Un estudi liderat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i la Universitat de Barcelona (UB) revela un mecanisme poc conegut, però de gran rellevància climàtica: l’alliberament de metà (CH₄) i diòxid de carboni (CO₂) cap a l’atmosfera a través d’aigües subterrànies que travessen zones àrtiques afectades pel desglaç del permafrost.
La recerca ha demostrat que l’escalfament global i l’augment de les precipitacions activen escorrenties subterrànies carregades de gasos que acaben desprenent-se en llacs àrtics. Mitjançant l’ús de tècniques com la detecció de radó com a marcador de flux subterrani, l’estudi ha evidenciat que aquestes aigües contenen alts nivells de metà generat per activitat microbiana en sòls que fins fa poc romanien congelats.
Aquesta dinàmica s’intensifica especialment durant els mesos d’estiu, coincidint amb temperatures més altes i un major desglaç de neu i gel. L’estudi alerta que l’augment previst de les pluges a l’Àrtic podria incrementar significativament aquest mecanisme d’alliberament de gasos d’efecte hivernacle.
Els resultats posen de manifest la necessitat d’incorporar aquest nou flux subterrani de carboni als models climàtics globals, ja que podria suposar una font d’emissions fins ara infraestimada. Això és especialment rellevant en un context de canvi accelerat a les regions polars, que actuen com a indicadors avançats de la crisi climàtica planetària.
