Les emissions de metà han aconseguit nivells històrics, superant les 1900 parts per bilió, segons un recent informe de l’Agència Internacional d’Energia (AIE). Aquest gas, un dels més potents en termes de canvi climàtic, ha vist un augment alarmant a causa d’activitats humanes, com l’agricultura, la ramaderia i l’extracció de gas i petroli.

La seva creixent concentració en l’atmosfera representa una amenaça important per a l’escalfament global, atès que el metà és més de 80 vegades més potent que el diòxid de carboni en els primers vint anys després de la seva emissió.

No obstant això, el metà no és necessàriament un enemic irremeiable. En lloc d’alliberar-lo a l’atmosfera, existeixen tecnologies que poden capturar-lo i convertir-lo en productes útils. Per exemple, el metà pot transformar-se en biometà, un combustible renovable que pot usar-se per a generar electricitat o com a substitut del gas natural. També és possible convertir-lo en plàstics biodegradables, fertilitzants o fins i tot en hidrogen per a la indústria energètica.

Aprofitar aquestes solucions podria ajudar a reduir les emissions de metà i, al mateix temps, generar alternatives sostenibles per a l’energia i els productes industrials. La clau és invertir en tecnologies que permetin capturar aquest gas i donar-li un ús que beneficiï tant al medi ambient com a l’economia global.

La reducció de les emissions de diòxid de carboni (CO₂) és essencial per frenar el canvi climàtic i protegir el planeta. Segons l’Organització de les Nacions Unides (ONU), l’acceleració de les accions per reduir el CO₂ és crucial per mantenir l’augment de la temperatura global per sota dels 1,5°C, tal com es va acordar a l’Acord de París.

Una de les accions més efectives és la transició a fonts d’energia renovables, així com, una millora en l’eficiència energètica. De la mateixa manera, el canvi en els patrons de mobilitat juga un paper determinant. Finalment, la protecció i recuperació de boscos i ecosistemes també són essencials, ja que els arbres actuen com a captadors de carboni, absorbint el CO₂ de l’atmosfera.

En totes aquestes tasques és necessària la col·laboració efectiva de tota la societat i els agents que la conformen. Tant els ciutadans, l’empresa, la indústria, com l’administració pública.

A ECONIA treballem projectes d’ecoinnovació per a que els nostres clients puguin disminuir les seves emissions i per tant, la seva petjada ecològica.

La Unió Europea ha establert directrius estrictes sobre la retirada de l’amiant, un material tòxic prohibit des de 2005 a causa dels seus riscos per a la salut.

Segons l’Agència Europea de Seguretat i Salut en el Treball (EU-OSHA), l’exposició a l’amiant pot causar greus malalties respiratòries, com el mesotelioma, càncer de pulmó i asbestosi, afectant principalment treballadors i persones que viuen prop d’àrees contaminades.

Malgrat la seva prohibició, molts edificis construïts abans de 2005 encara contenen amiant, la qual cosa representa un risc constant. La UE ha intensificat els seus esforços per a garantir la correcta identificació i eliminació d’aquest material perillós, establint regulacions que exigeixen la seva retirada en renovacions o demolicions, amb la finalitat d’evitar l’alliberament de fibres en l’aire.

Per a la Comissió Europea, la gestió segura de l’amiant és crucial no sols per a la protecció de la salut, sinó també per a la preservació del medi ambient. L’amiant alliberat a l’entorn pot contaminar l’aire i l’aigua, la qual cosa representa un risc a llarg termini. La retirada sistemàtica i segura és, per tant, un compromís ineludible per a assegurar un futur saludable i sostenible a Europa.

Diferents administracions estan oferint ajudes i subvencions per a incentivar la retirada d’aquest producte. Pregunta’ns!

https://econia.net/

La mala gestió dels residus tèxtils s’ha convertit en una crisi ambiental alarmant a nivell mundial. Segons un informe de l’ONU, s’estima que cada any es generen al voltant de 92 milions de tones de deixalles tèxtils, dels quals només l’1% es recicla adequadament. La indústria de la moda, que produeix més emissions de carboni que el transport aeri i marítim combinats, contribueix significativament a aquest problema.

Les poques opcions per al reciclatge i la reutilització, juntament amb l’augment del consum ràpid, agreugen la situació. En molts països en desenvolupament, les deixalles tèxtils s’ acumulen en abocadors, contaminant sòls i aigües. Diverses organitzacions han instat els governs a implementar polítiques més estrictes per a la gestió de residus i fomentar pràctiques sostenibles en la indústria.

