TKNOWCAT: un nou projecte d’economia circular, dissenyat i gestionat per ECONIA

ECONIA participa en el projecte d’economia circular TKNOWCAT. Aquest projecte, que va ser dissenyat pel nostre equip, està liderat per RECICLATGES ESCOLANO (RECICLAUTO) i participat per altres Centres Autoritzats de Tractament de vehicles fora d’ús –CAT- (DESGUACES Y CHATARRAS PEDRÓS, DESGUACES FONTANET i AUTODESBALLESTAMENTS LA GLEVA). TKNOWCAT pretén realitzar un conjunt d’investigació en operacions de remanufactura en les peces extretes dels vehicles que reben aquestes instal·lacions.

En el model d’economia lineal, on les peces s’utilitzen i, un cop que no funcionen, es llencen i canvien per noves, s’agreuja un dels principals problemes ambientals en el sector de l’automòbil: la gran quantitat de residus generats, especialment, al final de la cadena de valor.

Amb TKNOWCAT es vol demostrar que un altre modus operandi és factible, que hi ha un conjunt de peces que contenen els vehicles fora d’ús, en que és viable la seva reparabilitat i la seva remanufactura. De tal manera que puguin ser reintroduïdes al mercat evitant, d’una banda, una major generació de residus i d’altra, la petjada ecològica que suposa la fabricació de peces noves.

ECONIA posarà a l’abast d’aquest projecte tot el seu coneixement i experiència en economia circular, així com en el sector de l’automoció i de la gestió de residus.

Està previst que, al llarg d’aquest projecte, el coneixement adquirit sigui transferit a tots aquells CAT que estiguin interessats en explorar aquesta unitat de negoci, per tal que, el sector industrial d’aquests gestors de residus es vegi enfortit i guanyi en competitivitat, en accions directament alineades cap a una economia circular i baixa en carboni.

El projecte TKNOWCAT compta amb el suport econòmic de l’Agència de Residus de Catalunya en la seva convocatòria d’ajuts a Projectes d’Economia Circular.

Entra en vigor el nou règim de la UE per a un reciclatge de bucs més segur i ecològic

Des del 31 de desembre de 2018, el reciclatge de tots els grans bucs que naveguen sota una bandera de la UE només pot realitzar-se en drassanes que estiguin inclosos en la Llista europea d’instal·lacions de reciclatge de bucs. Aquest és el resultat del Reglament de reciclatge de bucs de la UE, l’únic instrument legalment vinculant i integral sobre reciclatge de bucs vigent en el món avui dia, que apunta a fer que el reciclatge de bucs sigui més ecològic i segur. La llista europea conté actualment 26 drassanes, la majoria d’ells situats a la UE, però també a Turquia i els EUA, s’espera augmentar aquest valor en el futur.

Els armadors europeus posseeixen el 35% de la flota mundial. Un gran percentatge d’aquests s’està desmantellant en el sud d’Àsia, en condicions sovint perjudicials per a la salut dels treballadors i el medi ambient. Amb l’entrada en vigor del Reglament de la UE sobre el reciclatge de bucs, això ja no serà possible per als bucs amb bandera de la UE, que hauran de desmantellar-se en les drassanes que figuren en la llista de la UE. A través d’aquesta iniciativa, la UE està liderant el camí per a millorar les condicions socials i ambientals en les quals es reciclen els vaixells.

En aquesta ocasió, Karmenu Vella, Comissari de Medi Ambient, Assumptes Marítims i Pesca de la UE, va visitar ahir un dels patis de reciclatge de vaixells més concorreguts d’Europa a Gant (Bèlgica), per a presenciar de primera mà la realitat del reciclatge de bucs a Europa i intercanviar opinions amb representants d’aquesta indústria.

