Més de 50 països s’han reunit a la Primera Conferència de Santa Marta sobre la transició més enllà dels combustibles fòssils, celebrada el 29 d’abril de 2026, amb l’objectiu de planificar una sortida ordenada del petroli, el gas i el carbó. La trobada, liderada per Colòmbia i els Països Baixos, amb el suport de diversos països europeus, es consolida com una plataforma orientada a l’acció per accelerar la transició energètica.

Durant la conferència, s’ha posat de manifest la necessitat de construir coalicions àmplies i inclusives amb països desenvolupats i en desenvolupament, així com amb el món acadèmic, el sector privat, les comunitats locals i la societat civil. L’objectiu és impulsar resultats concrets que permetin avançar cap a l’abandonament progressiu dels combustibles fòssils, abordant un repte que les negociacions climàtiques internacionals no han resolt plenament fins ara.

La conferència ha conclòs amb un full de ruta inicial i no vinculant que inclou diverses mesures, com la creació d’un panell científic internacional per orientar la transició energètica en els pròxims anys, l’establiment de grups de treball sobre finançament, sobirania energètica i subvencions als combustibles fòssils, i el compromís d’elaborar plans específics per reduir la dependència de cada país d’aquests recursos. També es preveu donar continuïtat al procés en una segona edició.

Els participants han destacat que la transició energètica ha de ser socialment justa i generar ocupació de qualitat, i han remarcat la seva relació amb la competitivitat, la prosperitat, la salut pública i la seguretat. Així mateix, la trobada reforça el multilateralisme i la necessitat de passar dels compromisos a l’acció en el marc dels acords internacionals recents, amb la voluntat d’accelerar la cooperació i l’acció climàtica a escala global.

El Projecte de Reial decret de protecció de l’atmosfera, el tràmit d’informació pública del qual va finalitzar el 31 de març de 2026, actualitza la normativa sobre emissions i substituirà el Real Decreto 100/2011. També revisa el llistat d’activitats potencialment contaminants.

Nous límits i més activitats regulades

La proposta introdueix canvis rellevants:

• Reducció d’alguns límits d’emissió, com els de partícules en instal·lacions de nova creació
• Nous límits per a activitats fins ara no regulades (crematoris, aglomerat asfàltic, etc.)
• Actualització del catàleg d’activitats

Límits d’emissió més personalitzats

El canvi principal és que els límits ja no seran únics, sinó que es fixaran per a cada instal·lació segons factors com la tecnologia, la ubicació i l’impacte ambiental. Això implicarà que les empreses hauran de justificar millor el seu compliment.

Quatre anys per adaptar-se

Les instal·lacions hauran d’actualitzar les seves autoritzacions en un termini de quatre anys, fet que pot comportar la revisió dels límits aplicables.

Com et pot ajudar ECONIA

Des d’ECONIA t’acompanyem en aquesta adaptació:

• Revisió del compliment normatiu
• Justificació de límits d’emissió
• Tramitació d’autoritzacions ambientals
• Propostes de millora per reduir emissions

Anticipar-se serà clau per adaptar-se amb garanties al nou marc regulador.

El passat 9 d’abril es va celebrar la 11a Jornada de Networking del Gremi al Món Sant Benet, una cita de referència per als professionals del sector del reciclatge i de la recuperació, que va reunir 277 assistents entre empreses, administracions públiques i altres agents clau.

En aquest context, Meritxell Barroso, gerent d’Econia i directora d’AETRAC, va tenir un paper destacat en un dels espais centrals de la jornada: la taula rodona dedicada a la Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP), sota el títol “La responsabilitat ampliada del productor, què implica per als gestors?”.

La sessió va generar un intens debat al voltant dels reptes actuals i futurs que planteja la RAP per als gestors de residus, abordant aspectes com l’evolució de la normativa, els impactes en els models de negoci i les noves exigències operatives del sector.

La participació d’AETRAC, a través de la seva directora, va aportar una visió experta i representativa del sector, contribuint a enriquir el debat amb una perspectiva pràctica i alineada amb la realitat dels gestors de residus.

La presència activa d’AETRAC en aquest tipus de fòrums reforça el seu paper com a agent clau en el seguiment de l’actualitat normativa i en la defensa dels interessos del sector davant els nous reptes.

