“El RD 180/2015, sobre el transport de residus, ha incrementat la càrrega administrativa de les empreses” Entrevista a Meritxell Barroso

Mai
12
2017


En aquesta entrevista, Meritxell Barroso fa un repàs a la realitat de les empreses gestores de residus al nostre país, a la legislació amb més impacte en el sector i a les iniciatives ambientals que les empreses haurien d'engegar. A més, ens explica la situació de la gestió de vehicles industrials fora d'ús.

1.- Com definiria el panorama actual del sector de la recuperació de residus?

La gestió inadequada dels residus s'ha convertit en un dels majors problemes, no solament mediambientals, sinó també de salut i econòmics a tot el món. La resposta no és només una necessitat ambiental i de salut, sinó també una adequada inversió econòmica. S'ha demostrat que no fer res és molt més car per a la societat, i repercuteix severament en les finances de cada país, que disposar d'una bona gestió dels residus.

En aquest escenari, el sector de la recuperació de residus és clau, perquè parteix de la solució passa pel canvi essencial de l'economia lineal (model d'usar i tirar) a l'enfocament circular de fomentar la reutilització i el reciclatge de materials i recursos.

En concret, al nostre país, les empreses de la recuperació estan preparades per afrontar nous reptes, comptant amb els mitjans tècnics i humans necessaris per assumir els canvis i marcs regulatoris que es preveuen; malgrat que, com en qualsevol sector, han d'estar en constant innovació i moviment; i, sobretot, pendents de les tendències de mercat que imposen canvis.

2.- Quins són els principals canvis o novetats que assenyalaria com els més importants en el sector durant el 2016?

Aquest any, el sector de la recuperació ha hagut d'enfrontar-se a diversos reptes. Sense tenir en compte la interminable crisi econòmica, ha hagut de fer front a la caiguda dels preus de les matèries primeres, el dúmping en l'acer xinès i rus dins d'Europa, etc.

A més, legislativament, han existit importants novetats, des del nou paquet de mesures sobre economia circular de la UE, el nou pla marc estatal de gestió de residus, plans de diferents comunitats autònomes, nou text refós de la llei de sòl i rehabilitació urbana, modificació de la llei de residus, Reial decret de RAEE’s,... etc.

3.- Quant a les legislacions que comenta, quins creu que han tingut un impacte en el sector a menor curt termini?

Si hagués de destacar algunes, per al sector de la recuperació, potser serien l'entrada en vigor del Reial decret sobre RAEE’s, que ha implicat la tramitació de noves autoritzacions específiques per als gestors d'aquest tipus de residus així com la creació de protocols específics de treball; en un entorn normatiu poc clar, de difícil aplicació i subjecte a interpretacions subjectives.

A més, l'aplicació del RD 180/2015, que regula el transport de residus en tot el territori espanyol, lluny de simplificar la burocràcia, ha vingut a incrementar la càrrega administrativa de les empreses, amb la pèrdua consegüent de competitivitat, incrementant innecessàriament els costos de la gestió de residus i fent-los menys atractius respecte als materials verges, objectiu diametralment oposat al proposat per l'economia circular. Per contra, les bondats d'aquesta normativa (major traçabilitat, major control, obtenció de dades sobre el tractament dels residus, etc.) estan per demostrar, i molts creiem que generaran quantitats ingents de documentació i de dades que no serviran per a una major eficiència en les polítiques ambientals.

En el sector dels vehicles fora d'ús destacaria la Instrucció de la Direcció general de trànsit, que obliga a la tramitació de les baixes de tots els vehicles als Centres Autoritzats de Tractament (CAT).

4.- Com ha estat el procés mitjançant el com s'ha determinat que els vehicles industrials solament es poden donar de baixa als centres especialitzats?

Ha estat un procés llarg i laboriós, com qualsevol nou canvi legislatiu. Ha estat un treball liderat per ANERVI (Associació Nacional d'empreses de Reciclatge de Vehicles Industrials), recolzat per AETRAC i AEDRA, associacions dels centres autoritzats de tractament de Catalunya i Espanya.

El treball conjunt ha permès comptar amb els diferents actors implicats fins a poder disposar de la publicació de la instrucció de la Direcció general de trànsit, que així regula el procés de tramitació de les baixes.

5.- Quin ha estat la raó de ser d'aquest canvi?

