{"id":53929,"date":"2021-12-22T12:15:38","date_gmt":"2021-12-22T10:15:38","guid":{"rendered":"https:\/\/econia.net\/emisiones-de-co2\/"},"modified":"2026-03-14T13:39:17","modified_gmt":"2026-03-14T11:39:17","slug":"emissions-de-co2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/econia.net\/ca\/emissions-de-co2\/","title":{"rendered":"Emissions de CO2"},"content":{"rendered":"<p>El canvi clim\u00e0tic \u00e9s un fet ja conegut arreu del planeta, i no queda dubte de que els humans hem tingut prou a veure amb aquesta situaci\u00f3, per\u00f2&#8230; tots alliberem les mateixes quantitats de CO<sup>2<\/sup> a l\u2019atmosfera? Com es de responsable cada pa\u00eds?<\/p>\n<p><strong>Cada any s\u2019emeten a l\u2019atmosfera milers de milions de tones de gasos que contribueixen a l\u2019efecte hivernacle<\/strong>, aquestes emissions depenen en gran mesura de l\u2019activitat de cada territori, per\u00f2 no \u00e9s l\u2019\u00fanic factor a tenir en compte. El seg\u00fcent gr\u00e0fic publitdo per AQAL GROUP, IEA (2021), mostra la diferent contribuci\u00f3:<\/p>\n<p>L\u2019aportaci\u00f3 de CO<sup>2<\/sup> a l\u2019atmosfera d\u2019un pa\u00eds dep\u00e8n d\u2019un conjunt de circumst\u00e0ncies que poden modificar les dades totals.<\/p>\n<p>Un d\u2019aquests factors es la <u>densitat de poblaci\u00f3<\/u>. Per exemple: el cas de Xina i Am\u00e8rica. Cada ciutad\u00e0 xin\u00e9s \u00e9s responsable d\u2019emetre a l\u2019atmosfera 7.1 tones de CO<sup>2<\/sup> procedents de l\u2019activitat del seu pa\u00eds, mentre que en Am\u00e8rica aquesta dada \u00e9s molt m\u00e9s elevada: sent 14.4 tones de CO<sup>2<\/sup> per habitant. Per\u00f2 si l\u2019estat xin\u00e9s emet m\u00e9s tones de CO<sup>2<\/sup> que Am\u00e8rica&#8230; \u00bfcom \u00e9s possible que la seua mitja d\u2019emissions sigui menor? Degut a la elevada densitat de poblaci\u00f3, ja que les emissions d\u2019un pa\u00eds es reparteixen entre tots els seus habitants.<\/p>\n<p>Cada pa\u00eds compta amb unes xifres d\u2019emissi\u00f3 diferents en funci\u00f3 de la quantitat de gent que resideix.<\/p>\n<p>Un altre factor clau \u00e9s la<u> industrialitzaci\u00f3<\/u>: Els pa\u00efsos amb m\u00e9s industrialitzaci\u00f3 del m\u00f3n encap\u00e7alen la llista de les emissions de CO2: Xina (9.8 milions de tones de emissions de CO<sup>2<\/sup>), EEUU (4.9 milions de tones) i \u00cdndia (2.4 milions de tones).<\/p>\n<p>La <u>distribuci\u00f3 desigual de la riquesa<\/u> \u00e9s un altre aspecte fonamental en les emissions de carboni. En aquest cas, l\u2019exemple el trobem en Qatar, Kuwait i Ar\u00e0bia Saud\u00ed, pa\u00efsos poc poblats per\u00f2 amb una ind\u00fastria molt forta i amb economies que funcionen degut a energies molt contaminants, com \u00e9s el cas del petroli.<\/p>\n<p>Els pa\u00efsos desenvolupats com Qatar emeten 31 tones de CO<sup>2<\/sup> per any, mentre que les emissions en pa\u00efsos en vies de desenvolupament, com \u00e9s el cas dels pa\u00efsos africans, poden ser tan baixes com 0,7 tones de CO<sup>2<\/sup> per any.<\/p>\n<p><strong>Existeixen solucions per al canvi<\/strong>. Per\u00f2 encara estem a temps?<\/p>\n<p>Antigament, la contaminaci\u00f3 i altres tipus de pressions desembocaven en efectes puntuals d\u2019ambients locals, per\u00f2 actualment els efectes ja s\u2019observen a nivell global i estem for\u00e7ant a escala planet\u00e0ria els l\u00edmits de la natura.<\/p>\n<p>El ritme actual demostra que els recursos necessaris per a la poblaci\u00f3 mundial sobrepassen els l\u00edmits del planeta. De seguir per aquest cam\u00ed, a l\u2019any 2050 necessitarem 2.5 planetes per garantir la demanda de recursos naturals dels humans.