El document ha estat possible gràcies a la col·laboració de diversos departaments del Govern, en el marc del Grup de Treball Interdepartamental d’Economia Verda i Circular

El Govern ha aprovat el Full de ruta de l’economia circular a Catalunya (FRECC) 2030 per accelerar la transició del nostre país envers una economia més circular i justa que maximitzi el valor dels recursos i que actuï com a palanca de la transformació en un marc de col·laboracions entre actors clau. El FRECC defineix la missió, la visió, els objectius estratègics i els objectius operatius per encaminar-nos envers una economia més circular amb un horitzó temporal que abasta fins a l’any 2030.

Per elaborar el FRECC, han col·laborat diversos departaments del Govern, en el marc del Grup de Treball Interdepartamental d’Economia Verda i Circular, i persones expertes de l’àmbit de l’economia circular. També hi ha hagut un extens procés de participació ciutadana que ha integrat la visió d’un ampli ventall d’actors socials i econòmics.

El desenvolupament d’aquest Full de ruta es durà a terme mitjançant dos plans d’acció: el Pla d’acció 2024-2026 i el Pla d’acció 2027-2029. En la reunió d’avui de l’Executiu, s’ha aprovat el primer dels plans, el dels anys 2024-2026, que es materialitza en 15 línies d’actuació i 80 accions que contribuiran a assolir els objectius estratègics i operatius definits al document.

Objectius, iniciatives i accions

El FRECC té quatre objectius estratègics i operatius centrats a contribuir a desacoblar el desenvolupament econòmic del consum de recursos i la generació d’emissions; accelerar la transformació social, cultural i laboral envers la circularitat; assegurar la transició efectiva envers un teixit industrial i empresarial circular i digitalitzat, i facilitar la creació d’un marc favorable a la transició envers l’economia circular.

D’acord amb aquests objectius, el document defineix un seguit d’iniciatives i accions, entre les quals destaquen:

• La consolidació d’una plataforma d’intercanvi de productes, recursos, subproductes i serveis que faciliti la simbiosi industrial, o l’Estratègia de bioeconomia de Catalunya, formen part de l’objectiu de contribuir a desacoblar el desenvolupament econòmic del consum de recursos.
• Per accelerar la transformació envers la circularitat, es compta, per exemple, amb el redisseny del hub Catalunya Circular com a aparador de tota la informació rellevant d’economia circular del país, o amb el Pla d’acció per a la competitivitat dels centres de reutilització a Catalunya.
• Entre les accions de transformació del teixit industrial i empresarial envers un model circular, destaquen el Programa ProACCIÓ Green d’ACCIÓ, d’acompanyament a l’empresa, o l’impuls de noves professions i models de negoci amb oportunitats rellevants per a la circularitat, amb la col·laboració d’agents com el SOC i les universitats de Catalunya.
• La creació d’un marc favorable per a la transició envers l’economia circular continuarà sent possible gràcies als ajuts de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) relacionats amb l’economia circular, o a la consolidació dels òrgans de governança del FRECC, que són el Comitè Director d’Economia Circular i el Consell Català de l’Economia Circular, que comptarà amb la participació dels principals actors implicats.

Abandonar l’economia lineal

L’economia lineal, aquella que consisteix a extreure, usar i llençar, ja no és un model a seguir. L’enorme despesa de recursos naturals, energètics i humans d’aquest model, sumada a l’impacte negatiu que té sobre el medi ambient, fa més necessari que mai un canvi radical de model econòmic. El model d’economia circular es postula com una alternativa al model econòmic lineal i consisteix en una transformació envers una economia regenerativa, basada en uns models de producció i consum amb visió de cicle de vida, que permeti preservar els recursos dins d’un cicle continu i optimitzar-ne el valor.