El comissari Vella va dir: “Durant massa temps, els bucs de la UE han estat desmantellats en condicions ambientals i socials deficients. Això ja no és acceptable. L’entrada en vigor del Reglament de la UE sobre reciclatge de bucs és una fita per a aquest sector, ja que per primera vegada estableix normes clares i específiques sobre com han de reciclar-se els bucs amb bandera de la UE. Igual que altres activitats de reciclatge, el reciclatge de vaixells pot dur-se a terme de manera sostenible, de manera que sigui bo per als treballadors, el medi ambient i l’economia. Això és el que està succeint al pati de reciclatge de bucs de Gant i això és el que pretén la UE. Comptem amb tots els actors del sector per a treballar de manera constructiva amb nosaltres perquè això succeeixi”.

Font: FuturENVIRO

ECONIA forma part del directori de les consultories i enginyeries ambientals de la Generalitat de Catalunya

ECONIA ja forma part del directori de les consultories i enginyeries ambientals de la Generalitat de Catalunya.

Aquest directori de consultories i enginyeries ambientals, impulsat per la Direcció General de Polítiques Ambientals de la Generalitat de Catalunya, es posa a disposició de les organitzacions i la ciutadania per afavorir la visibilització del sector i convertir-se en una eina que donarà a conèixer les empreses i els serveis. Així mateix, també contribuirà a posar en valor els principals àmbits de treballs i serveis que s’ofereixen.

A ECONIA tenim per objectiu contribuir al creixement sostenible de la societat i aconseguir un desenvolupament econòmic i industrial responsable amb el medi ambient. Per tant, treballem per oferir solucions eficients i innovadores, enfocades cap a la sostenibilitat.

Fent clic en aquest enllaç podeu accedir al PDF que correspon a la nostra secció dins del directori de les consultories i enginyeries ambientals, per tal que pugueu conèixer la nostra principal cartera de serveis.

La Generalitat revisarà les autoritzacions ambientals de 800 grans explotacions ramaderes

  • S’estan adaptant a la nova normativa europea les condicions exigides a les granges de porcí i aviram considerades d’incidència ambiental potencialment més elevada.
  •  Es posarà l’accent en la prevenció i reducció de les emissions d’amoníac a l’atmosfera i en la possible contaminació de les aigües subterrànies per nitrats.

El Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, ha iniciat el procediment de revisió de les autoritzacions ambientals de 811 granges de porcí i aviram considerades d’incidència ambiental potencialment més elevada. Són les que disposen de més de 40.000 places per a aus de corral, més de 2.000 per a porcs de cria o més de 750 per a truges. Les explotacions ramaderes representen el 58% del total de 1.400 instal·lacions incloses en l’àmbit d’aplicació de la Directiva d’emissions industrials (DEI), una norma europea que reforça l’aplicació de les anomenades millors tècniques disponibles (MTD).

Aprofitant expedients en tràmit

Les MTD són les tècniques considerades ambientalment més netes i econòmicament viables d’acord amb els avenços tècnics actuals. Aquestes tècniques es publiquen mitjançant Decisions d’Execució europees que aproven documents de conclusions. Justament el mes de febrer de 2017 es va publicar la Decisió d’execució que establia les conclusions sobre les MTD en el marc de la Directiva sobre la cria intensiva d’aus de corral o de porcs.

La DEI estableix un termini de quatre anys a partir de la publicació de decisions sobre les conclusions sobre les MTD perquè l’autoritat competent revisi i actualitzi totes les condicions del permís de cada instal·lació. A Catalunya, el Departament de Territori i Sostenibilitat ja ha revisat 76 autoritzacions ambientals de granges on s’han incorporat les prescripcions relatives a les MTD aprofitant els expedients en tràmit per a la modificació dels permisos ambientals. Per consensuar els criteris d’aplicació i facilitar-ne la implantació, s’ha treballat conjuntament amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

Simplificació de les comunicacions

Aquestes prescripcions fan referència, fonamentalment, a la gestió nutricional de porcs i aus de corral; a l’elaboració de pinsos; als allotjaments dels animals; a la recollida, emmagatzematge, processat i aplicació agrícola de les dejeccions; i a l’emmagatzematge del bestiar mort. L’accent s’està posant en la prevenció i la reducció de les emissions d’amoníac a l’atmosfera, un dels principals aspectes ambientals d’aquestes activitats sobre els que cal incidir, juntament amb la possible contaminació de les aigües subterrànies per nitrats.

