Aquesta setmana posa el focus en dos pilars fonamentals de la sostenibilitat ambiental: el Dia Mundial de l’Educació Ambiental (26 de gener) i el Dia Mundial per la Reducció de les Emissions de CO₂ (28 de gener). Dues dates diferents, però profundament connectades, que ens recorden que no hi pot haver acció ambiental efectiva sense coneixement, ni coneixement amb impacte real sense acció.

L’educació ambiental és la base per entendre i transformar la nostra relació amb el medi. Va més enllà de la sensibilització: permet identificar impactes, anticipar riscos i prendre decisions informades. En l’àmbit professional i empresarial, disposar de criteri ambiental és clau per interpretar correctament la normativa, aplicar bones pràctiques, optimitzar recursos i avançar cap a models més eficients i sostenibles.

Aquest coneixement és imprescindible per afrontar reptes com la reducció de les emissions de CO₂. El canvi climàtic exigeix mesures concretes: millora de l’eficiència energètica, ús d’energies renovables, optimització de processos productius i una gestió responsable dels residus, que contribueix directament a reduir la petjada de carboni.

Mesurar per poder reduir és un pas clau en aquest camí. El càlcul de la petjada de carboni permet identificar les principals fonts d’emissió i definir plans d’acció realistes, alineats amb les exigències normatives, del mercat i del finançament sostenible.

A Econia entenem que educar i actuar han d’anar agafats de la mà. Acompanyem empreses i entitats aportant criteri tècnic, coneixement rigorós i solucions pràctiques per convertir els objectius ambientals en accions reals. Perquè avançar cap a una economia baixa en carboni comença sempre per entendre bé on som i cap a on volem anar.

El Programa de Treball de la Comissió Europea per a 2026 situa la simplificació normativa com a eix central de la seva estratègia, juntament amb l’impuls del desenvolupament sostenible i el reforç de la competitivitat. Cada any, la Comissió adopta aquest programa per definir les principals iniciatives polítiques i legislatives alineades amb les Orientacions Polítiques i les Cartes de Missió. L’any 2026, l’enfocament es dirigeix a millorar la competitivitat de l’economia europea, perfeccionar el mercat únic i donar suport a la transició digital i ecològica, prioritats ja recollides en el pressupost plurianual de la UE i en la Brúixola per a la Competitivitat Europea.

De les 47 iniciatives legislatives previstes, 25 estan orientades a reduir costos i càrregues administratives. A més, es duran a terme 20 avaluacions per detectar oportunitats de simplificació i eliminar duplicitats, es retiraran 25 propostes pendents, es derogarà una norma i es revisaran més d’un centenar d’iniciatives encara en curs. L’objectiu és reduir els costos administratius en un 25% per a 2030 i en un 35% en el cas de les pimes, fet que suposaria un estalvi estimat de 37.500 milions d’euros. Una part rellevant d’aquesta reducció provindrà de la simplificació de les obligacions d’informació sobre l’impacte ambiental i social.

El programa persegueix una aplicació més àgil de la normativa europea, simplificant la presentació d’informes, els procediments d’autorització, la concessió d’ajuts, l’execució de programes i la contractació pública. En aquest context, la Comissió ha presentat el primer informe global sobre simplificació, aplicació i compliment.

Entre les prioritats sectorials destaquen l’economia circular i la sostenibilitat, amb la futura Llei d’Economia Circular, la Llei de Materials Avançats i la creació del Centre Europeu de Matèries Primeres Crítiques. En l’àmbit de l’energia, es preveuen mesures per reduir costos, impulsar l’electrificació, fomentar les energies renovables i eliminar progressivament els subsidis als combustibles fòssils.

En matèria de competitivitat, s’impulsaran la innovació i la sobirania tecnològica mitjançant noves legislacions en R+D+I, intel·ligència artificial, xips i tecnologies quàntiques, així com el suport a empreses, empreses emergents i pimes. Finalment, el programa inclou iniciatives ambientals relacionades amb els oceans, la biodiversitat, la ramaderia, la pesca, l’aigua i la resiliència hídrica, mantenint uns estàndards elevats de protecció ambiental.

La Comissió Europea ha presentat un paquet Òmnibus en matèria ambiental per simplificar la legislació de la UE i reduir la càrrega administrativa de les empreses, sense rebaixar els objectius de protecció del medi ambient i de la salut.

Les mesures afecten àmbits com les avaluacions ambientals, les emissions industrials, l’economia circular, la responsabilitat ampliada del productor i les dades geoespacials, amb l’objectiu d’agilitzar els permisos, especialment per a projectes estratègics.

El paquet inclou sis propostes legislatives, basades en aportacions de més de 190.000 respostes, i podria generar estalvis anuals d’uns 1.000 milions d’euros, contribuint a l’objectiu de reducció de càrregues administratives fixat per al 2029.

Entre les principals mesures destaquen la simplificació de la Directiva d’Emissions Industrials, la derogació de la base de dades SCIP, l’alleugeriment temporal dels requisits de RAP, la millora dels procediments d’avaluació ambiental i l’harmonització dels requisits de dades geoespacials.