El Pacte verd europeu (European Green Deal) planteja una estratègia que transformi la Unió Europea en una economia circular i neutra en emissions l’any 2050, redueixi la contaminació i restauri la biodiversitat sense deixar ningú enrere. Per donar resposta a aquests reptes, la Comissió Europea va aprovar l’any 2020 el Nou Pla d’acció d’economia circular amb l’objectiu de reduir la petjada de consum de la Unió Europea i duplicar la taxa d’utilització de material circular en la pròxima dècada, al mateix temps que s’impulsa el creixement econòmic.

El passat 17 d’agost, la Comissió Europea va aprovar les normes per a aplicar el denominat CBAM (Mecanisme d’Ajustament de Carboni en Frontera), el qual pretén evitar el desavantatge en el que es troben les empreses europees subjectes a les normes climàtiques i que han de pagar pels seus drets d’emissió de CO2.

L’aplicació de la fase transitòria del CBAM és de l’1 d’octubre 2023 fins a finals del 2024.

Aquesta reglamentació detalla les obligacions transitòries per a la notificació per als importadors de la UE de mercaderies subjectes al CBAM, així com la metodologia transitòria per a calcular les emissions incorporades alliberades durant el procés de producció d’aquestes mercaderies.

Aquesta taxa s’aplicarà a les importacions de sectors, principalment, com: la siderúrgia, la producció de ciment o fertilitzants, el sector de l’alumini i la generació d’electricitat; que, durant el període transitori, els importadors només caldrà proporcionin dades sobre les seves emissions. També s’inclourà el sector de l’hidrogen, alguns productes intermedis com a cargols i articles similars de ferro o acer.

Els importadors europeus dels productes afectats hauran de, en primer lloc, obtenir una autorització i després comprar els drets d’emissió de CO2 corresponent al preu de les emissions que s’hagués pagat si aquests béns s’haguessin produït en la Unió Europea.

De forma paral·lela, s’estan desenvolupant eines informàtiques específiques per a ajudar al càlcul i notificació dels importadors.

Tot i que es sol·licita als importadors la recopilació de dades a partir de l’1 d’octubre del 2023, el primer informe no haurà de presentar-se fins el 31 de gener del 2024.

Els insectes tenen un paper essencial per als ecosistemes i els éssers vius: en la pol·linització, en la descomposició de residus, en els processos de formació del sòl i del reciclatge de nutrients, en les cadenes tròfiques com a preses o com a depredadors i parasitoides, actuant en la lluita biològica contra espècies plaga. També proporcionen aliments i altres productes com biocombustibles o fibres, i són essencials en els medis d’aigua dolça, on són bioindicadors de qualitat (són sensibles a l’alteració de les aigües). Aquests i molts altres serveis irreemplaçables solen ser desconeguts per la societat, que massa recurrentment només el percep com una molèstia.

Tant en l’apreciació dels que tenim certa edat, com a diverses investigacions mostren que està existint una disminució a gran escala dels insectes; i que aquests éssers són més vulnerables del que es pensava.

Una recent revisió d’estudis estima que en els últims 27 anys les poblacions d’insectes voladors s’han reduït en un 76 %. Més d’un 40% de les espècies d’insectes estan disminuint ràpidament i almenys un terç es troben en perill de desaparèixer en poques dècades.

Aquests efectes estan directament relacionats amb l’activitat humana:

En primer lloc, el canvi d’hàbitats, provocat per la desforestació i la conversió d’hàbitats naturals en agricultura (vinculada a l’ús de pesticides, herbicides, fungicides…).

El canvi climàtic també té un efecte important, especialment en condicions climàtiques extremes com les sequeres, que estan augmentant tant en intensitat com en periodicitat.

Un dels insectes que més està patint la seva desaparició són les abelles, responsables de la pol.linització. Aquest acte és un procés fonamental en la conservació dels ecosistemes terrestres i per a la producció d’aliments:

Es calcula que el 87,5 % (aproximadament 308.000 espècies) de les plantes silvestres amb flors del món depenen, almenys parcialment, de la pol·linització realitzada per animals; i pel que fa a la seva relació amb la producció d’aliments, cal tenir en compte que a Espanya al voltant del 70 % dels cultius per a consum humà depenen dels insectes que desenvolupen la pol·linització; a més de proporcionar altres productes com mel, cera o medicaments.

