El canvi climàtic és un fet ja conegut arreu del planeta, i no queda dubte de que els humans hem tingut prou a veure amb aquesta situació, però… tots alliberem les mateixes quantitats de CO² a l’atmosfera? Com es de responsable cada país?

Cada any s’emeten a l’atmosfera milers de milions de tones de gasos que contribueixen a l’efecte hivernacle, aquestes emissions depenen en gran mesura de l’activitat de cada territori, però no és l’únic factor a tenir en compte. El següent gràfic publitdo per AQAL GROUP, IEA (2021), mostra la diferent contribució:

L’aportació de CO² a l’atmosfera d’un país depèn d’un conjunt de circumstàncies que poden modificar les dades totals.

Un d’aquests factors es la densitat de població. Per exemple: el cas de Xina i Amèrica. Cada ciutadà xinés és responsable d’emetre a l’atmosfera 7.1 tones de CO² procedents de l’activitat del seu país, mentre que en Amèrica aquesta dada és molt més elevada: sent 14.4 tones de CO² per habitant. Però si l’estat xinés emet més tones de CO² que Amèrica… ¿com és possible que la seua mitja d’emissions sigui menor? Degut a la elevada densitat de població, ja que les emissions d’un país es reparteixen entre tots els seus habitants.

Cada país compta amb unes xifres d’emissió diferents en funció de la quantitat de gent que resideix.

Un altre factor clau és la industrialització: Els països amb més industrialització del món encapçalen la llista de les emissions de CO2: Xina (9.8 milions de tones de emissions de CO²), EEUU (4.9 milions de tones) i Índia (2.4 milions de tones).

La distribució desigual de la riquesa és un altre aspecte fonamental en les emissions de carboni. En aquest cas, l’exemple el trobem en Qatar, Kuwait i Aràbia Saudí, països poc poblats però amb una indústria molt forta i amb economies que funcionen degut a energies molt contaminants, com és el cas del petroli.

Els països desenvolupats com Qatar emeten 31 tones de CO² per any, mentre que les emissions en països en vies de desenvolupament, com és el cas dels països africans, poden ser tan baixes com 0,7 tones de CO² per any.

Existeixen solucions per al canvi. Però encara estem a temps?

Antigament, la contaminació i altres tipus de pressions desembocaven en efectes puntuals d’ambients locals, però actualment els efectes ja s’observen a nivell global i estem forçant a escala planetària els límits de la natura.

El ritme actual demostra que els recursos necessaris per a la població mundial sobrepassen els límits del planeta. De seguir per aquest camí, a l’any 2050 necessitarem 2.5 planetes per garantir la demanda de recursos naturals dels humans.

Aquesta mesura s’obté del càlcul de la petjada ecològica, que és la mesura de l’impacte de les nostres activitats sobre la natura, i es representa amb la superfície necessària per a produir els recursos i absorbir els impactes d’aquesta activitat.

Segons el IPCC (Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic): “Des del 1850 el canvi climàtic és antropogènic, i una de les principals formes de frenar-lo és parar les emissions a l’atmosfera”.

Per reduir aquestes emissions, molts països han acordat compromisos com l’Acord de París (2015), on els països que hi formen part es comprometen a arribar a un límit d’augment de la temperatura global de 1.5° Celsius per al 2030.

Encara que la reducció d’emissions és clau per a no seguir augmentant la temperatura del planeta i poder arribar a la neutralitat climàtica, ecosistemes com els boscos tropicals o els manglars també juguen un paper fonamental per a assolir aquest objectiu, ja que estan considerades reserves de carboni naturals, per aquest motiu és fonamental invertir en mesures de conservació d’aquests ecosistemes i tota la biodiversitat que alberguen.

