El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) ha anunciat un nou paquet de subvencions valorat en aproximadament 2.000 milions d’euros amb l’objectiu d’accelerar la descarbonització i reforçar la competitivitat empresarial. La ministra Sara Aagesen ha presentat aquestes mesures, que s’emmarquen en l’estratègia estatal per avançar cap a un model energètic més sostenible.

Objectiu del programa.
El paquet d’ajuts s’estructura en quatre línies principals d’actuació:

• El reforç de la cadena de valor industrial.
• La integració d’energies renovables.
• L’impuls de la mobilitat elèctrica.
• El foment de solucions tèrmiques innovadores tant en l’àmbit industrial com residencial.

Un esquema que s’estén més enllà del Pla de Recuperació.
Les noves línies d’ajut es finançaran amb fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) i, en diversos casos, s’emmarquen dins del Marc europeu d’ajudes estatals per a la indústria neta (CISAF). Aquest marc permet autoritzar subvencions fins a desembre de 2028, fet que possibilita que determinades actuacions es puguin executar més enllà del 31 d’agost de 2026, la data límit inicial.

Detall de les línies d’actuació.

• Primer eix: S’hi destinaran 300–350 milions d’euros per impulsar projectes de fabricació d’equips relacionats amb energies renovables i tecnologies transformadores.
• Segon eix: Inclou una nova convocatòria d’ajuts per a la repotenciació eòlica.
• Tercer eix: Centrat en la mobilitat elèctrica, amb dues noves convocatòries: Moves Corredores i Moves Flotas.
• Quart eix: Orientat al desenvolupament de solucions tèrmiques sostenibles per reduir emissions i millorar l’eficiència energètica.

MÉS INFORMACIÓ:

https://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/transicion-ecologica/Paginas/2025/131125-aagesen-ayudas-transicion-energetica.aspx?gfe=es20251114

La 30a Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP30) ha començat aquest 10 de novembre a Belém, al cor de l’Amazònia brasilera.

Aquesta cimera reuneix representants de més de 190 països amb un objectiu clar: deixar enrere els discursos i avançar cap a accions reals per frenar l’escalfament global.

El missatge és contundent: el planeta no pot esperar més. Tot i els compromisos anteriors, molts països encara no han complert les seves promeses per limitar l’augment de la temperatura global a 1,5°C.

A Belém, es debat com reforçar aquests objectius i com finançar la transició verda, especialment en països en desenvolupament.

El Brasil ha volgut situar l’Amazònia al centre del debat, recordant que és un dels pulmons del planeta i una peça clau per a la biodiversitat mundial.

També s’ha posat èmfasi en la importància dels drets dels pobles indígenes i de les comunitats locals, guardians del territori.

La COP30 vol ser recordada com la conferència de l’acció. Des de la transició energètica fins a la protecció dels boscos, els participants tenen dues setmanes per convertir les paraules en polítiques reals.

“És hora de passar de les promeses a la pràctica”, ha afirmat l’Executiu de la UNFCCC.

Fins al 21 de novembre, el món mira cap a Belém amb l’esperança que aquesta vegada, sí, arribi el canvi.

La transició cap a la mobilitat elèctrica és una peça clau en la lluita contra el canvi climàtic, però també comporta importants reptes en matèria de gestió de residus i economia circular. En el cas dels vehicles elèctrics, i especialment de les seves bateries, s’identifiquen diversos obstacles que cal abordar des d’una perspectiva tècnica i reguladora:

– Volum de bateries al final de la seva vida encara reduït, però en creixement imminent.
Segons un informe de l’Institute for European Environmental Policy (IEEP), actualment les bateries de vehicles elèctrics que arriben al final de la seva vida útil són poques, però s’espera un augment substancial a la pròxima dècada.

– Infraestructura de reciclatge insuficient i costosa.
El desenvolupament de plantes de reciclatge de bateries a la Unió Europea es veu limitat per les elevades inversions necessàries, la incertesa reguladora i la manca d’escala industrial.

– Disseny dels vehicles i de les bateries que dificulta el reciclatge.
L’absència d’estàndards unificats i la ràpida evolució tecnològica de les bateries compliquen el desmuntatge, la reutilització (second life) i el reciclatge eficient.

