El Govern espanyol ha aprovat el Llibre Verd sobre Finances Sostenibles per accelerar la transició climàtica de les empreses i facilitar-ne l’adaptació al marc europeu.

Entre les mesures clau, s’inclou la creació d’un “Sandbox de sostenibilitat” per aprendre sobre finances verdes, un repositori d’informació sobre sostenibilitat i guies per donar suport a les pimes en la transformació.

També es promouran productes financers verds a través de la col·laboració publicoprivada i es constituirà un Consell de Finances Sostenibles per coordinar aquestes iniciatives.

https://portal.mineco.gob.es/RecursosNoticia/mineco/prensa/noticias/2024/241126%20Libro%20Verde%20Finanzas%20Sostenibles%20-%20Consejo%20de%20Ministros.pdf

La COP29, celebrada a Bakú, l’Azerbaidjan, va marcar una fita crucial en la lluita contra el canvi climàtic en tancar l’Article 6 de l’Acord de París i triplicar l’objectiu de finançament climàtic col·lectiu per a 2035.

Aquests són els punts més rellevants decidits en aquesta cimera climàtica:

1. Article 6: Mercat mundial de carboni

Després d’anys de negociacions, es van acordar normes clares per a un mercat global de carboni supervisat per l’ONU. Aquest sistema permetrà el comerç de crèdits de carboni entre països, incentivant projectes sostenibles i la reducció d’emissions.

• Normes de comerç: Es van establir estàndards rigorosos per a garantir la integritat ambiental, incloent-hi revisions transparents i salvaguardes per a drets humans i pobles indígenes.
• Benefici per a països en desenvolupament: El nou mercat mobilitzarà milers de milions de dòlars en projectes sostenibles, permetent als països en desenvolupament reduir emissions de forma més econòmica.
• Impacte econòmic: Es preveu un estalvi de fins a 250.000 milions de dòlars anuals en la implementació de plans climàtics.

2. Nou objectiu de finançament climàtic per a 2035

Els països desenvolupats lideraran un esforç col·lectiu per a mobilitzar almenys 300.000 milions de dòlars anuals destinats a països en desenvolupament. Aquest finançament cobrirà accions de mitigació, adaptació i compensació per pèrdues i danys, reforçant la confiança en l’Acord de París.

3. Adaptació i resiliència

• Es va decidir limitar a 100 els indicadors globals per a mesurar avanços en adaptació climàtica, simplificant el monitoratge per als països.
• El 5% dels ingressos del mercat de carboni es destinarà a finançar processos d’adaptació, beneficiant a les nacions més vulnerables.
•  Es va llançar el Full de Ruta d’Adaptació de Bakú, alineada amb l’Article 7 de l’Acord de París, per a guiar futurs esforços.

4. Mitigació i tecnologia

La COP29 va subratllar la importància de la intel·ligència artificial i altres tecnologies digitals en la lluita climàtica, destacant el seu potencial per a optimitzar recursos i reduir emissions, encara que també es va discutir la necessitat de regular els seus impactes ambientals.

Altres avanços destacats

• Agricultura: Es va acordar un portal per a compartir informació sobre iniciatives relacionades amb la seguretat alimentària.
• Igualtat de gènere: Es va estendre el Programa de Treball de Lima sobre Gènere per una dècada.

Dintre dels diferents pròxims reptes per a la COP30, s’inclouen els de definir indicadors universals per a adaptació, desenvolupar aspectes tècnics del mercat de carboni i abordar la implementació del Balanç Global de Resultats (GST) a Belém, el Brasil, en 2025.

Entre les reaccions internacionals més destacades ens trobem amb la d’António Guterres, que va remarcar que l’acord és una base important però insuficient per a enfrontar el desafiament climàtic. Per part seva, Simon Stiell va qualificar l’objectiu financer com una “pòlissa d’assegurança per a la humanitat”, instant a complir-lo a temps per a garantir la seva efectivitat.

En conclusió, la COP29 representa un avanç significatiu en la cooperació climàtica global, establint les bases per a una transició justa cap a energies netes. Els acords aconseguits han de complir-se amb urgència per a mantenir viu l’objectiu de limitar l’escalfament global a 1,5 °C.

El Clúster de Residus de Catalunya és una associació referent en el sector de residus que agrupa a empreses i agents del coneixement que operen a diferents nivells en la recerca, desenvolupament i innovació del teixit empresarial.

El seu objectiu principal és ser un element dinamitzador en tots els aspectes clau del negoci a través del treball conjunt de tota la cadena de valor.

Albert Custodio, gerent d’Econia, participa en les taules rodones, ponències i activitats de networking previstes, seguint una agenda dirigida a fer un procés de reflexió dels pròxims tres anys del clúster, a connectar i a conèixer la resta de socis i a inspirar-se amb conferències d’experts.

Un dels ponents és Carles Navarro, Director General de BASF Española i President del Club de Excelencia en Sostenibilidad.

La gerent d’Econia Empresarial, Meritxell Barroso, com a responsable de sostenibilitat d’Evowall Technology, participa en l’Assemblea General del Projecte HORIZON2020 que s’està celebrant a Cluj-Napoca (Romania).

HORIZON2020 és el major programa de recerca i innovació a la Unió Europea i el seu principal objectiu és assegurar la competitivitat global d’Europa, donant suport a la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació.

Al llarg de la seva vigència, HORIZON2020 ha finançat milers de projectes que han portat a importants avanços en diverses àrees.
Un dels assoliments més destacats és el progrés en energies renovables i sostenibilitat: projectes innovadors en energia solar i eòlica que han millorat l’eficiència i han reduït costos.

L’ecosistema de la construcció representa gairebé el 5,5% del PIB de la UE i ocupa a al voltant de 25 milions de persones en més de 5 milions d’empreses. El sector dels productes de construcció compta amb 430.000 empreses a la UE, amb un volum total de negoci de 800.000 milions d’euros. Es tracta principalment de petites i mitjanes empreses, que constitueixen un actiu econòmic i social clau per a les comunitats locals de les regions i ciutats europees.

Els edificis són responsables del voltant del 50% de l’extracció i el consum de recursos i de més del 30% del total dels residus que es produeixen cada any a la UE; a més, són responsables del 40% del consum d’energia de la UE i del 36% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle relacionades amb l’energia.
El Reglament actualitza les normes de la UE en aquest àmbit, ofereix l’oportunitat d’adaptar la normalització als nous avanços tècnics, oferint més informació als consumidors amb la creació de passaports digitals de productes i facilitant les opcions ecològiques.

El nou Reglament facilita l’adopció de noves normes i atorga a la Comissió els poders per a adoptar especificacions comunes en determinades condicions quan la via de normalització habitual estigui bloquejada. També contempla la creació d’un sistema de passaport digital per als productes de construcció.

https://www.consilium.europa.eu/es/press/press-releases/2024/11/05/building-materials-council-adopts-law-for-clean-and-smart-construction-products/

L’informe segueix la línia i estructura marcada en els anteriors estudis en l’anàlisi de les emissions globals, emissions europees i emissions espanyoles, presentant les dades més recents publicades de manera oficial en els diferents organismes internacionals en el moment de l’elaboració de l’informe.

La metodologia oficial de comptabilització de les emissions a Europa i Espanya se centra en la imputació d’emissions en el lloc d’origen, sense tenir en compte la imputació d’emissions en el lloc d’ús dels productes o serveis produïts.

https://empresaclima.org/wp-content/uploads/2024/11/Informe-de-situacion-de-las-emiciones-de-CO2-en-el-mundo_2022.pdf