Aquest matí, ECONIA ha estat present en la celebració de la Jornada Networking: Programa 360, Seminaris IA i Empreses Viveristes, una iniciativa impulsada pel Consell Comarcal del Baix Ebre amb l’objectiu de fomentar la connexió, l’intercanvi d’experiències i la col·laboració entre empreses de la comarca.

L’acte ha comptat amb la participació de representants institucionals i agents clau del territori, posant en valor el paper del Viver d’Empreses com a espai de dinamització econòmica i suport a l’activitat empresarial.

Un dels moments destacats ha estat la ponència sobre direcció estratègica amb intel·ligència artificial, titulada Com millorar la presa de decisions, a càrrec de Carlos Pérez. La intervenció ha permès reflexionar sobre com la IA pot esdevenir una eina clau per millorar la competitivitat, l’eficiència i la planificació estratègica de les empreses.

ECONIA ha participat en les taules rodones que, sota el lema Compartim experiències, han permès, amb les empreses participants, compartir reptes comuns i identificar possibles sinergies.

En aquest context, i amb el posterior espai de Networking, s’ha posat de manifest la diversitat i el talent de les empreses allotjades al Viver, entre les quals destaca Econia, una de les empreses que té allí la seva seu, i que participa activament en iniciatives de col·laboració i dinamització empresarial.

Amb iniciatives com aquesta, el Viver d’Empreses de Camarles consolida el seu paper com a punt de connexió i creixement per al teixit empresarial del territori.

La Ràpita va acollir el 10 de desembre, al Museu de la Mar de l’Ebre, el primer Camp d’Innovació de les Terres de l’Ebre.

Sota el títol Resiliència dels paisatges del Delta i costa de les Terres de l’Ebre: oportunitats d’innovació i desenvolupament a partir dels recursos del territori, la trobada va reunir representants institucionals, agents econòmics i especialistes en gestió territorial.

L’esdeveniment s’emmarca dins del Departament d’Acció i de l’estratègia RIS3CAT 2030 de la Generalitat de Catalunya. La iniciativa forma part del treball de descoberta d’oportunitats que impulsen l’Ajuntament de la Ràpita i l’equip MDO–ACCIÓ del Departament d’Empresa i Treball, amb l’objectiu d’avançar cap a una visió de futur compartida per a les Terres de l’Ebre.

Durant la jornada es van abordar tres grans problemàtiques del territori:

• El canvi climàtic i la regressió del Delta
• La vulnerabilitat dels sectors econòmics
• Els reptes de governança i desenvolupament territorial.

Econia va ser convidada, com a actor principal de reconegut prestigi en aspectes de sostenibilitat i innovació empresarial, per tal d’aportar la seva experiència i coneixement en els grups de treball. ECONIA va ser representada per Meritxell Barroso.

També va participar Claudia Lorente en nom del Clúster de Residus de Catalunya, del qual ECONIA és sòcia i amb el qual manté una fluida col·laboració.

El Fòrum Econòmic Mundial (WEF) subratlla en el seu darrer informe que, tot i que la gran majoria dels directius industrials —un 95%— considera que la circularitat serà decisiva en els pròxims tres anys, només un 20% de les empreses ha aconseguit disposar de cadenes de subministrament circulars completament operatives.

L’estudi, elaborat amb Bain & Company i la Universitat de Cambridge, recull les opinions de gairebé 500 directius de deu sectors diferents i ofereix un full de ruta per transformar aquesta ambició en accions tangibles.

Segons el document, la circularitat ha passat de ser una qüestió justificativa a convertir-se en una prioritat estratègica davant la pressió dels consumidors, la disponibilitat limitada de recursos i la volatilitat dels costos de les matèries primeres.

Malgrat això, l’adopció de models circulars continua sent irregular, fet que evidencia la necessitat d’accelerar la implantació d’aquests sistemes a escala.

L’informe identifica diversos obstacles que frenen aquesta evolució: mancances organitzatives i de competències, dificultats operatives en la logística inversa, dubtes dels clients sobre la qualitat de productes recondicionats, infraestructures i dades insuficients, així com regulacions inconsistents entre territoris.

Els autors remarquen que cap empresa pot avançar sola i que és imprescindible un ecosistema que aporti materials, coneixement, tecnologia i mercats adequats.

Per impulsar cadenes de subministrament circulars, el WEF proposa tres principis fonamentals: prioritzar els esforços en àmbits d’alt potencial, dissenyar estructures preparades per créixer i aprofitar els instruments reguladors, financers i tecnològics per influir en la configuració dels mercats. Segons l’informe, aquelles organitzacions que prenguin decisions decidides i apostin per pilots ambiciosos i infraestructures escalables seran les que lideraran la transformació industrial de la dècada vinent.

En paraules del mateix WEF, així com la digitalització va redefinir els negocis en els darrers vint anys, la transformació circular marcarà la competitivitat de les empreses en el futur.

La COP30, celebrada per primera vegada al cor de l’Amazònia, a Belém (Brasil), ha tancat una edició especialment complexa en un moment d’alerta climàtica global.