La necessitat d’un canvi urgent és evident per protegir el nostre planeta i els seus recursos.

El Govern espanyol ha aprovat el Llibre Verd sobre Finances Sostenibles per accelerar la transició climàtica de les empreses i facilitar-ne l’adaptació al marc europeu.

Entre les mesures clau, s’inclou la creació d’un “Sandbox de sostenibilitat” per aprendre sobre finances verdes, un repositori d’informació sobre sostenibilitat i guies per donar suport a les pimes en la transformació.

També es promouran productes financers verds a través de la col·laboració publicoprivada i es constituirà un Consell de Finances Sostenibles per coordinar aquestes iniciatives.

https://portal.mineco.gob.es/RecursosNoticia/mineco/prensa/noticias/2024/241126%20Libro%20Verde%20Finanzas%20Sostenibles%20-%20Consejo%20de%20Ministros.pdf

La COP29, celebrada a Bakú, l’Azerbaidjan, va marcar una fita crucial en la lluita contra el canvi climàtic en tancar l’Article 6 de l’Acord de París i triplicar l’objectiu de finançament climàtic col·lectiu per a 2035.

Aquests són els punts més rellevants decidits en aquesta cimera climàtica:

1. Article 6: Mercat mundial de carboni

Després d’anys de negociacions, es van acordar normes clares per a un mercat global de carboni supervisat per l’ONU. Aquest sistema permetrà el comerç de crèdits de carboni entre països, incentivant projectes sostenibles i la reducció d’emissions.

• Normes de comerç: Es van establir estàndards rigorosos per a garantir la integritat ambiental, incloent-hi revisions transparents i salvaguardes per a drets humans i pobles indígenes.
• Benefici per a països en desenvolupament: El nou mercat mobilitzarà milers de milions de dòlars en projectes sostenibles, permetent als països en desenvolupament reduir emissions de forma més econòmica.
• Impacte econòmic: Es preveu un estalvi de fins a 250.000 milions de dòlars anuals en la implementació de plans climàtics.

2. Nou objectiu de finançament climàtic per a 2035

Els països desenvolupats lideraran un esforç col·lectiu per a mobilitzar almenys 300.000 milions de dòlars anuals destinats a països en desenvolupament. Aquest finançament cobrirà accions de mitigació, adaptació i compensació per pèrdues i danys, reforçant la confiança en l’Acord de París.

3. Adaptació i resiliència

• Es va decidir limitar a 100 els indicadors globals per a mesurar avanços en adaptació climàtica, simplificant el monitoratge per als països.
• El 5% dels ingressos del mercat de carboni es destinarà a finançar processos d’adaptació, beneficiant a les nacions més vulnerables.
•  Es va llançar el Full de Ruta d’Adaptació de Bakú, alineada amb l’Article 7 de l’Acord de París, per a guiar futurs esforços.

4. Mitigació i tecnologia

La COP29 va subratllar la importància de la intel·ligència artificial i altres tecnologies digitals en la lluita climàtica, destacant el seu potencial per a optimitzar recursos i reduir emissions, encara que també es va discutir la necessitat de regular els seus impactes ambientals.

Altres avanços destacats

• Agricultura: Es va acordar un portal per a compartir informació sobre iniciatives relacionades amb la seguretat alimentària.
• Igualtat de gènere: Es va estendre el Programa de Treball de Lima sobre Gènere per una dècada.

Dintre dels diferents pròxims reptes per a la COP30, s’inclouen els de definir indicadors universals per a adaptació, desenvolupar aspectes tècnics del mercat de carboni i abordar la implementació del Balanç Global de Resultats (GST) a Belém, el Brasil, en 2025.

Entre les reaccions internacionals més destacades ens trobem amb la d’António Guterres, que va remarcar que l’acord és una base important però insuficient per a enfrontar el desafiament climàtic. Per part seva, Simon Stiell va qualificar l’objectiu financer com una “pòlissa d’assegurança per a la humanitat”, instant a complir-lo a temps per a garantir la seva efectivitat.

En conclusió, la COP29 representa un avanç significatiu en la cooperació climàtica global, establint les bases per a una transició justa cap a energies netes. Els acords aconseguits han de complir-se amb urgència per a mantenir viu l’objectiu de limitar l’escalfament global a 1,5 °C.