_______________

Fuentes:

https://www.nationalgeographic.es/video/tv/cop25-entrevista-hans-otto-portner-ipcc

https://climate.selectra.com/es/huella-carbono/paises-contaminantes

Autoria:

Ana Forner (Econia)

Dins del Pacte Verd Europeu, la Comissió Europea va proposar elevar l’objectiu de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle per al 2030, fins almenys el 55% respecte al 1990.

El 14 de juliol de 2021 la Comissió va adoptar “Fit for 55”; un conjunt de propostes interconnectades en matèria de clima, energia, usos de la terra, transport i fiscalitat, per poder assolir aquest objectiu i ser el primer continent que aconsegueix la neutralitat climàtica en 2050.

Tal com es detalla en el comunicat de la Comissió Europea “estem en un moment crucial en la resposta mundial a les emergències climàtiques i de biodiversitat i som l’última generació que encara pot actuar a temps”.

Les propostes de la Comissió Europea es resumeixen a continuació:

Comerç de drets d’emissió a la UE.

El règim de comerç de drets d’emissió de la UE (RCDE UE) assigna un preu al carboni i redueix el límit màxim d’emissions de determinats sectors econòmics. El RCDE UE funciona segons el principi de “limitació i comerç”. Es fixa un límit màxim a la quantitat total d’alguns gasos d’efecte hivernacle que poden emetre les instal·lacions incloses dins del règim. Aquest límit va baixant al llarg de l temps amb l’objectiu de fer que disminuir les emissions totals. Les instal·lacions per sota d’aquest límit, reben drets d’emissió amb els que poden comercialitzar amb altres instal·lacions segons les seves necessitats.

La Comissió Europea planteja aplicar un nou RCDE per a la distribució de combustibles per al transport per carretera i l’edificació, a partir de l’any 2026.

Així mateix, proposa eliminar gradualment els drets d’emissió gratuïts per a l’aviació i incloure gradualment al sector marítim durant el període de 2023 a 2025.

Els Estats membres hauran de gastar la totalitat dels  ingressos procedents del comerç de drets d’emissió en projectes relacionats amb el clima i l’energia.

Un altre document relacionat és la imposició de preu al carboni d’importacions d’una selecció concreta de productes.

Repartiment de l’esforç.

La proposta de repartiment de l’esforç assigna a cada Estat membre uns determinats objectius de reducció d’emissions en base al seu PIB per càpita amb ajustos per tenir en compte la relació cost-eficàcia.

Usos de sòl: impulsar els embornals naturals de carboni

La Comissió planteja actualitzar el Reglament sobre l’ús de la terra, la silvicultura i l’agricultura fomentant la preservació dels boscos, els sòls, els aiguamolls i les torberes d’Europa ja que són embornals naturals de carboni. Aquesta modificació té com objectiu augmentar l’absorció de CO₂, gràcies a aquest embornals naturals de carboni. La Comissió també considera criteris de sostenibilitat en l’aplicació de la bioenergia.

Energies renovables i eficiència energètica.

Tenint en compte que la producció i l’ús de l’energia representen el 75% de les emissions de la UE, és crucial accelerar la transició cap a un sistema energètic més ecològic.

La Comissió proposa modificar la Directiva sobre fonts d’energia renovables i fixa un nou objectiu: produir el 40% de la nostra energia a partir de Fonts renovables.

A més, la reducció del consum és essencial perquè disminueixin tant les emissions com els costos de l’energia per a els consumidors i la indústria. Es pretén augmentar els objectius d’eficiència energètica i fer que siguin obligatoris, per a poder aconseguir una reducció d’entre el 36 i el 39% del consum d’energia primària i final d’aquí a 2030.

El sector públic haurà de renovar el 3% dels seus edificis per a impulsar aquests canvis.

Transport sostenible.

El transport representa gairebé una quarta part de les emissions d’efecte hivernacle a la Unió Europea i és la causa principal de contaminació atmosfèrica a les ciutats.

El canvi a una mobilitat més ecològica suposarà aconseguir un transport net, accessible i assequible, fins i tot a les zones més remotes.