La trobada, anomenada la “COP de la implementació”, va arrencar amb grans expectatives i amb la crida del president brasiler, Lula da Silva, a reforçar l’ambició climàtica. Les negociacions, però, van estar condicionades per un context geopolític tens, protestes indígenes i fins i tot un incendi que va interrompre temporalment la conferència.

El finançament climàtic es va situar al centre de totes les discussions. Els països en desenvolupament van reclamar mobilitzar almenys 1,3 bilions de dòlars anuals fins al 2035, molt per sobre dels 300.000 milions acordats el 2024.

En l’àmbit de l’adaptació, es van aprovar 59 indicadors inicials per mesurar el progrés del nou Objectiu Global d’Adaptació, tot i les crítiques per la manca de negociació prèvia.

Paral·lelament, es va activar la iniciativa Belém-Addis, un procés de dos anys per revisar i perfilar aquests indicadors.

També es va validar el funcionament del Fons de Pèrdues i Danys, malgrat l’absència de nous compromisos econòmics.

Pel que fa a la transició justa, la COP30 va acordar crear un mecanisme institucional per coordinar assistència tècnica i cooperació internacional, mentre que en els mercats de carboni es va avançar en qüestions clau per desplegar el mecanisme de crèdits de l’Article 6.4, que es preveu operatiu el 2026.

Igualment, es va ampliar fins al juny de 2026 el termini perquè els projectes del Mecanisme de Desenvolupament Net puguin migrar al nou marc de l’Acord de París.

El punt més controvertit va ser la manca d’un acord sobre la reducció progressiva dels combustibles fòssils. L’oposició de 117 països va impedir incloure qualsevol menció en el text final, generant una forta decepció entre la Unió Europea, països insulars i estats especialment vulnerables.

La cimera deixa avenços rellevants en multilateralisme, gènere, comerç i integritat de la informació, però també importants deures pendents: finançament insuficient, absència d’un pla clar per frenar la desforestació i NDCs encara lluny de garantir l’objectiu d’1,5 °C.

La gerent d’Econia, Meritxell Barroso, ha estat nomenada nova Directora Tècnica Mediambiental d’ASMADE, un càrrec que reforça la seva posició com una de les figures més rellevants en l’àmbit de la gestió ambiental del sector de l’automoció, entre d’altres.

El seu nomenament arriba en un moment estratègic, marcat per importants canvis normatius europeus i per la necessitat de consolidar la professionalització del sector.

Barroso aporta una trajectòria sòlida i reconeguda en gestió ambiental, fet que la converteix en un perfil imprescindible per orientar tècnicament els Centres Autoritzats de Tractament (CATs) de la Comunitat de Madrid.

Durant la reunió celebrada el 6 de novembre a l’Hotel Las Artes, Barroso va tenir un paper actiu en l’anàlisi dels principals reptes que afronten els CATs.

Va exposar com avança la redacció del futur Reglament Europeu sobre vehicles al final de la seva vida útil, en el que participa activament. També va explicar les novetats del nou reglament de gestió de pneumàtics i les modificacions previstes en matèria de gasos fluorats, totes elles qüestions que impacten directament en els processos de descontaminació i traçabilitat.

Finalment, va participar en la presentació dels avenços de la nova web i de les eines de comunicació interna d’ASMADE, pensades per reforçar la transparència i el suport als socis.

Amb la incorporació de Meritxell Barroso en l’equip directiu, el sector del desballestament a Madrid enceta una etapa orientada a la sostenibilitat, la digitalització i el compliment ambiental rigorós.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) ha anunciat un nou paquet de subvencions valorat en aproximadament 2.000 milions d’euros amb l’objectiu d’accelerar la descarbonització i reforçar la competitivitat empresarial. La ministra Sara Aagesen ha presentat aquestes mesures, que s’emmarquen en l’estratègia estatal per avançar cap a un model energètic més sostenible.

Objectiu del programa.
El paquet d’ajuts s’estructura en quatre línies principals d’actuació:

• El reforç de la cadena de valor industrial.
• La integració d’energies renovables.
• L’impuls de la mobilitat elèctrica.
• El foment de solucions tèrmiques innovadores tant en l’àmbit industrial com residencial.

Un esquema que s’estén més enllà del Pla de Recuperació.
Les noves línies d’ajut es finançaran amb fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) i, en diversos casos, s’emmarquen dins del Marc europeu d’ajudes estatals per a la indústria neta (CISAF). Aquest marc permet autoritzar subvencions fins a desembre de 2028, fet que possibilita que determinades actuacions es puguin executar més enllà del 31 d’agost de 2026, la data límit inicial.

Detall de les línies d’actuació.

• Primer eix: S’hi destinaran 300–350 milions d’euros per impulsar projectes de fabricació d’equips relacionats amb energies renovables i tecnologies transformadores.
• Segon eix: Inclou una nova convocatòria d’ajuts per a la repotenciació eòlica.
• Tercer eix: Centrat en la mobilitat elèctrica, amb dues noves convocatòries: Moves Corredores i Moves Flotas.
• Quart eix: Orientat al desenvolupament de solucions tèrmiques sostenibles per reduir emissions i millorar l’eficiència energètica.

MÉS INFORMACIÓ:

https://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/transicion-ecologica/Paginas/2025/131125-aagesen-ayudas-transicion-energetica.aspx?gfe=es20251114