<\/p>\n<p>Aquesta mesura s\u2019obt\u00e9 del c\u00e0lcul de la petjada ecol\u00f2gica, que \u00e9s la mesura de l\u2019impacte de les nostres activitats sobre la natura, i es representa amb la superf\u00edcie necess\u00e0ria per a produir els recursos i absorbir els impactes d\u2019aquesta activitat.<\/p>\n<p>Segons el IPCC (Grup Intergovernamental d\u2019Experts sobre el Canvi Clim\u00e0tic): \u201cDes del 1850 el canvi clim\u00e0tic \u00e9s antropog\u00e8nic, i una de les principals formes de frenar-lo \u00e9s parar les emissions a l\u2019atmosfera\u201d.<\/p>\n<p>Per reduir aquestes emissions, molts pa\u00efsos han acordat compromisos com l\u2019Acord de Par\u00eds (2015), on els pa\u00efsos que hi formen part es comprometen a arribar a un l\u00edmit d\u2019augment de la temperatura global de 1.5\u00b0 Celsius per al 2030.<\/p>\n<p>Encara que la reducci\u00f3 d\u2019emissions \u00e9s clau per a no seguir augmentant la temperatura del planeta i poder arribar a la neutralitat clim\u00e0tica, ecosistemes com els boscos tropicals o els manglars tamb\u00e9 juguen un paper fonamental per a assolir aquest objectiu, ja que estan considerades reserves de carboni naturals, per aquest motiu \u00e9s fonamental invertir en mesures de conservaci\u00f3 d\u2019aquests ecosistemes i tota la biodiversitat que alberguen.<\/p>\n<p>_______________<\/p>\n<p><strong>Fuentes:<\/strong><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.nationalgeographic.es\/video\/tv\/cop25-entrevista-hans-otto-portner-ipcc\" rel=\"nofollow noopener\" target=\"_blank\">https:\/\/www.nationalgeographic.es\/video\/tv\/cop25-entrevista-hans-otto-portner-ipcc<\/a><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/climate.selectra.com\/es\/huella-carbono\/paises-contaminantes\" rel=\"nofollow noopener\" target=\"_blank\">https:\/\/climate.selectra.com\/es\/huella-carbono\/paises-contaminantes<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Autoria:<\/strong><\/p>\n<p>Ana Forner (Econia)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El canvi clim\u00e0tic \u00e9s un fet ja conegut arreu del planeta, i no queda dubte de que els humans hem tingut prou a veure amb aquesta situaci\u00f3, per\u00f2&#8230; tots alliberem les mateixes quantitats de CO2 a l\u2019atmosfera? Com es de responsable cada pa\u00eds? Cada any s\u2019emeten a l\u2019atmosfera milers de milions de tones de gasos [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":53927,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[96,86],"tags":[],"class_list":["post-53929","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-i-publicacions","category-articulos-y-publicaciones-ca","entry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/econia.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/53929","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/econia.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/econia.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/econia.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/econia.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=53929"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/econia.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/53929\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":53934,"href":"https:\/\/econia.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/53929\/revisions\/53934"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/econia.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/53927"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/econia.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=53929"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/econia.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=53929"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/econia.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=53929"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}