L'economia circular reduirà un 26% les emissions de CO2 i generarà 3.000 noves ocupacions a Euskadi fins a 2030

Gen
8
2020


Augmentar la productivitat material i l'ús de materials reciclats i reduir la generació de residus són els principals objectius de l'Estratègia d'Economía Circular del País Vasco, presentada ahir al Consell de Govern pel Conseller de Medi Ambient, Iñaki Arriola.

El Conseller de Medi Ambient, Planificació Territorial i Habitatge del Govern Basc, Iñaki Arriola, va presentar ahir al Consell de Govern l'Estratègia d'Economia Circular del País Basc que, amb un horitzó en 2030, té la missió d'impulsar la transició d'Euskadi cap a un model d'economia circular i posicionar-se com una regió referent a Europa, al mateix temps que “espera aconseguir resultats positius per al nostre territori en tres àmbits: augmentar la facturació de les empreses basques en productes més circulars fins als 10.000 milions d'euros, crear 3.000 ocupacions en l'àmbit de l'economia circular i reduir un 26% les emissions de carboni associades al consum”.

El Conseller va explicar que “la facturació generada per productes i serveis que han aplicat criteris d'economia circular en 2016 s'estima en 2.852 milions d'euros i representa un 28% de la facturació total de les empreses”. Les previsions aportades per les empreses reflexen un fort creixement de les vendes de productes o serveis ecodissenyats, tant en termes absoluts com percentuals, que aconseguiran els 7.250 milions d'euros en 2020. Les previsions a futur apunten al fet que en 2030 se superaran els 10.000 milions d'euros generats a conseqüència d'innovacions de producte, servei o procés, mitjançant les quals s'aconseguirà reduir l'impacte mediambiental al llarg del cicle de vida del producte.

L'aplicació de l'Estratègia d'Economia Circular d'Euskadi també tindrà repercussió directa en la generació de llocs de treball. El desenvolupament de nous negocis i la millora competitiva de les empreses actuals permetrà la creació de noves ocupacions, tant en les empreses existents en l'actualitat com en noves companyies sorgides com a fruit del canvi de model.

“En l'actualitat, en el sector industrial d'Euskadi existeixen 18.463 ocupacions relacionades amb activitats d'economia circular. Això suposa una mica més d'un 2% del total d'ocupacions de l'economia basca”, va apuntar Arriola. L'objectiu de cara a 2030 és continuar augmentant aquesta xifra fins a aconseguir les 3.000 noves ocupacions.

En tercer lloc, l'aplicació de l'Estratègia d'Economia Circular tindrà un impacte directe en la reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, causants del canvi climàtic. “S'espera una reducció anual de gairebé 1 milió de tones CO2 equivalents, a sumar a la resta d'estratègies existents”, va assenyalar el conseller de Medi Ambient, la qual cosa suposa una reducció del 26%.

Aquesta reducció vindrà originada pels canvis en la gestió de residus, és a dir, el descens en la generació de desfets i l'augment de la seva reincorporació a l'economia com a materials secundaris, i per la disminució de la importació de recursos.

OBJECTIUS ESTRATÈGICS
Per a aconseguir aquests resultats, l'Estratègia d'Economia Circular d'Euskadi fixa tres objectius estratègics:

  • Augmentar en un 30% la productivitat material. La productivitat material permet mesurar l'evolució de l'economia cap a un model de producció i consum menys dependent dels materials. D'aquesta manera, una productivitat material alta representa un aprofitament més eficient dels recursos, un major valor afegit dels productes i una menor dependència de la importació i extracció de materials. En l'actualitat, la indústria basca consumeix 21 milions de tones de matèries primeres a l'any, de les quals un 77% són importades: principalment, combustibles fòssils, minerals metàl·lics, biomassa i minerals no metàl·lics. Augmentant la productivitat material, Euskadi busca desacoblar el creixement econòmic del consum de materials.
  • Augmentar en un 30% la taxa d'ús de material circular. La taxa d'ús de material circular permet mesurar la contribució dels materials reciclats al País Basc a la demanda total de materials i representa un element clau per a avaluar la circularidad de l'economia. Augmentar aquesta taxa implica no només rebaixar la dependència de les importacions o l'extracció de matèries primeres, sinó reduir els residus que, d'una altra manera, acabarien dipositats en un abocador. En l'actualitat, la indústria basca genera el 72% del total dels residus, dels quals un 42% acaben en abocador. D'altra banda, a més de reduir emissions, l'augment de l'ús de material circular impulsarà el sector del reciclatge i l'aparició d'empreses lligades a la transformació i aprofitament de residus per a la seva reutilització en altres processos productius.
  • Reduir en un 30% la taxa de generació de residus per unitat de PIB. Aquesta taxa expressa la intensitat de l'activitat econòmica en generació de residus i proporciona una mesura de la seva ecoeficiència. El canvi de model cap a una economia circular cerca desacoblar el creixement econòmic del consum de materials, i per a això és igualment important desacoblar també aquest creixement econòmic de la generació de residus. Segons les últimes dades disponibles (2016), a Euskadi es van generar 67 kg de residus (exclosos els principals residus minerals) per cada 1.000 euros de PIB. L'objectiu a 2030 és baixar aquesta xifra a 47,6 kg.

Addicionalment, l'Estratègia recull dos objectius complementaris a aquest últim objectiu en relació amb dues dels corrents prioritzats per la Comissió Europea, que són: reduir a la meitat la generació de desaprofitaments alimentaris i aconseguir que el 100% dels envasos de plàstic siguin reciclables.

INSTRUMENTS DE SUPORT

Per a aconseguir els resultats, i en línia amb els tres objectius estratègics, l'Estratègia d'Economia Circular d'Euskadi es desplega en 10 línies d'actuació entorn de 4 àmbits (competitivitat i innovació, producció, consum, i gestió de residus i matèries primeres secundàries), emmarcats en un Pla d'Acció específic per als pròxims 5 anys. Aquest Pla d'Acció porta aparellat la posada en marxa d'una sèrie d'instruments per part de l'Administració, que tenen a veure amb el desenvolupament de legislació pròpia per a determinades corrents de residus; ajudes a la inversió, especialment en infraestructures de gestió de residus, eficiència productiva i nous negocis; ajudes per a I+D+i; deduccions fiscals; taxes i impostos ambientals; desenvolupament d'estàndards tècnics i metodologies per a facilitar la utilització de materials secundaris, i capacitació, generació i transferència de coneixement, entre altres mesures.

“Portem un llarg camí recorregut i Euskadi ocupa avui una posició destacada en el desenvolupament aplicat de la visió circular de l'economia, especialment en l'àmbit industrial”, va afirmar Iñaki Arriola. “Hem demostrat que es pot créixer econòmicament i reduir el consum de materials. Des de l'any 2000, el PIB basc ha crescut un 26%, mentre que el consum de materials s'ha reduït un 25% i el volum de residus urbans que acaba en abocadors ha disminuït en un 56%”.

El Conseller de Medi Ambient també va subratllar que “la nostra economia s'està desacoblant del consum de materials i la generació de residus mitjançant l'impuls de mesures d'economia circular”. I va assegurar que “l'Estratègia d'Economia Circular d'Euskadi 2030 que presentem avui ens obre un ventall d'oportunitats que, a més dels beneficis ambientals evidents, també permetrà modernitzar i transformar l'economia, generar beneficis econòmics per a les empreses i augmentar la seva competitivitat, aconseguir importants estalvis d'energia i matèries primeres, millorar la gestió dels residus, reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, i crear llocs de treball en l'àmbit local i noves oportunitats per a la integració social”.

Font: residuosprofesional.com