Nova guia tècnica per a la classificació dels residus publicada pel Ministeri

maig
18
2020


El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ha publicat la GUIA TÈCNICA PER A LA CLASSIFICACIÓ DELS RESIDUS, que aporta aclariments sobre la classificació dels residus, alineant els conceptes amb la legislació actual de la UE.

El document posa l'accent principalment en els conceptes de perillositat o no dels residus, i els denominats “codis mirall”; així com, en la metodologia a seguir per a la classificació.

Alguns aspectes importants que destaca:

  • Defineix residu perillós com aquell residu que presenta una o diverses de les característiques perilloses enumerades en l'annex III i aquell que pugui aprovar el Govern de conformitat amb el que s'estableix en la normativa europea o en els convenis internacionals dels quals Espanya sigui part, així com els recipients i envasos que els hagin contingut.
  • La perillositat d'un residu no està associada al compliment dels criteris d'admissió de residus en una determinada classe d'abocador. Per tant:
    • Un residu perillós no és aquell que compleix els criteris d'admissió en un abocador de residus perillosos; i
    • Un residu no perillós no és aquell que compleix els criteris d'admissió en un abocador de residus no perillosos.
  • Per a facilitar una gestió adequada dels seus residus, el productor o posseïdor inicial d'aquests és responsable de classificar-los com a perillosos o no perillosos, d'identificar-los correctament mitjançant el codi LER i de determinar les seves característiques de perillositat.

Sobre la metodologia per a la classificació de manera seqüencial, cal tenir en compte:

  • Els residus amb codis LER absoluts es classifiquen directament com a perillós o no perillosos, sense necessitat de cap avaluació posterior. En el cas dels residus perillosos, serà necessari determinar les seves característiques de perillositat a efecte del seu correcte etiquetatge.
  • En els residus amb codis LER mirall caldrà determinar si presenten alguna característica de perillositat per a classificar el residu com a perillós o no perillós. Si això no fos possible, el residu es classificarà com a perillós d'acord amb el principi de precaució.
  • Si el productor del residu, secundant-se a la informació descrita, pot, de forma justificada i fefaent, establir la composició qualitativa i quantitativa del residu, no serà necessari que dugui a terme determinacions analítiques.
  • Un mostreig inadequat és la causa principal de la falta de fiabilitat de la caracterització d'un residu i, per tant, de la classificació del residu derivada d'aquesta.
  • Els resultats de les proves de lixiviació realitzades per a determinar si un residu pot ser admès en un determinat tipus d'abocador no són adequats per a la classificació d'un residu com a perillós o no perillós.
  • L'aplicació dels criteris establerts en els Reglaments (UE) núm. 1357/2014 i (UE) 2017/997 per a la classificació dels residus ha de dur-se a terme sobre la concentració de la substància perillosa en el residu en pes fresc. Per això, en cas necessari, es procedirà a la conversió del valor expressat en pes sec a pes fresc.
  • Sobre la classificació harmonitzada de substàncies:
    • Des de l'aprovació del Reglament CLP en 2008, la taula 3 de l'annex VI s'ha anat actualitzant cada any mitjançant Adaptacions al Progrés Tècnic (ATP). Si bé ocasionalment es publiquen versions consolidades del Reglament CLP, a l'hora de classificar una substància haurà de comprovar-se que s'està utilitzant la versió més actualitzada de la taula 3 de l'annex VI del Reglament CLP.
    • Per a classificar les substàncies presents en un residu es procedirà de la següent manera:
      • En primer lloc, es consultarà la taula 3 de l'annex VI del Reglament CLP per a veure si existeix una classificació harmonitzada per a aquesta substància, ja sigui en una entrada individual o en una entrada de grup. Aquesta classificació harmonitzada es completarà amb la informació procedent dels expedients de registre que figurin en el Catàleg de classificació i etiquetatge de l’ECHA.
      • Si la substància no disposa d'una classificació harmonitzada es comprovarà si està inclosa en el Catàleg de classificació i etiquetatge de l’ECHA. En aquest cas, la substància es classificarà a partir de la informació proporcionada pels fabricants i importadors en els expedients de registre o, de no existir aquests, en les notificacions que figurin en aquest catàleg.
      • En el cas que la substància no es trobi en el Catàleg de classificació i etiquetatge de l’ECHA es podrà recórrer a altres fonts d'informació disponibles, indicant la font consultada. Si en aquestes fonts d'informació existís més d'un expedient per a una mateixa substància s'adoptarà la classificació més desfavorable atès el principi de precaució.
    • D'acord amb la Decisió de la Comissió 2014/955/UE, si una característica de perillositat d'un residu s'avalua per mitjà d'un assaig i també aplicant les concentracions de les substàncies perilloses com s'indica en l'annex III de la Directiva 2008/98/CE prevaldran els resultats de l'assaig.
    • En tot cas, les disposicions establertes en el Reglament COP per als residus, entre elles l'obligació de destinar el residu a una operació de tractament que destrueixi el contaminant, apliquen a tots els residus que continguin COP, independent que es classifiquin o no com a residus perillosos.