Cada cop més productes utilitzem com a reclam publicitari “100% reciclable” o “ 100% reciclat”. Però, en realitat és així? Malauradament la majoria de vegades aquesta informació no és certa.

Tal i com s’explica al reportatge “Homo residus” del programa 30 minuts de TV3, la major part dels plàstics de Residus Sòlids Urbans recollits als contenidors grocs, no es recicla, sinó que finalment acaben en plantes incineradores. Perquè? Les principals causes són:  els obstacles tecnològics (els lectors de les plantes de classificació no detecten determinats materials com ara el PET d’envasos opacs), desinterès econòmic (per exemple, quan el material plàstic verge és més barat que el reciclat, i no és rendible el seu reciclatge), els materials multicapes que no es separen fàcilment (com per exemple, els tetrabriks),o quan el plàstic està contaminat per la fracció orgànica.

Molts d’aquets productes acaben a les bales de plàstic mixte que després s’envien a les incineradores.

Igualment, l’informe elaborat pe l’OCU sobre envasos lleugers afirma que en el millor dels casos només el 32% dels envasos del contenidor groc arriben a reciclar-se.

Per més que el fabricant vulgui vendre el segell de 100% reciclable, aquest envàs no es pot considerar 100% rerciclable.

Pel que fa als residus industrials, també hi ha problemes com ara les pales dels aerogeneradors, les bateries dels vehicles elèctrics, les plaques solars etc…

Per a millorar aquesta situació, els productors de qualsevol article, seguint el principi de Responsabilitat Ampliada del Productor, haurien de ser conscients del camí que segueix el producte un cop esdevé residu i responsabilitzar-se’n.

De tots aquests temes se n’ha parlat a la Jornada “Fake news de la circularitat”, organitzada per ACCIÖ, i el Gremi de Recuperació de Catalunya; emmarcada dins del pla de dinamització de la iniciativa clúster de residus, en la qual han intervingut representants del sector del reciclatge de paper i cartró, tèxtil, automoció, RAEEs així com del mateix Gremi de Recuperació de Catalunya i el periodista Jordi Regàs, autor del documental “Homo residus”.

Com a concussió d’aquesta jornada, s’ha remarcat la falta de comunicació a dia d’avui entre els productors i els recicladors i la necessitat d’aquesta comunicació per a crear un intercanvi d’informació que permeti que els productes fabricats puguin ser més fàcilment reciclables, disminuint la producció de residus que acaben en incineradores o abocador si fomentant una economia circular i una reciclabilitat REAL.

També s’ha destacat la necessitat de la intervenció de les administracions, no sols la de medi ambient sinó també la de consum o la de matèries econòmiques.

El clúster de residus pot ser una eina capaç de coordinar tots els agents implicats i fer aquest intercanvi d’informació i de formació, pel bé de tots.

Els 26 projectes que rebran el suport de la societat  pública Ihobe del departament de Desenvolupament Econòmic, Sostenibilitat i Medi Ambient del Govern Basc, han estat seleccionats entre un total de 58 sol·licituds presentades a la convocatòria 2020 del “Programa Ecoinnovación en Economía Circular”.

Entre els resultats esperats en l’execució d’aquests projectes hi ha la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que generarien a l’any set mil persones, o que equival a la població de Muzkiz, Lekeitio o Aretxabaleta.

Aquests projectes industrials innovadors en economia circular es sumen als 147 projectes de característiques similars posats en marxa a Euskadi des de l’any 2014 gràcies a aquest programa d’ajuts co-finançat pel Fons Europeo de Desenvolupament Regional, FEDER.

Un 69 % dels projectes d’aquesta convocatòria 2020 es centren en l’estalvi de materials, i la resta en productes. Al capítol destinat a “producte” es van seleccionar cinc projectes d’ecodisseny d’equips i components i tres de remanufactura i models circulars de negoci. A l’apartat de “materials” s’aposta per sis projectes que incrementen la circularitat del metall, materials crítics i millors tècniques disponibles; tres sobre plàstics; sis sobre minerals i materials de construcció. A més a més, també es van seleccionar tres projectes per a la recuperació de sòls contaminats.

Cal destacar l’existència de projectes que milloren el disseny o la durabilitat dels productes com els que portaran a terme les empreses alabeses Zayer y Zigor, les guipuscoanes CAF, Ekide, Hre Hidraulic y Ekonek o les biscaïnes Emica Bombas y Vibacar. Entre els projectes eco innovadors en metall cal destacar els impulsats per ACB Sestao, Befesa Aluminio, Furesa y Stadler. Les empreses Cikautxo, Akt Plásticos y Plastigaur lideren la innovació en plàstics circulars mentre que Euskatfund, Hormor, Krosaki Amr Refractarios, Lezama Demoliciones, Nutec Procal y Sociedad Financiera y Minera son els promotors de projectes circulars innovadors en minerals. El desenvolupament de tecnologies innovadores de descontaminació de sòls el lideren Afesa y el consorcio Teknimap-Talantia, mentre que Ternua Import Arrasate, s’avança a l’Estratègia de Tèxtil Sostenible de la Unió Europea amb el seu projecte Wearcycle.

