Del 5 a l’11 de maig del 2019 se celebra la Setmana Internacional del Compost (ICAW), amb l’objectiu d’organitzar durant la mateixa setmana i en diferents països, un conjunt d’activitats de sensibilització i informació sobre el compost.

El compost és el producte resultant de la descomposició aeròbia de la matèria orgànica mitjançant el procés de compostatge, que reutilitzat en el sector agrícola, és una eina per a la millora de la fertilitat dels sòls i dels cultius.

La incorporació del compost en el sòl, aporta una millora de la seva estabilitat estructural, augmenta la capacitat de retenció d’aigua, redueix l’erosió i evaporació. A més, regula el ph i l’activitat microbiana.

El compost té un avantatge principal, i és que és altament manejable (molt més que els fems), no produeix males olors i disminueix el risc de contaminació. A més, el compost comporta menors pèrdues de nitrogen enfront dels fems. Tot això ho converteix en un producte fàcilment comerciable. 

Però perquè el compost tingui totes aquestes qualitats, la seva elaboració ha de ser adequada i controlada, sent necessàries instal·lacions adequades, tant en disseny com en explotació, per a la seva legalització i funcionament.

L’equip d’enginyeria d’ECONIA disposa de gran experiència i coneixements, tant en residus compostables com en el disseny i legalització de plantes de compostatge.

La decisió de Xina de prohibir les importacions de residus de l’estranger, inclosos alguns plàstics, ha repercutit a tot el món i ha afectat les operacions de reciclatge en altres països que lluiten per bregar amb el nou panorama. Però, és aquesta una oportunitat embolicada en una crisi?

Alguns experts argumenten que per fi els països desenvolupats hauran d’enfrontar el veritable cost de la seva addicció al plàstic en lloc d’enviar el problema a Xina, que ha rebut gairebé la meitat de les deixalles del món des de 1992.

Això podria estimular la inversió en instal·lacions domèstiques de reciclatge, així com la innovació en la fabricació de plàstic per fer que els productes siguin més adequats per a la seva reutilització. També podria enfortir el moviment del públic en contra de la cultura de “usar i llençar”.

L’any passat, Xina va decidir prohibir les importacions de 24 categories de residus sòlids, inclosos certs tipus de plàstics, paper i tèxtils, a causa de preocupacions ambientals i de salut. Bàsicament, el país busca millorar la seva economia i manejar de manera més efectiva les seves pròpies deixalles, que van en creixement. El material que Xina importava sumava entre 10% i 13% a la generació local de residus.

Un altre problema va ser la baixa qualitat dels residus importats, la qual cosa els va fer més difícils de reciclar i, per tant, va afectar els guanys de les empreses xineses involucrades.

La prohibició va entrar en vigor al gener i ara s’estan veient els efectes.

En un nou estudi, publicat al juny en ScienceAdvances, científics de la Universitat de Geòrgia van descobrir que, per 2030, 111 milions de tones de residus de plàstic hauran de buscar una altra destinació causa de la nova política de Xina.

“Amb la producció i l’ús de plàstic augmentant contínuament, i les empreses i països comprometent-se amb economies circulars i augmentant les taxes de reciclatge de plàstic, la quantitat de deixalles plàstiques que necessitaran una ‘llar’ continuarà augmentant en el futur proper”, diu l’informe.

“Sense noves idees audaces i estratègies de gestió, les taxes de reciclatge actuals no es tornaran a complir, i els objectius ambiciosos i els terminis per al futur creixement del reciclatge seran inassolibles”, agrega.

La prohibició ja està començant a incomodar. The Washington Post reporta que estats com Massachusetts i Oregon estan aixecant restriccions per descarregar materials reciclables en els abocadors.

L’agència de notícies AFP va informar que a Estats Units s’acumulen reserves importants de materials reciclables i en alguns municipis les autoritats afirmen que ja no recol·lectaran certs materials o que els enviaran a abocadors. Mentrestant, algunes instal·lacions de reciclatge emmagatzemen les deixalles addicionals en l’exterior de les seves plantes o en estacionaments.

La prohibició també ha posat de manifest les deficiències sistèmiques dels processos de reciclatge a Estats Units. La Coalició Nacional de Reciclatge (NRC, per les seves sigles en anglès) va dir al maig que la prohibició exposava els problemes causats pels materials reciclables bruts. La introducció del reciclatge de flux únic a Estats Units -que barreja paper, metall, vidre i plàstic-, significa que els materials reciclables són menys purs i menys valuosos.

“Les bones i les males notícies són que l’entusiasme de les persones pel reciclatge és sòlid. El públic vol reciclar, però expressa aquest entusiasme reciclant materials que no són elegibles. Una combinació entre aquesta situació i la insuficiència en la qualitat dels materials està sent molt perjudicial per a la indústria. Està resultant en mercats abismals i volàtils, productes bruts que no són una matèria primera confiable, plantes tancades i programes que estan sofrint econòmicament”, va dir Marjorie Griek , directora executiva de la NRC, en un comunicat.