– Dependència dels materials crítics i reptes de recuperació.
Els materials com el liti, níquel, cobalt i grafit són essencials, però la seva recuperació mitjançant reciclatge encara presenta obstacles tècnics i econòmics. El Joint Research Centre (JRC) de la Comissió Europea alerta del risc de desequilibri entre oferta i demanda en els anys vinents.

– Requisits reguladors emergents i incertesa de compliment.
La nova Regulació (UE) 2023/1542 sobre bateries estableix objectius més estrictes de recollida i recuperació de materials, però la seva aplicació pràctica encara planteja reptes.

Per als gestors de residus, el repte és anticipar-se al volum creixent de bateries de vehicles elèctrics i establir canals específics per a la seva recepció, emmagatzematge segur (tenint en compte el risc químic i d’incendi) i transferència cap a instal·lacions de reciclatge autoritzades.

També és fonamental col·laborar amb fabricants i distribuïdors per fomentar dissenys més reciclables i garantir la traçabilitat dels components. Finalment, la seva implicació en l’economia circular, transformant residus en matèries primeres secundàries, serà un element clau en un mercat que evoluciona ràpidament.

El passat 16 de setembre va tenir lloc la sessió en línia Obligacions dels CATs, una jornada formativa organitzada conjuntament pel Gremi de Recuperació de Catalunya i Albert Custodio, cofundador i director d’Econia Empresarial.

L’acte va comptar amb la participació de l’associació AETRAC (col·laboradora habitual del Gremi en temes relacionats amb els Centres Autoritzats de Tractament) i de Letícia Hunault, tècnica de projectes d’Econia, com a especialista en plantes de tractament de Vehicles Fora d’Ús.

Durant la sessió, es va analitzar de manera clara i pràctica la normativa vigent i les obligacions específiques que afecten aquest tipus d’instal·lacions, essencials per al correcte tractament i desballestament de vehicles fora d’ús. Es van repassar aspectes tècnics, ambientals i administratius que formen part del dia a dia dels gestors autoritzats, posant especial èmfasi en el compliment dels requisits legals.

Gràcies a la participació d’AETRAC i al coneixement tècnic d’Econia, la jornada va oferir una visió integral del funcionament dels CATs, abordant tant les tasques operatives com les responsabilitats documentals i de control. Aquesta combinació d’experiència i rigor normatiu va permetre resoldre dubtes concrets dels assistents i aprofundir en aspectes pràctics de la gestió ambiental.

En resum, va ser una sessió molt valuosa per als professionals del sector, ja que va aportar exemples reals, recomanacions útils i eines de suport per afrontar amb més seguretat i eficiència les exigències legals que comporta l’activitat del desballestament.

Avui, 24 d’octubre, se celebra el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, una jornada de conscienciació impulsada per organitzacions i institucions d’arreu del món per posar en relleu la necessitat d’actuar davant l’emergència climàtica.

Segons la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP), el canvi climàtic és “el desafiament ambiental més gran del nostre temps”, i els seus efectes (com l’augment de la temperatura global, la pujada del nivell del mar o la freqüència d’esdeveniments meteorològics extrems) ja són una realitat que exigeix respostes immediates i coordinades.

A Econia aquest dia ens recorda que la nostra activitat té un paper clau en l’economia circular i en la mitigació del canvi climàtic: reduir emissions, maximitzar el reciclatge i aplicar bones pràctiques ambientals en totes les activitats a les quals assessorem.

Us convidem a que avui (i cada dia) plantegeu accions concretes.

Avui no és només una data més, és una oportunitat per reforçar el nostre compromís amb la descarbonització i la sostenibilitat.

Com a agent directament implicat en el medi ambient, continuem avançant per fer tangible aquest objectiu global.

Ahir es va celebrar una nova reunió de la Comissió de Sostenibilitat de PIMEC, que va comptar amb la participació del Sr. Albert Planell, director de l’Agència de Residus de Catalunya.

Durant la sessió es van analitzar els principals reptes actuals i les línies d’actuació de futur en l’àmbit de la gestió dels residus a Catalunya, en un context marcat per l’impuls cap a models més circulars i sostenibles.

Albert Custodio, director d’Econia i vicepresident de la Comissió, va intervenir activament en el debat, aportant la seva visió i experiència professional. La trobada va permetre intercanviar opinions i identificar oportunitats de millora per avançar conjuntament cap a una gestió de residus més eficient, innovadora i alineada amb els objectius ambientals del país.