Fons de recuperació Next Generation EU | Col·laboració Econia-EVOWALL

Next Generation EU és un instrument econòmic de recuperació dotat amb 750.000 milions d’euros pensat per mitigar l’impacte econòmic i social de la pandèmia de coronavirus. El seu objectiu és transformar les economies i societats europees per tal que siguin més sostenibles, resilients i estiguin millor preparades per els reptes i oportunitats que ofereixen la transició ecològica i digital.

Aquests 750.000 milions d’euros estan repartits en diferents paquets, cada un d’ells pensat per diferents àmbits. Entre ells destaca el Mecanisme de Recuperació i Resiliència, que representa un 90% del total, sent l’element central de Next Generation EU. Aquest paquet contribuirà a la recuperació de molts sectors, com el de la construcció.

 

El sector de la construcció, líder en creixement

Segons indicacions del Instituto de Estudios Económicos (IEE), la construcció continuarà essent l’activitat econòmica que liderarà el creixement a España el 2021. Malgrat la incidència de la pandèmia provocada pel COVID19, es manté una tendència històrica en un sector que no ha experimentat grans innovacions en els seus models productius, mantenint-se en processos convencionals, altament ineficients.

Això implica un comportament completament diferent a altres sectors productius, on els canvis i constant evolució, han estat clau i necessaris per a la seva supervivència, adaptació als diferents moments i per mantenir la competitivitat. No obstant, aquesta tendència ha de canviar de forma immediata, degut a les noves necessitats socioeconòmiques, que faran que sigui necessaris canvis en el sector, a través d’una industrialització del mateix.

 

Necessitats d’innovació en la construcció

La industrialització en el sector de la construcció passarà per la innovació en tota la cadena de valor i els processos de cada un dels agents implicats, així com els que els uneixen. Aquesta industrialització, per tal que doni resposta a les noves demandes, cal que estigui focalitzada en dos punts principals:

  • Transformació digital: l’automatització de fabricació i processos, proporcionarà un estalvi de costos, millora de la qualitat de productes i serveis, així com, l’anàlisi i ús de totes les dades disponibles al llarg de tota la cadena de subministrament i fabricació. És l’anomenada indústria 4.0, on tenen cabuda: robotització, RPA, simulació, fabricació additiva, Internet of Things, Blockchain, integració horitzontal i vertical, Big Data…
  • Sostenibilitat: l’aplicació d’estàndards ambientals, així com la inclusió de sistemes i materials més respectuosos amb el medi ambient, permetran l’alineació del sector i els productes finals a les noves polítiques ambientals, basades en els Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS).

 

Evowall dona resposta al futur

La construcció sostenible de les cases passives d’EVOWALL, prefabricades amb formigó alleugerit d’alta qualitat, dona resposta a les exigències indicades, oferint una construcció amb un mínim consum energètic i processos traçables i mesurables en tota la cadena de valor dels seus productes.

No obstant, és necessari que, d’una banda, el sector de la construcció en general avanci cap a aquest marc d’industrialització i, d’altra, que empreses com EVOWALL, que ja ofereixen aquest tipus de productes, puguin disposar de les eines necessàries per a créixer i ser competitius en un mercat que demanda nous productes i nous procediments.

 

Next Generation EU com a eina d’impuls

Tenint en compte que el creixement, la millora i la competitivitat del sector de la construcció estan emmarcats en els àmbits de sostenibilitat, cohesió territorial i transformació digital; i per tant, directament alineats amb les característiques que defineixen els ajuts del Fons de Recuperació Next Generation de la UE; cal que aquests fons siguin l’eina que ofereixi l’impuls que el sector necessita. D’aquesta manera, els fons han de brindar els mecanismes econòmics necessaris per a dur a terme les inversions i generar llocs de treball d’alta qualificació, que permetin una reactivació de l’economia, emmarcada en una innovació a través de la millora de l’eficiència en un sector tan important com el de la construcció.

Consulta l’article original.

La iniciativa LIFTLOOP, gestionada i participada per Econia, és un dels 26 projectes ecoinnovadors impulsats per Ihobe

Els 26 projectes que rebran el suport de la societat  pública Ihobe del departament de Desenvolupament Econòmic, Sostenibilitat i Medi Ambient del Govern Basc, han estat seleccionats entre un total de 58 sol·licituds presentades a la convocatòria 2020 del “Programa Ecoinnovación en Economía Circular”.

Entre els resultats esperats en l’execució d’aquests projectes hi ha la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que generarien a l’any set mil persones, o que equival a la població de Muzkiz, Lekeitio o Aretxabaleta.

Aquests projectes industrials innovadors en economia circular es sumen als 147 projectes de característiques similars posats en marxa a Euskadi des de l’any 2014 gràcies a aquest programa d’ajuts co-finançat pel Fons Europeo de Desenvolupament Regional, FEDER.