“No podem continuar actuant i comportant-nos com si el negoci habitual oferís una solució als problemes actuals. Bàsicament, hem de canviar la manera en què parlem al públic, com recopilem i processem els nostres materials reciclables i el que els nostres mercats finals accepten i utilitzen per reciclar”, va sostenir Griek.

Tals canvis, per descomptat, prendran temps. Igual que les noves inversions en instal·lacions de reciclatge per omplir el buit deixat per Xina, que va importar al voltant de 7 milions de tones de deixalles en 2016. Això és encara més preocupant quan es recorda que, històricament, al món solament s’han reciclat 9% dels residus plàstics. La major part ha acabat en abocadors o en el medi ambient, fins i tot en els nostres mars.

Alguns països desenvolupats van reaccionar a la prohibició enviant les seves deixalles a altres països del sud-est asiàtic, com Tailàndia i Malàisia, i alguns recicladors xinesos van obrir fàbriques en països propers per treure profit d’aquest nou negoci.

No obstant això, els experts assenyalen que alguns d’aquests països no tenen la capacitat de manejar aquesta afluència de deixalles i ja estan considerant imposar les seves pròpies restriccions. Una altra preocupació és que Àsia ja alberga cinc dels països que més escombraries marines generen al món, i enviar més escombraries a llocs que estan mal equipats per bregar amb ella simplement exacerbarà el problema.

Des de la prohibició xinesa, les exportacions de deixalles de Gran Bretanya a Malàisia s’han triplicat, segons ha informat el Financial Times.

Peter Skelton de l’organització de sostenibilitat WRAP, creu que el govern, les empreses de gestió de residus i les autoritats locals poden fer front al desafiament.

“Hem depès dels mercats d’exportació per a gran part del nostre reciclatge i això ha de canviar. D’alguna manera, aquesta és una decisió forçosa”, va dir Skelton.

Els governs també tenen un paper que exercir, invertint en el reciclatge i la gestió de residus, va agregar. El govern britànic publicarà una estratègia de residus i recursos a la fi d’aquest any.

Brooks, de la Universitat de Geòrgia, està d’acord que els governs han d’intensificar la seva labor, educant a les persones sobre el reciclatge i fomentant la innovació.

“Els governs poden impulsar una multitud de solucions interdependents millorant la infraestructura i la gestió de residus, al mateix temps que fomenten la inversió en solucions per a la part primària de la cadena de subministrament, com a tecnologia de reciclatge millorada, materials bio-benignesalternatius i el desenvolupament de dissenys de productes/sistemes que generin menys deixalles”, va dir.

La prohibició de Xina també ha posat en relleu el lamentable estat de la regulació internacional sobre les deixalles plàstiques.

L’estudi de la Universitat de Geòrgia argumenta que el Conveni de Basilea, que regeix el moviment transfronterer de deixalles perilloses i uns altres, podria aplicar-se als residus plàstics si aquests últims es caracteritzessin com a “deixalles que requereixen una consideració especial”. Podria llavors regular-se el mercat, harmonitzar les normes i compartir el coneixement.

Un efecte secundari positiu de la prohibició de Xina ha estat que s’ha centrat l’atenció en la necessitat d’una economia circular, on els recursos com els plàstics es mantinguin en ús durant el major temps possible. No obstant això, amb els preus del petroli relativament baixos, el plàstic nou és més barat que el plàstic reciclat, un obstacle financer que ha de superar-se.

“Aquesta és definitivament una situació complexa des del punt de vista financer i social“, sosté Brooks. “Prefereixo ser optimista i creure que la nostra relació amb el plàstic pot millorar-se, malgrat algunes de les barreres financeres. Cada persona juga un paper en el nostre ús global del plàstic i l’economia circular pot integrar-se en aquesta relació perquè els residus siguin més valuosos i menys propensos a acabar en el medi ambient”.

Les autoritats europees semblen haver reconegut el valor inherent en els plàstics. La Estratègia de Plàstics de la Comissió Europea, que es va donar a conèixer al gener, contempla que el seu impuls perquè tots els envasos de plàstic siguin reciclables o reutilitzables per 2030 podria crear 200.000 ocupacions, però solament si la capacitat de reciclatge es multiplica per quatre.

Per Brooks i la seva coautora Jenna Jambek, professora associada de la Facultat d’Enginyeria de la Universitat de Geòrgia, la prohibició de Xina hauria de servir com una trucada d’atenció i una oportunitat per millorar la gestió domèstica dels residus plàstics i invertir en tecnologia i noves iniciatives.

“L’important és que les nostres solucions en el futur han d’incorporar a tots els actors, ciutadans, governs i indústria, tant a nivell local com a internacional”, va dir Brooks.

Font: iresiduos.com