Per agilitar la revisió de les activitats, la Generalitat ha completat una nova base de dades d’activitats DEI que en millorarà l’eficiència; està organitzant trobades tècniques amb el sector per establir un flux constant d’informació i minimitzar al màxim els tràmits, costos i molèsties; i ha simplificat les comunicacions i els tràmits, mitjançant l’elaboració d’un formulari tècnic i les seves corresponents instruccions d’emplenament que permetrà una més àgil revisió de les autoritzacions d’aquest sector.

Catalunya acull el 23% de les instal·lacions ramaderes incloses dins l’àmbit d’aplicació de la DEI de tot l’Estat. Només amb l’Aragó (25%) i Castella-la Manxa (16%) ja conformen el 64% de totes les granges afectades per la
Directiva.

Font: Comunitat de Premsa Generalitat de Catalunya.

Econia, enginyeria i consultoria ambiental en el projecte d’economia circular guanyador dels Premis Europeus del Medi Ambient (secció Euskadi)

Ahir, 30 de Maig del 2018, el Consejero de Medio Ambiente, Planificación Territorial y Vivienda del Gobierno Vasco, Iñaki Arriola, ha entregat els Premis Europeus de Medi Ambient a l’Empresa – Secció País Basc 2017/2018.

Els Premis Europeus de Medi Ambient a l’Empresa (European Awards for the Environment) es convoquen desde 1987 per la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea, per tal de reconèixer públicament a aquelles empreses que combinen amb èxit la viabilitat econòmica dels seus negocis amb la protecció del medi ambient, introduint eco-innovació en la gestió, en els processos, en els productes o serveis que oferten, apostant per la cooperació empresarial, combinant negoci i biodiversitat, o posant en marxa iniciatives d’economia circular.

El premi en la categoria d’economia circular ha estat atorgat al projecte Lanteko Berria; un centre de tractament de vehicles i remanufactura de peces, pioner en els processos aplicats.

ECONIA hem estat responsables de les tasques d’enginyeria i consultoria ambiental, de les instal.lacions de Lanteko Berria, així com la consecució dels permisos necessaris per a la legalització de les mateixes.

“El RD 180/2015, sobre el transport de residus, ha incrementat la càrrega administrativa de les empreses” Entrevista a Meritxell Barroso

En aquesta entrevista, Meritxell Barroso fa un repàs a la realitat de les empreses gestores de residus al nostre país, a la legislació amb més impacte en el sector i a les iniciatives ambientals que les empreses haurien d’engegar. A més, ens explica la situació de la gestió de vehicles industrials fora d’ús.

1.- Com definiria el panorama actual del sector de la recuperació de residus?

La gestió inadequada dels residus s’ha convertit en un dels majors problemes, no solament mediambientals, sinó també de salut i econòmics a tot el món. La resposta no és només una necessitat ambiental i de salut, sinó també una adequada inversió econòmica. S’ha demostrat que no fer res és molt més car per a la societat, i repercuteix severament en les finances de cada país, que disposar d’una bona gestió dels residus.

En aquest escenari, el sector de la recuperació de residus és clau, perquè parteix de la solució passa pel canvi essencial de l’economia lineal (model d’usar i tirar) a l’enfocament circular de fomentar la reutilització i el reciclatge de materials i recursos.