Coneixement, representativitat i implicació per avançar en la transformació del sector dels residus.

El passat 9 d’abril, l’equip d’Econia va ser present a l’11a Jornada de Networking del Gremi, celebrada al Món Sant Benet, una de les cites de referència per als professionals del reciclatge i la recuperació.

En aquesta edició, Econia va participar amb estand propi, convertint-se en punt de trobada amb clients, col·laboradors i nous contactes.

Amb 277 assistents, la jornada va ser una oportunitat immillorable per compartir experiències, generar sinergies i explorar noves oportunitats de negoci.

A més, Econia va tenir un paper destacat com a patrocinador landyar de l’esdeveniment, reforçant la seva visibilitat i posicionament. Una acció que reflecteix el compromís de l’empresa amb iniciatives que impulsen la connexió i el creixement de la indústria.

En un entorn on es van abordar temes clau com la normativa europea, la sostenibilitat i els nous reptes, Econia va demostrar, un cop més, la seva implicació activa i la seva proximitat amb els professionals.

La participació en aquest tipus d’esdeveniments forma part de l’aposta d’Econia per estar al costat dels gestors de residus, escoltant necessitats i aportant solucions adaptades a un context en constant evolució.

Econia continua així consolidant-se com un soci de confiança, connectat amb el present i preparat per als reptes del futur.

La correcta gestió dels pneumàtics al final de la seva vida útil s’ha convertit en una eina clau per reduir emissions i avançar cap a una economia circular real en el sector de la mobilitat. A Espanya es gestionen anualment més de 315.000 tones de pneumàtics fora d’ús, l’equivalent aproximadament a 25 milions d’unitats.

A més de disminuir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, la valorització dels pneumàtics contribueix també a reduir el consum d’energia, l’ús d’aigua i l’extracció de matèries primeres.

Els pneumàtics fora d’ús poden seguir diferents vies de valorització dins de l’economia circular. Entre les més destacades hi ha la reutilització i el recautxutat, que permeten allargar la vida útil del producte i reduir significativament les emissions associades a la fabricació de pneumàtics nous.

Quan el pneumàtic ja no es pot reutilitzar, els materials que el componen —principalment cautxú, acer i fibres tèxtils— es poden recuperar i incorporar a noves aplicacions. Entre els usos més habituals hi ha la fabricació d’asfalt modificat amb cautxú reciclat, paviments esportius o diversos productes industrials, transformant així un residu complex en un recurs valuós.

Aquest model de gestió posa de manifest el potencial de la valorització de residus per reduir emissions i impulsar un sistema productiu més eficient i circular.

A Econia treballem per ajudar empreses i gestors de residus a adaptar-se a la normativa ambiental i impulsar solucions que afavoreixin l’economia circular i la reducció de l’impacte ambiental de les seves activitats.

Avui, 30 de març, se celebra el Dia Internacional de Zero Residus, una iniciativa impulsada per les Nacions Unides per promoure la reducció de residus i fomentar models de producció i consum més sostenibles.

En aquest context, la normativa ambiental vigent reforça el paper estratègic del sector de la gestió de residus en la transició cap a l’economia circular. A escala estatal, el Reial decret 1055/2022, d’envasos i residus d’envasos, estableix mesures orientades a la prevenció, la reutilització i la millora del reciclatge, així com noves obligacions per als productors i gestors.

Per als gestors de residus, el compliment d’aquest marc normatiu implica adaptar processos, garantir la traçabilitat dels residus i reforçar els sistemes de control i report. Alhora, també representa una oportunitat per avançar cap a models més eficients, basats en la valorització dels materials i la reducció de l’impacte ambiental.

Paral·lelament, altres instruments com el registre de productors d’envasos, les obligacions d’informació anual o els requisits derivats de la normativa d’autorització ambiental contribueixen a una gestió més transparent i alineada amb els objectius europeus.

Des d’Econia, treballem per acompanyar els gestors de residus en l’adaptació a aquestes exigències, aportant suport tècnic i estratègic per garantir el compliment normatiu i identificar oportunitats de millora.

Avançar cap al residu zero no és només un objectiu ambiental, sinó una línia estratègica alineada amb la normativa vigent i amb els reptes futurs del sector