Transport terrestre:

La transició de la indústria automobilística ja està en marxa. De fet la demanda dels consumidors per automòbils de 0 emissions és cada cop més gran.

La Comissió Europea manifesta uns objectius més ambiciosos per a reduir les emissions de CO₂ dels turismes i les furgonetes nous.

Tots els vehicles nous matriculats a partir de 2035 hauran de ser de 0 emissions. Per a que els conductors puguin repostar es projecta una revisió del Reglament sobre la infraestructura de combustibles alternatius.

Transport aeri i marítim:

La proposta de Regulació per a un transport aeri sostenible obligarà als proveïdors de combustible a incorporar una proporció cada vegada major de combustibles d’aviació sostenibles en el carburant per a aeronaus en els aeroports de la UE, inclosos els combustibles sintètics amb baixes emissions de carboni, anomenats “electrocombustibles” .

Per al transport marítim la Comissió estableix un límit màxim per al contingut de gasos d’efecte hivernacle a l’energia utilitzada pels vaixells que facin escala en ports europeus incentivant l’ús de combustibles sostenibles.

Modificació del règim fiscal

Mitjançant una revisió de la Directiva sobre fiscalitat de l’energia s’harmonitzaria la fiscalitat dels productes energètics amb les polítiques energètiques i climàtiques de la UE, promovent tecnologies netes i eliminant les exempcions obsoletes i els tipus reduïts que actualment fomenten l’ús de combustibles fòssils.

Una transició justa

El nou Fons Social per al Clima finançarà als Estats membres per donar suport als ciutadans de la UE més afectats pel risc de pobresa energètica o de mobilitat.

Aportarà ajudes econòmiques per a finançar la renovació d’edificis, l’accés a una mobilitat sense emissions o amb baixes emissions, o fins i tot el suport a les rendes.

El Fons Social es finançarà amb càrrec al pressupost de la UE, utilitzant un import equivalent al 25% dels ingressos previstos del comerç de drets d’emissió per als combustibles de la construcció i el transport per carretera.

¿ I els següents passos…?

La crisi climàtica requereix una resposta global. La cooperació i el compromís internacional són claus. En aquest sentit la UE compartirà aquests documents i idees amb els seus socis internacionals a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic COP26 que tindrà lloc a Glasgow al novembre de 2021.

La Comissió Europea ja ha donat un pas endavant per abordar els reptes climàtics. Ara és el torn del Parlament Europeu i el Consell de revisar les seves propostes, tal i com estableix el procediment legislatiu ordinari de la Unió Europea.

________

Fonts:

https://www.retema.es/noticia/la-comision-europea-pisa-el-acelerador-para-reducir-un-55-las-emisiones-antes-de-2030-IPGcc

https://ec.europa.eu/info/strategy/priorities-2019-2024/european-green-deal/delivering-european-green-deal_es#hacer-que-el-transporte-sea-sostenible-para-todos

https://ec.europa.eu/info/sites/default/files/chapeau_communication.pdf

________

Un article de Marta Canales.

Es tracta d’un projecte d’ecoinnovació gestionat per Econia i liderat per Reciclajes San Adrián, el qual es basa en la investigació de tecnologies per al reaprofitament del vidre de les escòries de la valorització energètica dels residus municipals.

El projecte té el suport econòmic d’ACCIÓ i l’ARC, en la seva línia d’ajuts del Programa Nuclis d’R+D.

Consulta l’article sencer.

L’alumini és un metall la presència del qual està creixent en el disseny i la fabricació de vehicles des de fa una dècada, per la qual cosa s’està produint un increment de la quantitat d’alumini present en els vehicles fora d’ús, que anirà creixent gradualment en els pròxims anys.

Partint que l’alumini és un material que conserva les seves propietats originals independentment de quantes vegades es processi, és important una correcta valorització al final de la seva vida útil per tal de retenir el seu valor i reincorporar-lo a la producció industrial. En aquest context, neix el projecte RecoverAl, que es presenta com una solució per a optimitzar la valorització de l’alumini present en els vehicles fora d’ús (VFU).