Segons la FAO, la producció agrícola mundial que depèn directament dels insectes pol.linitzadors suposa beneficis creixents d’entre 235.000 i 577.000 milions de dòlars a l’any o 2.400 milions d’euros de valor associat a l’agricultura espanyola; i es calcula que els últims cinquanta anys el volum de producció de cultius que depenen dels pol·linitzadors ha augmentat a nivell mundial en un 300 %, de manera que la subsistència humana està cada cop més supeditada a la seva acció.

Per tant, la pèrdua d’insectes pol·linitzadors com les abelles pot portar-nos a una situació amb conseqüències catastròfiques, ja que, com s’ha mencionat, afecta el bon funcionament dels ecosistemes i a la producció de l’alimentació dels humans.

Així doncs, la conservació i recuperació d’aquestes espècies és fonamental per al futur del planeta tal com el coneixem; i les administracions han de prendre mesures eficaces per lluitar contra les seves principals amenaces. Tenint en compte les conseqüències exposades, aquestes accions han de considerar-se com un dels grans reptes ambientals.

(Autora de la imatge: Kat Smith)

Una acció tan quotidiana com l’ús d’internet (enviar correus, revisar i usar xarxes socials, veure una pel·lícula, comprar online…) té importants costos ambientals, tot i que no es perceben.

Deixant de banda els impactes de la fabricació dels dispositius per a l’ús d’internet, en primer lloc, cal tenir en compte totes les infraestructures necessàries per a l’ús dels mateixos, que a més de l’impacte ambiental en la producció de les mateixes, no hem de oblidar la seva repercussió en l’ocupació del sòl i l’impacte paisatgístic, la flora i la fauna.

Però el major impacte el provoquen els centres de dades que són necessaris per a l’emmagatzematge de les mateixes, els quals requereixen gran quantitat d’energia i residus hídrics. De fet, està estimat que aquests centres consumeixen uns 420.000 milions de litres a l’any d’aigua per a mitigar l’escalfor que produeixen.

La revista Resources, Conservation and Recycling ha publicat un estudi que indica que la petjada hídrica mitjana mundial de l’ús de xarxes està estimada en 200 litres d’aigua en la descàrrega d’un sol gigabyte (GB) de dades, el que fa 2,6 bilions de litres d’aigua anualment (més d’un milió de piscines olímpiques) i que l’emmagatzematge i transmissió de dades emeten 97 milions de tones de CO2 a l’any.

Tenint en compte aquestes dades, les empreses implicades estan buscant diferents solucions. Una de les que ja està funcionant és la proposada en els països nòrdics, on s’aprofita la calor produïda com a calefacció en edificis o hivernacles (és el cas del districte de Valla Torg a Estocolm). Altres alternatives en estudi són: desenvolupar sistemes de reciclat de l’aigua, ús de les aigües grises o construcció dels centres de dades offshore (als oceans) o submergits en olis minerals per a mantenir temperatura estable, construir infraestructures a l’espai…

Però també cal tenir en compte les accions que podem fer els usuaris. A més d’aplicar la regla de les 3 R (reduir, reutilitzar i reciclar) com en totes les nostres activitats quotidianes; posar en pràctica algunes d’específiques, com: reduir la qualitat de pel·lícules/sèries visualitzades en plataformes, evitar les videotrucades enfront trucades de veu, ajustar les paraules en les recerques, desactivar notificacions del mòbil, enviar per mail arxius reduïts,…

Com sempre, els usuaris som responsables de l’ús dels productes i serveis presents en la nostra vida i de la petjada ambiental que aquests representen.

(Autora de la imatge: Anna Shvets)

El passat 22 de juny de 2023, es va publicar l’Ordre TED/646/2023 TED/646/2023, de 9 de juny, per la qual s’estableixen els criteris per determinar la fi de la condició de residu dels residus termoplàstics i que entra en vigor el 12 de juliol de 2023.

