L’Informe de Riscos Globals 2026 del Fòrum Econòmic Mundial assenyala que les preocupacions ambientals han perdut pes a curt termini, però continuen sent les més rellevants a llarg termini. Les tensions geopolítiques, la incertesa econòmica i la inestabilitat social ocupen actualment els primers llocs entre els riscos immediats, deixant en segon pla les qüestions climàtiques. Malgrat això, els experts consideren que el canvi climàtic i la degradació ambiental continuaran sent els principals reptes globals en el futur.

Aquesta 21a edició de l’informe, basada en l’Enquesta de Percepció de Riscos Globals amb més de 1.300 especialistes, analitza els riscos en tres horitzons temporals: 2026, fins al 2028 i fins al 2036. L’objectiu és anticipar els riscos que poden afectar l’estabilitat global i orientar la presa de decisions polítiques i empresarials.

L’estudi descriu un context global marcat per una competencia més elevada entre regions i una creixent polarització política que dificulta la cooperació internacional. També augmenten els riscos tecnològics vinculats a la intel·ligència artificial i la ciberseguretat. A curt termini, els riscos econòmics guanyen protagonisme, amb temor a la recessió i a la inflació en un context que accentua la desigualtat social. Gairebé la meitat dels experts preveuen un escenari turbulent en els pròxims dos anys, percentatge que supera la meitat en la projecció a deu anys.

Les persones joves i les dones mostren una major preocupació pels riscos climàtics. A Europa la percepció de risc ambiental és superior a la d’Amèrica del Nord, mentre que en regions com l’Orient Mitjà i l’Àfrica predominen les preocupacions econòmiques tot i la seva elevada exposició al canvi climàtic.

Tot i el descens a curt termini, els riscos ambientals continuen liderant les projeccions a deu anys. Fenòmens climàtics extrems, pèrdua de biodiversitat i canvis en els sistemes terrestres es mantenen entre les principals amenaces per al 2036, mentre que riscos com la recessió econòmica, la desinformació o la intel·ligència artificial guanyen pes immediat.

L’informe també alerta de la vulnerabilitat de les infraestructures crítiques davant el canvi climàtic i els conflictes geopolítics, i subratlla la necessitat d’un enfocament integral que tingui en compte la interrelació entre riscos ambientals, econòmics i socials per reforçar la resiliència global.

Avui, Econia ha estat present a la sessió kick-off per als beneficiaris de la convocatòria 2025 dels Ajuts per a Projectes d’Innovació Tecnològica Green – Canvi Climàtic, impulsats per l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ).

Aquestes ajudes tenen com a objectiu incentivar empreses establertes a Catalunya perquè desenvolupin projectes innovadors que contribueixin a reduir emissions de gasos d’efecte d’hivernacle o a adaptar-se als impactes del canvi climàtic.

Aquests ajuts cobreixen fins al 75% de la despesa subvencionable, amb un màxim de 90.000 € per projecte, i van dirigits principalment a pimes industrials i de serveis amb establiment operatiu a Catalunya i almenys dos anys d’activitat.

A Econia estem compromesos en ajudar els nostres clients per aconseguir ajuts públics que permetin la transició verda.

Ahir, 11 de febrer, el director d’Econia, Albert Custodio, va assistir a la jornada “Com crear o millorar els serveis proactius que ofereixen les administracions?”, organitzada per la Generalitat de Catalunya al Districte Administratiu de Barcelona.

La sessió va reunir experts en transformació digital i representants d’administracions europees per compartir experiències i línies de treball en el desenvolupament de serveis públics proactius orientats a empreses i ciutadania.

Aquesta jornada s’emmarca en el projecte europeu PROACTsme, liderat per l’Oficina de Gestió Empresarial (OGE), amb l’objectiu d’avançar cap a administracions capaces d’anticipar-se a les necessitats de les pimes mitjançant dades i eines digitals.

En la primera part de la sessió es van exposar diverses experiències impulsades a Catalunya en matèria de serveis proactius, així com el seu estat actual i els reptes per a la seva implantació efectiva en la relació amb les empreses.

En el torn obert de preguntes es va generar un debat especialment rellevant sobre la complexitat i manca d’homogeneïtzació en els permisos i tràmits d’activitats, una qüestió que continua generant incertesa entre empreses i tècnics. Aquesta reflexió posa de manifest la necessitat de simplificar i coordinar procediments per facilitar l’activitat econòmica.

Des d’Econia continuarem seguint de prop aquestes iniciatives, que marcaran l’evolució de la relació entre administració i empresa i tindran un impacte directe en sectors regulats com la gestió de residus i la indústria.

El Govern espanyol va aprovar el nou Pla Estatal Marc de Gestió de Residus (PEMAR) 2025-2035, el document estratègic que orientarà la política de residus a Espanya durant la pròxima dècada. Impulsat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, aquest pla esdevé el principal instrument per millorar la gestió actual, corregir deficiències detectades i garantir el compliment dels objectius ambientals fixats per la normativa europea i estatal.

