El canvi climàtic és un fet ja conegut arreu del planeta, i no queda dubte de que els humans hem tingut prou a veure amb aquesta situació, però… tots alliberem les mateixes quantitats de CO2 a l’atmosfera? Com es de responsable cada país?
Cada any s’emeten a l’atmosfera milers de milions de tones de gasos que contribueixen a l’efecte hivernacle, aquestes emissions depenen en gran mesura de l’activitat de cada territori, però no és l’únic factor a tenir en compte. El següent gràfic publitdo per AQAL GROUP, IEA (2021), mostra la diferent contribució:
L’aportació de CO2 a l’atmosfera d’un país depèn d’un conjunt de circumstàncies que poden modificar les dades totals.
Un d’aquests factors es la densitat de població. Per exemple: el cas de Xina i Amèrica. Cada ciutadà xinés és responsable d’emetre a l’atmosfera 7.1 tones de CO2 procedents de l’activitat del seu país, mentre que en Amèrica aquesta dada és molt més elevada: sent 14.4 tones de CO2 per habitant. Però si l’estat xinés emet més tones de CO2 que Amèrica… ¿com és possible que la seua mitja d’emissions sigui menor? Degut a la elevada densitat de població, ja que les emissions d’un país es reparteixen entre tots els seus habitants.
Cada país compta amb unes xifres d’emissió diferents en funció de la quantitat de gent que resideix.
Un altre factor clau és la industrialització: Els països amb més industrialització del món encapçalen la llista de les emissions de CO2: Xina (9.8 milions de tones de emissions de CO2), EEUU (4.9 milions de tones) i Índia (2.4 milions de tones).
La distribució desigual de la riquesa és un altre aspecte fonamental en les emissions de carboni. En aquest cas, l’exemple el trobem en Qatar, Kuwait i Aràbia Saudí, països poc poblats però amb una indústria molt forta i amb economies que funcionen degut a energies molt contaminants, com és el cas del petroli.
Els països desenvolupats com Qatar emeten 31 tones de CO2 per any, mentre que les emissions en països en vies de desenvolupament, com és el cas dels països africans, poden ser tan baixes com 0,7 tones de CO2 per any.
Existeixen solucions per al canvi. Però encara estem a temps?
Antigament, la contaminació i altres tipus de pressions desembocaven en efectes puntuals d’ambients locals, però actualment els efectes ja s’observen a nivell global i estem forçant a escala planetària els límits de la natura.
El ritme actual demostra que els recursos necessaris per a la població mundial sobrepassen els límits del planeta. De seguir per aquest camí, a l’any 2050 necessitarem 2.5 planetes per garantir la demanda de recursos naturals dels humans.
Aquesta mesura s’obté del càlcul de la petjada ecològica, que és la mesura de l’impacte de les nostres activitats sobre la natura, i es representa amb la superfície necessària per a produir els recursos i absorbir els impactes d’aquesta activitat.
Segons el IPCC (Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic): “Des del 1850 el canvi climàtic és antropogènic, i una de les principals formes de frenar-lo és parar les emissions a l’atmosfera”.
Per reduir aquestes emissions, molts països han acordat compromisos com l’Acord de París (2015), on els països que hi formen part es comprometen a arribar a un límit d’augment de la temperatura global de 1.5° Celsius per al 2030.
Encara que la reducció d’emissions és clau per a no seguir augmentant la temperatura del planeta i poder arribar a la neutralitat climàtica, ecosistemes com els boscos tropicals o els manglars també juguen un paper fonamental per a assolir aquest objectiu, ja que estan considerades reserves de carboni naturals, per aquest motiu és fonamental invertir en mesures de conservació d’aquests ecosistemes i tota la biodiversitat que alberguen.
_______________
Fuentes:
https://www.nationalgeographic.es/video/tv/cop25-entrevista-hans-otto-portner-ipcc
https://climate.selectra.com/es/huella-carbono/paises-contaminantes
Autoria:
Ana Forner (Econia)