Aquesta legislació estableix com a requisit bàsic que els plàstics passin per una o diverses plantes de tractament per poder aplicar-los el concepte jurídic de fi de condició de residu. El tractament que atorga aquesta finalitat de condició de residu, té caràcter només mecànic, per la qual cosa els tractaments químics queden exclosos de l’àmbit d’ aplicació de la norma. D’ altra banda, també s’exclouen els residus plàstics termoestàtics, és a dir, aquells que un cop escalfats i després refredats, no poden tornar a fondre’s ni a canviar de forma.

L’Ordre TED/646/2023 estableix dues diferències en funció de l’origen dels residus i la possible presència de contaminants orgànics persistents en els residus a tractar.

• Així, en els canals en els quals habitualment no es trobin aquest tipus de contaminants, es facilita la seva gestió a través d’ assegurar la seva procedència i establir mesures concretes de traçabilitat, per assegurar-se que aquests residus no es barregen amb residus d’ altres orígens al llarg de les operacions de tractament i valorització.
• D’altra banda, en relació amb els residus procedents de fluxos de residus perillosos o amb presència de substàncies perilloses i/o contaminants orgànics persistents (RAEE, VFUs, RCDs, etc.), s’estableixen mesures addicionals per assegurar-ne l’origen i la separació, al llarg de tota la cadena de valorització.

Aspectes determinats:

• Els residus termoplàstics que poden sotmetre’s a les especificacions de l ‘Ordre TED/646/2023, es preveuen en el seu Annex I, en el qual s’indica el seu origen i codificació LER.
• Els enviaments de cada material, hauran d’acompanyar-se d’una declaració de conformitat, d’acord amb el model que consta en l’Annex III de l’Ordre. S’estableix la possibilitat d’ usar aquests residus quan hagin perdut la seva condició de tals, en termes idèntics en els processos industrials posteriors, com si es tractés de material verge. No obstant això, aquells plàstics que hagin de ser destinats a entrar en contacte amb aliments, hauran de complir a més els requisits establerts pels la seva legislació específica.
• D’altra banda, els materials termoplàstics tractats mecànicament que hagin de ser destinats a la indústria per a qualsevol altre tipus de producte, també hauran de complir amb la legislació específica que li sigui d’aplicació .
• Per poder aplicar les previsions de l’ Ordre TED/646/2023, els gestors finals que desitgin comercialitzar el residu termoplàstic com a producte han d’efectuar una comunicació a l’administració autonòmica que els hagi autoritzat el centre de tractament d’acord amb el que preveu l’Annex II de l’ Ordre TED/646/2023, en el termini de 3 mesos des de la seva entrada en vigor (és a dir, abans del 12 d’octubre de 2023).

Per últim, recordar que:

Els criteris establerts en l’ Ordre TED/646/2023 per determinar la fi de condició de residu només seran d’aplicació dins del territori de l’Estat. En conseqüència, no són extrapolables ni a operacions d’ importació, ni d’ exportació dels materials, ni tampoc de trasllat en el territori de la Unió Europea.

Les manifestacions de interès són consultes obertes en diferents àrees que recullen possibles àmbits d’actuació a través de la informació objectiva que ofereixen diversos grups de la societat, entre ells, els empresarials.

Tenen l’objectiu de dissenyar polítiques públiques i són una eina utilitzada des de fa anys per la Comissió Europea i de recent implantació a l’Estat Espanyol.

Dins les citades polítiques públiques, també es troben les convocatòries d’ajuts i subvencions.

Des d’Econia ajudem a diferents col·lectius empresarials representatius de la sostenibilitat, economia circular i ecoinnovació, a presentar les seves aportacions a les MDI, de manera que, el valor afegit que aporten sigui considerat dins dels objectius prioritaris, per exemple, en els fons NextGeneration.