COP29 a Bakú: avanços històrics en finançament climàtic i mercats de carboni.

nov.
29
2024


La COP29, celebrada a Bakú, l'Azerbaidjan, va marcar una fita crucial en la lluita contra el canvi climàtic en tancar l'Article 6 de l'Acord de París i triplicar l'objectiu de finançament climàtic col·lectiu per a 2035.

Aquests són els punts més rellevants decidits en aquesta cimera climàtica:

1. Article 6: Mercat mundial de carboni

Després d'anys de negociacions, es van acordar normes clares per a un mercat global de carboni supervisat per l'ONU. Aquest sistema permetrà el comerç de crèdits de carboni entre països, incentivant projectes sostenibles i la reducció d'emissions.

  • Normes de comerç: Es van establir estàndards rigorosos per a garantir la integritat ambiental, incloent-hi revisions transparents i salvaguardes per a drets humans i pobles indígenes.
  • Benefici per a països en desenvolupament: El nou mercat mobilitzarà milers de milions de dòlars en projectes sostenibles, permetent als països en desenvolupament reduir emissions de forma més econòmica.
  • Impacte econòmic: Es preveu un estalvi de fins a 250.000 milions de dòlars anuals en la implementació de plans climàtics.

2. Nou objectiu de finançament climàtic per a 2035

Els països desenvolupats lideraran un esforç col·lectiu per a mobilitzar almenys 300.000 milions de dòlars anuals destinats a països en desenvolupament. Aquest finançament cobrirà accions de mitigació, adaptació i compensació per pèrdues i danys, reforçant la confiança en l'Acord de París.

3. Adaptació i resiliència

  • Es va decidir limitar a 100 els indicadors globals per a mesurar avanços en adaptació climàtica, simplificant el monitoratge per als països.
  • El 5% dels ingressos del mercat de carboni es destinarà a finançar processos d'adaptació, beneficiant a les nacions més vulnerables.
  •  Es va llançar el Full de Ruta d'Adaptació de Bakú, alineada amb l'Article 7 de l'Acord de París, per a guiar futurs esforços.

4. Mitigació i tecnologia

La COP29 va subratllar la importància de la intel·ligència artificial i altres tecnologies digitals en la lluita climàtica, destacant el seu potencial per a optimitzar recursos i reduir emissions, encara que també es va discutir la necessitat de regular els seus impactes ambientals.

Altres avanços destacats

  • Agricultura: Es va acordar un portal per a compartir informació sobre iniciatives relacionades amb la seguretat alimentària.
  • Igualtat de gènere: Es va estendre el Programa de Treball de Lima sobre Gènere per una dècada.

Dintre dels diferents pròxims reptes per a la COP30, s’inclouen els de definir indicadors universals per a adaptació, desenvolupar aspectes tècnics del mercat de carboni i abordar la implementació del Balanç Global de Resultats (GST) a Belém, el Brasil, en 2025.

Entre les reaccions internacionals més destacades ens trobem amb la d’António Guterres, que va remarcar que l'acord és una base important però insuficient per a enfrontar el desafiament climàtic. Per part seva, Simon Stiell va qualificar l'objectiu financer com una "pòlissa d'assegurança per a la humanitat", instant a complir-lo a temps per a garantir la seva efectivitat.

En conclusió, la COP29 representa un avanç significatiu en la cooperació climàtica global, establint les bases per a una transició justa cap a energies netes. Els acords aconseguits han de complir-se amb urgència per a mantenir viu l'objectiu de limitar l'escalfament global a 1,5 °C.