Els passats 25 i 26 de setembre el cofundador i cogerent d’Econia, Albert Custodio, va estar present a la CEWEP Residues Conference “Ash to resource”, a Mechelen. El programa va reunir experts en residus d’arreu d’Europa per abordar temes com la contribució ambiental, l’ús de residus i la recuperació de materials. Es va incloure una visita a la planta d’INDAVER, la incineradora de cendres més gran de Bèlgica.

A proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, el Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el Reial decret que actualitza el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC 2023-2030). S’estableix un objectiu del 48% de consum final d’energia renovable i un 81% d’electricitat renovable per a 2030, i a més, augmenta l’objectiu de reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEI) de fins al 32% per a 2030.
El pla ha estat assenyalat com una peça clau per a la modernització econòmica i social, així com un motor per a la creació d’ocupació, la millora de la salut pública i el combat contra el canvi climàtic.

Entre les principals mesures que inclou el PNIEC actualitzat es troben:

• Potenciar la reducció dels gasos d’efecte d’hivernacle a Espanya, la retallada del qual es preveu del 32% per a 2030 respecte al 23% de la versió inicial del pla.
• Arribar a un 81% de generació elèctrica procedent de fonts renovables en 2030, amb impuls de l’eòlica (62 GWen 2030) i de la fotovoltaica (76 GW).
• Millorar l’eficiència energètica en els edificis a través de la rehabilitació de 1,38 milions d’habitatges, enfront dels 1,2 milions previstos inicialment.
• Incrementar la meta d’electrificació de l’economia fins al 35%, tres punts per sobre de la disposada en el pla original.
• Aconseguir 12 GW d’electrolitzadors per a produir hidrogen verd.

L’equip d’Econia al complet va estar present en l’esdeveniment, que es va celebrar el passat 19 de setembre al Circuit de Barcelona – Catalunya.

Meritxell Barroso, cofundadora i cogerent d’Econia, hi va participar com a ponent, parlant de la nova mobilitat en el món actual.

El proper dia 19 de setembre se celebrarà la novena edició al Circuit de Catalunya de Barcelona. Serà punt de trobada d’administracions públiques, institucions i associacions del sector de la recuperació i el reciclatge per a l’intercanvi de coneixements i per entaular noves relacions tant comercials com professionals.

Econia és la patrocinadora Lanyard d’aquest esdeveniment, que reunirà professionals del sector del reciclatge i la recuperació creant sinergies i oportunitats de negoci a curt, mitjà o llarg termini. En la seva última edició, va comptar amb gairebé 200 congressistes i la participació dels majors experts en la matèria.

Meritxell Barroso, co-fundadora i co-gerent d’Econia, participarà com a ponent en aquest esdeveniment, parlant de la nova mobilitat en el món actual.

Descobreix les diferències en quant abast, contingut i estructura de l’informe, format…

ORIGEN I CONTEXT LEGAL

EINF (Estat d’Informació No Financera)

• Sorgeix arran de la Directiva 2014/95/UE de divulgació d’informació no financera i informació sobre diversitat (NFDR), de la Unió Europea, que modifica la Directiva 2013/34/UE d’estats financers consolidats.
• A Espanya, es va transposar a través de la Llei 11/2018 EINF.

CSRD (Corporate Sustainability Reporting Directive)

• Directiva més recent, aprovada el 2023 per la Unió Europea per reemplaçar i ampliar la Directiva 2014/95/UE.
• A Espanya hi ha un avantprojecte de llei, però encara no s’ha fet la transposició final.

ABAST I APLICABILITAT

EINF

• A Espanya amb la llei 11/2018, se’n va ampliar l’abast: Incloent societats amb més de 250 treballadors que o bé tinguin la consideració d’entitats d’ interès públic o bé, durant dos exercicis consecutius reuneixin, a la data de tancament de cadascun d’ells, almenys una de les circumstàncies següents:

1. Que el total de les partides de l’actiu sigui superior a 20.000.00 €.
2. Que l’import net de la xifra anual de negocis superi els 40.000.000 €.

• Orientada a la transparència en la divulgació d’informació no financera i diversitat.
• Empreses a les que aplica L11/2028 i encara no els aplica CSRD, continuaran reportant segons L11/2018.

CSRD

• Àmplia l’abast de l’EINF a més empreses.
• Seguirà un calendari d’implantació, començant el 2025 amb les grans empreses fins a incloure les PIMES.
• Introdueix requisits més amplis i detallats de report de sostenibilitat.