La proposta inicia ara la seva tramitació al Parlament Europeu i al Consell, i s’inscriu en una estratègia més àmplia de simplificació normativa contínua per reforçar la competitivitat i el creixement verd de la Unió Europea.

Aquest matí, ECONIA ha estat present en la celebració de la Jornada Networking: Programa 360, Seminaris IA i Empreses Viveristes, una iniciativa impulsada pel Consell Comarcal del Baix Ebre amb l’objectiu de fomentar la connexió, l’intercanvi d’experiències i la col·laboració entre empreses de la comarca.

L’acte ha comptat amb la participació de representants institucionals i agents clau del territori, posant en valor el paper del Viver d’Empreses com a espai de dinamització econòmica i suport a l’activitat empresarial.

Un dels moments destacats ha estat la ponència sobre direcció estratègica amb intel·ligència artificial, titulada Com millorar la presa de decisions, a càrrec de Carlos Pérez. La intervenció ha permès reflexionar sobre com la IA pot esdevenir una eina clau per millorar la competitivitat, l’eficiència i la planificació estratègica de les empreses.

ECONIA ha participat en les taules rodones que, sota el lema Compartim experiències, han permès, amb les empreses participants, compartir reptes comuns i identificar possibles sinergies.

En aquest context, i amb el posterior espai de Networking, s’ha posat de manifest la diversitat i el talent de les empreses allotjades al Viver, entre les quals destaca Econia, una de les empreses que té allí la seva seu, i que participa activament en iniciatives de col·laboració i dinamització empresarial.

Amb iniciatives com aquesta, el Viver d’Empreses de Camarles consolida el seu paper com a punt de connexió i creixement per al teixit empresarial del territori.

La Ràpita va acollir el 10 de desembre, al Museu de la Mar de l’Ebre, el primer Camp d’Innovació de les Terres de l’Ebre.

Sota el títol Resiliència dels paisatges del Delta i costa de les Terres de l’Ebre: oportunitats d’innovació i desenvolupament a partir dels recursos del territori, la trobada va reunir representants institucionals, agents econòmics i especialistes en gestió territorial.

L’esdeveniment s’emmarca dins del Departament d’Acció i de l’estratègia RIS3CAT 2030 de la Generalitat de Catalunya. La iniciativa forma part del treball de descoberta d’oportunitats que impulsen l’Ajuntament de la Ràpita i l’equip MDO–ACCIÓ del Departament d’Empresa i Treball, amb l’objectiu d’avançar cap a una visió de futur compartida per a les Terres de l’Ebre.

Durant la jornada es van abordar tres grans problemàtiques del territori:

• El canvi climàtic i la regressió del Delta
• La vulnerabilitat dels sectors econòmics
• Els reptes de governança i desenvolupament territorial.

Econia va ser convidada, com a actor principal de reconegut prestigi en aspectes de sostenibilitat i innovació empresarial, per tal d’aportar la seva experiència i coneixement en els grups de treball. ECONIA va ser representada per Meritxell Barroso.

També va participar Claudia Lorente en nom del Clúster de Residus de Catalunya, del qual ECONIA és sòcia i amb el qual manté una fluida col·laboració.

El Fòrum Econòmic Mundial (WEF) subratlla en el seu darrer informe que, tot i que la gran majoria dels directius industrials —un 95%— considera que la circularitat serà decisiva en els pròxims tres anys, només un 20% de les empreses ha aconseguit disposar de cadenes de subministrament circulars completament operatives.

L’estudi, elaborat amb Bain & Company i la Universitat de Cambridge, recull les opinions de gairebé 500 directius de deu sectors diferents i ofereix un full de ruta per transformar aquesta ambició en accions tangibles.

Segons el document, la circularitat ha passat de ser una qüestió justificativa a convertir-se en una prioritat estratègica davant la pressió dels consumidors, la disponibilitat limitada de recursos i la volatilitat dels costos de les matèries primeres.

Malgrat això, l’adopció de models circulars continua sent irregular, fet que evidencia la necessitat d’accelerar la implantació d’aquests sistemes a escala.

L’informe identifica diversos obstacles que frenen aquesta evolució: mancances organitzatives i de competències, dificultats operatives en la logística inversa, dubtes dels clients sobre la qualitat de productes recondicionats, infraestructures i dades insuficients, així com regulacions inconsistents entre territoris.

Els autors remarquen que cap empresa pot avançar sola i que és imprescindible un ecosistema que aporti materials, coneixement, tecnologia i mercats adequats.

Per impulsar cadenes de subministrament circulars, el WEF proposa tres principis fonamentals: prioritzar els esforços en àmbits d’alt potencial, dissenyar estructures preparades per créixer i aprofitar els instruments reguladors, financers i tecnològics per influir en la configuració dels mercats. Segons l’informe, aquelles organitzacions que prenguin decisions decidides i apostin per pilots ambiciosos i infraestructures escalables seran les que lideraran la transformació industrial de la dècada vinent.

En paraules del mateix WEF, així com la digitalització va redefinir els negocis en els darrers vint anys, la transformació circular marcarà la competitivitat de les empreses en el futur.