a terme 20 avaluacions per detectar oportunitats de simplificació i eliminar duplicitats, es retiraran 25 propostes pendents, es derogarà una norma i es revisaran més d’un centenar d’iniciatives encara en curs. L’objectiu és reduir els costos administratius en un 25% per a 2030 i en un 35% en el cas de les pimes, fet que suposaria un estalvi estimat de 37.500 milions d’euros. Una part rellevant d’aquesta reducció provindrà de la simplificació de les obligacions d’informació sobre l’impacte ambiental i social.

El programa persegueix una aplicació més àgil de la normativa europea, simplificant la presentació d’informes, els procediments d’autorització, la concessió d’ajuts, l’execució de programes i la contractació pública. En aquest context, la Comissió ha presentat el primer informe global sobre simplificació, aplicació i compliment.

Entre les prioritats sectorials destaquen l’economia circular i la sostenibilitat, amb la futura Llei d’Economia Circular, la Llei de Materials Avançats i la creació del Centre Europeu de Matèries Primeres Crítiques. En l’àmbit de l’energia, es preveuen mesures per reduir costos, impulsar l’electrificació, fomentar les energies renovables i eliminar progressivament els subsidis als combustibles fòssils.

En matèria de competitivitat, s’impulsaran la innovació i la sobirania tecnològica mitjançant noves legislacions en R+D+I, intel·ligència artificial, xips i tecnologies quàntiques, així com el suport a empreses, empreses emergents i pimes. Finalment, el programa inclou iniciatives ambientals relacionades amb els oceans, la biodiversitat, la ramaderia, la pesca, l’aigua i la resiliència hídrica, mantenint uns estàndards elevats de protecció ambiental.

La Comissió Europea ha presentat un paquet Òmnibus en matèria ambiental per simplificar la legislació de la UE i reduir la càrrega administrativa de les empreses, sense rebaixar els objectius de protecció del medi ambient i de la salut.

Les mesures afecten àmbits com les avaluacions ambientals, les emissions industrials, l’economia circular, la responsabilitat ampliada del productor i les dades geoespacials, amb l’objectiu d’agilitzar els permisos, especialment per a projectes estratègics.

El paquet inclou sis propostes legislatives, basades en aportacions de més de 190.000 respostes, i podria generar estalvis anuals d’uns 1.000 milions d’euros, contribuint a l’objectiu de reducció de càrregues administratives fixat per al 2029.

Entre les principals mesures destaquen la simplificació de la Directiva d’Emissions Industrials, la derogació de la base de dades SCIP, l’alleugeriment temporal dels requisits de RAP, la millora dels procediments d’avaluació ambiental i l’harmonització dels requisits de dades geoespacials.

La proposta inicia ara la seva tramitació al Parlament Europeu i al Consell, i s’inscriu en una estratègia més àmplia de simplificació normativa contínua per reforçar la competitivitat i el creixement verd de la Unió Europea.

Aquest matí, ECONIA ha estat present en la celebració de la Jornada Networking: Programa 360, Seminaris IA i Empreses Viveristes, una iniciativa impulsada pel Consell Comarcal del Baix Ebre amb l’objectiu de fomentar la connexió, l’intercanvi d’experiències i la col·laboració entre empreses de la comarca.

L’acte ha comptat amb la participació de representants institucionals i agents clau del territori, posant en valor el paper del Viver d’Empreses com a espai de dinamització econòmica i suport a l’activitat empresarial.

Un dels moments destacats ha estat la ponència sobre direcció estratègica amb intel·ligència artificial, titulada Com millorar la presa de decisions, a càrrec de Carlos Pérez. La intervenció ha permès reflexionar sobre com la IA pot esdevenir una eina clau per millorar la competitivitat, l’eficiència i la planificació estratègica de les empreses.

ECONIA ha participat en les taules rodones que, sota el lema Compartim experiències, han permès, amb les empreses participants, compartir reptes comuns i identificar possibles sinergies.

En aquest context, i amb el posterior espai de Networking, s’ha posat de manifest la diversitat i el talent de les empreses allotjades al Viver, entre les quals destaca Econia, una de les empreses que té allí la seva seu, i que participa activament en iniciatives de col·laboració i dinamització empresarial.

Amb iniciatives com aquesta, el Viver d’Empreses de Camarles consolida el seu paper com a punt de connexió i creixement per al teixit empresarial del territori.