EINES ENFRONT EL GREENWASHING EL PLA DE SOSTENIBILITAT

17 abril, 2023 per

L’anomenat “greenwashing” és una pràctica fraudulenta utilitzada per algunes empreses per tal de promoure una imatge de falsa sostenibilitat i compromís amb el medi ambient, i així millorar la seva imatge pública i/o augmentar les vendes.

 

Una de les eines d’evitar aquestes pràctiques poc ètiques i integrar de forma real la sostenibilitat a l’empesa, és amb la creació d’un Pla De Sostenibilitat (PDS).

 

Com ajudem des d’ECONIA a la realització del PDS?

 

  • Realitzant una DIAGNOSI INICIAL de l’activitat empresarial sobre els impactes i riscos interns i externs
  • Plantejant un PLA ESTRATÈGIC i D’ACTUACIÓ alineat amb el pla empresarial que defineixi l’estratègia de sostenibilitat i els punts d’actuació, tenint en compte la integració dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i adequat a cada activitat i organització.

 

La feina realitzada a mida de cada client i les seves necessitats permet que el PDS aporti el valor necessari i redueixi riscos ambientals; augmentant la reputació a l’empesa, tot traduint-se en xifres de desenvolupament i creixement.

 

Els clients i consumidors, cada cop més, tenen integrada la sostenibilitat en el seu consum; i tot que sembla que poden ser enganyats amb falses etiquetes “eco-friendly”, perceben fàcilment si les accions que realitza una empresa són fruit de un greenwashing o d’una veritable alineació dels valors ambientals en el seu model de negoci.

Arxivat com a: Uncategorized @ca

S’APROVA EL PLA NACIONAL PER A L’ERRADICACIÓ DE L’AMIANT A CATALUNYA 2023-2032

14 abril, 2023 per

La Unió Europea (UE) fixa com a objectius la retirada de l’amiant de tots els edificis públics abans del 2028 i del conjunt de la Unió el 2032. Per aquest motiu s’ha impulsat l’aprovació del Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya (ACORD GOV/53/2023), que es dissenya com un instrument dinàmic que desplegarà les seves accions durant el període 2023-2032.

A través d’aquest pla, l’Agència de Residus de Catalunya publicarà en breu les bases d’una nova convocatòria d’ajuts per a la retirada de l’amiant, que comptarà amb una dotació de 50 milions d’euros.

El període d’elegibilitat de la despesa serà des de l’1 de gener de 2023 fins 24 mesos després de la resolució d’atorgament. Els imports seran variables segons les dimensions de la coberta a retirar i el tipus d’activitat econòmica que es realitzi a l’edifici. Si les cobertes i altres elements que continguin amiant se substitueixen per plaques fotovoltaiques d’autoconsum, aquestes també seran objecte d’ajut.

També s’ha habilitat un fons específic de 10 milions d’euros, ampliable amb aportacions addicionals al llarg de l’any, per desenvolupar aquest pla i aconseguir eliminar els quatre milions de tones d’amiant que es calcula que hi ha a Catalunya.

Més info: ACORD GOV/53/2023, de 21 de març, pel qual s’aprova el Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya 2023-2032. (gencat.cat)

Arxivat com a: Uncategorized @ca

El Parlament Europeu recolza augmentar els objectius de descarbonització amb la revisió de tres textos

3 abril, 2023 per

L’Eurocambra ha adoptat la revisió de la Directiva relativa a l’eficiència energètica dels edificis (responsables del 36% de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle -GEI-. Es pretén així que el sector de la construcció sigui climàticament neutre el 2050.

La revisió marca, d’una banda que, a partir del 2028, els nous edificis han de ser zero emissions (el 2026, en el cas dels de l’Administració Pública), i equipats amb tecnologia solar. D’altra, augmentar la rehabilitació d’edificis per a millorar la seva eficiència a nivell energètic.

També indica que els edificis residencials han d’aconseguir, com a mínim, el 2030 la classficiació energètica E i, el 2033, la D. Aquests objectius, en el cas dels edificis no residencials s’hauran de complir el 2030 i en edificis públics el 2027.

Conjuntament a aquesta revisió, el Parlament Europeu ha revisat el “Reglament del Repartiment de l’Esforç” i també el “Reglament que eleva l’objectiu de la UE d’absorció d’emissions de diòxid de carboni pels boscos”.

Els propers passos per a aquests textos és la ratificació del Consell i la seva posterior publicació en el Diari Oficial de la UE i la seva entrada en vigor vint dies després.