En concret, al nostre país, les empreses de la recuperació estan preparades per afrontar nous reptes, comptant amb els mitjans tècnics i humans necessaris per assumir els canvis i marcs regulatoris que es preveuen; malgrat que, com en qualsevol sector, han d’estar en constant innovació i moviment; i, sobretot, pendents de les tendències de mercat que imposen canvis.

2.- Quins són els principals canvis o novetats que assenyalaria com els més importants en el sector durant el 2016?

Aquest any, el sector de la recuperació ha hagut d’enfrontar-se a diversos reptes. Sense tenir en compte la interminable crisi econòmica, ha hagut de fer front a la caiguda dels preus de les matèries primeres, el dúmping en l’acer xinès i rus dins d’Europa, etc.

A més, legislativament, han existit importants novetats, des del nou paquet de mesures sobre economia circular de la UE, el nou pla marc estatal de gestió de residus, plans de diferents comunitats autònomes, nou text refós de la llei de sòl i rehabilitació urbana, modificació de la llei de residus, Reial decret de RAEE’s,… etc.

3.- Quant a les legislacions que comenta, quins creu que han tingut un impacte en el sector a menor curt termini?

Si hagués de destacar algunes, per al sector de la recuperació, potser serien l’entrada en vigor del Reial decret sobre RAEE’s, que ha implicat la tramitació de noves autoritzacions específiques per als gestors d’aquest tipus de residus així com la creació de protocols específics de treball; en un entorn normatiu poc clar, de difícil aplicació i subjecte a interpretacions subjectives.

A més, l’aplicació del RD 180/2015, que regula el transport de residus en tot el territori espanyol, lluny de simplificar la burocràcia, ha vingut a incrementar la càrrega administrativa de les empreses, amb la pèrdua consegüent de competitivitat, incrementant innecessàriament els costos de la gestió de residus i fent-los menys atractius respecte als materials verges, objectiu diametralment oposat al proposat per l’economia circular. Per contra, les bondats d’aquesta normativa (major traçabilitat, major control, obtenció de dades sobre el tractament dels residus, etc.) estan per demostrar, i molts creiem que generaran quantitats ingents de documentació i de dades que no serviran per a una major eficiència en les polítiques ambientals.

En el sector dels vehicles fora d’ús destacaria la Instrucció de la Direcció general de trànsit, que obliga a la tramitació de les baixes de tots els vehicles als Centres Autoritzats de Tractament (CAT).

4.- Com ha estat el procés mitjançant el com s’ha determinat que els vehicles industrials solament es poden donar de baixa als centres especialitzats?

Ha estat un procés llarg i laboriós, com qualsevol nou canvi legislatiu. Ha estat un treball liderat per ANERVI (Associació Nacional d’empreses de Reciclatge de Vehicles Industrials), recolzat per AETRAC i AEDRA, associacions dels centres autoritzats de tractament de Catalunya i Espanya.

El treball conjunt ha permès comptar amb els diferents actors implicats fins a poder disposar de la publicació de la instrucció de la Direcció general de trànsit, que així regula el procés de tramitació de les baixes.

5.- Quin ha estat la raó de ser d’aquest canvi?

El RD1383/02, que regula les baixes i tractaments a realitzar als vehicles fora d’ús, deixa fora del seu àmbit d’aplicació tots aquells vehicles que superin els 3.500 kg de MMA(Massa Màxima Autoritzada), és a dir, aquells que cridem vehicles industrials (camions, maquinària agrícola, autobusos, maquinària d’obres públiques,…) que són, precisament, aquells que contenen una quantitat de contaminants molt superior als denominats turismes.

Malgrat això, històricament, existeix un conjunt d’empreses autoritzades per al tractament de vehicles, especialitzades en els vehicles industrials, amb instal·lacions adequades, així com, tècnica i professionalment preparades, que permeten assegurar una correcta gestió de vehicles industrials. Que no existís l’obligatorietat de tramitar les baixes en centres autoritzats de tractament provocava un descontrol i desconeixement sobre la destinació final d’aquests residus i tots els contaminants que contenen.