El projecte RecoverAl

El projecte RecoverAl, liderat per Autogrúas Sant Jordi, es va iniciar a principis de 2019 i té com a objectiu fomentar la indústria del reciclatge d’alumini present en els automòbils i promoure l’economia circular.

Com a projecte de foment de l’economia circular, RecoverAl pretén aconseguir la separació en origen de l’alumini present en els vehicles fora d’ús, i optimitzar la recuperació del metall en les foses d’alumini secundari, reduint la quantitat de residus produïda i l’energia consumida en la fabricació d’alumini primari.

RecoverAl també és un projecte que potencia la simbiosi industrial a nivell local/regional ja que implica els actors de la cadena de valor necessaris a la fi de vida de l’alumini separat dels VFU. Fonamentalment: els fabricants (aportant informació), el gestor del VFU (els anomenats CAT o centres Autoritzats de Tractament) i el transformador (fragmentadora i fosa d’alumini secundari). Finalment, a través de les accions de comunicació i transferència de resultats previstos, podrà ser conegut i replicat en la resta de CAT i foses.

El projecte compta amb diferents fases i una durada d’11 mesos

La primera fase del projecte té lloc en les instal·lacions de tractament de vehicles d’Autogrúas Sant Jordi i consisteix en una anàlisi prèvia, on s’estudien les peces d’alumini que contenen els vehicles segons la informació que els fabricants proporcionen de cada la seva marca i model, i l’experiència del CAT en la detecció de peces no fèrriques del VFU.

A continuació, es duu a terme la comprovació i testatge, on s’identifica la presència real de peces d’alumini i es procedeix a l’extracció de les mateixes dels vehicles per a la seva classificació en funció a les seves característiques.

Una vegada classificats els materials, són transportats a la fragmentadora per a la segona fase: la fragmentació de les peces i materials rebuts. El producte obtingut és classificat i transportat per a iniciar la fase de fosa.

La tercera fase es desenvolupa en una fosa especialitzada, on es realitza l’anàlisi del material rebut, es protocol·litza la seva entrada en producció segons la seva composició, i es procedeix a la seva fosa per a l’obtenció de lingots d’alumini. Les actuacions finalitzen amb l’anàlisi del producte final.

A continuació es presenta l’esquema de les fases del projecte:

Actualment s’han completat amb èxit les actuacions de la fase 1 i la fase 2, i està en desenvolupament la fase 3.

Finalment i amb tota la informació obtinguda a partir de totes les actuacions prèvies, s’analitzarà la viabilitat tècnica, ambiental i econòmica del projecte RecoverAl amb l’objectiu de permetre la seva aplicació i replicació a escala industrial, així com la transferència de coneixement en el sector.

Empreses participants

Com s’ha comentat, el projecte està liderat per Autogrúas Sant Jordi, pioner centre autoritzat de tractament de vehicles, per les seves instal·lacions i tecnologies, amb una àmplia experiència en projectes de sostenibilitat i economia circular.

Per a les actuacions que es desenvolupen fora de l’àmbit del sector del CAT, es compta amb el suport d’una empresa especialitzada en la separació de materials i una empresa dedicada a la recuperació i reciclatge d’alumini mitjançant fosa secundària.

En l’àmbit tècnic el projecte compta amb la participació de dues empreses amb una llarga trajectòria en el món del upcycling: Econia Empresarial, consultora ambiental especialitzada en l’assessorament i gestió d’ecoinnovació i economia circular; i Zicla, empresa especialitzada en innovació de residus i estratègies sectorials.

Finançament

El projecte RecoverAl té el suport de la Agència de Residus de Catalunya, a través del programa “Ajuts per a l’execució de projectes de foment de l’economia circular”.

Font: Article d’eco-circular.com