Arxivat com a: Uncategorized @ca

Emissions de CO2

22 desembre, 2021 per

El canvi climàtic és un fet ja conegut arreu del planeta, i no queda dubte de que els humans hem tingut prou a veure amb aquesta situació, però… tots alliberem les mateixes quantitats de CO2 a l’atmosfera? Com es de responsable cada país?

Cada any s’emeten a l’atmosfera milers de milions de tones de gasos que contribueixen a l’efecte hivernacle, aquestes emissions depenen en gran mesura de l’activitat de cada territori, però no és l’únic factor a tenir en compte. El següent gràfic publitdo per AQAL GROUP, IEA (2021), mostra la diferent contribució:

L’aportació de CO2 a l’atmosfera d’un país depèn d’un conjunt de circumstàncies que poden modificar les dades totals.

Un d’aquests factors es la densitat de població. Per exemple: el cas de Xina i Amèrica. Cada ciutadà xinés és responsable d’emetre a l’atmosfera 7.1 tones de CO2 procedents de l’activitat del seu país, mentre que en Amèrica aquesta dada és molt més elevada: sent 14.4 tones de CO2 per habitant. Però si l’estat xinés emet més tones de CO2 que Amèrica… ¿com és possible que la seua mitja d’emissions sigui menor? Degut a la elevada densitat de població, ja que les emissions d’un país es reparteixen entre tots els seus habitants.

Cada país compta amb unes xifres d’emissió diferents en funció de la quantitat de gent que resideix.

Un altre factor clau és la industrialització: Els països amb més industrialització del món encapçalen la llista de les emissions de CO2: Xina (9.8 milions de tones de emissions de CO2), EEUU (4.9 milions de tones) i Índia (2.4 milions de tones).

La distribució desigual de la riquesa és un altre aspecte fonamental en les emissions de carboni. En aquest cas, l’exemple el trobem en Qatar, Kuwait i Aràbia Saudí, països poc poblats però amb una indústria molt forta i amb economies que funcionen degut a energies molt contaminants, com és el cas del petroli.

Els països desenvolupats com Qatar emeten 31 tones de CO2 per any, mentre que les emissions en països en vies de desenvolupament, com és el cas dels països africans, poden ser tan baixes com 0,7 tones de CO2 per any.

Existeixen solucions per al canvi. Però encara estem a temps?

Antigament, la contaminació i altres tipus de pressions desembocaven en efectes puntuals d’ambients locals, però actualment els efectes ja s’observen a nivell global i estem forçant a escala planetària els límits de la natura.

El ritme actual demostra que els recursos necessaris per a la població mundial sobrepassen els límits del planeta. De seguir per aquest camí, a l’any 2050 necessitarem 2.5 planetes per garantir la demanda de recursos naturals dels humans.

Aquesta mesura s’obté del càlcul de la petjada ecològica, que és la mesura de l’impacte de les nostres activitats sobre la natura, i es representa amb la superfície necessària per a produir els recursos i absorbir els impactes d’aquesta activitat.

Segons el IPCC (Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic): “Des del 1850 el canvi climàtic és antropogènic, i una de les principals formes de frenar-lo és parar les emissions a l’atmosfera”.

Per reduir aquestes emissions, molts països han acordat compromisos com l’Acord de París (2015), on els països que hi formen part es comprometen a arribar a un límit d’augment de la temperatura global de 1.5° Celsius per al 2030.

Encara que la reducció d’emissions és clau per a no seguir augmentant la temperatura del planeta i poder arribar a la neutralitat climàtica, ecosistemes com els boscos tropicals o els manglars també juguen un paper fonamental per a assolir aquest objectiu, ja que estan considerades reserves de carboni naturals, per aquest motiu és fonamental invertir en mesures de conservació d’aquests ecosistemes i tota la biodiversitat que alberguen.

_______________

Fuentes:

https://www.nationalgeographic.es/video/tv/cop25-entrevista-hans-otto-portner-ipcc

https://climate.selectra.com/es/huella-carbono/paises-contaminantes

 

Autoria:

Ana Forner (Econia)

Arxivat com a: Articles i publicacions, Artículos y publicaciones

Fake news també en el reciclatge

9 novembre, 2021 per

Cada cop més productes utilitzem com a reclam publicitari “100% reciclable” o “ 100% reciclat”. Però, en realitat és així? Malauradament la majoria de vegades aquesta informació no és certa.

Tal i com s’explica al reportatge “Homo residus” del programa 30 minuts de TV3, la major part dels plàstics de Residus Sòlids Urbans recollits als contenidors grocs, no es recicla, sinó que finalment acaben en plantes incineradores. Perquè? Les principals causes són:  els obstacles tecnològics (els lectors de les plantes de classificació no detecten determinats materials com ara el PET d’envasos opacs), desinterès econòmic (per exemple, quan el material plàstic verge és més barat que el reciclat, i no és rendible el seu reciclatge), els materials multicapes que no es separen fàcilment (com per exemple, els tetrabriks),o quan el plàstic està contaminat per la fracció orgànica.

