La transició cap a la mobilitat elèctrica és una peça clau en la lluita contra el canvi climàtic, però també comporta importants reptes en matèria de gestió de residus i economia circular. En el cas dels vehicles elèctrics, i especialment de les seves bateries, s’identifiquen diversos obstacles que cal abordar des d’una perspectiva tècnica i reguladora:
- Volum de bateries al final de la seva vida encara reduït, però en creixement imminent.
Segons un informe de l’Institute for European Environmental Policy (IEEP), actualment les bateries de vehicles elèctrics que arriben al final de la seva vida útil són poques, però s’espera un augment substancial a la pròxima dècada.
- Infraestructura de reciclatge insuficient i costosa.
El desenvolupament de plantes de reciclatge de bateries a la Unió Europea es veu limitat per les elevades inversions necessàries, la incertesa reguladora i la manca d’escala industrial.
- Disseny dels vehicles i de les bateries que dificulta el reciclatge.
L’absència d’estàndards unificats i la ràpida evolució tecnològica de les bateries compliquen el desmuntatge, la reutilització (second life) i el reciclatge eficient.
- Dependència dels materials crítics i reptes de recuperació.
Els materials com el liti, níquel, cobalt i grafit són essencials, però la seva recuperació mitjançant reciclatge encara presenta obstacles tècnics i econòmics. El Joint Research Centre (JRC) de la Comissió Europea alerta del risc de desequilibri entre oferta i demanda en els anys vinents.
- Requisits reguladors emergents i incertesa de compliment.
La nova Regulació (UE) 2023/1542 sobre bateries estableix objectius més estrictes de recollida i recuperació de materials, però la seva aplicació pràctica encara planteja reptes.
Per als gestors de residus, el repte és anticipar-se al volum creixent de bateries de vehicles elèctrics i establir canals específics per a la seva recepció, emmagatzematge segur (tenint en compte el risc químic i d’incendi) i transferència cap a instal·lacions de reciclatge autoritzades.
També és fonamental col·laborar amb fabricants i distribuïdors per fomentar dissenys més reciclables i garantir la traçabilitat dels components. Finalment, la seva implicació en l’economia circular, transformant residus en matèries primeres secundàries, serà un element clau en un mercat que evoluciona ràpidament.