6.- Quins seran les principals conseqüències que suposarà aquest canvi per als agents que fins ara es veien implicats en tal gestió?

En primer lloc, els propietaris dels vehicles industrials final d’ús hauran de tramitar la seva baixa en un centre autoritzat de tractament. En segon lloc, els centres que els tractin, hauran de complir amb els requisits i autoritzacions necessàries per assegurar una correcta gestió dels mateixos i dels residus que contenen.

Això implicarà que aquells agents no legalitzats que es dedicaven a comerciar amb aquest tipus de residu, fora de la legalitat, perdin la competitivitat que els aportava no disposar de les instal·lacions tècniques necessàries, així com el no compliment d’obligacions tributàries.

7.- Fa poc més d’un any, la consultoria empresarial i ambiental ECONIA presentava, al Saló de l’Automòbil de Barcelona, un estudi sobre la recuperació de peces dels VFU’sa Catalunya. Quines implicacions ha tingut aquest estudi?

L’estudi va ser realitzat amb les empreses que formen part de AETRAC; això ens va permetre conèixer de primera mà el percentatge de recuperació que estan duent a terme les empreses gestores d’aquests vehicles i, per tant, la important labor dins d’una economia circular, en la qual es reintrodueixen en el mercat de peces de segona mà, en perfecte estat i amb garantia d’ús. Aquest primer pas va permetre la possibilitat d’establir, a posteriori, uns valors de recuperació que seran exigits als CAT en la propera revisió del RD1383/02, que es troba en les últimes fases de redacció i aprovació.

8.- Quins són els principals aspectes que, des d’ECONIA, s’assenyalarien per a la millora ambiental de tota empresa?

El responsable de tota empresa, de l’àmbit que sigui, ha de vetllar per la competitivitat i la sostenibilitat de la mateixa. Són dos conceptes que, ben entesos, es complementen i es retroalimenten: la capacitat de poder usar materials remanufacturats (és a dir, que provenen d’un reacondicionament de materials usats) pot comportar un important estalvi en la compra de materials, alhora que dota als nostres productes/serveis d’uns atributs de sostenibilitat que la societat actual aprecia especialment. Aquesta filosofia hauria de ser aplicable en tots els aspectes de l’empresa que, tradicionalment, s’ha donat per descomptat que eren inamovibles. Per exemple, el consum energètic pot ser proveït, encara que sigui parcialment, per fonts pròpies de generació (energies renovables, que gaudeixen d’un desenvolupament tecnològic molt avançat que permet que competeixin amb les fonts d’energia tradicionals); en el consum d’aigua hi ha molt camí per recórrer en la reutilització de les aigües de la pròpia empresa per a usos de processos industrials, neteja d’instal·lacions, etc.; els residus que genera la nostra activitat industrial, molt possiblement siguin un recurs interessant per a altres empreses que, condicionats degudament, poden substituir el consum de costoses matèries primeres, cada vegada més escasses com a recurs natural.

9.- Vostè participa en la Comissió Europea com a experta en gestió de residus i medi ambient. Podria explicar-nos en què consisteix la seva feina dins del d’aquesta institució?

Participo en diferents projectes, els quals estan enfocats cap a la sostenibilitat i la cura al medi ambient, així com cap a l’economia circular. En alguns engeguem projectes pilot que permetin conèixer i avaluar la rendibilitat d’introducció de nous processos o l’aplicació de criteris de sostenibilitat en sectors empresarials, smart-grids, etc. En uns altres, dissenyem fulls de ruta i definim instruments a aplicar, sobretot, per les institucions, per aconseguir una reducció en la generació de residus i un major ús dels mateixos com a recursos.

En definitiva, intentem articular polítiques i normatives que afavoreixin la consecució dels objectius esmentats, en honor d’una major competitivitat i sostenibilitat de l’activitat econòmica en general i del teixit industrial en particular.