Molts d’aquets productes acaben a les bales de plàstic mixte que després s’envien a les incineradores.

Igualment, l’informe elaborat pe l’OCU sobre envasos lleugers afirma que en el millor dels casos només el 32% dels envasos del contenidor groc arriben a reciclar-se.

Per més que el fabricant vulgui vendre el segell de 100% reciclable, aquest envàs no es pot considerar 100% rerciclable.

Pel que fa als residus industrials, també hi ha problemes com ara les pales dels aerogeneradors, les bateries dels vehicles elèctrics, les plaques solars etc…

Per a millorar aquesta situació, els productors de qualsevol article, seguint el principi de Responsabilitat Ampliada del Productor, haurien de ser conscients del camí que segueix el producte un cop esdevé residu i responsabilitzar-se’n.

De tots aquests temes se n’ha parlat a la Jornada “Fake news de la circularitat”, organitzada per ACCIÖ, i el Gremi de Recuperació de Catalunya; emmarcada dins del pla de dinamització de la iniciativa clúster de residus, en la qual han intervingut representants del sector del reciclatge de paper i cartró, tèxtil, automoció, RAEEs així com del mateix Gremi de Recuperació de Catalunya i el periodista Jordi Regàs, autor del documental “Homo residus”.

Com a concussió d’aquesta jornada, s’ha remarcat la falta de comunicació a dia d’avui entre els productors i els recicladors i la necessitat d’aquesta comunicació per a crear un intercanvi d’informació que permeti que els productes fabricats puguin ser més fàcilment reciclables, disminuint la producció de residus que acaben en incineradores o abocador si fomentant una economia circular i una reciclabilitat REAL.

També s’ha destacat la necessitat de la intervenció de les administracions, no sols la de medi ambient sinó també la de consum o la de matèries econòmiques.

El clúster de residus pot ser una eina capaç de coordinar tots els agents implicats i fer aquest intercanvi d’informació i de formació, pel bé de tots.

Arxivat com a: Articles i publicacions

“Fit for 55 “La Comissió Europea en marxa per a reduir les emissions un 55% abans de 2030

4 agost, 2021 per

Dins del Pacte Verd Europeu, la Comissió Europea va proposar elevar l’objectiu de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle per al 2030, fins almenys el 55% respecte al 1990.

El 14 de juliol de 2021 la Comissió va adoptar “Fit for 55”; un conjunt de propostes interconnectades en matèria de clima, energia, usos de la terra, transport i fiscalitat, per poder assolir aquest objectiu i ser el primer continent que aconsegueix la neutralitat climàtica en 2050.

Tal com es detalla en el comunicat de la Comissió Europea “estem en un moment crucial en la resposta mundial a les emergències climàtiques i de biodiversitat i som l’última generació que encara pot actuar a temps”.

Les propostes de la Comissió Europea es resumeixen a continuació:

Comerç de drets d’emissió a la UE.

El règim de comerç de drets d’emissió de la UE (RCDE UE) assigna un preu al carboni i redueix el límit màxim d’emissions de determinats sectors econòmics. El RCDE UE funciona segons el principi de “limitació i comerç”. Es fixa un límit màxim a la quantitat total d’alguns gasos d’efecte hivernacle que poden emetre les instal·lacions incloses dins del règim. Aquest límit va baixant al llarg de l temps amb l’objectiu de fer que disminuir les emissions totals. Les instal·lacions per sota d’aquest límit, reben drets d’emissió amb els que poden comercialitzar amb altres instal·lacions segons les seves necessitats.

La Comissió Europea planteja aplicar un nou RCDE per a la distribució de combustibles per al transport per carretera i l’edificació, a partir de l’any 2026.

Així mateix, proposa eliminar gradualment els drets d’emissió gratuïts per a l’aviació i incloure gradualment al sector marítim durant el període de 2023 a 2025.

Els Estats membres hauran de gastar la totalitat dels  ingressos procedents del comerç de drets d’emissió en projectes relacionats amb el clima i l’energia.

Un altre document relacionat és la imposició de preu al carboni d’importacions d’una selecció concreta de productes.

 

Repartiment de l’esforç.

La proposta de repartiment de l’esforç assigna a cada Estat membre uns determinats objectius de reducció d’emissions en base al seu PIB per càpita amb ajustos per tenir en compte la relació cost-eficàcia.

