La COP30, celebrada per primera vegada al cor de l’Amazònia, a Belém (Brasil), ha tancat una edició especialment complexa en un moment d’alerta climàtica global.
La trobada, anomenada la “COP de la implementació”, va arrencar amb grans expectatives i amb la crida del president brasiler, Lula da Silva, a reforçar l’ambició climàtica. Les negociacions, però, van estar condicionades per un context geopolític tens, protestes indígenes i fins i tot un incendi que va interrompre temporalment la conferència.
El finançament climàtic es va situar al centre de totes les discussions. Els països en desenvolupament van reclamar mobilitzar almenys 1,3 bilions de dòlars anuals fins al 2035, molt per sobre dels 300.000 milions acordats el 2024.
En l’àmbit de l’adaptació, es van aprovar 59 indicadors inicials per mesurar el progrés del nou Objectiu Global d’Adaptació, tot i les crítiques per la manca de negociació prèvia.
Paral·lelament, es va activar la iniciativa Belém-Addis, un procés de dos anys per revisar i perfilar aquests indicadors.
També es va validar el funcionament del Fons de Pèrdues i Danys, malgrat l’absència de nous compromisos econòmics.
Pel que fa a la transició justa, la COP30 va acordar crear un mecanisme institucional per coordinar assistència tècnica i cooperació internacional, mentre que en els mercats de carboni es va avançar en qüestions clau per desplegar el mecanisme de crèdits de l’Article 6.4, que es preveu operatiu el 2026.
Igualment, es va ampliar fins al juny de 2026 el termini perquè els projectes del Mecanisme de Desenvolupament Net puguin migrar al nou marc de l’Acord de París.
El punt més controvertit va ser la manca d’un acord sobre la reducció progressiva dels combustibles fòssils. L’oposició de 117 països va impedir incloure qualsevol menció en el text final, generant una forta decepció entre la Unió Europea, països insulars i estats especialment vulnerables.
La cimera deixa avenços rellevants en multilateralisme, gènere, comerç i integritat de la informació, però també importants deures pendents: finançament insuficient, absència d’un pla clar per frenar la desforestació i NDCs encara lluny de garantir l’objectiu d’1,5 °C.