El RD1383/02, que regula les baixes i tractaments a realitzar als vehicles fora d'ús, deixa fora del seu àmbit d'aplicació tots aquells vehicles que superin els 3.500 kg de MMA(Massa Màxima Autoritzada), és a dir, aquells que cridem vehicles industrials (camions, maquinària agrícola, autobusos, maquinària d'obres públiques,...) que són, precisament, aquells que contenen una quantitat de contaminants molt superior als denominats turismes.

Malgrat això, històricament, existeix un conjunt d'empreses autoritzades per al tractament de vehicles, especialitzades en els vehicles industrials, amb instal·lacions adequades, així com, tècnica i professionalment preparades, que permeten assegurar una correcta gestió de vehicles industrials. Que no existís l'obligatorietat de tramitar les baixes en centres autoritzats de tractament provocava un descontrol i desconeixement sobre la destinació final d'aquests residus i tots els contaminants que contenen.

6.- Quins seran les principals conseqüències que suposarà aquest canvi per als agents que fins ara es veien implicats en tal gestió?

En primer lloc, els propietaris dels vehicles industrials final d'ús hauran de tramitar la seva baixa en un centre autoritzat de tractament. En segon lloc, els centres que els tractin, hauran de complir amb els requisits i autoritzacions necessàries per assegurar una correcta gestió dels mateixos i dels residus que contenen.

Això implicarà que aquells agents no legalitzats que es dedicaven a comerciar amb aquest tipus de residu, fora de la legalitat, perdin la competitivitat que els aportava no disposar de les instal·lacions tècniques necessàries, així com el no compliment d'obligacions tributàries.

7.- Fa poc més d'un any, la consultoria empresarial i ambiental ECONIA presentava, al Saló de l'Automòbil de Barcelona, un estudi sobre la recuperació de peces dels VFU’sa Catalunya. Quines implicacions ha tingut aquest estudi?

L'estudi va ser realitzat amb les empreses que formen part de AETRAC; això ens va permetre conèixer de primera mà el percentatge de recuperació que estan duent a terme les empreses gestores d'aquests vehicles i, per tant, la important labor dins d'una economia circular, en la qual es reintrodueixen en el mercat de peces de segona mà, en perfecte estat i amb garantia d'ús. Aquest primer pas va permetre la possibilitat d'establir, a posteriori, uns valors de recuperació que seran exigits als CAT en la propera revisió del RD1383/02, que es troba en les últimes fases de redacció i aprovació.

8.- Quins són els principals aspectes que, des d'ECONIA, s'assenyalarien per a la millora ambiental de tota empresa?

El responsable de tota empresa, de l'àmbit que sigui, ha de vetllar per la competitivitat i la sostenibilitat de la mateixa. Són dos conceptes que, ben entesos, es complementen i es retroalimenten: la capacitat de poder usar materials remanufacturats (és a dir, que provenen d'un reacondicionament de materials usats) pot comportar un important estalvi en la compra de materials, alhora que dota als nostres productes/serveis d'uns atributs de sostenibilitat que la societat actual aprecia especialment. Aquesta filosofia hauria de ser aplicable en tots els aspectes de l'empresa que, tradicionalment, s'ha donat per descomptat que eren inamovibles. Per exemple, el consum energètic pot ser proveït, encara que sigui parcialment, per fonts pròpies de generació (energies renovables, que gaudeixen d'un desenvolupament tecnològic molt avançat que permet que competeixin amb les fonts d'energia tradicionals); en el consum d'aigua hi ha molt camí per recórrer en la reutilització de les aigües de la pròpia empresa per a usos de processos industrials, neteja d'instal·lacions, etc.; els residus que genera la nostra activitat industrial, molt possiblement siguin un recurs interessant per a altres empreses que, condicionats degudament, poden substituir el consum de costoses matèries primeres, cada vegada més escasses com a recurs natural.

9.- Vostè participa en la Comissió Europea com a experta en gestió de residus i medi ambient. Podria explicar-nos en què consisteix la seva feina dins del d'aquesta institució?

Participo en diferents projectes, els quals estan enfocats cap a la sostenibilitat i la cura al medi ambient, així com cap a l'economia circular. En alguns engeguem projectes pilot que permetin conèixer i avaluar la rendibilitat d'introducció de nous processos o l'aplicació de criteris de sostenibilitat en sectors empresarials, smart-grids, etc. En uns altres, dissenyem fulls de ruta i definim instruments a aplicar, sobretot, per les institucions, per aconseguir una reducció en la generació de residus i un major ús dels mateixos com a recursos.

En definitiva, intentem articular polítiques i normatives que afavoreixin la consecució dels objectius esmentats, en honor d'una major competitivitat i sostenibilitat de l'activitat econòmica en general i del teixit industrial en particular.