 

Usos de sòl: impulsar els embornals naturals de carboni

La Comissió planteja actualitzar el Reglament sobre l’ús de la terra, la silvicultura i l’agricultura fomentant la preservació dels boscos, els sòls, els aiguamolls i les torberes d’Europa ja que són embornals naturals de carboni. Aquesta modificació té com objectiu augmentar l’absorció de CO2, gràcies a aquest embornals naturals de carboni. La Comissió també considera criteris de sostenibilitat en l’aplicació de la bioenergia.

 

Energies renovables i eficiència energètica.

Tenint en compte que la producció i l’ús de l’energia representen el 75% de les emissions de la UE, és crucial accelerar la transició cap a un sistema energètic més ecològic.

La Comissió proposa modificar la Directiva sobre fonts d’energia renovables i fixa un nou objectiu: produir el 40% de la nostra energia a partir de Fonts renovables.

A més, la reducció del consum és essencial perquè disminueixin tant les emissions com els costos de l’energia per a els consumidors i la indústria. Es pretén augmentar els objectius d’eficiència energètica i fer que siguin obligatoris, per a poder aconseguir una reducció d’entre el 36 i el 39% del consum d’energia primària i final d’aquí a 2030.

El sector públic haurà de renovar el 3% dels seus edificis per a impulsar aquests canvis.

 

Transport sostenible.

El transport representa gairebé una quarta part de les emissions d’efecte hivernacle a la Unió Europea i és la causa principal de contaminació atmosfèrica a les ciutats.

El canvi a una mobilitat més ecològica suposarà aconseguir un transport net, accessible i assequible, fins i tot a les zones més remotes.

Transport terrestre:

La transició de la indústria automobilística ja està en marxa. De fet la demanda dels consumidors per automòbils de 0 emissions és cada cop més gran.

La Comissió Europea manifesta uns objectius més ambiciosos per a reduir les emissions de CO2 dels turismes i les furgonetes nous.

Tots els vehicles nous matriculats a partir de 2035 hauran de ser de 0 emissions. Per a que els conductors puguin repostar es projecta una revisió del Reglament sobre la infraestructura de combustibles alternatius.

Transport aeri i marítim:

La proposta de Regulació per a un transport aeri sostenible obligarà als proveïdors de combustible a incorporar una proporció cada vegada major de combustibles d’aviació sostenibles en el carburant per a aeronaus en els aeroports de la UE, inclosos els combustibles sintètics amb baixes emissions de carboni, anomenats “electrocombustibles” .

Per al transport marítim la Comissió estableix un límit màxim per al contingut de gasos d’efecte hivernacle a l’energia utilitzada pels vaixells que facin escala en ports europeus incentivant l’ús de combustibles sostenibles.

 

Modificació del règim fiscal

Mitjançant una revisió de la Directiva sobre fiscalitat de l’energia s’harmonitzaria la fiscalitat dels productes energètics amb les polítiques energètiques i climàtiques de la UE, promovent tecnologies netes i eliminant les exempcions obsoletes i els tipus reduïts que actualment fomenten l’ús de combustibles fòssils.

 

Una transició justa

El nou Fons Social per al Clima finançarà als Estats membres per donar suport als ciutadans de la UE més afectats pel risc de pobresa energètica o de mobilitat.

Aportarà ajudes econòmiques per a finançar la renovació d’edificis, l’accés a una mobilitat sense emissions o amb baixes emissions, o fins i tot el suport a les rendes.

El Fons Social es finançarà amb càrrec al pressupost de la UE, utilitzant un import equivalent al 25% dels ingressos previstos del comerç de drets d’emissió per als combustibles de la construcció i el transport per carretera.

 

¿ I els següents passos…?

La crisi climàtica requereix una resposta global. La cooperació i el compromís internacional són claus. En aquest sentit la UE compartirà aquests documents i idees amb els seus socis internacionals a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic COP26 que tindrà lloc a Glasgow al novembre de 2021.

La Comissió Europea ja ha donat un pas endavant per abordar els reptes climàtics. Ara és el torn del Parlament Europeu i el Consell de revisar les seves propostes, tal i com estableix el procediment legislatiu ordinari de la Unió Europea.

 

________

Fonts:

https://www.retema.es/noticia/la-comision-europea-pisa-el-acelerador-para-reducir-un-55-las-emisiones-antes-de-2030-IPGcc

https://ec.europa.eu/info/strategy/priorities-2019-2024/european-green-deal/delivering-european-green-deal_es#hacer-que-el-transporte-sea-sostenible-para-todos

https://ec.europa.eu/info/sites/default/files/chapeau_communication.pdf

 

________

Un article de Marta Canales.

Arxivat com a: Articles i publicacions, Artículos y publicaciones