El PEMAR s’estructura en 26 capítols, dels quals 16 es dediquen a fluxos específics de residus: municipals, envasos, RAEE, vehicles fora d’ús, pneumàtics, olis usats, RCD, residus industrials i sanitaris, entre d’altres. Per a cada flux, el document descriu la normativa aplicable, la situació actual de gestió i els objectius a assolir fins al 2035, incorporant indicadors ambientals per fer seguiment del seu compliment.

Un dels eixos centrals del pla és reforçar les opcions superiors de la jerarquia de residus, amb una aposta clara per la recollida separada en origen com a element clau per avançar en prevenció, reutilització i reciclatge. El PEMAR també integra els objectius de reutilització d’envasos establerts al RD 1055/2022 i fixa metes més ambicioses en àmbits concrets com la preparació per a la reutilització de RAEE o la valorització dels residus de construcció i demolició.

En relació amb els Sistemes de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR), el pla té en compte que la recollida separada de botelles de plàstic d’un sol ús es va situar en el 42,3% el 2023, per sota del 70% exigit per la Llei 7/2022. Aquest context reforça la necessitat d’avançar cap a la implantació d’aquest sistema i cap a una gestió de residus més eficient, circular i alineada amb els objectius europeus.

Aquesta setmana posa el focus en dos pilars fonamentals de la sostenibilitat ambiental: el Dia Mundial de l’Educació Ambiental (26 de gener) i el Dia Mundial per la Reducció de les Emissions de CO₂ (28 de gener). Dues dates diferents, però profundament connectades, que ens recorden que no hi pot haver acció ambiental efectiva sense coneixement, ni coneixement amb impacte real sense acció.

L’educació ambiental és la base per entendre i transformar la nostra relació amb el medi. Va més enllà de la sensibilització: permet identificar impactes, anticipar riscos i prendre decisions informades. En l’àmbit professional i empresarial, disposar de criteri ambiental és clau per interpretar correctament la normativa, aplicar bones pràctiques, optimitzar recursos i avançar cap a models més eficients i sostenibles.

Aquest coneixement és imprescindible per afrontar reptes com la reducció de les emissions de CO₂. El canvi climàtic exigeix mesures concretes: millora de l’eficiència energètica, ús d’energies renovables, optimització de processos productius i una gestió responsable dels residus, que contribueix directament a reduir la petjada de carboni.

Mesurar per poder reduir és un pas clau en aquest camí. El càlcul de la petjada de carboni permet identificar les principals fonts d’emissió i definir plans d’acció realistes, alineats amb les exigències normatives, del mercat i del finançament sostenible.

A Econia entenem que educar i actuar han d’anar agafats de la mà. Acompanyem empreses i entitats aportant criteri tècnic, coneixement rigorós i solucions pràctiques per convertir els objectius ambientals en accions reals. Perquè avançar cap a una economia baixa en carboni comença sempre per entendre bé on som i cap a on volem anar.

El Programa de Treball de la Comissió Europea per a 2026 situa la simplificació normativa com a eix central de la seva estratègia, juntament amb l’impuls del desenvolupament sostenible i el reforç de la competitivitat. Cada any, la Comissió adopta aquest programa per definir les principals iniciatives polítiques i legislatives alineades amb les Orientacions Polítiques i les Cartes de Missió. L’any 2026, l’enfocament es dirigeix a millorar la competitivitat de l’economia europea, perfeccionar el mercat únic i donar suport a la transició digital i ecològica, prioritats ja recollides en el pressupost plurianual de la UE i en la Brúixola per a la Competitivitat Europea.

De les 47 iniciatives legislatives previstes, 25 estan orientades a reduir costos i càrregues administratives. A més, es duran a terme 20 avaluacions per detectar oportunitats de simplificació i eliminar duplicitats, es retiraran 25 propostes pendents, es derogarà una norma i es revisaran més d’un centenar d’iniciatives encara en curs. L’objectiu és reduir els costos administratius en un 25% per a 2030 i en un 35% en el cas de les pimes, fet que suposaria un estalvi estimat de 37.500 milions d’euros. Una part rellevant d’aquesta reducció provindrà de la simplificació de les obligacions d’informació sobre l’impacte ambiental i social.

El programa persegueix una aplicació més àgil de la normativa europea, simplificant la presentació d’informes, els procediments d’autorització, la concessió d’ajuts, l’execució de programes i la contractació pública. En aquest context, la Comissió ha presentat el primer informe global sobre simplificació, aplicació i compliment.

Entre les prioritats sectorials destaquen l’economia circular i la sostenibilitat, amb la futura Llei d’Economia Circular, la Llei de Materials Avançats i la creació del Centre Europeu de Matèries Primeres Crítiques. En l’àmbit de l’energia, es preveuen mesures per reduir costos, impulsar l’electrificació, fomentar les energies renovables i eliminar progressivament els subsidis als combustibles fòssils.

En matèria de competitivitat, s’impulsaran la innovació i la sobirania tecnològica mitjançant noves legislacions en R+D+I, intel·ligència artificial, xips i tecnologies quàntiques, així com el suport a empreses, empreses emergents i pimes. Finalment, el programa inclou iniciatives ambientals relacionades amb els oceans, la biodiversitat, la ramaderia, la pesca, l’aigua i la resiliència hídrica, mantenint uns estàndards elevats de protecció ambiental.