“L’objectiu d’aquests ajuts és incentivar el disseny i posta en marxa de projectes ecoinnovadors de les empreses basques que ens permetin construir un teixit industrial basat en models d’economia circular que ens permetin complir amb els objectius de neutralitat en carboni que ens hem marcat a Euskadi per l’any 2050”, ha afirmat Alexander Boto, director de Ihobe.

Entre els projectes que començaran la seva execució en 2021 destaquen des de la separació automatitzada d’imants sintetitzats, fins a la creació d’eines basades en visió artificial per tal d’automatitzar la manipulació i el diagnosis de peces a remanufacturar, o la creació de un sistema integral de detecció i eliminació de núvols de partícules generades a l’activitat industrial.

De confirmar-se la viabilitat tècnica, econòmica, ambiental y comercial d’aquests projectes a tres anys s’espera aconseguir aquests resultats:

• Una reducció de 63.500 t/any de gasos d’efecte hivernacle (GEH), equivalent a les emissions anuals de 7.300 persones
• Evitaran l’enviament a l’abocador de 475.000 t/any de residus
• Una facturació addicional de 114 milions d’euros anuals
• El llançament de 19 noves línies de negoci

Consulta la notícia original.

Auto Recycling World, revista reconeguda internacionalment sobre el reciclatge de vehicles fora d’ús, ha publicat un article de Meritxell Barroso, gerent d’ECONIA, sobre els desafiaments del reciclatge dels vehicles a Espanya:

ELV Recycling: Challenges in Spain

Meritxell Barroso, CEO of ECONIA, an environmental engineering and consulting company, tells us about the pros and cons of the ELV Directive with concern to the recycling sector in Spain. Although a lot of positivity, there are still some tasks to be carried out.

Every year, end-of-life vehicles (ELVs) generate between 7 and 8 million tonnes of waste in the European Union, which must be managed correctly.

The legislation on end-of-life vehicles (ELV Directive) aims at making dismantling and recycling of this waste more environmentally friendly. It sets clear quantified targets for reuse, recycling and recovery of the ELVs and their components.

This legislation was transposed into the Spanish legal system in 2002 (RD1383/2002), which meant significant advances in the management of ELVs.

Firstly, the legislation guaranteed the delivery of ELVs to specifically authorised treatment facilities (ATFs) and therefore, the end of abandonment of this type of waste. It led to a significant professionalisation and technification of ATFs, to ensure correct environmental management of the elements extracted from the vehicle and the recovery of parts and components. Moreover, they are the only facilities that can demonstrate the end-of-life of a vehicle through the issuance of a certificate of destruction.

This legislation also included the application of the extended producer responsibility principle, as well as the possibility of the subscription of voluntary agreements, both aspects related to the achievement of the recycling, recovery and reuse objectives.

Various aspects, such as new legislation published on: waste, its hierarchy, the obligation of the information of agents involved in their production and management and the need to standardise the data that each Member State sends to the Commission annually, in reference of the fulfilment of objectives made the publication of new regulations necessary (RD 20/2017).

The 2017 legislation has been of great help in three aspects:

• • it has regulated the temporary handover of ELVs discharged for training centres;
  • it has avoided double financing in the management of ELVs; and above all;
  • it has increased the professionalisation of authorised ELV treatment centres.

Since then, it has defined more specifically the operations carried out by these facilities and has included clear objectives of preparation for the reuse of parts and components that must be demonstrated annually.

Despite all these improvements, there are still tasks to be carried out, which are repeatedly demanded by the sector, the main ones being:

• • Limit the time that a vehicle may be in a temporary deregistered state since the current limit causes a large number of unknown ELVs’ whereabouts.
  • Regulate the e-commerce platforms for the sale of spare parts extracted from vehicles (most come from illegal facilities).
  • Create a single registration in the EU of deregistered vehicles, to avoid exports/imports of ELVs.
  • The necessity to include all types of vehicles in the scope of the regulations. Therefore, taking into account those vehicles of greater and lesser weight than passenger vehicles (3.500 tonnes): motorcycles and industrial vehicles (trucks, caravans, industrial, agricultural machinery etc.) The lack of regulation regarding the environmental treatment of these vehicles and the facilities licensed for this activity leads to environmentally wrong practices, resulting in severe consequences for the environment, public health and the economy of the industry. In turn, this means that a high percentage of industrial vehicles taken out of commission are not managed or treated by appropriately prepared and authorised companies, which in parallel results in activities and an economy entirely outside all tax legislation.
  • Know how VOC legislation can affect the operations of ATFs, taking into account the composition of plastics (with the presence of VOCs)

Therefore, there is an urge for the assessment and evaluation of this directive, and the publication of a new ELVs Directive that will include these aspects will match the current needs. Also, new legislation with more precise definitions and criteria will oblige Member States to take a step forward in the ELV treatment sector, which we await eagerly.

Podeu accedir a l’article de la revista clicant en aquest enllaç.