Un 69 % dels projectes d’aquesta convocatòria 2020 es centren en l’estalvi de materials, i la resta en productes. Al capítol destinat a “producte” es van seleccionar cinc projectes d’ecodisseny d’equips i components i tres de remanufactura i models circulars de negoci. A l’apartat de “materials” s’aposta per sis projectes que incrementen la circularitat del metall, materials crítics i millors tècniques disponibles; tres sobre plàstics; sis sobre minerals i materials de construcció. A més a més, també es van seleccionar tres projectes per a la recuperació de sòls contaminats.

Cal destacar l’existència de projectes que milloren el disseny o la durabilitat dels productes com els que portaran a terme les empreses alabeses Zayer y Zigor, les guipuscoanes CAF, Ekide, Hre Hidraulic y Ekonek o les biscaïnes Emica Bombas y Vibacar. Entre els projectes eco innovadors en metall cal destacar els impulsats per ACB Sestao, Befesa Aluminio, Furesa y Stadler. Les empreses Cikautxo, Akt Plásticos y Plastigaur lideren la innovació en plàstics circulars mentre que Euskatfund, Hormor, Krosaki Amr Refractarios, Lezama Demoliciones, Nutec Procal y Sociedad Financiera y Minera son els promotors de projectes circulars innovadors en minerals. El desenvolupament de tecnologies innovadores de descontaminació de sòls el lideren Afesa y el consorcio Teknimap-Talantia, mentre que Ternua Import Arrasate, s’avança a l’Estratègia de Tèxtil Sostenible de la Unió Europea amb el seu projecte Wearcycle.

“L’objectiu d’aquests ajuts és incentivar el disseny i posta en marxa de projectes ecoinnovadors de les empreses basques que ens permetin construir un teixit industrial basat en models d’economia circular que ens permetin complir amb els objectius de neutralitat en carboni que ens hem marcat a Euskadi per l’any 2050”, ha afirmat Alexander Boto, director de Ihobe.

Entre els projectes que començaran la seva execució en 2021 destaquen des de la separació automatitzada d’imants sintetitzats, fins a la creació d’eines basades en visió artificial per tal d’automatitzar la manipulació i el diagnosis de peces a remanufacturar, o la creació de un sistema integral de detecció i eliminació de núvols de partícules generades a l’activitat industrial.

De confirmar-se la viabilitat tècnica, econòmica, ambiental y comercial d’aquests projectes a tres anys s’espera aconseguir aquests resultats:

  • Una reducció de 63.500 t/any de gasos d’efecte hivernacle (GEH), equivalent a les emissions anuals de 7.300 persones
  • Evitaran l’enviament a l’abocador de 475.000 t/any de residus
  • Una facturació addicional de 114 milions d’euros anuals
  • El llançament de 19 noves línies de negoci

Consulta la notícia original.

Albert Custodio, director d’Econia, imparteix el curs en línia “Gestió pràctica dels residus industrials” al Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa

El passat 8 i 9 de febrer, Albert Custodio, director d’Econia Empresarial i amb més de 20 anys d’experiència en el sector mediambiental i en la gestió de residus, va impartir, per al COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS de MANRESA (CETIM), un curs pràctic sobre la gestió dels residus industrials a l’empresa.

Aquest curs, adreçat bàsicament a empreses productores de residus industrials, i a enginyeries que realitzen projectes sobre aquesta temàtica, s’iniciava descrivint la normativa bàsica d’aplicació al mercat regulador dels residus a Catalunya, fins a les normatives més actuals i casos específics de gran novetat.

També es van abordar les problemàtiques que afronta habitualment el sector, tot fent especial èmfasi en els casos pràctics que els propis alumnes aportaven, i sobre els quals era necessari aportar solucions reals i factibles.

L’hiperdesenvolupament de la normativa en matèria de residus, la multiplicitat d’administracions reguladores i la sobrecàrrega administrativa existent, a més de les dificultats tècniques d’aquest sector en constant evolució, fan molt necessàries sessions de formació com aquesta, com a punt de trobada dels professionals dels residus, que volen aportar valor a un sector amb molt de present, però encara amb més futur.

El diari 9Nou es fa ressò del projecte CLEARGLASS

Es tracta d’un projecte d’ecoinnovació gestionat per Econia i liderat per Reciclajes San Adrián, el qual es basa en la investigació de tecnologies per al reaprofitament del vidre de les escòries de la valorització energètica dels residus municipals.

El projecte té el suport econòmic d’ACCIÓ i l’ARC, en la seva línia d’ajuts del Programa Nuclis d’R+D.

Consulta l’article sencer.