AMPLIACIÓ D’ABAST

Amplia l’abast a totes les grans empreses, independentment del seu sector, i a totes les empreses que cotitzen a mercats regulats de la UE, excepte les microempreses.

2025: Presentació de l’informe sobre dades de l’exercici 2024 i verificació

Aplica a les empreses següents:

• Grans empreses, d’interès públic i que superin 500 treballadors (Art.206 bis de la Llei Societats de Capital).
• Entitats d’interès públic que siguin societats dominants d’un gran grup.

2026: Presentació de l’informe sobre dades de l’exercici 2025 i verificació

Aplica a les empreses següents:

• Grans empreses no incloses en el grup anterior (compleixen requisits Art.206 bis de Llei Societats de Capital).
• Societats dominants de grup gran.

2027: Presentació de l’informe sobre dades de l’exercici 2026 i verificació

Aplica a les empreses següents:

• PIMES emissores de valors (Que no siguin microempreses).
• Entitats de crèdit, asseguradores, etc. (en casos concrets).

2028: Presentació de l’informe sobre dades de l’exercici 2027 i verificació

• Aplica a les empreses següents: empreses filials i sucursals de la UE (segons requisits específics).

DIFERÈNCIES DE FORMAT

EINF

Informe a disposició del públic a la pàgina web de la societat.

CSRD

Es posarà a disposició del públic i accessible al lloc web de la societat.

A més, s’haurà d’utilitzar un format de report comú ( xHTML amb etiquetatge XBRL) i exigeix que es realitzi al Punt d’Accés Únic Europeu (ESAP).

CONTINGUT I ESTRUCTURA

EINF

• No estableix un format específic (l’empresa tria el marc de reporti, per exemple GRI).
• Els informes han d’incloure informació necessària per entendre l’evolució, els resultats i la situació de l’empresa, i l’impacte de la seva activitat. Han d’incloure als informes anuals informació sobre temes ambientals, socials, laborals, drets humans, i lluita contra la corrupció i el suborn.
• Al voltant d’uns 100 requisits de divulgació.

CSRD

• Introdueix Normes Europees d’Informació sobre Sostenibilitat (NEIS o ESRS en anglès) desenvolupats per l’ European Financial Reporting Advisory Group (EFRAG), que detallen què i com reportar.
• Requereix informació comparable, fiable i auditada. Inclou requisits generals i temàtics: ambientals, socials i de governança.
• Concepte nou: Doble Materialitat (Materialitat d’Impacte: social i ambiental i Materialitat Financera).
• Al voltant d’uns 1.200 datapoints.

EXIGÈNCIA DE VERIFICACIÓ NO FINANCERA

EINF

És obligatòria i ha de ser verificada per un verificador independent. La Llei 11/2018 no entra a indicar qui pot dur a terme aquesta verificació, ni les normes per fer-la, ni l’abast de la verificació.

CSRD

Introdueix l’obligació que la informació sigui verificada per entitats autoritzades per fer aquesta funció.

RESUM

La CSRD representa una evolució significativa de l’EINF, ampliant -ne l’ abast , introduint requisits de reporti més detallats i obligatoris, i assegurant la verificació de la informació per millorar la transparència i la comparabilitat dels informes de sostenibilitat a la Unió Europea.

El passat 18 de juliol, Albert Custodio, Director d’Econia Empresarial i amb més de 25 anys d’experiència en el sector mediambiental i en la gestió de residus, va impartir, per al COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS de MANRESA (CETIM), un curs pràctic sobre la gestió dels residus industrials a l’empresa.

Aquest curs, adreçat bàsicament a empreses productores de residus industrials, i a enginyeries que realitzen projectes sobre aquesta temàtica, es va iniciar descrivint la normativa bàsica de d’aplicació el mercat regulador dels residus a Catalunya, fins a les normatives més actuals i casos específics de gran novetat.

També es van abordar les problemàtiques que afronta habitualment el sector, tot fent especial èmfasi en els casos pràctics que els propis alumnes aportaven, i sobre els quals era necessari aportar solucions reals i factibles.

L’híper desenvolupament de la normativa en matèria de residus, la multiplicitat d’administracions reguladores i la sobrecàrrega administrativa existent, a més de les dificultats tècniques d’aquest sector en constant evolució, fan molt necessàries sessions de formació com aquesta, com a punt de trobada dels professionals dels residus, que volen aportar valor a un sector amb molt de present, però encara amb més futur.